California
 |
| "L'illa" de Califòrnia |
Las Californias és el nom que
originàriament tenia la zona de l'antic Virreynato
de la Nueva España i que actualment comprèn els estats mexicans de la Baja California y Baja California Sur i l’estat de California dels Estats Units. És la zona
occidental del continent americà que llinda amb l’Oceà Pacífic. A aquesta zona hi vivien, de temps
immemorial, els nadius americans. El 1533 una de les expedicions terra endins
feta per Hernán Cortés arribà a la Baixa Califòrnia.
Van creure que era una illa i
així figura fins i tot en algun mapa, tardà, del sXVII. Hi va haver diferents
expedicions per conèixer el territori californià, però no fou fins el 1539 que
es va començar a reconèixer la zona. El 1542 una nova expedició descobreix que
no és una illa sinó una península, una llesca de terra voltada pel Mar de Cortés, o de Califòrnia, i pel Mar del Sud (l’Oceà Pacífic).
 |
Les missions dels jesuïtes i
dels dominics |
El 1683 els
jesuïtes es feren càrrec de la colonització de la Baixa Califòrnia i
instauraren les primeres missions amb esforç, valentia i generositat. El primer
assentament, San Bruno, el van haver de deixar per culpa de les característiques
climàtiques i el 1687 feren el segon, a el Real
de Loreto, que es va convertir en Cabeza
y Madre de las Misiones de la Alta y Baja California. Varen instruir els
nadius, els protegiren dels abusos dels soldats i els ajudaren a integrar-se en
una societat més avançada que la seva. Tot això barrejat amb un grapat
d’inconvenients que els dugué a lluitar contra plagues, desordres entre els
soldats, enfrentaments amb els civils, conflictes amb les autoritats i els
indígenes… durant gairebé noranta anys.
Però contra el
que no pugueren lluitar fou contra l’ordre del rei que decretava la seva
expulsió. El 1767 el rei Carles III,
sospitant que els jesuïtes
intentaven interferir en els assumptes d’Estat, decretà la seva expulsió de
tots els dominis de la corona, la qual cos a incloïa el Virreynato de la Nueva España. Els jesuïtes van haver de
marxar i deixaren les missions disseminades per tot el virregnat. El mateix any 1767 els jesuïtes varen
ser substituïts per setze franciscans, que eren a la zona de Querétaro des de
1749, i que continuaren la gran tasca dels jesuïtes.
Malgrat
la feina feta pels jesuïtes, Califòrnia va ser gairebé ignorada durant dos-cents anys, fins que Espanya s’adonà que a Califòrnia necessitava defenses més
fortes per lluitar contra anglesos i russos que avançaven per aquesta zona. Dos anys després de l’expulsió dels
jesuïtes, el 1769, el rei nomenà al català Gaspar
de Portolá governador de la Baixa Califòrnia. Anà allà acompanyat pels franciscans i Fra Juníper hi anà per
tal de fer cap i organitzar les missions allà on ells hi facin assentaments.
Amb la Guerra de la Independència de Mèxic
(1810-1821) aquesta part de l’Alta Califòrnia deixà de ser espanyola per passar
a ser una de les tres províncies interiors de Mèxic. El 1822 començà la
transcisió pacífica d’aquesta zona al nou estat mexicà. Vint-i-cinc anys
després el govern mexicà perdé l’Alta Califòrnia davant els Estats Units pel Tratado de Guadalupe Hidalgo, signat al
final de la guerra entre els dos estats (1846-1848) i com a condició per
l’obtenció de la pau.
Ni les classes que donava a la Universitat, ni el seu doctorat, ni la
predicació, ni la fama que tenia, van fer que Fra
Juníper deixés de sentir la necessitat d’anar a les missions. El 1749 deixà la Universitat, la prèdica i l’illa i salpà, des de Cádiz, amb vint
franciscans més, cap a Nueva España (México)
per dedicar-se a missionar per terres americanes. No va ser una decisió
infantil ni improvisada, sinó una resposta a la vocació que sentia de donar a
conèixer Jesucrist a la gent de les terres americanes. Tenia 36 anys.
 |
| La zona de Sierra Gorda a Querétaro |
A Sierra Gorda
(1749-1758) – El desembre de
1749 aquesta vintena de franciscans que sortiren de Cádiz arribaren a Veracruz
i d’allí anaren a México. Tots hi anaren en carruatges, però Fra Juníper i un altre franciscà feren
el recorregut a peu, un trajecte de 400 km, en el qual un insecte el picà en
una la cama i li quedà una llaga amb una dolència per a tota la vida. Un cop a
México fou destinat a les missions de Sierra Gorda, a la serralada de l’actual
estat mexicà de Querétaro, a 200 km al nord de ciutat de México, on hi estarà
durant deu anys amb els també mallorquins Fra
Francesc Palou (que esdevingué el biògraf de Fra Juníper) i Fra Joan Crespí.
Aquí vivien els indis pame i
en aquestes missions arribaren a reunir 3500 indis i organitzaren l’estructura
catequètica i laboral de la zona de tal manera que es convertí en model per les
altres missions. Quan hi arribà Fra
Juníper el primer que va fer va ser aprendre la seva llengua i treballar
per la seva formació integral com a persones i la seva promoció material, tant
als homes com a les dones. Iniciaren l’edificació d’un temple i va despertar en
ells l’hàbit del treball –cosa
que tenien adormida per l’entorn i la seva manera de viure–, els va ensenyar a llegir i escriure,
a cultivar la terra, a criar bestiar i moltes altres tasques i oficis com
fuster, ferrer o fer de paletes; a les dones els ensenyà cuina, costura i la
confecció de teixits. També els ensinistrà en el cant, la pintura, el teatre,
la música… de manera que va millorar molts aspectes la vida dels indígenes.
També es va preocupar de l’evangelització: va reorganitzar la catequesi, va
batejar els indígenes, i celebrava les festes religioses d’acord amb les
maneres de fer dels indis i les seves manifestacions de religiositat popular.
A México
(1758-1769) – El 1757 els franciscans
havien establert una missió entre els indis apaches.
Era una missió perillosa i volien que hi anessin Fra Juníper i el Pare Palou.
Per aquest motiu el 1758 deixà Sierra Gorda i anà a México per preparar el
viatge, però hi va haver un avalot per part dels indis a la missió i el virrei
decidí esperar fins que la zona estigués apaivagada. Per aquest motiu Fra Juníper es va quedar al Col·legi
apostòlic de San Fernando, a la ciutat de México, on treballà, durant deu anys,
pels quatre bisbats del país, fent de mestre de novicis, Comissari de la
Inquisició, conseller del pare superior… Però per damunt de tot es va dedicar a
predicar missions populars a la part central i meridional de México on va
recórrer, amb la seva coixesa, més de 4500 km, a peu. Val a dir que les
distàncies, en km, de México als pobles que anava no eren pas curtes: Mezquital
455, Guadalajara 500, Puebla 125, Tuxpam 325, Oaxaca 460, Huateca 100…
A Califòrnia (1769-1784) – L’inici de la
tasca evangelitzadora dels franciscans a Califòrnia s’inicià el 1769, quan Fra Juníper acompanyà el català Gaspar de Portolà a la Baixa Califòrnia com a President dels Missioners de la Baixa
Califòrnia. S’estableixen al Real de
Loreto, a 2000 km de México, on havien començat les missions els jesuïtes i
que van haver de marxar al ser expulsats de les terres d’Espanya. També hi anaren els mallorquins Fra Francesc Palou i Fra Joan Crespí. Un cop allà Portolà
decideix ocupar la costa nord, l’Alta Califòrnia, i aquí naixeran les
missions franciscanes.
El
1772 es decideix que els dominics es facin càrrec de la Baixa Califòrnia i els
franciscans de l’Alta Califòrnia i que estableixin una frontera entre ells. Els
franciscans deixen la península de la Baixa Califòrnia i al marxar el Pare Palou marca la divisió entre les
dues Califòrnies clavant una creu de fusta a terra, creu que se la coneix com
la Mojonera de Palou, on avui passa
l’autopista Tijuana-Ensenada.
 |
| Les missions franciscanes |
A l’Alta Califòrnia, 1000
km al nord de Loreto, comença a fundar les missions, la qual cosa va
possibilitar establir els fonaments
del cristianisme a Califòrnia, millorar la vida dels indígenes i la seva
formació com a persones, ja que els indis d’aquesta zona no coneixien l'agricultura ni la
ramaderia i la seva alimentació es
limitava a la recol·lecció de fruites i arrels
silvestres, a la
cacera i la pesca. No acostumaven
usar vestimenta i per protegir-se del fred cobrien
els seus cossos amb pells d’animals. Els ensenyaren a llegir i
escriure, a cultivar la terra i a criar bestiar, a més de donar-los a conèixer
la doctrina de Crist. Aquí s’hi estaran
durant més de cinquanta anys i arrribaran a fundar 21 missions (Fra Juníper en fundà 9).
 |
| El Camino Real de California |
La fundació de les missions es va fer de manera esglaonada i una a
una. Un cop escollit el lloc es plantava un campament i es començava a
treballar: es construïen cabanes de fusta, una capella rudimentària i es
protegia la zona amb una estacada: ja estava fundada la missió. Es començava
per les missions, on vivien els franciscans; al seu costat es fundava un poble
amb els indis conversos, i en uns llocs determinats es bastien els “presidis”,
llocs on vivien els soldats per protegir i ocupar el territori. A partir d’aquí
començava la sembra, la recerca de bestiar… Amb el pas del temps es canviaven
les construccions de fusta per altres fetes de pedra, maons cuits o tova, construccions
grans, fetes amb materials de construcció i pensades per poder-hi viure molta
gent i que la contrada fos un lloc que abastés de menjar per a tothom, tant cereals
i vegetals com animals.
 |
| L'inici del Camino Real |
Per anar de missió a missió s’hi anava per un camí de ferradura, l'única
via de comunicació terrestre. L’una de l’altra estaven a una
distància d’un dia a cavall o tres dies a peu. Mica a mica s’havia d’eixamplar
el camí per facilitar l’anada a la propera missió. Això va ser una tasca àrdua
que va durar molts anys, però que donà lloc al Camino Real de California, un camí de gairebé 2000 km que enllaça
el rosari de missions des de la primera missió dels jesuïtes, Loreto, a la
Baixa Califòrnia (avui Mèxic) i la darrera missió dels franciscans, a San
Francisco Solano, a Sonoma, a l’Alta Califòrnia (avui USA). De la protecció
d’aquest camí se n’encarregava la Primera
Compañía Franca de Voluntarios de
Cataluña.
Avui la Carretera 101 de Califòrnia, que va de Los Ángeles a San Francisco per la costa del Pacífic, recorda el vell Camino Real de les fundacions franciscanes.
El 1822 s’inicià la
transició pacífica del domini mexicà d’Espanya al nou estat mexicà. Acabava el
domini espanyol i s’iniciava el declivi del Camino
Real, que acabaria amb la secularització de moltes missions a partir del
1834.
Fra Juníper va aconseguir que aquestes missions
fossin veritables graners, grans centres ramaders i que cada una fos
autosuficient. Va aconseguir posar les primeres pedres per a la creació d’una
base econòmica de caràcter agrícola a la costa del Pacífic dels Estats Units.
 |
| Restes de la Forja Catalana |
Encara hi ha les restes d’una forja catalana, a la missió de San Juan
Capistrano. És la instalació industrial més antiga de Califòrnia (1790) i de
les més antigues dels Estats
Units. El 1783 es va fer el primer vi produït a l’Alta Califòrnia i també va
sortir del celler de la missió de San Juan de Capistrano. A la llarga, a més, les missions han estat el nucli de moltes ciutats que han conservat el nom que Fra Juníper els donà. Les petjades de Fra Juníper no foren en va.
Totes les entrades
Aquí vivien els indis pame i
en aquestes missions arribaren a reunir 3500 indis i organitzaren l’estructura
catequètica i laboral de la zona de tal manera que es convertí en model per les
altres missions. Quan hi arribà Fra
Juníper el primer que va fer va ser aprendre la seva llengua i treballar
per la seva formació integral com a persones i la seva promoció material, tant
als homes com a les dones. Iniciaren l’edificació d’un temple i va despertar en
ells l’hàbit del treball –cosa
que tenien adormida per l’entorn i la seva manera de viure–, els va ensenyar a llegir i escriure,
a cultivar la terra, a criar bestiar i moltes altres tasques i oficis com
fuster, ferrer o fer de paletes; a les dones els ensenyà cuina, costura i la
confecció de teixits. També els ensinistrà en el cant, la pintura, el teatre,
la música… de manera que va millorar molts aspectes la vida dels indígenes.
També es va preocupar de l’evangelització: va reorganitzar la catequesi, va
batejar els indígenes, i celebrava les festes religioses d’acord amb les
maneres de fer dels indis i les seves manifestacions de religiositat popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada