Ell 1511 Erasme de Rotterdam publica, en llatí, la seva famosa Stultitiae laus −Elogi de l'estultícia− (que avui la coneixem, mal traduïda, com Elogi de la bogeria). És una sàtira amb la qual vol convèncer el món que l'Estultícia és l'origen de totes les bondats, les diversions i els delits que l'ésser humà gaudeix. Erasme fa una relació puntual dels "avantatges" de l'Estultícia sobre la Raó i assenyala com de feliços són els homes quan viuen abrigats per l'estultícia, situació de la qual no s'escapa ningú.
L'Estultícia es vanagloria que els seus molts beneficis es reparteixen entre tota mena de persones des de les més vulgars fins els reis ja que ella és insensata, sabedora de ser l'única capaç d'alegrar per igual els homes i els déus, defensora del seu dret a «autoelogiar-se», per la qual cosa es vanta de: «¿qui pot parlar millor de mi que jo mateixa?». Acompanyada de l'ebrietat, l'adulació, la mandra o la ignorància, reclama els seus mèrits amb desvergonyiment i gràcia, en un discurs impregnat d'ironia.
En la recepció al Parlament espanyol quan el Papa saluda a cada un dels parlamentaris, el protocol diu que es dóna la mà i es saluda amb un cop de cap, però la senyora Miriam Nogueras, de Junts, va trencar el protocol, va agafà la mà del Papa amb les dues mans i, amb una rialleta a la boca, li va deixar anar, en anglès, aquesta amonestació:
«−His Holiness, like Gaudí, I am Catalan. Speaking the language of the land that welcomes you is a wonderful act of love and respect. I hope you enjoy your visit to Catalonia, my nation».
Poc després el senyor Eduard Pujol, també de Junts, li va repetir el mateix, encara que amb unes altres paraules i en italià:
«−Santità, come Antoni Gaudí e Pau Casals, sono catalano. Parlare la lingua della terra che vi accoglie é un bellissimo atto di rispetto e amore».
Suposo que aquestes dues persones ni coneixen el protocol ni tampoc coneixen el castellà i per això van parlar en anglès i italià al Papa per fer-li saber que estava a Catalunya i que aquí parlem català (com si no ho sabés). Aquest acte de presumpció no feia falta, però és clar, poder-se fer la foto amb el Papa i donar-li lliçons no passa cada dia. Ni al Parlament ni a Anguineguín.
Suposo també que quan la senyora Nogueras i el senyor Pujol visitin els senyors Putin o Xi Jinping els parlaran en rus i en xinès, per allò de: «Speaking the language of the land that welcomes…» i també: «Parlare la lingua della terra che vi accoglie…».
L'Estultícia és molt corrent, tant que no es va acabar aquí.
Va continuar al final de la benedicció a la Sagrada Família. Un grup de cantaires pensava fer un acte reivindicatiu independentista promogut per Junts, l'ANC i OC amb el lema:
−Hem de rebre al papa amb "estelades"!
La policia se'n va assabentar i els va fer sortir del temple tan bon punt com va acabar l'acte.
Alguns cantaires es queixaven que la policia i els mossos els havien fet fora sense consideracions i que havien sofert una "repressió inacceptable".
−Ens han expulsat, però nosaltres havíem de cantar!
−I què havien de cantar?
−Els Segadors i treure les estelades que dúiem amagades entre les partitures.
−No sabien que no estava permesa cap manifestació política de qualsevol color?
−Sí, però teníem de manifestar la nostra protesta independentista!
El senyor Josep Rull, el President del Parlament de Catalunya, en el vídeo penjat a Instagram glossant la visita del Sant Pare, en cap moment parla de fer una manifestació independentista en l'acte de la Sagrada Família ni de saltar-se els protocols… perquè ja sabia que no estava permès. Però alguna cosa devia saber quan l'endemà va expressar la seva «solidaritat» amb els cantaires expulsats: «És un fet greu, preocupant i incomprensible en democràcia».
Una altra manifestació estulta va ser la de la senyora Sílvia Orriols que va declinar anar a la recepció del sant Pare perquè no va fer tots els parlaments en català: ja sabia que seria així quan havia acceptat d'anar-hi.
I també el titular del del diari ara: «Sílvia Orriols planta al Papa i no anirà a la Sagrada Família», com si el sant Pare l'estigués esperant a ella sola…
L'estultícia no mor, continua viva…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada