avortament als usa: roe vs wade & dobbs vs jwho

 Una sentència que portarà cua

Des de fa uns dies els titulars de tots els mitjans de comunicació treuen foc. La sentència de la Cort Suprema dels Estats Units sobre l'avortament no ha deixat ningú indiferent:

Una sentència històrica. Una sentència que sacseja l'ordre mundial dels drets. Alarma en la majoria dels països avançats. Els ultres s'encoratgen. Es revifa el conflicte social als Estats Units. Un Suprem modelat per Trump per enderrocar el dret a l'avortament. Les capitals europees es distancien de la decisió. Biden crida a votar demòcrata per restaurar el dret a l'avortament.

Si aquets són alguns dels titulars, els personatges públics tampoc s'han quedat enrere:

Joe Biden, el president "catòlic” dels Estats Units; Nancy Pelosi, “catòlica”, cap del legislatiu dels EUA; Nancy Northup, presidenta del Centre per als Drets Reproductius dels EUA; Antonio Guterres, secretari general de l'ONU; Michelle Bachelet, responsable de Drets Humans de l'ONU; Tedros Adhanom, director general de l'OMS; Emmanuel Macron, president de França; Boris Johnson, Primer Ministre UK; Justin Trudeau, Primer Ministre Canadà… tots ells assenyalen que és: 

Una decisió contra els drets humans, els drets sexuals i reproductius, la igualtat de gènere, els drets de la dona, que és un pas enrere, que la dona pot fer el que vulgui amb el seu cos…

Cap d'ells fa referència a l'ésser engendrat, a la persona que ja es desenvolupa al si de la mare, diferent d'aquesta i amb als mateixos drets a viure que ells.

També hi ha opinions a favor, però molt menys, ja que molta gent, encara que pensi que és una sentència encertada, no vol ser crucificada per les mediàtiques xarxes socials.

Qui no s'amaga de defensar la vida en tots els seus estats és l'Església:

Jose Gómez, arquebisbe de Los Ángeles i William Lori, arquebisbe de Baltimore y president del Comitè Pro Vida de l'episcopat nord-americà:

Aquest és un dia històric a la vida del nostre país. Durant cinquanta anys s'ha imposat una llei injusta que ha permès que alguns decideixin si uns altres poden viure o morir. És un temps per guarir ferides, pel diàleg civil… per construir una societat que sostingui el matrimoni i la família, i on cada dona tingui els recursos necessaris per portar el seu fill al món.

I la Pontifícia Acadèmia per a la Vida: 

La defensa de la vida humana és un assumpte de gran importància social. El fet que un gran país amb una llarga tradició democràtica hagi canviat la seva posició sobre aquesta qüestió també interpel·la el món sencer

Hi ha qui hi veu una sentència "ideològica" ja que hi havia tres jutges "progressistes" (demòcrates) (¿ser progressista és anar contra la vida del no nascut…?) contra sis de "conservadors" (republicans). Si la sentència hagués estat a l'inrevés, podríem dir el mateix però en sentit contrari.

Cort Suprema del 1973

El 1973 hi havia 5 jutges pel partit demòcrata i 4 pel partit republicà. Hi va haver un vot particular contra la sentència que van firmar un jutge demòcrata i un de republicà. Diguem que van quedar 4 a 3 a favor dels demòcrates. ¿Per què ara tanta polseguera? 

L'avortament és motiu d'una forta polèmica tant a dintre com a fora dels USA. El que importa són els raonaments jurídics de la sentència, no els prejudicis de cadascú. Els arguments poden ser discutibles, però no es discuteixen, senzillament s'acusa de decisió "ideològica" per part dels que no hi estan d'acord. La sentència no dirimeix si l'avortament és bo o dolent, si s'ha de permetre o no. El que ha aclarit el Suprem és que "l'avortament és un dret que està per sobre de la capacitat de decisió dels representants del poble".

La decisió de la Cort Suprema es basa en que el dret a l'avortament no està fonamentat en cap dret constitucional, ni en cap tradició del país, ni en cap dret més ampli. Tant és així que l'argumentació de Roe fins i tot va ser criticada per juristes partidaris de l'avortament.

El dret a l'avortament tampoc es sosté per motius d'un dret de llibertat en assumptes d'àmbit privat, com la vida sexual, que permet l'ús d'anticonceptius. Però entre això i l'avortament hi ha una diferència crucial que tant Roe com Casey evidencien: "l'avortament destrueix una vida en potència i a partir de cert moment de la gestació ha de prevaldre l'interès legítim de l'estat de protegir al no nascut".

La sentència de la Cort Suprema dels Estats Units

Cort Suprema del 2022

¿Què ha fer la Cort Suprema dels UEA amb aquesta sentència? A veure si ho se explicar.

Fa uns dies, la Cort Suprema dels Estats Units va publicar la sentència coneguda com Dobbs vs Jackson Women’s Health Organization (JWHO), que fa referència al dret a legislar sobre l'avortament per part de cada un dels estats americans. Al llegir-la hi ha hagut una commoció nacional i internacional promoguda per totes les parts interessades en que l'avortament continuï legislat com fins ara per tal que els lobbies que promouen els temes de gènere i les empreses multinacionals farmacèutiques no perdin el negoci que representala indústria de l'avortament als Estats Units. Aquesta és la clau de volta del tema i per la qual els poderosos lobbies mouen la gent perquè es manifesti a favor o en contra de les resolucions.

Aquesta commoció ha estat la mateixa, però en sentit invers, que la que hi va haver el 1973 amb la sentència a Roe vs Wade per la qual el Suprem declarava l'avortament com un dret constitucional.

El 1992 es va presentar un altre demanda, el cas Planned Parenthood of Southeastern Pennsylvania vs Casey, que va ratificar la sentència de Roe.

Avui amb aquesta sentència històrica del Suprem la situació de l'avortament torna allà on estava fa cinquanta anys, abans de la sentència a Roe vs Wade. La Constitució del país no atorga el dret a l'avortament, sinó que depèn de cada estat permetre'l o prohibir-lo. El Suprem rectifica el seu propi criteri i retorna la regulació al Poder Legislatiu dels estats. 

No és un tema religiós (que també ho és). No és un tema polític (que també ho és). No és un tema ideològic (que també ho és). És un tema de dignitat humana. De respecte per la vida humana des de la seva concepció. La vida és un do, no és un dret. És un tema en el que hi hem d'estar d'acord creients i no creients i hem de recordar que estem parlant del dret a viure i de la dignitat de les persones humanes que encara no tenen possibilitat de defensar-se. No podem deixar que aquest tema continuï sent un lucratiu negoci i el manipulin els lobbies de gènere i grans multinacionals farmacèutiques disposades a tot per tal de fer caixa.

La sentencia de la Cort Suprema conclou: "La Constitució no prohibeix als ciutadans de cada estat regular o prohibir l'avortament. Roe i Casey es van arrogar aquesta autoritat. Ara revoquem aquestes sentències i retornem aquesta autoritat al poble i als seus representants electes".

"Des d'ara, les regulacions de l'avortament es justificaran, com les lleis sanitàries o altres de similars, per interessos públics legítims com: la protecció de la vida del no nascut; la protecció de la salut de la mare; la mitigació del dolor fetal; la no-discriminació per raça, sexe o discapacitat; la prohibició de procediments mèdics inhumans; la preservació de la integritat de la professió mèdica… Aquests seran els criteris per decidir si una llei estatal de l'avortament és vàlida".

La sentència Roe i Casey no és l'inici ni el final del debat sobre l'avortament als USA i al món sencer. És la continuació. Tal com diu l'Acadèmia Pontificia per a la Vida: S'ha de reobrir un debat no ideològic sobre el lloc que ocupa la protecció de la vida en una societat civil.

Com es va originar tot aquest embolic?

Jane Roe (pseudònim oficial de Norma Leah Nelson, nom de naixement i després, de casada, Norma McCorvey 1947-2017) es casa el 1963 amb 16 anys. El 1965, té una filla que acaba donant en adopció per problemes amb la droga i l'alcohol. El 1966 té un segon fill que també dóna en adopció. El 1968, amb 21 anys, va quedar embarassada per tercera vegada. Sembla ser que uns amics li aconsellaren que digués, falsament, que havia estat violada per uns negres i així podria accedir a un avortament legal. Va anar a parar a mans de dues advocades que cercaven dones que volguessin avortar i així es va iniciar, en un tribunal federal, el cas Roe vs Wade (Henry Wade era el fiscal). Durant aquest temps Roe va donar llum a una tercera criatura que també va donar en adopció. El cas va ser refusat.

Però el 1971 el cas va arribar a la Cort Suprema i el 1973 va sortir la sentència per la qual la Constitució dels Estats Units protegeix la llibertat d'una dona embarassada per escollir avortar sense excessives restriccions governamentals. Va anul·lar moltes lleis federals i estatals sobre l'avortament, i va provocar un debat nacional als Estats Units sobre si l'avortament ha de ser legal i qui és qui ha de decidir la legalitat de l'avortament, quins mètodes ha d'utilitzar la Cort Suprema en l'adjudicació constitucional i quin ha de ser el paper de les opinions religioses i morals a l'esfera política.

El cas Roe vs Wade va dividir els Estats Units en moviments a favor i en contra de l'avortament, alhora que va activar moviments de base en ambdós bàndols. Així fins el 2018 en que l'estat de Mississippi va prohibir els avortaments després de la setmana 15. Abans no entrés en vigor, l'organització JWHO –que era l'única clínica abortiva de l'estat– va presentar una demanda en un tribunal federal. El 2019 el Tribunal d'Apel·lacions va donar la raó a la clínica. El 2021 l'Estat de Mississippi va apel·lar a la Cort Suprema i aquesta va posar una condició: el judici es limitaria a si les prohibicions d'avortaments prèvies a la viabilitat són inconstitucionals.

El mateix 2021 es van exposar els arguments. Per l'Estat de Mississippi defensava els arguments la fiscal general de l'estat, Lynn Fitch, clara promotora d'un feminisme ben entès, mare soltera, antiga tresorera de l'estat que havia aconseguit l'equitat salarial entre homes i dones i que va demanar l'eliminació de Roe vs Wade.

El 24 de juny de 2022 la Cort Suprema dels Estats Units va fer públic el veredicte sobre el cas Dobbs vs JWHO: S'ha de  retornar el poder als congressistes locals per legislar sobre l'avortament en cada estat. ¿Això vol dir que està prohibit l'avortament als EUA? No. Aquesta decisió no converteix en il·legals els avortaments en els estats que són legals segons la constitució local, sinó que retorna a les legislatures dels diferents estats la capacitat de legislar en aquest camp.

Atès que els Estats Units són una república federal, les decisions de la Cort Suprema afecten totes les Constitucions dels estats, cosa que va obligar que els estats acatessin les sentències, malgrat que a les seves Constitucions locals es reconeguessin drets en una altra direcció (en aquest cas pro-vida).

Aquesta resolució no és una resolució "pro-vida". Els avortaments en els estats que són legals segons la constitució local no els torna en il·legals. El que sí queda anul·lat és el precedent judicial que considerava que un nadó era “viable”, aproximadament, després de les 23 setmanes.

La Cort Suprema ha determinat que hi ha falta de solidesa jurídica en la sentència revocada: “res en el text constitucional, l'estructura, la història o la tradició dóna suport al dret a l'avortament”. Amb Roe vs Wade es va entronitzar el poder judicial i es va debilitar el sistema democràtic. D'un govern del poble es va passar a un govern de jutges que va contagiar les democràcies occidentals i que encara dura. D'aquesta manera, la decisió a favor de l'estat de Mississippi contra JWHO comporta conseqüències per a tot el país, en el sentit invers al que van tenir cinquanta anys enrere.

Aquesta sentència és una oportunitat per revisar alguns arguments esgrimits a favor de l'avortament, com la viabilitat del fetus, ja que la ciència avui ens descobreix i manifesta la bellesa de la vida humana. Ningú pot tenir un dret constitucional a acabar amb cap vida humana i sí a protegir-la i defensar-la. La vida humana és un do per a tota la humanitat encara que avui ens sembli impossible defensar aquest criteri. Els ordenaments jurídics actuals no encerten en el tema de la regulació de la vida: permeten la marginació social de la dona embarassada, han criminalitzat l'avortament, han empresonat la mare que el practicava… per passar a donar-li tota la llibertat i permetent la creació d'una indústria al voltant de l'avortament amb uns guanys econòmics escandalosos.

La revolució del maig del 1968 va reduir l'avortament a una qüestió d'elecció de la mare sense tenir en compte la nova vida que naixia al seu si. Les lleis no són per atorgar la vida a l'embrió, sinó per protegir-lo. Les lleis que permeten la lliure eliminació d'una vida humana són insolidàries, antisocials i inhumanes.

 

¿Què diu el Papa Francesc?

Des de sempre, ja quan era bisbe de Buenos Aires, ha parlat en defensa de la vida. De tota vida. Per néixer o a les acaballes. Maltractada socialment o econòmicament. Mai ha callat i de vegades se l'ha criticat per mantenir el criteri en defensa de la vida. Les paraules que transcric no són d'ara. Són de sempre.

El problema de l'avortament no és un problema religiós, és un problema humà. Qualsevol llibre d'embriologia diu que a la tercera setmana després de la concepció, abans que la mare se n'adoni, ja hi ha tots els òrgans, fins i tot l'ADN. ¿No és això una persona? L'avortament és un assassinat... sense mitges tintes: qui avorta, mata.

L'ésser humà és sempre sagrat i inviolable, en qualsevol situació, en qualsevol etapa de la seva vida, és un fi en si mateix i mai un mitjà per resoldre altres dificultats. Si aquesta convicció cau, no queda cap fonament sòlid i permanent per a la defensa dels drets humans, que estarien sempre subjectes a les conveniències contingents dels poderosos. 

Als nens no nascuts se'ls vol negar la seva dignitat humana per poder fer amb ells el que es vulgui, traient-los la vida i promovent una legislació per a que ningú ho pugui impedir. No és progressista pretendre resoldre els problemes eliminant una vida humana. És com contractar un sicari per resoldre un problema.

Però també és cert que hem fet poc per acompanyar adequadament les dones en què l'avortament se'ls presenta com una solució ràpida a les seves profundes angoixes, especialment quan la vida que hi creix ha sorgit de la violència o en un context de pobresa extrema. 

El missatge de la misericòrdia és per a tots, també per a la persona humana que està en gestació. Després del fracàs d'un avortament hi ha una misericòrdia difícil, perquè el problema no està en donar el perdó, sinó en acompanyar una dona que ha pres consciència que ha avortat. 

Quan una dona pensa en el que ha fet... cal estar al confessionari, i donar consol, no castigar. Moltes vegades quan ploren i tenen aquesta angoixa les aconsello: "El teu fill és al cel, parla-li, canta-li la cançó de bressol que no li vas cantar, que no vas poder cantar-li". I aquí hi ha una via de reconciliació de la mare amb el seu fill. És el perdó de Déu. És el drama de l'avortament. Per entendre-ho bé, cal estar en un confessionari. És terrible!

*          *          *

La indústria de l'avortament, liderada per Planned Parenthood, i per les farmacèutiques avortistes, tenen en aquesta indústria un capital que els porta a invertir fins i tot en finançaments de candidats del Partit Demòcrata. Al seu lloc web, actualitzat amb l'eliminació de la sentencia Roe vs Wade, demanen donacions deduïbles d'impostos per tal "que puguem continuar protegint i oferint atenció, passi el que passi".

matrimoni i família: home i dona, masculinitat i feminitat, maternitat i paternitat

 

Presento avui el pensament de María Calvo Charro (mcalvocharro.com), una dona que està treballant d'una manera incansable per una feminitat que s'aparti del feminisme actual −que només pretén igualar-se a l'home i arraconar aquest de les tasques que li són pròpies− i que ha encetat una campanya per col·locar a la dona i a l'home al lloc que els pertoca. 

María Calvo Charro és la representant a Espanya de l'European Association Single Sex Education - EASSE) el model educatiu de l'educació diferenciada, que cada dia creix més en implantació i en acceptació, però que desperta rebuig entre l'esquerra social i política. Detractora de la Llei Celaá, que només preveu mesures especials per a les noies i res per als nois, es desmarca dels discursos que confonen la igualtat de drets amb la igualtat de realitats.  

·    Profesora titular de Dret Administratiu en el Departament de Dret Públic de l'Estat a la Universitat Carlos III de Madrid a la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques

·     Va ser investigadora visitant a la Universitat de Harvard

·  Professora visitant la Universitat William and Marya Virgínia, investigant sobre educació, igualtat i llibertat d'ensenyament

A més col·labora amb les següents entitats i associacions:

·     Presidenta a Espanya d'EASSE (European Association Single Sex Education)

·     Membre del Comitè Científic de la Fundació Ciutadania i Valors

·     Membre del Comitè de la Fundació Europea Educació i Societat

·     Membre del Comitè científic de el Fòrum de la Societat Civil

·     Membre del Fòrum Universitari El Escorial

·     Professora de cursos d'Orientació familiar

·     Membre de Juristes per la tutela dels drets fonamentals

·     Membre de la Junta Directiva de  Cooperació Internacional

·     Membre del Patronat de laFUNDACIÓN REDMADRE*

 

Maria Calvo participa en temes educatius i sobre la defensa de la igualtat entre l'home i la dona. No defuig debats. No es talla la llengua. No te por de l'imperant pensament únic. Afronta amb claredat dos temes: el de la masculinitat i la feminitat i el de les dificultats actuals per al desenvolupament d'una maternitat i una paternitat plenes. Diu les coses tal com les pensa:

«El pare està en vies d'extermini absolut».

«Assistim a una imposició ideològica radicalitzada, a una obra d'enginyeria social per a l'eliminació de les diferències naturals sexuals».

«Si negues teves arrels masculines o femenines perds la teva raó de ser, et quedes desubicat i ets carn de patologies i de neurosi».

«Parlar de masculinitat tòxica és ficar a tots els homes en el mateix sac i fer-los carregar amb els errors del passat».

«A l'home només se l'accepta a condició que sigui una espècie de dona defectuosa. Des del Maig del 68 se'ls ha exigit que siguin tovets i suaus».

«Estem perdent la capacitat d'estimar. L'ésser humà necessita aprendre de nou a lliurar-se als que l'envolten. L'amor sembla que et consumeix, però en realitat t'expandeix, t'allibera, et fa créixer».

«Freud deia que la civilització començava amb el control dels impulsos, però ara mateix estem deixant fer a tot tipus d'impulsos i sentiments».

«La gran paradoxa d'avui és que la nostra cultura reivindica «el natural» en tots els àmbits (menjar, medi ambient...) excepte en l'antropològic. Aquí el que s'enalteix és justament el contrari, el dret a violentar creativament el biològic».

«Les dones encara seguim una mica disfressades d'home, perquè hem pres els seus atributs masculins i hem renunciat a la nostra identitat femenina, sobretot a la maternitat».

«L'avortament és una fractura irreversible en el cor de la feminitat».

A principis d'any va acudir a un programa universitari com a persona convidada. Li van advertir que moderés el seu llenguatge sobre alguns temes per tal com ho va dient i publicant. Es va negar a retractar-se. Va ser expulsada de el programa. ¿Què és allò que molesta a les persones de pensament únic? Heus aquí el seu carnet d'identitat:

 

Feminitat i masculinitat

Al maig del 68 la maternitat va cobrar un nou sentit i es va considerar una amenaça per a la igualtat, com si tenir fills i dedicar-se a ells fora frustrant o esclavitzant. Això ha implicat per als homes una alteració de les relacions paternofilials i de parella i qualsevol manifestació de la masculinitat és interpretada com un exercici de violència, d'autoritarisme, de tirà o de maltractador. 

«No és el mateix que un nen sigui criat per un pare i una mare, bevent d'aquesta masculinitat i d'aquesta feminitat; no és el mateix l'olor, que et besin, que et donin els braços d'un pare i una mare que els de dos pares o dues mares. L'home i la dona afegeixen aportacions diferents en la configuració de la personalitat dels fills». 

«El 98% de professorat d'infantil i el 82% primària són dones, així que els nois creixen en un món femení-maternal i, de manera involuntària, s'imposa un ideal femení».

«En els darrers anys han sorgit dintre del feminisme una sèrie de polítiques que tendeixen a defensar-se atacant i s'està lluitant contra el masclisme amb uns plantejaments feministes que beuen de les mateixes fonts: són agressius, menyspreen el sexe oposat i han popularitzat la degradació de la masculinitat».

«Hi ha molts videojocs, sèries i pel·lícules  en les que el maldestre, el borratxo i l'agressiu és el pare, mentre que la dona està empoderada, és oportuna i manté la raó». 

«El discurs de Simone de Beauvoir en què diu que la dona s'allibera amb l'avortament, la planificació i l'anticoncepció és anacrònic. Avui la dona està més valorada que mai: som autònomes, independents, lliures, amb decisions pròpies i capaços d'assolir les mateixes metes sense que ens afavoreixin». 

«L'home s'ha convertit en un enemic a què cal eliminar i se'l rebutja com a pare, per resultar inútil, perjudicial i prescindible en la criança i en l'educació dels fills. Si s'ensorra el pare s'ensorra una columna de la nostra civilització». 

«Està creixent moltíssim la maternitat en soledat: el 48,5% dels nascuts ho són de mare no casada. Aquest tipus de maternitat converteix els fills en orfes de pare fins i tot abans de néixer i és dur per a ells, perquè l'instint maternal es transforma en un instint de possessió. El fill assumeix el paper de parella al convertir-se en el confident de la mare, en el seu aixugallàgrimes i es troba sotmès a una relació de dominació perquè ve a omplir el buit existencial de la mare». 

 

Absència paterna i violència

Molts professionals de la medicina, de la psicologia, de la psiquiatria, de la sociologia, economistes i antropòlegs han estudiat les conductes antisocials dels joves i avui se sap que l'absència del pare és la causa principal dels desordres de conducta, que està a la base de la immensa majoria de les actituds asocials i conductes conflictives dels nois i que hi ha un nexe d'unió directe entre absència paterna i violència. Són molts els estudis que marquen que la relació entre estructura familiar i delinqüència és molt més sòlida i rellevant que l'existent entre raça i criminalitat o pobresa i delinqüència.  

«Aquests fills amb absència paterna viuen la pitjor de les orfandats: aquella en la qual els seus pares estan vius».

«L'agost de 2011 molts barris de Londres i altres poblacions angleses van patir desordres violents, saquejos i atacs incendiaris. Un estudi va demostrar que la majoria eren nois joves que havien crescut en absència física del pare o amb una enorme distància emocional d'ell». 

Duncan Timms, sociòleg de la Universitat d'Estocolm, va fer un seguiment durant divuit anys, dels 15.000 nens nascuts a Suècia el 1953: «Els que van presentar un grau major de disfunció psicològica van ser homes nascuts de mare soltera i que van créixer sense pare». 

Margo Maine, doctora especialista en el tractament de desordres alimentaris confirma que «l'absència de pare fa que les filles no se sentin valorades i tractin de modificar-se a partir del físic, a tractar de cridar l'atenció a través de fenòmens corporals». 

El doctor James Dobson, fundador de Family Research Councilafirma que «sense la guia i direcció d'un pare, la frustració dels nois els condueix a variades formes de violènciai comportament asocial i buscaran al carrer el seu mitjà de vida, els seus models, els seus líders,… La seva vida no serà una vida de famílies, sinó de bandes de carrer. No hi ha ningú més capacitat per frenar l'agressió antisocial d'un noi que el seu pare biològic. 

M. Westi M. Konner, antropòlegs,van detectar que «les cultures amb major involucració del pare en la criança dels fills van resultar ser les menys violentes». 

La National Fatherhood Initiative exposa que «el sistema judicial nord-americà es troba col·lapsat per la criminalitat dels que van créixer en llars sense pare».

 

el matrimoni: incubadora de paternitat 

La institució matrimonial és el marc més adequat per al desenvolupament de la funció paterna en plenitud ja que en el matrimoni es donen dos dels requisits bàsics per a una efectiva implicació dels pares en la criança i educació dels els fills: residència estable a la llar comú i col·laboració íntima amb la mare dels fills. La paternitat és més efectiva i satisfactòria quan va acompanyada i resulta complementada per la maternitat i està emmarcada en el matrimoni. Així com els pares són fonamentals per al benestar dels fills, el matrimoni és essencial per al benestar dels pares. 

«El matrimoni és la gran incubadora de la paternitat».

«El paper de el pare no pot ser eliminat, ni desvalorat, ni ignorat, ni tergiversat sense conseqüències negatives greus per a l'home, per al fill, per a la dona i, en general, per a la família i la societat».

Alexander Mitscherlich, psicòleg alemany, afirma que «cada vegada més, els processos socials han privat al pare de la seva importància funcional. Es tracta d'afavorir la paternitat i el vincle matrimonial previ, que, com indiquen les investigacions, és garantia de major estabilitat i connexió emocional entre el pare i els fills». 

Evelyn Sullerot, sociòloga i feminista, assenyala encertadament que «un divorci per mutu acord pot acabar convertit per al pare en una condemna a prescindir del fill, i deixar la seva paternitat humiliada, atrofiada i ferida».

La Children's Society britànica considera l'estabilitat familiar com el «principal predictor de benestar dels fills i les parelles casades són més feliços que les que no ho estan, cosa que repercuteix, necessàriament, en la pròpia felicitat dels fills».

Malgrat aquesta evidència, el nostre país segueix ignorant la necessitat de prestar la deguda atenció als pares i a la institució matrimonial. En les polítiques socials actuals i en la pràctica judicial ha una profunda indiferència davant la paternitat com a funció social i com a valor.

Govern i Administració porten anys impulsant i promocionant la dona amb mesures concretes, normatives i administratives. Però no fan el mateix amb els homes −casats ​​o no, separats o no− i cal que s'ho proposin ja que la millor defensa de la dona i dels fills és també una política adequada d'enfortiment i suport a la paternitat. 

El Pla Integral de Suport a la Família 2016-2017 no conté ni una sola referència expressa a la paternitat o a la funció de pare. En el Decret Llei de 2020 que amplia el permís de paternitat no apareix mai la paraula pare, però sí "progenitor diferent" de la mare biològica o "un altre progenitor". La nova llei sobre homosexualitat no parla del pare ni de la mare, sinó del "progenitor no gestant" i de la "progenitora gestant".

Pare i mare formen un equip. L'educació individualista i atomitzada de qualsevol dels dos cònjuges condueix al fracàs educatiu i al desequilibri emocional dels fills. Tot trobament entreun home i una dona, entre el pare i la mare, és nutrient i enriquidorper a tots dos, quan aquests estan disposats a abandonar les seves cotilles mentals, a trencar estereotips de el passat i a crear, junts, un espai d'unió i participació en benefici de tots dos i, en conseqüència, dels fills.

*                 *                 *

Dades

Xifres de l'Administració nord-americana que exemplifiquen el problema de la delinqüència juvenil i de les actituds asocials de nois que han crescut en una llar sense pare:

delinqüència juvenil:

El 44% prové de pares que mai han estat casats

El 33% ve de pares separats o divorciats

El 13% prové de famílies en què el pare i la mare biològica estan casats

actituds asocials:

El 63% dels suïcidis de joves: nois sense pare

El 90% dels nens que se'n va de casa: famílies sense pare

El 85% dels nois amb desordres de conducta: famílies sense pare

El 80% de violacions amb violència: nois amb pare absent

el 71% de l'abandonament escolar a secundària: nois sense pare

El 75% de nois en centres de desintoxicació: no coneix el seu pare

El 70% de joves internats en reformatoris: ha crescut sense pare

El 85% de joves a la presó: famílies on només hi havia la mare

Un punt interessant d'aquest estudi és que l'impacte d'una mare absent respecte a la variable criminalitat és gairebé nul, el que confirma l'especificitat de la figura paterna en la conducta transgressora. 

 

*REDMADRE és una Fundació creada el 2007, constituïda per tot Espanya per una xarxa de voluntaris formats per a l'atenció directa a dones embarassades amb dificultats amb el propòsit d'activar una xarxa solidària de suport, assessorament i ajuda a la dona per superar qualsevol conflicte sorgit davant un embaràs imprevist. REDMADREvol transmetre a la dona, i tota la societat, que estar embarassada és una bona notícia i ha atès més de 80.000 dones. Més del 90% de les que estaven pensant avortar han decidit continuar amb el seu embaràs.