Fa uns dies la premsa es va fer ressò de la propera beatificació de l'Arquebisbe americà Fulton J. Sheen. Per a molts aquest nom avui dia no els digui res, però va tenir un ressò molt important als anys 50 del segle passat als Estats Units. El 1949 es van crear els premis Emmy i el 1953 va obtenir un premi Emmy a la millor personalitat televisiva. Va ser un precursor del que avui anomenem influencer, el primer bisbe influencer de la història. Va ser un veritable pioner a fer servir els mitjans de comunicació per difondre la paraula de Déu. Es va avançar moltíssim al seu temps en aquesta realitat que avui donem per feta.
La vida val la pena viure-la és el títol de les xerrades que −des de 1930 a través de les ones de la ràdio americana NBC i des de 1950 des de la televisió− va difondre setmanalment monsenyor Fulton J. Sheen a una audiència de 30 milions d'oients i espectadors. Sempre els recordava que l'única solució a tots els problemes és Jesucrist.
Peter John Sheen va néixer el 8 de maig de 1895 a El Paso, Texas, al si d'una família irlandesa i se'l va anomenar Fulton en honor al cognom de soltera de la seva mare. El 1919, als 24 anys, va ser ordenat sacerdot a la diòcesi de Peoria, Illinois, i comença com a vicari en una zona perifèrica on les seves homilies eren molt ben apreciades. Va a Roma i obté el doctorat en Teologia. Torna als USA a la seva diòcesi. Del 1926 al 1950 és professor de filosofia a la Universitat Catòlica de Washington. El 1930 és convidat per la recent fundada emissora de ràdio NBC a participar, tots els diumenges, en un programa titulat L'Hora Catòlica. El 1950 el seu llenguatge, clar i comprensible per a tots, també va arribar a la televisió amb el programa Life is Worth Living - La vida val la pena viure-la. Aquest mateix any és nomenat Director Nacional de la Societat per a la Propagació de la Fe i va començar una gran tasca per promoure i sostenir l'obra de les Missions catòliques arreu del món en una llarga sèrie de viatges missioners: Àsia, Àfrica i Oceania. El 1951 va ser consagrat bisbe i nomenat bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Nova York. El 1955 era Professor Associat de Filosofia a la Universitat de Lovaina. El 1966 va ser nomenat bisbe de Rochester (Nova York).
El 20 de setembre de 1979 va celebrar la Santa Missa pel seu 60 sacerdoci i en l'homilia va pronunciar aquestes paraules: "No és que no estimi la vida, però ara vull veure el Senyor. Vaig passar moltes hores davant d'ell al Santíssim Sagrament, li vaig parlar en oració i d'Ell vaig parlar amb qui em volgués escoltar. Ara el vull veure cara a cara." Va morir a Nova York dos mesos després, el 9 de desembre de 1979.
Al llarg de la seva intensa carrera Fulton Sheen també va ser un influent escriptor i orador. Avançat al seu temps quant a l'ús dels mitjans de la seva època per transmetre les seves prèdiques, va encapçalar un renaixement de la fe en un món enmig de grans canvis socials, especialment als Estats Units. No només predicava des de l'altar, sinó que ho feia amb un micròfon a la mà, en plena era daurada de la televisió, amb una audiència de 30 milions de persones i amb un estil únic per la seva capacitat per portar els temes més profunds de la fe a la vida quotidiana de la seva audiència. Amb un toc teatral i un carisma innegable aconseguia connectar de manera genuïna amb les preocupacions i somnis del públic. Va conquistar la pantalla i es va convertir en una de les estrelles de la televisió nord-americana, competint en horari de màxima audiència amb gegants com Frank Sinatra.
En molts sentits Shenn era com un Joan Baptista modern: totalment despreocupat pel que la gent en pensés. Sabia quina era la veritat i la predicava sense por. L'èxit va ser imparable. Amb el seu estil elegant i la seva profunda formació intel·lectual va captivar una vasta audiència, convertint-se en una de les figures més vistes del país. La seva capacitat per explicar la fe cristiana d'una manera accessible, clara, directa, sense por i sense complexos, el van portar a la fama. La seva veu era com un crit singular al desert del secularisme. Al llarg de les diferents etapes de la seva vida, la seva capacitat per compartir l'Evangeli i connectar veritablement amb la gent va atreure innombrables ànimes a una trobada amb Jesús, una trobada que va transformar no només la seva vida, sinó, encara més important, la d'aquells a qui va connectar. La seva passió per la veritat i la fe catòlica es combinava amb un gran sentit de compassió i empatia pels qui patien la pèrdua de la fe o estaven en crisi espiritual.
La seva crítica al comunisme i al règim soviètic (estem als anys 50 del segle passat) va fer que L'FBI el va fer investigar. Es van arribar a la conclusió que no s'havien de preocupar: van descobrir detalls trivials sobre la seva vida, com la seva afició al gelat de xocolata, la disciplina que mantenia amb l'horari i la seva hora de pregària diària abans de començar la jornada… res preocupant!
En els seus últims anys, particularment a través del seu treball a les Missions, l'Arquebisbe Sheen va ajudar a reconèixer que l'Església és per a tots. Ens va recordar que estem cridats a servir a tothom, especialment als més necessitats i als que anhelen escoltar i experimentar l'Evangeli, on sigui que es trobin al món.
El 2002 s'incoà el procés de canonització i es proclamà Servent de Déu. El 2012 Benet XVI el proclamà Venerable. El març de 2014, la junta d'experts mèdics va aprovar, per unanimitat, un suposat miracle atribuït a la seva intercessió: un nadó nascut mort que va retornar a la vida després de 61 minuts sense batec ni respiració. El juny de 2014, la Comissió Teològica va aprovar, per unanimitat, la conclusió de l'equip mèdic. El 2019 Francesc aprovà el miracle i s'espera la data en que sigui declarat Beat. El premi Emmy de l'Arquebisbe empal·lideix en comparació de la seva recompensa celestial. La seva canonització serà una benedicció especial per a l'Església als Estats Units.
Fulton J. Sheen va ser una de les veus més destacades de l'evangelització a l'Església i al món durant el segle XX. És admirable el seu compromís de tota la vida al servei de l'Església com a sacerdot, arrelat en la seva profunda devoció a la Santíssima Mare i a l'Eucaristia. Continua sent un dels pocs bisbes nord-americans la veu dels quals va modelar tant la vida eclesial com la cultura popular, connectant púlpits, aules i estudis de televisió amb una facilitat excepcional.
