dilluns, 2 de novembre del 2015

la fe dels científics

El segle de les llums, el temps que va des de finals del sXVII a principis del sXIX, el temps de la Il·lustració l’època que va voler arraconar les “tenebres” de la Humanitat amb la “llum” de la raó va ser una època en la qual no sempre els seus protagonistes van pretendre això. Com molt bé va dir  Arthur Eddingtong (1882-1946), astrofísic anglès que va traballar sobre la teoria de la relativitat: Cap dels inventors de l'ateisme va ser naturalistaTots ells van ser filòsofs molt mediocres.
La fe i la raó són com les dues ales amb les quals l'esperit humà s'eleva cap a la contemplació de la veritat. Déu ha posat en el cor de l'home el desig de conèixer la veritat i, en definitivade conèixer-lo a Ell perquè, coneixent-lo i estimant-lo, pugui assolir també la plena veritat sobre si mateix. L'home com més coneix la realitat i el món i més es coneix a si mateix, li resulta més urgent l'interrogant sobre el sentit de les coses i sobre la seva pròpia existència.
Des de sempre brollen les preguntes que caracteritzen el recorregut de l'existència humana: ¿qui sóc?, ¿d'on vinc i on vaig?, ¿per què existeix el mal?, ¿què hi ha després d'aquesta vida?… Són preguntes que tenen el seu origen comú en la necessitat de sentit que des de sempre acuita el cor de l'home: de la resposta que es doni a aquestes preguntes, en efecte, depèn l'orientació que es doni a l'existència.
Amb aquestes paraules comença l’encíclica Fides et Ratio del papa sant Joan Pau II de l’any 1998. Les reprodueixo aquí per encapçalar aquest escrit sobre la manifestació de la fe i de les creences d’alguns científics, alguns d’ells premis Nobel, que han deixat una empremta important a la Humanitat pels seus descobriments, invents o investigacions. Els dos primers no són d’aquesta època, però en són precussors. El darrer és contemporani.
* * *

Nikolaj Koperniko (1473-1543), astrònom polonès, fundador de la teoria heliocèntrica del sistema solar
¿Qui, que viu en íntim contacte amb l'ordre més consumat i la saviesa divina, no se sentirà estimulat a les aspiracions més sublims? ¿Qui no adorarà l'Arquitecte de totes aquestes coses?
Johannes Kepler (1571-1630), astrònom alemany, va establir les lleis del moviment dels planetes al voltant del sol
Déu és gran, gran és el seu poder, infinita la seva saviesa. Voldria jo anunciar als homes la magnificència de les seves obres en la mesura que la meva limitada intel·ligència pot comprendre-la.
Isaac Newton (1643-1727), físic anglès, descobridor de la llei de la gravitació universal i de les lleis de la llum i de l'òptica
El que sabem és una gota, el que ignorem un immens oceà. L'admirable disposició i harmonia de l'univers, no ha pogut sinó sortir del pla d'un Ésser omniscient i omnipotent.
Carl Linné (1707-1778), naturalista suec, va establir el sistema de classificació dels tres regnes de la Naturalesa
He vist passar de prop al Déu etern, infinit, omniscient i omnipotent i m'he postrat de genolls en adoració.

Alessandro Volta (1745-1827)físic italià, va descobrir les nocions bàsiques de l'Electricitat i la pila elèctrica
Jo confesso la fe santa, apostòlica, catòlica i romanaDono gràcies a Déu que m'ha concedit aquesta feen la que tinc el ferm propòsit de viure i de morir.

André-Marie Ampère (1775-1836), físic francès, inventor del telègraf i descobridor de la llei de l'electromagnetisme
Que n'és de gran Déu, i la nostra ciència un no-res!
Carl Gauss (1777-1855), matemàtic alemany, pare dela teoria dels nombres i de l'estadística
Quan soni la nostra última hora, serà gran i inefable el nostre goig en veure a Aquell qui en tot el nostre quefer només hem pogut albirar.
Charles Darwin (1809-1882), naturalista anglès, va formular la Teoria de l'evolució de les espècies 
Mai he negat l'existència de Déu. Penso que la teoria de l'evolució és totalment compatible amb la fe en Déu. L'argument màxim de l'existència de Déu em sembla la impossibilitat de demostrar i comprendre que l'univers immens sublim sobre tota mesura i l'home, hagin estat fruits de l'atzar.

Robert Mayer (1814-1878), físic i metge alemany, va enunciar la Llei de la Conservació de l’Energia
La veritable ciència i la veritable filosofia, no poden ser altra cosa que una propèdèutica de la religió cristiana.
Louis Pasteur (1822-1895), químic francès, pare de la microbiologia, de la teoria germinal de les malalties infeccioses i creador de vacunes al laboratori.
En un viatge en tren Pasteurja ancià, anava resant el rosariUn jove universitari que l'observava li diu"
–¿Per què, en lloc de resar el rosari, no es dedica a instruir-se una mica més? Li puc enviar algun llibre". Pasteur li diu: "Pot enviar-me'l aquí" i li va lliurar la seva targeta: Louis Pasteur, Institut de Ciències de ParísL'universitari es va quedar avergonyit.

Thomas Edison (1847-1931), inventor americà amb més de 1200 patents
El meu màxim respecte i la meva màxima admiració a tots els enginyers, especialment al major de tots ells: Déu.
Max Planck (1858-1947), físic alemany, va formular la Teoria Quàntica, Premi Nobel 1918
Res ens impedeix –i l'impuls del nostre coneixement ho exigeix– relacionar-se mútuament l'ordre de l'univers i el Déu de la religió. Déu està, per al creient, en el principi dels seus discursos, per al físic, a la fi dels mateixos.
Guglielmo Marconi (1874-1937), enginyer italià, inventor de la telegrafia sense fils, Premi Nobel de Física el 1909
Ho declaro amb orgull: sóc creient i crec, no només com a catòlic, sinó també com a científic.
Albert Einstein (1879-1955), físic alemany, va formular la teoria de la reativitat, Premi Nobel de Física el 1921
Tot aquell que està seriosament compromès amb el cultiu de la ciència, arriba a convèncer-se que en totes les lleis de l'univers està manifest un esperit infinitament superior a l'home i davant el qual, nosaltres, amb els nostres poders, hem de sentir-nos humils.
Erwin Schrödinger (1887-1961), físic austríac, va treballar en els camps de la mecànica quàntica i la termodinàmica, Premi Nobel 1933
L'obra mestra més fina és la feta per Déu, segons els principis de la mecànica quàntica.
Howard Hathaway (1900-1973), enginyer americà, pare del "cervell electrònic"
La moderna física m'ensenya que la naturalesa no és capaç d'ordenar-se a si mateixa. L'univers suposa una enorme massa d'ordre. Per això requereix una "causa primera" gran, que no estigui sotmesa a la segona llei de la termodinàmica i que, per tant, és sobrenatural.
Wernher Von Braun (1912-1977), enginyer aeroespacial alemany, pare dels coets espaials
Per sobre de tot està la glòria de Déu, que va crear el gran univers, que l'home i la ciència van escodrinyant i investigant dia rere dia en profunda adoració.
Allan Sandage (1926-2010), astrofísic americà, va calcular la velocitat d'expansió de l'univers

Era gairebé un ateu en la infantesa. La ciència va ser la que em va portar a la conclusió que el món és massa complex i les seves parts estan massa interconnectades com perquè tot sigui a causa de la sort.


David Jou (1953), físic i poeta català, investigador dels orígens de la termodinàmica, defensor del diàleg entre ciència, literatura i religió

No hi ha contradicció necessària entra ciència i fe. Tota investigació científica té elements de fe: es prediu una partícula i  centenars de científics es posen a carcar-la durant quaranta anys. Això demostra que es té fe en la racionalitat de la naturalesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada