dilluns, 29 de març de 2021

centenaris

Al llarg dels anys 2020, 2021 i 2022 hi ha hagut, i hi haurà, diferents centenaris de personatges que han deixat una empremta en la història. Alguns més coneguts que d'altres, però tots ells de gran calatge. En recordo alguns.

 

ANY 2020


LUDWIG VAN BEETHOVEN

Bonn, 16 desembre 1770 - Viena, 26 març 1827

250 anys del seu naixement


Músic, compositor, pianista i director d'orquestra. És el primer artista lliure de la història i ha deixat un llegat incommensurable dins el món de la música. Beethoven significa un abans i un després en la història de la música. Canvia la música en si mateixa, trenca les fronteres del seu temps per apuntar camins que trigaran un segle a ser transitats.  Beethoven va contribuir a modelar la manera en què escoltem música per l'evolució del seu geni creador. Escoltar les seves obres és una mena de viatge per la vida interior, ja que hi trobarem ressons d'entusiasme, de dolor, de tristesa, de malenconia, d'esperança i d'un profund amor per la vida.

El món sencer es va bolcar en celebracions de tot tipus malgrat la pandèmia no deixés fer-ho amb tots els honors i s'hagués d'escoltar i veure per internet. El genial músic, autor de "la novena", encara ens sorprèn cada vegada que l'escoltem. 

Vaig publicar al blog dos escrits:

https://tenirelcapclar.blogspot.com/2020/01/beethoven-250.html

https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=beethoven

 

ANY 2021


DANTE ALIGHIERI

Florència, 29 maig 1265 - Ravenna, 14 setembre 1321

    700 anys de la seva mort


La gran personalitat intel·lectual de 
Dante fa que pertanyi a l’Edat Mitjana i a l’Humanisme i que sigui un filòsof-poeta, un polític i un teòleg.La seva gran empresa lingüística va ser convertir les llengües “vulgars”, en una llengua literària i que fos la llengua d’Itàlia. Va construir un monument de veritable humanisme amb arquitectura medieval i posà les bases de l’italià modern. Ens va deixar una obra cabdal: la Divina Comèdia. Hi ha un abans i un després de Dante en el món literari.

Dante és un home d’una figura tràgica, fruit de la seva implicació política, cultural i religiosa al bàndol dels güelfs blancs. Apassionat, nerviós, violent, perseguit, desterrat, en estat de perpètua protesta, en batalla sense treva contra el món, amb una indignació implacable fins a la medul·la, exiliat, privat dels drets, exclòs d’una amnistia, condemnat a ésser cremat si tornava a la seva estimada Florència… Va haver d'emigrar i s'establí a Ravenna, on va morir.

Ha estat elogiat per molts papes i li han dedicat una Encíclica, Benet XV (1921), i dues Cartes apostòliques, Pau VI (1965) i Francesc (2021). 

He publicat al blog quatre escrits. Tres sobre la seva personalitat i la seva obra i un quart dedicat al centenari.

1 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2012/04/persones-1-dante-alighieri-l-lhome.html

2 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2012/05/persones-1-dante-alighieri-ll-obres.html

3 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2012/06/un-llibre-4-dante-alighieri-lll.html

4 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2021/03/dante-alighieri-700-anys-de-la-seva-mort.html

 

FERNANDO DE MAGALLANES

Sabrosa (Portugal), 3 febrer 1480 - Mactán (Filipines), 27 abril 1521

500 anys de la seva mort

Magallanes ha estat el navegant més gran de la Història. Va iniciar “la gran gesta immortal”, l'aventura més gran de la Història de la Humanitat  que va tornar obsoleta la cosmografia de grecs i romans i va fixar per sempre la mesura de l'òrbita de la terra. Va posar els límits al planeta, va donar la volta al món, obrint el camí pel Mar del Sud, a tocar de l'Antàrtida. Havia trobat les illes de l'especieria, havia tocat l’altre extrem de la Terra, havia guanyat per a la Corona espanyola illes riquíssimes… Molts infidels es van convertir, hi va haver la primera missa, la primera creu… I ho va haver de fer salvant tots els inconvenients derivats de la fam i dels desastres naturals; amb morts, desercions i traïcions dels seus; amb tempestes impetuoses, sense veure el cel ni cares noves durant mesos… i que no va poder culminar, per la seva mort prematura. Va perdre la vida, que no la victòria, en un lloc desconegut i a mans d’una munió d’illencs. 

La “revolució magallànica” va completar la circumval·lació de la Terra i amb ella començà la globalització: persones, comerç i diners viatgen plegats; tot el capital europeu dóna la volta al món; comença el comerç global, la geopolítica planetària, hi ha canvis en el tràfic marítim, el comerç i les finances. Canvia la motivació de l’or i metalls del Nou Món per les espècies d’Orient. Apareix un nou mecanisme de finançament: la col·laboració entre el capital públic (la Corona) i el privat (mercaders castellans) que recuperen els seus diners amb grans interessos.

Es van fer celebracions a Espanya i Portugal però no se li va donar la importància que hauria d'haver tingut. Per una part per culpa de la pandèmia, per altra per motivacions polítiques entre les dues nacions: Portugal pel seu naixement i Espanya per la seva adopció. I també per la figura d'Elcano que es va apropiar de la gesta de Magallanes.

Tinc cinc escrits al blog: quatre on es descriu la seva personalitat i la gesta de la circumval·lació de la Terra i un cinquè pel centenari.

1 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2015/05/persones-3-magallanes-i-os-lusiadas.html

2 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2015/06/persones-3-magallanes-ll-vida.html

3 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2019/06/persones-3-magallanes-iii-el-viatge-tot.html

4 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2019/09/persones-3-magallanes-iv-el-retorn.html

5 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2021/03/magallanes-500-anys-de-la-gesta-immortal.html

 

 CRISTIANISME A FILIPINES

Cebú, 31 de març de 1521. Diumenge de Pasqua

500 anys de la primera missa a terres asiàtiques


El cristianisme 
va arribar a la nació asiàtica en 1521,  gràcies a l'explorador navegant portuguès Fernando de Magallanes. Després d'un perillós viatge, els exploradors  van trobar un tresor en els "cors d'uns simples pescadors" que els van acollir amb cordialitat els desarmaren amb la seva generositat compassió, oferint-los aixopluc, menjar, cures la possibilitat d'enterrar els seus companys morts.

Els nadius van acollir l'expedició amb gran emoció i amabilitat i està molt ben detallada la primera missa celebrada al país el 31 de març de 1521, diumenge de Pasqua, amb una gran creu que la presidia. El 14 d'abril del mateix any  es van administrar els primers baptismes Cebú i tot això es va fer amb esperit d'evangelització i no "a punta depistola". Fou l'inici d'una llarga història d'evangelització.

El Papa Francesc, amb motiu d'aquest aniversari els digué: Han passat cinc-cents anys des que l'anunci cristià va arribar per primera vegada a Filipines. Heu rebut l'alegria de l'Evangeli, i aquesta alegria es veu en el vostre poble, es pot veure en els vostres ulls, en els vostres rostres, en els vostres cants i en les vostres oracions. Les dones filipines són "contrabandistes de fe" perquè allà on van a treballar, també sembren la fe. Aquesta és -permeteu-me la paraula- una "malaltia hereditària", però una joiosa malaltia! Conserveu-la! Porteu arreu la fe, aquest anunci que vau rebre fa 500 anys.

Que l'Església catòlica filipina sigui reconeguda com "una casa de portes obertes, que ofereix esperança i força". Que així sigui, a Filipines  i a tot arreu del món.


MARIANO FORTUNY DE MADRAZO

Granada, 11 maig 1871 - Venècia, 3 maig 1949

150 anys del seu naixement

El geni neix, no es fa, però per tal de forjar-se cal que les circumstàncies li siguin favorables. La genialitat no es pot transmetre de pares a fills per molt que ens hi entestem, però l’entorn de Mariano Fortuny de Madrazova ser tan excepcional que per això va arribar on va arribar.

Recuperar la memòria de Mariano Fortunyde Madrazo és un acte de justícia còsmica. Va ser un artista total. Pintor, inventor, gravador, esteta, pianista, escultor,fotògraf, escenògraf, renovador de la il·luminació teatral, dissenyador de làmpades elèctriques i de mobles, alquimista, industrial, tintorer, teixidor, dissenyador tèxtil de vestits, xals, bosses, catifes i coixins, creador de colors inimaginables amb fórmules secretes, empresari, comerciant, col·leccionista…Va elevar a la categoria d’art el vellut estampat o la seda prisada. Va crear el xal Knososque va lluir Isadora Duncani el vestit Delphosque va vestir Lauren Bacall, Lilian Gisho Peggy Guggenheim: un vestit que només els grans connaiseursreconeixen.

Amb un geni inventiu extraordinari, com els mestres del Renaixement, Mariano Fortuny de Madrazo no es dedicà a una sola activitat, sinó que s'implicà en vàries investigacions ben diverses a la vegada. ComMiquel Àngel, Leonardoo Wagner, tenia la idea de l’artista total, això el marcarà tota la vida i consolidarà la seva personalitat artística. Mariano ensuma, cerca, troba i se submergeix en tot allò que li crida l’atenció. Era el “mag de Venècia”. Un mag de la moda. Encara avui, més de cent anys després, ningú sap com va fer la majoria d’aquestes coses. I tot això abans dels 40 anys! Es va endur el seu secret a la tomba. 

El simbolismel’Art Nouveau i la filosofia wagneriana conformen l’esperit de l’art total que conrearà Mariano i acabarà reclòs a Venècia, la ciutat on el temps està parat, on l’esperit sensible troba lloc i espai per viure i crear al marge del món.

La seva tasca li va reportar moltes distincions i reconeixements a Itàlia, França i Espanya. Però a casa nostra encara continua oblidat.

No sé si se li farà cap homenatge, però encara que sigui oblidat els genis sempre se'ls ha de recordar.

Tinc tres escrits al blog.

1 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2018/04/persones-6-mariano-fortuny-de-madrazo-l.html

2 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2018/05/persones-6-mariano-fortuny-de-madrazo.html

3 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2019/01/persones-6-mariano-fortuny-de-madrazo.html

 

FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES

Fuendetodos, 30 de març de 1746 - Bordeus, 16 d'abril de 1828

275 anys del seu naixement

Pintor i gravador. La seva obra abasta la pintura de cavallet, el mural, el gravat i el dibuix. El seu estil va evolucionar passant del rococó, al neoclassicisme i d'aquí al preromanticisme. Sempre amb una interpretació personal i original i sempre amb uns trets subjacents de naturalisme. Per Goya la pintura és un vehicle d'instrucció moral, no un simple objecte estètic. Els seus referents van ser Tiépolo, Mengs, Velázquez i Rembrandt.

L'art de Goya és precursor d'algunes  avantguardes pictòriques de segle XX, especialment l'expressionisme i se'l considera un dels grans mestres de la història de l'art mundial. A més, la seva obra reflecteix el convuls període històric en què viu, particularment la guerra de la Independència, de la qual la sèrie d'estampes dels desastres de la guerra és gairebé un reportatge modern de les atrocitats comeses i compon una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre els individus de qualsevol classe i condició. 

L'obra de Goya inclou uns cinc-cents olis i pintures murals, a més de prop de tres-cents aiguaforts i litografies i centenars de dibuixos. La majoria es conserva en el Museu de El Prado, tot i que també hi ha un bon nombre d'obres a França, especialment en el Museu de Louvre, així com en els de Agen, Baiona, Besançon, Castres, Lille i Estrasburg. 

El 1781 és nomenat pintor de la cort, primer de Carles III i després de Carles IV, monarques tots dos als que va retratar amb freqüència. El 1792 una greu malaltia el va portar a apropar-se a una pintura més creativa i ens va deixar una sèrie de quadrets, en llauna, als que ell mateix denominava LosCaprichos.Amb ells inicia la fase madura de l'obra de l'artista i la transició cap a l'estètica romàntica.Després va tenir un moment veritablement esplendorós: va pintar els frescos de Sant Antoni de la FloridaLa família de Carles IV i les dues Majas

El 1808 va patir una nova crisi a causa de la Guerra de la Independència, d'aquest moment són els quadres l'Afusellament de el dos de Maig, els Desastresi la Tauromàquia

Els últims anys els va passar, malalt, a La Quinta del Sordo, on va decorar les parets amb el que es coneixen com Pintures Negresprimeres manifestacions del caràcter veritablement modern de Goya: un model romàntic per als romàntics; un impressionista per als impressionistes, un expressionista per als expressionistes i un precursor del surrealisme per als surrealistes.

En 1823 la situació a Espanya era insofrible per a ell per la repressió que exercia la monarquia, per la qual cosa decideix abandonar el país i instal·lar-se a França, on moriria en 1828. 

 

El Govern d'Aragó i la Diputació de Saragossa retran homenatge a Goya amb un ampli programa d'activitats, en més de 30 accions programades al llarg de l'any 2021 per tal de reivindicar el seu caràcter universal i actualitzar la difusió de l'obra de pintor. Els actes comprenen tant exposicions com la publicació de llibres i l'organització de jornades i espectacles, dins d'una tasca de difusió del pintor que inclourà així mateix una activitat de recerca i creació al voltant de l'artista. 

L'activitat expositiva, abasta diferents facetes i moments de l'activitat pictòrica de Goya. 

Fuendetodos

Acull exposicions a les tres seus amb què compta el Consorci: Casa Natal de Goya, Sala d'Exposicions Ignacio Zuloaga i Museu del Gravat de Goya. 

Zaragoza

Exposicions al Palau de Sástago, al Museu de Saragossa i al Museu Pablo Serrano sobre les pintures que Goya va pintar a l'església de Fuendetodos i sobre el viatge a Itàlia i la seva influència posterior. 

Osca

Al Museu d'Osca s'inclouen actuacions en termes d'actualització museogràfica així com presentacions de continguts inèdits o singulars. 

D'altra banda, dins de l'activitat de recerca i creació es preparen residències artístiques per posar en relació a Aragó amb Bordeus a través de Goya i l'ampliació del catàleg on-line de Goya. 

Un apartat divulgatiu, abasta des de activitat editorial fins a accions de comunicació, creació de contingut digital, impuls de visites a llocs emblemàtics o actualització de material didàctic.

 En darrer terme, es plantegen altres activitats lligades a àmbits de el temps goyesc, com la música o la dansa, a través d'espectacles creats per a l'ocasió, com de la inclusió de contingut afí en programes i línies existents. 


ANY 2022


SANT IGNASI DE LOIOLA

Azpeitia, 23 octubre 1491- Roma, 31 juliol 1556

500 anys de la seva estada a Manresa


Manresa és una de les ciutats que van marcar profundament la vida de Sant Ignasi. Després de la seva "conversió" decideix anar a Jerusalem embarcant a Barcelona. Per culpa de la pesta s'ha de quedar a Manresa durant un any, entre 1522 i 1523. Aquí va tenir un “rapte espiritual” i una “exímia il·lustració” que li van marcar el camí. Més endavant fundà la Companyia de Jesús.

La precària salut d’Íñigo va fer que l’estada a Manresa fos possible gràcies a l’ajut de diferents famílies i dones devotes –conegudes com “les Ínyigues”– que el van acollir i auxiliar quan estava malalt i mentre feia vida de penitent, però això  no li permetia la solitud que cercava.

El lloc adequat per estar sol i meditar el va trobar en una balma situada sota l’ermita de Sant Bartomeu, a tocar del Pont Vell, de cara el riu Cardener, resguardada del vent fred del nord, amagada entre esbarzers i des d’on es veia la muntanya de Montserrat. Encara avui es poden veure unes creus, suposadament gravades a la pedra pel propi Ignasi, en el lloc on pregava i on va començar a escriure els Exercicis Espirituals

La seva estada a Manresa pot dividir-se en tres períodes: un primer període de calma interior; un segon de malalties i terribles lluites i dubtes, i un tercer de llums, consolacions i il·lustracions divines, que van tenir per objecte el misteri de l'Eucaristia i la Santíssima Trinitat. En aquest període és quan té el Rapte i l’Exímia il·lustració i comença a escriure els Exercicis Espirituals, una manera d'examinar la consciència, amb la finalitat de buscar i trobar la voluntat divina, un "manual d’usuari" per aprendre a resar. El 1537 va a Roma i es queda allí fins la seva mort.

Tinc cinc escrits al blog sobre ell i la Companyia

1 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2016/04/sant-ignasi-de-loiola-l-presentacio.html

2 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2016/04/persones-5-sant-ignasi-de-loiola-ll-la.html

3 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2016/07/persones-5-sant-ignasi-de-loiola-lll.html

4 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2016/10/persones-5-sant-ignasi-de-loiola-lv.html

5 - https://tenirelcapclar.blogspot.com/2017/02/persones-5-sant-ignasi-de-loiola-v-la.html



dissabte, 20 de març de 2021

magallanes: 500 anys de la gesta immortal

Magallanes va morir el dia 27 d'abril de 1521, ara farà 500 anys. Va ser l'home que va iniciar la gesta més gran de la Història de la Humanitat, “la gran gesta immortal” que no va poder culminar per la seva mort prematura, a les Filipines, als 41 anys.

Magallanes va iniciar un viatge en el que volia arribar a les illes de de l’especiaria de l'Orient per prendre’n possessió en nom de l’Emperador i fer-se'n l’amo. Va aconseguir això i molt més: donar la volta al món, obrint el camí pel Mar del Sud, a tocar de l'Antàrtida.

Magallanes va tornar obsoleta la cosmografia de grecs i romans i va fixar per sempre la mesura de l'òrbita de la terra. Va posar els límits al planeta. Va tardar 3 anys en aconseguir-ho. I ho va haver de fer salvant tots els inconvenients derivats de la fam, dels desastres naturals, amb morts, desercions i traïcions dels seus, amb tempestes, sense veure cares noves… 

Magallanes va voler fer una primera demostració de força a la petita illa de Mactan davant un insignificant rajà i va pensar que amb poca gent els sotmetria, però el rajà va respondre que també ells tenien llances i que les sabien fer servir. Magallanes opta per les armes. Fa una expedició de càstig per tal que la resta d’illes vegin la força dels espanyols, però no li va sortir bé i va morir en el combat. El cos de Magallanes, va ser un trofeu que el rajà va mostrar a tot l’arxipèlag. No en va quedar cap rastre, va desaparèixer en el  misteri de tot allò que és desconegut.

Magallanes, el navegant més gran de la Història, qui dominà els elements, va vèncer tempestes i va sotmetre homes, ho havia aconseguit tot. Havia trobat el pas pel sud del continent americà, havia trobat les illes de l'especieria, havia tocat l’altre extrem de la terra, havia guanyat per a la Corona espanyola illes riquíssimes… Gràcies a ell molts infidels es van convertir, hi va haver la primera missa a les Filipines, la primera creu… Tot li havia sortit bé, ¿què més podia desitjar? Esperava tornar a casa i veure la dona i els fills i retre homenatge a l'Emperador. Res d'això va poder ser. En el moment més alt i magnífic de la seva vida, d’una manera insensata, va perdre la vida, que no la victòria, en un lloc desconegut i a mans d’una munió d’illencs. La seva dona i els dos fills van morir prematurament.

Magallanes va fer la “revolució magallànica”, va completar la circumval·lació de la Terra i amb ell començà la globalització: persones, comerç i diners viatgen plegats; tot el capital europeu dóna la volta al món; comença el comerç global, la geopolítica planetària, hi ha canvis en el tràfic marítim, el comerç i les finances. Canvia la motivació de l’or i metalls del Nou Món per les espècies d’Orient. Apareix un nou mecanisme de finançament: la col·laboració entre el capital públic (la Corona) i el privat (mercaders castellans) que recuperen els seus diners amb grans interessos.

Pigafetta, el cronista i biògraf italià de l'expedició, l’únic fidel a Magallanes des del primer moment, mai va oblidar la seva gran gesta. El retrata així:

 Amb seixanta homes i ell al capdavant pensa que amb quatre tirs i dues fuetejades quedarà assentada la intangibilitat de la corona hispànica. Però les roques de corall impedeixen que els bots arribin a la platja, i ni bales ni fletxes arriben als enemics. A Magallanes el fereixen en una cama i el persegueixen a mort. Cau bocaterrosa cosit per les llances i les armes dels indis. I d’aquesta manera van llevar la vida al qui era el nostre mirall, el nostre consolador i el fidel cabdill.

Espero que la fama d'un capità valerós com Magallanes mai s'esborrarà de la memòria del món. Entre les moltes virtuts que l’adornaven, sobresortia la de la fermesa fins i tot davant de la major desgràcia. Va suportar la fam amb més paciència que qualsevol altre. No hi havia, en tota la terra, un home tan entès en el coneixement dels mapes, de les rutes i de la nàutica. I la veritat d'això es manifesta en que va dur a terme allò que abans ningú va saber descobrir o no va tenir ànims per arribar a fer-ho".

Pigafetta ha llegat a la posteritat la fama del gran oblidat Magallanes.

 

 


dilluns, 15 de març de 2021

dante alighieri: 700 anys d'immortalitat


Escultura de Dante a la
Piazza Santa Croce

Ravenna, 14 de setembre de 1321. Mor, als 56 anys, el poeta florentí més gran d'Itàia, un geni d'alçada universal, un home lloat per tot el món, l'únic home que ha rebut l'elogi de molts Papes: Lleó XIII, Pius X, Benet XV que li va dedicar l'encíclica In præclara summorum, Pau VI amb la Carta apostòlica Altissimi cantus, Joan Pau II, Benet XVI i darrerament Francesc amb la Carta apostòlica Candor lucis æterne.

.*          *          *

Al llarg de tot l'any 2021, malgrat la pandèmia, tot Itàlia s'ha unit per celebrar aquest aniversari sobre la figura de l'autor de la Commedia. Però fa uns anys, l'octubre de 2012 va tenir lloc, a Roma, la primera iniciativa per la celebració del VII centenari de la mort del Dante. A l'església del Gesù hi va haver una vetllada literari-musical per obrir l'Any de la Fe, convocat per Benet XVI, amb el títol: La Fe de Dante on es  ressaltava el vincle que uneix la figura de Dante Alighieri i la seva obra amb la fe cristiana. Es va llegir el Cant XXIV del Paradís, en el que Dante professa la seva fe, i es van cantar peces musicals de la Doctora de l'Església Hildegarda de Bingen. Enguany un conjunt d'esdeveniments se succeiran a diferents ciutats per tal de retre-li homenatge. 

*          *          *

Roma

Accademia della Crusca

Aquesta institució lingüística publicarà 365 targes dedicades a la seva obra. Cada dia, des de l'1 de gener fins el 31 de desembre, publica el que anomena "la paraula fresca del dia", una paraula treta de la Commedia per tal de remarcar l'actualitat i l'extraordinària llegibilitat del poeta així com per saber coneixements essencials sobre el seu vocabulari i estil, amb breus notes d'acompanyamentLes paraules de Dante són una oportunitat per recordar, rellegir, descobrir i aprofundir la gran herència lingüística que ens va deixar.

Forlì

Petita ciutat de l'Emilia-Romagna on es va refugiar Dante durant un temps, a casa d'una família gibel·lina. És una manera de revaloritzar el lloc i la comarca.

Musei di San Domenico

Exposició Dante. La visione dell'arteon s'il·lustrarà la figura del pare de la Divina Comèdia de la llengua italiana a través d'una selecció d'obres des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. Aquesta serà la joia de les exposicions: una gran mostra, amb préstecs de museus i particulars de tot el món, com els retrats de Dante Farinata de Andrea del Castagno, el de Cristofano dell'Altissimo i un dibuix de Miquel Àngel d'un condemnat a l'infern.

Es tracta d'un itinerari de 300 obres mestres, de les quals 50 provenen del museu florentí dels UffiziPer primera vegada, aquesta mostra analitza reconstrueix en la seva totalitat l'íntima relació entre Dante i l'art, presentant als artistes que han assumit el gran repte de plasmar en imatges la força visionària de Dantede les seves obres i, en particular, de la Divina Comèdia. Es podran veure obres de grans mestres com Miquel Àngel, Giotto, Fra Angelico, Filippino Lippi, Tintoretto, Sartorio, Boccioni Casorati.

A més dels Uffizi arribaran obres en préstec de l'Hermitage de Sant Petersburg, de la Walker Art Gallery de Liverpool, de la National Gallery de Sofia, de la Staatliche Kunstsammlungen de Dresden, del Museo de Arte de Toledo, del Musée des Beaux-Art de Nancy, de la Galleria Nazionale d'Arte Moderna de Roma i de la Galeria Borghese, dels Museus Vaticans.

Florència

Museo nazionale del Bargello

Mostra on es podrà veure la relació de l'escriptor amb la seva ciutat natal.

Galleria degli Uffici

Des del mes de gener es poden visitar per primera vegada en línia, al lloc web, tots els dibuixos que il·lustren el poema realitzats a la fi del segle XVI pel pintor Federico Zuccari, durant la seva estada a Espanya, i més conegut pels frescos de la cúpula de la catedral de Santa Maria deFiore. Aquestes il·lustracions han estat fins ara amagades al públic, només consultades pels experts.

Museo Casa di Dante

Pintura de Dante al carrer

L'epicentre de les peregrinacions serà la casa museu. No hi ha relíquies de gran valor però sí materials divulgatius i bibliogràfics. El valor simbòlic d'aquesta torre és que la casa es troba en el lloc exacte on va viure la família Alighieri, i al costat de l'església de Santa Margherita dei Cerchi, on Dante Beatriu acudien a resar sovint. El museu aprofundeix en la relació de Dante amb la seva ciutat natal, a la qual maleeix i elogia el mateix temps en diversos versos de la Divina Comèdia, i on sempre aspira a tornar amb els honors restituïts.

Dins de la casa també hi ha un facsímil del còdex Trivulziano, el manuscrit toscà il·lustrat més antic de la Divina Comèdia, fet en 1337; l'edició més diminuta de la Commedia, i també el facsímil del Llibre del Chiodo, on els güelfs negres registraven les condemnes contra els güelfs blancs. En ella apareix la doble sentència contra Dante: la que l'obligava a pagar 5.000 florins de multa i exiliar-se durant dos anys; i la que el condemnava a mort per no haver saldat el seu deute amb la ciutat.

*          *          *

Bust de Dante

La gran personalitat intel·lectual del Dante fa que sigui un filòsof-poeta, un polític i un teòleg. Dante pertany a l’Edat Mitjana i a l’Humanisme. Poc se sap de la seva formació acadèmica, però és molt probable que cursés, en llatí, totes les disciplines de les set Arts Liberals del Triviumi el Quadrivium, així com estudis de teologia i filosofia. Als vint-i-pocs ja coneixia Aristòtil Sant Tomàs. 

 És un home d’una figura tràgica, en estat de perpètua protesta, en batalla sense treva contra el món, amb una indignació implacable fins a la medul·la fruit de la seva implicació política, cultural i religiosa al bàndol dels güelfs blancs. Apassionat, nerviós, violent, perseguit, desterrat, exiliat, privat dels drets, exclòs d’una amnistia, condemnat a ésser cremat si tornava a la seva estimada Florència… Va haver d'emigrar i "estar" que no pas viure− a Verona, Pisa, Arezzo, Forli, Sarzana, Lucca, i finalment s'estableix a Ravenna, on mor. Dante només podia viure a la seva estimada Florència, on somia que hi podrà tornar algun dia, tal com diu en el cant XXIV del Paradís: "tornaré, i sobre la font del meu baptisme hauran de coronar-me".

Als 9 anys coneix Beatriu, una nena de la que s’enamora a l’acte i que fa que li dediqui tot el seu amor. Composa per a ella un primer sonet, però Beatriu mor als 23 anys. Fins i tot morta, serà la musa que inspirarà tot el seu escriure. La vida real de Dante no anava pel camí de BeatriuEnamorat d’una dona amb la que no es casa, es casa, als 26, amb Gemma Donati amb qui va tenir quatre fills. Des que marxa a l'exili la seva família cau en l'oblit.


Retrat de Dante en un quiosc

Així va haver de viure Dante Alighieri. Aquest fervor personal, que farà d’ell un home desgraciat, amararà tota la seva producció literària. Però com tot gran creador desperta respecte i simpatia. Dante va ser capaç de convertir una llengua vulgar en una llengua literària i que fos la llengua d’Itàlia. I la seva gran capacitat creadora va aconseguir, encara que hagués escrit en vulgar, el grau de poeta summe per la seva “inventiva, expressió pura i bella, i gran saviesa”.

La seva obra és immensa. Comença amb La Vita Nuova, un prosímetre obra escrita en vers i prosa− dedicat a la seva estimada Beatriu. Segueix Convivio, escrit en llengua vulgar, és un “banquet de saviesa” per a tots els que desconeixien el llatí. En aquesta obra comparteix amb Ramon Llull la pràctica de l’autoreferència i de l’autocitació. De Vulgari Eloquentia és un assaig escrit en llatí en el que vol donar importància a les llengües vulgars, la mateixa dignitat que s’atorgava al llatí. De Monarchia és un tractat polític en el que vol demostrar que la monarquia temporal, denominada Imperi, és un principat únic, necessari per al benestar, la pau i l’harmonia del món i per a poder complir el fi terrenal dels homes. Escriu tretze Epistolæ, amb temes molt diversos, dues Eglogæ, on defensa la seva posició a utilitzar la llengua vulgar en comptes del llatí, i la Commedia batejada per Boccacio com divina!− que és una aventura interior, individual, d’horror, de salvació, de mort i de vida. És un poema sacre, un viatge per descobrir i ordenar el món sencer i la pròpia vida. Un llibre com no n’hi ha d’altre comparable. És una obra important i absoluta. Escrita en llengua vernacle, no en llatí, i influïda per poetes de la Provença, de la Toscana i de Sicília.

Als 18 anys Dante ja era l’encarnació de la poesia i la seva gran empresa lingüística va ser convertir les llengües “vulgars”, la que es parlava a cada territori de la península, en una llengua literària i que fos la llengua d’Itàlia. Va construir un monument de veritable humanisme amb arquitectura medieval i posà les bases de l’italià modern. 

La Commedia no deixaria de ser una crònica del segle si el seu geni poètic no l’hagués transfigurat, si la seva inspiració no l’hagués elevat a l’alçada de sublim creació. Al Paradís Dante se sent més que humà, se sent transhumanat després que fos ferit per un llamp que li deixà veure, de manera clara, la unió hipostàtica.


Placa al carrer amb versos de la Divina Commedia

florència, dins el seu antic cerclat,
des d'on encara escolta tèrcia i nona,
vivia en pau, pudor i austeritat