diumenge, 9 de novembre del 2014

matrimoni i família ll


En aquest segon escrit sobre matrimoni i família parlaré una mica del que ha estat el Sínode que hi ha hagut a Roma durant quinze dies, el passat mes d'octubre,  sobre Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelizació. Han estat unes sessions preparatòries que serviran per treballar, durant tot un any, el Sínode ordinari que hi haurà el 2015.

¿Què és un Sínode?
Un Sínode no és un Concili. Un Concili Ecumènic és la reunió de tots els bisbes del món, presidits pel Sant Pare, per tractar temes sobre dogmes o pràctiques i proclamar-los públicament. El primer va ser l’any 50, a Jerusalem, convocat per Sant Pere.

La paraula sínode ve del grec i està formada per las partícules syn, que vol dir amb, junts, i hodós, que vol dir camí, per tant, té el sentit de fer camí plegats. I això és el que vol el Papa Francesc que hi hagi sinodalitat en totes aquestes trobades.
Un Sínode de Bisbes és la reunió d’un grup de bisbes, religiosos i laics format per un nombre indefinit de membres elegits directament pel Papa, per les conferències episcopals i pels instituts religiosos, amb la finalitat d’assessorar al Papa en el govern de l’Església universal; les seves reunions, o assemblees, mai seran definitòries de dogmes ni de temes legislatius, sinó tan sols consultives. Va ser creat el 1965  per Pau VI, en la cloenda del Concili Vaticà II. Un sínode pot ser general –de tot el món– o territorialen aquest cas format per bisbes d’una zona determinada o de zones afectades per una casuística concreta.

Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries i es convoquen per un tema concret amb la publicació dels temes a tractar (Lineamenta). Un cop reunits se’ls donen uns documents d’estudi (Instrumentum Laboris). De cada sessió se n’elabora un Acta. Al final es redacta un document de treball (Relatio Synodi o Relatio post disceptationem) que permetrà al Papa elaborar l'Exhortació apostòlica postsinodal fruit de les conclusions definitives als temes proposats.

¿Què hi ha hagut a Roma durant aquests primers quinze dies del mes d’octubre de 2014?
  1. Hi ha hagut la III Assemblea Extraordinària del Sínode de Bisbes que ha treballat sobre Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització i que ha estat preparatòria de la XIV Assemblea General Ordinària que se celebrarà el mes d’octubre de 2015 sobre el tema La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani.
  2. El document final que s’ha fet públic –la Relatio Synodi– recull les principals reflexions i impressions dels pares sinodals: no és cap document definitiu, no hi ha cap declaració específica sobre cap tema concret. I tots els assistents han parlat amb la llibertat que el Papa els va demanar al començar el sínode: que no callessin per por o vergonya. És un document que servirà per a treballar durant tot un any per tal de fer aportacions concretes a la XIV Assemblea General Ordinària de l’any 2015 i que el Papa pugui proclamar l’Exhortació apostòlica final.
  3. ¿Algú recorda quins temes s’han tractat al sínode? Segur que en recordeu dos: que els divorciats puguin combregar i que els homosexuals es puguin casar. Doncs bé, cap d’aquestes dues coses s’han aprovat. Han estat dos més dels temes que s'han posat sobre la taula, però com que són els únics que la premsa ha esbombat sembla que només s'hagi parlat d'això.
  4. La premsa ha divulgat notícies que no s’acosten a la realitat, tal
    com han deixat palès tant el cardenal Naiper, de Sud-àfrica, que va presentar el document final, com el propi Papa en el discurs de cloenda. El cardenal Naiper va dir:
    És irremeiable, el missatge mediàtic ja és al carrer: “l’Ésglésia diu…”, i això no és el que diu l’Església però no importa que ho corregim, un cop publicat ja no hi ha manera de tornar enrera. Es tracta d’una mala interpretació que reflecteix que a qui ho diu li agradaria que fos així, en lloc de dir què passa en realitat. Per desgràcia aquesta és la meva experiència amb els mitjans de comunicació.
  5. Això ha desviat els temes més importants plantejats: com ensenyar a viure el matrimoni als qui es volen casar i als qui ja estan casats, com preparar els fidels per tal que no fracassin en el seu matrimoni, i com donar a conèixer millor l’ensenyament de l’Església sobre la vida familiar… Els homes i les dones d’avui necessiten desesperadament escoltar la veritat de per què s’haurien de casar, de per què han de ser fidels tota la vida, i que quan un matrimoni costa –que costa!– l’Església serà un braç on recolzar-se.
  6. La temàtica de totes les sessions han girat entorn de la família i
    la seva problemàtica en el món d’avui. Es va parlar de la família, de la crisi familiar, de la soledat, dels problemes econòmics, dels divorcis, dels tornats a casar, dels fills dels matrimonis trencats o separats, dels laics, de la cura pastoral a les famílies, de l’homosexualitat, que la unió de dos homes o dues dones no es família, de la poligàmia, dels matrimonis mixtos, de la reconciliació dels matrimonis en crisi, de la formació dels joves al matrimoni, de l’estabilitat emocional… res no ha quedat al tinter.
  7. Altres bisbes d’Àfrica, com el cardenal Turkson, ha denunciat 
    que
    hi ha moltes ONG's que volen imposar el control de natalitat a l'Àfrica al·legant que és un continent superpoblat i no hi ha aliments per a totes les persones. En comptes d’invertir en productivitat per a la població, el que volen és fer-la desaparèixer. S’ha d’elevar la capacitat de producció, sempre es poden produir aliments sobre tot a l'Àfrica, on hi ha sol i pluja i on qualsevol llavor creix.
*      *      *
Per no allargar l'escrit, però conscient de que aquest tema és d'una importància cabdal per a la nostra societat, us diriggeixo a quatre enllaços de documents que us poden il·lustrar sobre què ha dit el Papa abans, durant i després d’aquesta Assemblea Extraordinària. Llegiu, sobre tot, el discurs final del Papa.
Vetlla d’oració pel sínode
Discurs cloenda sínode
Resposta a preguntes sobre el matrimoni

*     *     *
*Les escultures són de Gustav Vigeland, al Vigelandsparken, d'Oslo, dedicades a la família

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada