magallanes: 500 anys de la gesta immortal

Magallanes va morir el dia 27 d'abril de 1521, ara farà 500 anys. Va ser l'home que va iniciar la gesta més gran de la Història de la Humanitat, “la gran gesta immortal” que no va poder culminar per la seva mort prematura, a les Filipines, als 41 anys.

Magallanes va iniciar un viatge en el que volia arribar a les illes de de l’especiaria de l'Orient per prendre’n possessió en nom de l’Emperador i fer-se'n l’amo. Va aconseguir això i molt més: donar la volta al món, obrint el camí pel Mar del Sud, a tocar de l'Antàrtida.

Magallanes va tornar obsoleta la cosmografia de grecs i romans i va fixar per sempre la mesura de l'òrbita de la terra. Va posar els límits al planeta. Va tardar 3 anys en aconseguir-ho. I ho va haver de fer salvant tots els inconvenients derivats de la fam, dels desastres naturals, amb morts, desercions i traïcions dels seus, amb tempestes, sense veure cares noves… 

Magallanes va voler fer una primera demostració de força a la petita illa de Mactan davant un insignificant rajà i va pensar que amb poca gent els sotmetria, però el rajà va respondre que també ells tenien llances i que les sabien fer servir. Magallanes opta per les armes. Fa una expedició de càstig per tal que la resta d’illes vegin la força dels espanyols, però no li va sortir bé i va morir en el combat. El cos de Magallanes, va ser un trofeu que el rajà va mostrar a tot l’arxipèlag. No en va quedar cap rastre, va desaparèixer en el  misteri de tot allò que és desconegut.

Magallanes, el navegant més gran de la Història, qui dominà els elements, va vèncer tempestes i va sotmetre homes, ho havia aconseguit tot. Havia trobat el pas pel sud del continent americà, havia trobat les illes de l'especieria, havia tocat l’altre extrem de la terra, havia guanyat per a la Corona espanyola illes riquíssimes… Gràcies a ell molts infidels es van convertir, hi va haver la primera missa a les Filipines, la primera creu… Tot li havia sortit bé, ¿què més podia desitjar? Esperava tornar a casa i veure la dona i els fills i retre homenatge a l'Emperador. Res d'això va poder ser. En el moment més alt i magnífic de la seva vida, d’una manera insensata, va perdre la vida, que no la victòria, en un lloc desconegut i a mans d’una munió d’illencs. La seva dona i els dos fills van morir prematurament.

Magallanes va fer la “revolució magallànica”, va completar la circumval·lació de la Terra i amb ell començà la globalització: persones, comerç i diners viatgen plegats; tot el capital europeu dóna la volta al món; comença el comerç global, la geopolítica planetària, hi ha canvis en el tràfic marítim, el comerç i les finances. Canvia la motivació de l’or i metalls del Nou Món per les espècies d’Orient. Apareix un nou mecanisme de finançament: la col·laboració entre el capital públic (la Corona) i el privat (mercaders castellans) que recuperen els seus diners amb grans interessos.

Pigafetta, el cronista i biògraf italià de l'expedició, l’únic fidel a Magallanes des del primer moment, mai va oblidar la seva gran gesta. El retrata així:

 Amb seixanta homes i ell al capdavant pensa que amb quatre tirs i dues fuetejades quedarà assentada la intangibilitat de la corona hispànica. Però les roques de corall impedeixen que els bots arribin a la platja, i ni bales ni fletxes arriben als enemics. A Magallanes el fereixen en una cama i el persegueixen a mort. Cau bocaterrosa cosit per les llances i les armes dels indis. I d’aquesta manera van llevar la vida al qui era el nostre mirall, el nostre consolador i el fidel cabdill.

Espero que la fama d'un capità valerós com Magallanes mai s'esborrarà de la memòria del món. Entre les moltes virtuts que l’adornaven, sobresortia la de la fermesa fins i tot davant de la major desgràcia. Va suportar la fam amb més paciència que qualsevol altre. No hi havia, en tota la terra, un home tan entès en el coneixement dels mapes, de les rutes i de la nàutica. I la veritat d'això es manifesta en que va dur a terme allò que abans ningú va saber descobrir o no va tenir ànims per arribar a fer-ho".

Pigafetta ha llegat a la posteritat la fama del gran oblidat Magallanes.

 

 

dante alighieri: 700 anys d'immortalitat

Escultura de Dante a la
Piazza Santa Croce

Ravenna, 14 de setembre de 1321. Mor, als 56 anys, el poeta florentí més gran d'Itàia, un geni d'alçada universal, un home lloat per tot el món, l'únic home que ha rebut l'elogi de molts Papes: Lleó XIII, Pius X, Benet XV que li va dedicar l'encíclica In præclara summorum, Pau VI amb la Carta apostòlica Altissimi cantus, Joan Pau II, Benet XVI i darrerament Francesc amb la Carta apostòlica Candor lucis æterne.

.*          *          *

Al llarg de tot l'any 2021, malgrat la pandèmia, tot Itàlia s'ha unit per celebrar aquest aniversari sobre la figura de l'autor de la Commedia. Però fa uns anys, l'octubre de 2012 va tenir lloc, a Roma, la primera iniciativa per la celebració del VII centenari de la mort del Dante. A l'església del Gesù hi va haver una vetllada literari-musical per obrir l'Any de la Fe, convocat per Benet XVI, amb el títol: La Fe de Dante on es  ressaltava el vincle que uneix la figura de Dante Alighieri i la seva obra amb la fe cristiana. Es va llegir el Cant XXIV del Paradís, en el que Dante professa la seva fe, i es van cantar peces musicals de la Doctora de l'Església Hildegarda de Bingen. Enguany un conjunt d'esdeveniments se succeiran a diferents ciutats per tal de retre-li homenatge. 

*          *          *

Roma

Accademia della Crusca

Aquesta institució lingüística publicarà 365 targes dedicades a la seva obra. Cada dia, des de l'1 de gener fins el 31 de desembre, publica el que anomena "la paraula fresca del dia", una paraula treta de la Commedia per tal de remarcar l'actualitat i l'extraordinària llegibilitat del poeta així com per saber coneixements essencials sobre el seu vocabulari i estil, amb breus notes d'acompanyament. Les paraules de Dante són una oportunitat per recordar, rellegir, descobrir i aprofundir la gran herència lingüística que ens va deixar.

Forlì

Petita ciutat de l'Emilia-Romagna on es va refugiar Dante durant un temps, a casa d'una família gibel·lina. És una manera de revaloritzar el lloc i la comarca.

Musei di San Domenico

Exposició Dante. La visione dell'arte, on s'il·lustrarà la figura del pare de la Divina Comèdia i de la llengua italiana a través d'una selecció d'obres des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. Aquesta serà la joia de les exposicions: una gran mostra, amb préstecs de museus i particulars de tot el món, com els retrats de Dante i Farinata de Andrea del Castagno, el de Cristofano dell'Altissimo i un dibuix de Miquel Àngel d'un condemnat a l'infern.

Es tracta d'un itinerari de 300 obres mestres, de les quals 50 provenen del museu florentí dels Uffizi. Per primera vegada, aquesta mostra analitza i reconstrueix en la seva totalitat l'íntima relació entre Dante i l'art, presentant als artistes que han assumit el gran repte de plasmar en imatges la força visionària de Dante, de les seves obres i, en particular, de la Divina Comèdia. Es podran veure obres de grans mestres com Miquel Àngel, Giotto, Fra Angelico, Filippino Lippi, Tintoretto, Sartorio, Boccioni i Casorati.

A més dels Uffizi arribaran obres en préstec de l'Hermitage de Sant Petersburg, de la Walker Art Gallery de Liverpool, de la National Gallery de Sofia, de la Staatliche Kunstsammlungen de Dresden, del Museo de Arte de Toledo, del Musée des Beaux-Art de Nancy, de la Galleria Nazionale d'Arte Moderna de Roma i de la Galeria Borghese, dels Museus Vaticans.

Florència

Museo nazionale del Bargello

Mostra on es podrà veure la relació de l'escriptor amb la seva ciutat natal.

Galleria degli Uffici

Des del mes de gener es poden visitar per primera vegada en línia, al lloc web, tots els dibuixos que il·lustren el poema realitzats a la fi del segle XVI pel pintor Federico Zuccari, durant la seva estada a Espanya, i més conegut pels frescos de la cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore. Aquestes il·lustracions han estat fins ara amagades al públic, només consultades pels experts.

Museo Casa di Dante

Pintura de Dante al carrer

L'epicentre de les peregrinacions serà la casa museu. No hi ha relíquies de gran valor però sí materials divulgatius i bibliogràfics. El valor simbòlic d'aquesta torre és que la casa es troba en el lloc exacte on va viure la família Alighieri, i al costat de l'església de Santa Margherita dei Cerchi, on Dante i Beatriu acudien a resar sovint. El museu aprofundeix en la relació de Dante amb la seva ciutat natal, a la qual maleeix i elogia el mateix temps en diversos versos de la Divina Comèdia, i on sempre aspira a tornar amb els honors restituïts.

Dins de la casa també hi ha un facsímil del còdex Trivulziano, el manuscrit toscà il·lustrat més antic de la Divina Comèdia, fet en 1337; l'edició més diminuta de la Commedia, i també el facsímil del Llibre del Chiodo, on els güelfs negres registraven les condemnes contra els güelfs blancs. En ella apareix la doble sentència contra Dante: la que l'obligava a pagar 5.000 florins de multa i exiliar-se durant dos anys; i la que el condemnava a mort per no haver saldat el seu deute amb la ciutat.

*          *          *

Bust de Dante

La gran personalitat intel·lectual del Dante fa que sigui un filòsof-poeta, un polític i un teòleg. Dante pertany a l’Edat Mitjana i a l’Humanisme. Poc se sap de la seva formació acadèmica, però és molt probable que cursés, en llatí, totes les disciplines de les set Arts Liberals del Triviumi el Quadrivium, així com estudis de teologia i filosofia. Als vint-i-pocs ja coneixia Aristòtil i Sant Tomàs. 

 És un home d’una figura tràgica, en estat de perpètua protesta, en batalla sense treva contra el món, amb una indignació implacable fins a la medul·la fruit de la seva implicació política, cultural i religiosa al bàndol dels güelfs blancs. Apassionat, nerviós, violent, perseguit, desterrat, exiliat, privat dels drets, exclòs d’una amnistia, condemnat a ésser cremat si tornava a la seva estimada Florència… Va haver d'emigrar i "estar" −que no pas viure− a Verona, Pisa, Arezzo, Forli, Sarzana, Lucca, i finalment s'estableix a Ravenna, on mor. Dante només podia viure a la seva estimada Florència, on somia que hi podrà tornar algun dia, tal com diu en el cant XXIV del Paradís: "tornaré, i sobre la font del meu baptisme hauran de coronar-me".

Als 9 anys coneix Beatriu, una nena de la que s’enamora a l’acte i que fa que li dediqui tot el seu amor. Composa per a ella un primer sonet, però Beatriu mor als 23 anys. Fins i tot morta, serà la musa que inspirarà tot el seu escriure. La vida real de Dante no anava pel camí de Beatriu. Enamorat d’una dona amb la que no es casa, es casa, als 26, amb Gemma Donati amb qui va tenir quatre fills. Des que marxa a l'exili la seva família cau en l'oblit.

Retrat de Dante en un quiosc

Així va haver de viure Dante Alighieri. Aquest fervor personal, que farà d’ell un home desgraciat, amararà tota la seva producció literària. Però com tot gran creador desperta respecte i simpatia. Dante va ser capaç de convertir una llengua vulgar en una llengua literària i que fos la llengua d’Itàlia. I la seva gran capacitat creadora va aconseguir, encara que hagués escrit en vulgar, el grau de poeta summe per la seva “inventiva, expressió pura i bella, i gran saviesa”.

La seva obra és immensa. Comença amb La Vita Nuova, un prosímetre −obra escrita en vers i prosa− dedicat a la seva estimada Beatriu. Segueix Convivio, escrit en llengua vulgar, és un “banquet de saviesa” per a tots els que desconeixien el llatí. En aquesta obra comparteix amb Ramon Llull la pràctica de l’autoreferència i de l’autocitació. De Vulgari Eloquentia és un assaig escrit en llatí en el que vol donar importància a les llengües vulgars, la mateixa dignitat que s’atorgava al llatí. De Monarchia és un tractat polític en el que vol demostrar que la monarquia temporal, denominada Imperi, és un principat únic, necessari per al benestar, la pau i l’harmonia del món i per a poder complir el fi terrenal dels homes. Escriu tretze Epistolæ, amb temes molt diversos, dues Eglogæ, on defensa la seva posició a utilitzar la llengua vulgar en comptes del llatí, i la Commedia −batejada per Boccacio com divina!− que és una aventura interior, individual, d’horror, de salvació, de mort i de vida. És un poema sacre, un viatge per descobrir i ordenar el món sencer i la pròpia vida. Un llibre com no n’hi ha d’altre comparable. És una obra important i absoluta. Escrita en llengua vernacle, no en llatí, i influïda per poetes de la Provença, de la Toscana i de Sicília.

Als 18 anys Dante ja era l’encarnació de la poesia i la seva gran empresa lingüística va ser convertir les llengües “vulgars”, la que es parlava a cada territori de la península, en una llengua literària i que fos la llengua d’Itàlia. Va construir un monument de veritable humanisme amb arquitectura medieval i posà les bases de l’italià modern. 

La Commedia no deixaria de ser una crònica del segle si el seu geni poètic no l’hagués transfigurat, si la seva inspiració no l’hagués elevat a l’alçada de sublim creació. Al Paradís Dante se sent més que humà, se sent transhumanat després que fos ferit per un llamp que li deixà veure, de manera clara, la unió hipostàtica.

Placa al carrer amb versos de la Divina Commedia

florència, dins el seu antic cerclat,
des d'on encara escolta tèrcia i nona,
vivia en pau, pudor i austeritat