dijous, 18 de maig de 2017

art 1 - l'expressionisme abstracte

Mural (1943) - Oli sobre llenç - 2,4 x 6,03m
Jackson Pollock (Wyoming 1912-NY 1956)
The University of Iowa

Des de fa uns mesos hi ha al Guggenheim Bilbao una exposició irrepetible, la primera gran mostra a Europa de l'Expressionisme Abstracte americà des de 1959. Organitzada per la Royal Academy of Arts de Londres i en col·laboració amb el Guggenheim Bilbao és una exposició d’aquelles que cal anar a veure per disfrutar de la pintura que es manifesta sobre el concepte d’Expressionisme Abstracte, aquest gran moviment artístic americà que sorgit després de la Gran Depressió i que esclatà en les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat va situar els Estats Units en el centre de l’escena artística. L'Expressionisme Abstracte també se’l coneix com Escola de Nova York, però aquesta denominació abasta altres arts (música, disseny, poesia, teatre…). Amb la fi de la segona guerra mundial i el retorn a Europa de molts dels exiliats, va minvar la influència surrealista i el moviment es va fer més genuïnament nordamericà.

Dona en un bosc (1963) - Oli sobre paper - 73 x 86cm
Willem de Koonig (Rotterdam 1904-NY 1997)
Col·lecció particular
Amb més de 130 pintures, escultures i fotografies procedents de diferents col·leccions públiques i privades de tot el món, hi podem veure obres dels artistes nord-americans de la zona de Nova York vinculats amb aquest moviment, com Jackson Pollock, Mark Rothko, Willem de Kooning, Arshile Gorky, Philip Guston, Franz Kline, David Smith, Aaron Siskind, Robert Motherwell, Barnett Newman…; altres figures de San Francisco com Clyfford Still, Sam Francis, Mark Tobey i Minor White menys conegudes, però no per això menys rellevants, així com a algunes de les moltes artistes que van estar en primera línia del moviment: Joan Mitchell, Helen Frankenthaler (esposa de Motherwell) i Lee Krasner (esposa de Pollock).

PH-950 (1950) - Oli sobre llenç - 2,3 x 1,7m
Clyfford Still (Dakota 1904-Maryland 1980) 
Clyfford Still Museum, Denver
¿Com i on es va fraguar aquest moviment amb formes espontànies? Doncs té les seves arrels en el surrealisme europeu. Entre els emigrants d’Europa a Amèrica hi havia artistes formats a Alemanya o als Països Baixos i van començar a treballar i exposar a Amèrica pels anys 40. L’iniciador d’aquest moviment va ser Arshile Gorky (Armènia 1904-Connecticut 1948) armeni exiliat a Nova York. Va rebre la influència del surrealisme i va fer de pont entre la pintura europea d'entreguerres i l'escola nord-americana. Darrera Gorky els artistes Pollock, Rothko i De Kooning van trencar les convencions establertes i van inaugurar una nova etapa en la pintura. L’Expressionisme Abstracte va ser fruit de l'experiència comuna d’aquests artistes de Nova York que cada un d'ells tenia un estil propi i únic sense una fórmula fixa: cada artista s’expressava amb la seva pròpia llibertat individual. Si bé l'Expressionisme Abstracte sovint es percep com un tot unificat, en realitat va ser un fenomen extremadament complex, variable i polièdric. Principio del formularioNova York es va convertir en aquesta època en la capital artística mundial desbancant París que havia estat, durant segles, l’epicentre de l’art, lloc on anaven a raure artistes, marxants i col·leccionistes.

Groc i taronja (1955) - Oli sobre paper - 1 x 2m
Mark Rothko (Letònia 1903-NY 1970)
Col·lecció particular
El segell d’identitat d’aquest moviment és la mida de les obres: enormes pintures de 2x2m i fins i tot de 2,5x6m. El motiu és que alguns d’ells van començar a treballar en grans murals pel Federal Art Project. Aquesta exposició al Guggenheim Bilbao, posa en relleu la diversitat del moviment com un dels seus factors clau. Els artistes de l'Expressionisme Abstracte són molt versàtils: conceben la superfície de la pintura com all over, cobreixen tota la superfície per tal de significar un camp obert, sense límits en la superfície del quadre: l'espai pictòric es tracta amb frontalitat, no hi ha jerarquia entre les diferents parts de la tela; treballen mides petites o grans, pinten amb colors brillants plans o en relleu, oli sobre llenç o paper, eliminen la figuració, cromatisme limitat: blanc i negre, o colors primaris: magenta, groc i cyan. Alhora expressen les seves emocions i transmeten la sensació d'estar presents en l'obra. Pretenen la trobada entre l'artista i l'espectador, cerquen un “enfrontament”, on el component final d'aquest sigui la percepció de l'observador.
En l'article El misteri de la creació artística Stefan Zweigdavant l'obra d’un artista, es pregunta: ¿Què passa en l’interior de l’artista en aquestes hores de la creació?… Ens trobem davant un fenomen estrany: tots els creadors, ja siguin poetes, pintors o músics mai ens revelen el secret de la seva creació. I és que l'artista quan crea està en èxtasi -en éktasis: en estat de suspensió dels sentits i de l'activitat fisiològica-, està “fora de si mateix”. I si està fora… ¿on està? La resposta és molt simple: està en la seva obra, no està en el nostre món, sinó en el món de la seva obra. L’artista només pot crear el seu món imaginari obidant-se del món real.

Aigua del molí de les flors (1944) - Oli sobre llenç - 1 x 1,2m
Arshile Gorky (Armènia 1904-Connecticut 1948)
Metropilitan Museum of Art, NY
L'experiència que ens trasmet Arshile Gorky és que «pintar un quadre no és un procés dirigit per la raó sinó un acte espontani, una acció corporal dinàmica, un automatisme psíquic, allò que que em fa sortir de la ment símbols i emocions universals». I la tècnica que ens conta Pollock consisteix en «no treballar amb utensilis tradicionals, sinó mitjançant la tècnica del dripping, el «degoteig», que consisteix a deixar regalimar la pintura des d'un recipient amb el fons foradat i que jo sostinc a la mà. D'aquesta manera pintar no ho faig amb la mà, sinó amb un gest de tot el cos.  No treballo sobre el llenç sinó ficat en ell. Estenc la tela sobre el sòl i corro i ballo al seu voltant i dins d'ella, vessant la pintura de manera uniforme. Puc caminar al voltant de la tela, treballar des de qualsevol dels seus quatre costats i introduir-me literalment dins del quadre…».


*          *          *


Mandres (1961) - oli sobre llenç - 2,2 x 2m
Joan Mitchell (Chicago 1925-Paris 1992)
Col·lecció particular
No podem acabar sense deixar de parlar de l’audàcia de dues dones que van col·laborar en gran mesura amb el seu suport i determinació a la projecció d’aquests artistes. Parlem de dues galeristes: Peggy Guggenheim (NY 1898-Venècia 1979) néta de  Salomon Guggenheim amb la seva galeria Art of This Century i Betty Parsons (NY 1900-NY 1982) amb la seva Betty Parsons Gallery. Dues dones que van entrar en el mercat de l’art d'una manera ben diferent però ambues van aconseguir –l’una com a mecenes i col·leccionista i l’altra amb contractes amb els artistes– que els artistes de l’Expressionisme Abstracte de New York agafessin nomenada.


Cap comentari:

Publica un comentari