divendres, 30 de setembre de 2022

es faro d'es port d'andratx

Aquest estiu en es Faro d'es Port d'Andratx (es faro vermei, tal com l'anomenen els andritxols) hi va haver una trobada amb moltes famílies de les que hi solem anar des de sempre, sobre tot els estius. Va ser una trobada per celebrar la col·locació d'una escala nova a la part interior del dic. Va servir, també, per recordar, amb molt d'afecte, moltes de les persones, dones i homes, petits i grans, que han fet història en aquestes trobades familiars, gairebé diàries, que fa més de cinquanta anys que duren. Molts ja ens han deixat un caramull!− i d'altres no van poder venir per edat o malaltia.

*          *          *

Es Port d’Andratx és el port més occidental de Mallorca, un dels ports naturals més grans i que al llarg de la seva història ha sigut protagonista de molts esdeveniments. Es Port d'Andratx va ser el lloc on desembarcaven la pirateria i els corsaris al llarg del segle XVI. Era la porta d'entrada dels atacs i saquejos duts contra el poble d'Andratx pel corsari turc Barbarroja durant una colla d'anys, però, sobre tot, el del 2 d'agost de 1578 quan va saquejar el poble, va trencar la creu de l'abeurador i va capturar trenta andritxols. Ses madones van defensar-se amb ardidesa i valentia i això ha quedat plasmat en el Quadre des Moros que es guarda a l'església parroquial d'Andratx i que cada any el poble ho recorda amb la Festa de ses Madones. Per immortalitzar aquestes gestes l'escultor andritxol Onofre Alemany va esculpir, fa més de 100 anys, el bust del pirata Barbarroja que presideix els jardins i la terrassa del Castell de Son Mas d'Andratx.

A les primeries el guaita del mar, el far, era a l'entrada del Port, a tocar de les cases. Encara hi és, és el far que avui coneixem com el Far Petit. Però amb el pas del temps, quan van començar a haver-hi més barques de petits pescadors i les grans barques de bou que es dediquen a la pesca, es va fer inoperant i l'any 1902 es va construir un dic nou a la bocana i el 1903 es va inaugurar un nou far. La part que dona al mar hi baten les onades i a la part de dins hi amarren les barques de pesca, petits fora-borda, algun iot, velers i barquetes per anar a passejar.

Els fars són testimonis del pas del temps que ha fet evolucionar les formes de navegar però avui ja no tenen la mateixa importància que abans. Els "fareros", imprescindibles en aquells moments, han desaparegut i els sistemes d'il·luminació i vigilància han canviat radicalment la navegació. Però aquest far Es Faro− s'ha convertit en una icona per a totes les famílies que fa anys passem llargues temporades a l'estiu trobant-nos per fer petar la xerrada a la seva ombra o per prendre el sol.

Les trobades van començar quan hi van començar a venir les famílies d'Andratx o de Palma que tenien criatures petites i estiuejaven al Port. Era pels anys 30 del segle passat. Molts padrins i padrines, que avui ja ens han deixat o que ronden la centúria, s'han banyat en "es faro". Més endavant fills i filles, joves i gendres, néts i nétes d'aquests també s'hi van apuntar i des de fa més de 50 anys moltes famílies ens hi trobem per continuar fent pinya, prendre el sol i banyar-nos. 

Si vius a Andratx avui per anar al faro agafes "so cocho" i amb un plis-plas ets al Port. Però fa cinquanta anys anys no era pas així. Per arribar al Port si no disposaves de vehicle propi, i fa cinquanta ants no tothom en tenia, podies anar d'Andratx al Port amb s'auto de passatge, un cotxe que anava i venia diverses vegades al dia, ple de gent i més que n'hi cabés. O hi baixaves a peu.

Un cop al Port podies llogar una barqueta de rems i a cops de rems arribaves, en una mitja horeta, a n'es faro. A la primeria la part de dalt del dic formava una plataforma que sobresortia per la part interior del dic i feia ombra. A més a sota d'aquesta hi havia un banc a tota la llargada del dic on hi podies deixar els estris de platja i seure-hi amb tota tranquil·litat. I això arriba fins al peu del far on hi ha un redol de pedra on pots seure-hi amb comoditat.

En aquest far és on, fins avui, ens trobem una bona colla de famílies mallorquines i catalanes —emparentades per matrimonis— que ja els seus avantpassats havien triat aquest lloc per banyar-se, prendre el sol i passar una estona del matí. D'això fa més de cinquanta anys. Les característiques comunes d’aquestes famílies és que eren totes amb criatures petites i la majoria estaven de vacances. Això funcionava així des de sempre. La gent creixia, es casava, tenia infants, però mantenia el costum d’anar al far. Els que eren infants, van passar a ser nins; els que eren nins, van ser al·lots; els al·lots, es feren fadrins, i els fadrins es convertien en pares de família o estaven a punt de ser-ho.

Anar-se a banyar a n’es faro (no al far, a n’es faro!) era una activitat gairebé diària d'aquestes famílies i un dels motius principals era que banyar-se a les platges de Mallorca era pràcticament impossible els mesos de juliol i agost. No es trobava, a cap indret de l’illa, un pam quadrat de sorra on s’hi pogués posar el peu ni cap platja on hi hagués un ambient familiar. Això va fer que cerquessin una solució alternativa per a poder-se banyar, gaudir del sol i no anar al bullici de les platges. El lloc escollit va ser es faro.

Aquí la vida segueix amb una cadència anual digne d’una saga i crec que ja hi ha la sisena generació. Les famílies que anem allà som addictes. Hi anem sempre, cada dia, a la mateixa hora i mai no anem a la platja: ni ens agrada la sorra, ni la gentada, ni l’ambient. Aquí és com a casa: poca gent, bon ambient i tots es coneixem. Aquí és on fem petar la xerrada. Aquí és on més d'un ha troba nuvi o núvia. Aquí és on tothom explica les seves cuites de l'any anterior. Aquí és on ens trobem, dia rere dia, tots aquells que freqüentem l'explanada del far. A més de les famílies habituals, sempre hi ha alguns amics d'aquestes famílies que venen a passar uns dies a casa seva i, com és natural, passen el matí al far. Hi ha hagut personatges molt curiosos que els al·lots els hi posaven algun malnom.

*          *          *

Banyar-se al far és com nedar en una immensa piscina d'aigua salada. A la primeria hi havies d’entrar tirant-te de cap, de peus o... baixant per alguna de les roques que s’endinsen a la mar. Un bon dia es van posar d’acord les famílies, van comprar tres escales i les van col·locar en tres llocs diferents, la qual cosa facilitava baixar i pujar amb comoditat a petits i grans. Van durar molt de temps, però l’aigua i la sal les van anar castigant i —primer una i després una altra— en van desaparèixer dues. Fa uns grapat d'anys es va canviar la tercera. Enguany l'hem posat nova. Al far s'hi va tan si plou com si fa sol. Es pot gaudir, amb ulleres i “peus d’ànec”, de la gran varietat de peixos que hi ha a poca profunditat. Es pot “passejar” per l’aigua amb el matalàs inflable donant voltes i més voltes. Es poden agafar crancs, pagellides, bogos… Pescar amb canya des del dic és una altra activitat molt concorreguda que practica molta gent al llarg del dia, ja sigui al matí o a s'horabaixa.

Fa temps hi ancoraven molts velers. N'hi havia un d'abandonat, ancorat al moll, al que els al·lots i al·lotes hi pujaven per tirar-se des de la barana a la mar. S'hi estaven una bona estona pujant i baixant per la corda que l’amarrava. Un altre s’havia enfonsat aquell hivern i estava a cinc metres de profunditat: es veia perfectament.

Una altra de les activitats és la de navegar. Fer-ho avui és un xic més complicat, però fa trenta anys podies amollar a la mar qualsevol cosa que flotés i disfrutar ja fos remant o bé amb un motoret fora-borda. El pare d'una d'aquestes famílies va tenir la idea de construir una "barcassa" amb dos tubs metàl·lics i una plataforma de fusta on hi cabia molta gent i que servia per donar voltes per la vorera d'Es Faro. Anys més enllà ell mateix, ja padrí, la va reflotar per passejar els néts.

Un espectacle que val la pena viure és la processó de barques la diada de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. Al capvespre porten la imatge de la Mare de Déu des de l'església fins a dalt d'una barca de bou des d'on presideix la processó. Surten totes les barques, una darrera s'altra, en processó, des del Port fins a la sortida del dic, donen un tomb per fora i tornen a entrar.

Però el que té realment un encant extraordinari és l’impacte que fa veure el mar obert des de la bocana del Port. És una visió única, per a asseure’s i contemplar-la. Des de dalt la passarel·la del dic tant si mires cap a la vila d'Andratx com si mires cap a mar obert quedes bocabadat. De cara a la vila aquesta es veu al fons, petita, blanquinosa, envoltada de muntanyes. Darrera de tot, presidint la imatge, es Galatzó, el pic més alt dels que es veuen des d’allí, es Pic de sa dona morta (també dit s'Esclop)… i un seguit de petits turons. Resseguint amb la vista el paisatge vas des de l'esquerra, on hi ha una petita cala, la Cala Fonoll, fins a la dreta on hi ha el massís del penya-segat de sa Mola que s’endinsa cap al mar.

Mirant de cara al mar es veu tota la bocana del Port —flanquejada a l’esquerra pel penya-segat de sa Mola i a la dreta per la cala Fonoll— i un munt de vaixells que entren i surten: iots, llaüts de pescadors que van o tornen de pescar... Lluny, a l’horitzó, la línia que ajunta cel i mar. I a dalt un sol de justícia que t’obliga a cercar l’única ombra que hi ha en tot el dic: la que projecta el far sobre el moll.

Si aquí hi vas d'hora del matí, a les sis més o manco, pots veure la sortida del sol: espectacular! I si hi vas al capvespre pots gaudir de la posta del sol amb uns colors dels niguls mai vistos. Segons l'època de l'any que hi vagis el veus pondre's darrera sa Mola, al mig de la bocana o darrera sa Dragonera.

 

 

 

Malauradament, també hem estat testimonis de les destrosses que ha portat el turisme de masses a la preciosa terra que ens envolta. Només cal veure aquestes tres imatges.