dilluns, 11 d’abril de 2011

el pare


Tots els pares –mares i pares– hem de tenir clar que la família és el lloc on es desenvolupen els aspectes més importants de l’educació dels fills. I sabem molt bé que és primordial el paper que juguem tant el pare com la mare. Cap dels dos podem oblidar el paper que ens pertoca en aquesta tasca.
Avui parlaré de la del pare. La societat d’avui pateix un dèficit de paternitat i cerca homes que hagin descobert maneres encertades de viure-la. Als webs de cercadors tasques n’hi ha un que diu: es necessiten pares!
Una de les plagues que afecta avui el desenvolupament de la personalitat dels fills en moltes famílies és l’absència del pare a casa. I no em refereixo a la plaga del divorci on el pare natural desapareix i en poden aparèixer un o dos més successivament! No. Em refereixo a l’absència del pare dintre d’una família estable.
No és un buit total, no és que el pare no hi sigui mai, sinó que no és a l’escenari familiar sempre que convé pel que fa a l’educació tant de les filles com dels fills com a persones. És en l’educació en els aspectes afectiu i social on els pares no hi donem la importància que cal i ignorem el desenllaç al que queden abocats els fills: allò que Aquilino Polaino califica com “analfabetisme emocional”.
Hem de començar per nosaltres mateixos, per veure per quin camí van els nostres interessos i com ens afecten en les relacions conjugals i familiars. Si marit i muller tenim discussions freqüents, si hi ha un repartiment de tasques i poders inadequats, si hi ha excessiu temps dedicat a l’àmbit professional o social, si hi ha falta d’equilibri entre família i treball, si impera la concepció que el treballador ideal és aquell que està lliure de responsabilitats domèstiques… fan que pare i mare no dediquem el temps necessari a la família: a la dona, al marit, als fills… i pot començar un trencament en el matrimoni que acabarà en perjudici dels fills que són els que sempre s’emporten la pitjor part.
Des de sempre aquest tema ha estat claríssim, però hi ha hagut moments que s’ha oblidat. Avui se’n torna a parlar. La mateixa ONU en l’informe Men in families posa el centre d’atenció en la figura paterna i en els efectes positius que té en l’entorn familiar, tant en la vida de l’esposa com en la cura i educació dels fills. La disponibilitat i la vinculació paterna tenen un efecte moldulador en la reducció de l’estrès en les esposes, i pel que fa als fills hi ha menys agressivitat, més seguretat ens ells mateixos, menys dificultat per fomentar i mantenir relacions d’amistat.…
Quan el pare no hi és, els fills creuen menys. Quan el pare no hi és, els fills baixen el rendiment acadèmic. Quan el pare no hi és, els fills noten la falta d’autoritat. Quan el pare no hi és, no tenen un refrent masculí positiu. Quan el pare no hi és, no els ajuda a descobrir la seva identitat
Massa pares deleguen i deixen que les mares facin soles aquesta tasca. Els homes hem de recuperar el nostre lloc de pares.
¿Què aporta el pare a la tasca de l’educació dels fills?
·      Autoritat, que sempre és servei
·      Seguretat, fruit de la serenor i comprensió
·      Col·laboració en les tasques de la llar
·      Escoltar l’esposa, ajudar-la a ser objectiva
·      Seguir el rendiment escolars dels fills
·      Participar activament en les tasques educatives
L’únic responsable d’aquesta situació és l’individualisme. El posar-se un mateix per davant de tots els altres –“jo primer”– fa que un doni prioritat a les seves necessitats individuals i refusi responsabilitats i compromisos propis del matrimoni i de la família. Si l’individualisme afecta a tots, ¿perquè es nota més en la paternitat que en la maternitat? Per que els pares hem d’aprendre la funció paterna des de zero, mentres que la mare tá una especial proximitat biològica i afectiva amb els fills.
Per tal de fugir d’aquest individualisme imperant, per tal de sortir del nostre ego i pensar en servir els demés, cal que els pares tinguem clar tres aspectes cabdals en l’educació dels fills: dedicar-els-hi temps, esperit de servei i mentalitat professional.
Si ho fem així, és probable que els resultats siguin més exitosos.


Cap comentari:

Publica un comentari