persones 4 - fra juníper lll – les missions

Les 9 missions fundades per Fra Juníper

No faré una exposició detallada de cada una d’elles ja que seria inacabable. Afegeixo un enllaç on podeu veure la tasca missionera dels franciscans i de Fra Juníper en aquesta zona de l’Alta Califòrnia i les 21 missions, una a una, fundades per ells.

Les missions franciscanes (klika aquest enllaç i les veuràs)

Les cinc primeres missions

La primera de totes va ser San Diego de Alcalá, el 1769. El 1770 va fundar San Carlos Borromeo, també anomenada Carmel, avui Monterrey, per passar per allí el riu Carmelo. El 1771 va fundar San Antonio de Padua. Aquest mateix any 1771 funda la missió de San Gabriel, que donarà lloc a la ciutat de Los Ángeles. El 1772, San Luis Obispo.

Les quatre darreres

Amb tota aquesta tasca que feien els franciscans amb els indígenes, les relacions de Fra Juníper amb les autoritats civils i militars foren de conflictes continus per la manera que uns i altres tenien de tractar aquelles persones, ja que alguns militars i colons espanyols els tractaven malament i violaven les dones. Fra Juníper defensà sempre la dignitat humana dels indígenes i va ser un pare i protector per a ells, per això als governadors no els hi agradava la manera com progressava la tasca dels missioners entre els indígenes i es ficaven amb la seva manera d’actuar. 

Davant aquesta situació i amb la dificultat per fer noves missions, el 1772 Fra Juníper va anar a Mèxic per tractar aquest tema amb el Virrei Bucareli per tal de defensar els indígenes contra l’actuació del capità i governador, el català Pere Fages i la dels caps militars de la zona. Redactà l’informe Representación sobre la conquista temporal y espiritual de la Alta Califòrnia (coneguda com Representación de 1773) que ha estat qualificat com una Carta de Drets dels indis. En aquest informe demanava la destitució de Pere Fages com a governador, cosa que va succeir, i va tornar amb una solució favorable per als indis. Aquesta actitud la mantingué fins al final de la seva vida. Després d’aquesta anada a la capital continà amb les fundacions.

El 1776 San Juan de Capistrano que esdevingué molt important per la tasca que hi feren tant agrícola (cereals i vi) com industrial (forja).

El 1776 fundà Los Dolores, que va donar lloc a la ciutat de San Francisco.

El 1777 Santa Clara.

El 1782 la darrera, San Buenaventura, avui la ciutat de Ventura

¿Per què posà aquests noms a les missions?

Façana del convent de
Sant Bernardí

Vista de l'església del convent amb
l'altar principal i les capelles laterals

El convent de Sant Bernardí, a Petra, és el convent franciscà on va estudiar Fra Juníper de menut, té un temple d’una nau, i cinc capelles laterals, a banda i banda. El presbiteri té un retaule presidit per una preciosa talla de la Immaculada. Als laterals hi ha unes escultures de sant Joan de Capistrano i sant Jaume de la Marca i a l’àtic una de sant Bernardí, titular del temple. Les capelles laterals estan dedicades a les Ànimes o del Sant Crist, a santa Clara, a sant Antoni de Pàdua, a la Mare de Déu dels Àngels, a sant Bonaventura, al naixement a Betlem, al beat Ramon Llull (amb una pintura de sant Lluís de Tolosa, bisbe), a sant Francesc d’Assís, a sant Diego de Alcalá, i a de Santa Rosa de Viterbo rodejada dels tres arcàngels: San Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael. Tots els sants, excepte Ramon Llull, són franciscans.

Els noms que Fra Juníper va posar a les missions (els que estan en cursiva), són alguns dels noms dels sants que hi ha representats a l’esglesia del convent de Sant Bernardí que Fra Juníper recordava de petit quan estudiava al convent i que veia, probablement, cada dia. Per això va decidir escollir aquests noms per posar-los a les nou missions fundades per ell i així recordar el seu origen petrer. El primer bateig que va fer a San Carlos va imposar el nom de Bernardino de Jesús, i ja a la seva vellesa va batejar una nena amb el nom de Maria del Buen Año: no podia oblidar l'escola on va estudiar, Sant Bernardí, ni on va predicar durant molts anys, el Santuari de Bonany.

I ¿qui eren aquests sants titulars de les missions?

San Diego de Alcalá, franciscà espanyol (1400-1463)

San Carlos Borromeo, cardenal i bisbe de Milà, italià (1538-1584). És l’única missió de Fra Juníper que no porta un nom franciscà, però probablement l’utilitzés per la nomenada que va agafar en l’aplicació de les normes del Concili de Trento, per la seva preocupació per la formació dels sacerdots, per l’atenció a la joventut, la creació d’obres de beneficiència, la renovació de la curia i la seva extraordinària actuació en la pesta de Milà

San Antonio de Padua, franciscà portuguès (1192-1231)

San Gabriel Arcángel

San Luis Obispo, bisbe, franciscà francès (1275-1298)

San Francisco de Asís (Los Dolores), fundador dels franciscans, italià, 1182-1226

San Juan de Capistrano, franciscà italià (1386-1456)

Santa Clara de Asís, franciscana italiana (1193-1253)

San Buenaventura, franciscà italià (1218-1274)

La resta de missions

Un cop mort Fra Juníper els franciscans continuaren la fundació de missions a Califòrnia fis a vint-i-una. Foren aquestes:

1786 - Santa Bárbara (275-306, patrona dels soldats). És l’única missió de la cadena de Califòrnia encara sota el control dels franciscans sense interrupció des de la seva fundació. Avui Santa Bárbara.

1787 - La Purísima Concepción

1791 - Santa Cruz

1791 - Nuestra Señora de la Soledad

1797 - San José

1797 - San Juan Bautista

1797 - San Miguel Arcángel

1797 - San Fernando Rey de España. (1195-1252)

1798 - San Luis Rey de Francia. (1214-1270, terciari franciscà)

1804 - Santa Inés (291-304, patrona de les adolescents)

1817 - San Rafael Arcángel

1823 - San Francisco Solano. (1549-1610, franciscà espanyol)

El proper 23 de setembre, al Santuari Nacional de Washington, el Papa Francesc canonitzarà Fra Juníper, l’apòstol de Califòrnia. Veus a favor i en contra s’ha aixecat per aquesta canonització, fins i tot hi ha hagut qui ha proposat substituir l’estàtua del Saló de les Estàtues per un altre personatge, però el que no es pot oblidar –i si es coneix la història amb profunditat, rigor i objectivitat, només es pot lloar– és la tasca d’humanització que va fer Fra Juníper per aquestes contrades entre els indígenes de Mèxic i Califòrnia, tal com va dir el Papa Francesc al decidir canonitzar-lo: He decidit canonitzar a aquells que van fer una gran labor d’evangelització i que recullen l’esperit evangelitzador de l’Evangelium Gaudium.

Entrades anteriors

1. https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=junipero

2. https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=california

persones 4 - fra juníper ll – la seva obra

California

"L'illa" de Califòrnia

Las Californias és el nom que originàriament tenia la zona de l'antic Virreynato de la Nueva España i que actualment comprèn els estats mexicans de la Baja California y Baja California Sur i l’estat de California dels Estats Units. És la zona occidental del continent americà que llinda amb l’Oceà Pacífic. A aquesta zona hi vivien, de temps immemorial, els nadius americans. El 1533 una de les expedicions terra endins feta per Hernán Cortés arribà a la Baixa Califòrnia. 

Van creure que era una illa i així figura fins i tot en algun mapa, tardà, del sXVII. Hi va haver diferents expedicions per conèixer el territori californià, però no fou fins el 1539 que es va començar a reconèixer la zona. El 1542 una nova expedició descobreix que no és una illa sinó una península, una llesca de terra voltada pel Mar de Cortés, o de Califòrnia, i pel Mar del Sud (l’Oceà Pacífic).

Les missions dels jesuïtes i
dels dominics

El 1683 els jesuïtes es feren càrrec de la colonització de la Baixa Califòrnia i instauraren les primeres missions amb esforç, valentia i generositat. El primer assentament, San Bruno, el van haver de deixar per culpa de les característiques climàtiques i el 1687 feren el segon, a el Real de Loreto, que es va convertir en Cabeza y Madre de las Misiones de la Alta y Baja California. Varen instruir els nadius, els protegiren dels abusos dels soldats i els ajudaren a integrar-se en una societat més avançada que la seva. Tot això barrejat amb un grapat d’inconvenients que els dugué a lluitar contra plagues, desordres entre els soldats, enfrentaments amb els civils, conflictes amb les autoritats i els indígenes… durant gairebé noranta anys.

Però contra el que no pugueren lluitar fou contra l’ordre del rei que decretava la seva expulsió. El 1767 el rei Carles III, sospitant que els jesuïtes intentaven interferir en els assumptes d’Estat, decretà la seva expulsió de tots els dominis de la corona, la qual cos a incloïa el Virreynato de la Nueva España. Els jesuïtes van haver de marxar i deixaren les missions disseminades per tot el virregnat. El mateix any 1767 els jesuïtes varen ser substituïts per setze franciscans, que eren a la zona de Querétaro des de 1749, i que continuaren la gran tasca dels jesuïtes. 

Malgrat la feina feta pels jesuïtes, Califòrnia va ser gairebé ignorada durant dos-cents anys, fins que Espanya s’adonà que a Califòrnia necessitava defenses més fortes per lluitar contra anglesos i russos que avançaven per aquesta zona. Dos anys després de l’expulsió dels jesuïtes, el 1769, el rei nomenà al català Gaspar de Portolá governador de la Baixa Califòrnia. Anà allà acompanyat pels franciscans i Fra Juníper hi anà per tal de fer cap i organitzar les missions allà on ells hi facin assentaments. 

Amb la Guerra de la Independència de Mèxic (1810-1821) aquesta part de l’Alta Califòrnia deixà de ser espanyola per passar a ser una de les tres províncies interiors de Mèxic. El 1822 començà la transcisió pacífica d’aquesta zona al nou estat mexicà. Vint-i-cinc anys després el govern mexicà perdé l’Alta Califòrnia davant els Estats Units pel Tratado de Guadalupe Hidalgo, signat al final de la guerra entre els dos estats (1846-1848) i com a condició per l’obtenció de la pau.

Fra Juníper missioner

Ni les classes que donava a la Universitat, ni el seu doctorat, ni la predicació, ni la fama que tenia, van fer que Fra Juníper deixés de sentir la necessitat d’anar a les missions. El 1749 deixà la Universitat, la prèdica i l’illa i salpà, des de Cádiz, amb vint franciscans més, cap a Nueva España (México) per dedicar-se a missionar per terres americanes. No va ser una decisió infantil ni improvisada, sinó una resposta a la vocació que sentia de donar a conèixer Jesucrist a la gent de les terres americanes. Tenia 36 anys.

La zona de Sierra Gorda a Querétaro

A Sierra Gorda (1749-1758) – El desembre de 1749 aquesta vintena de franciscans que sortiren de Cádiz arribaren a Veracruz i d’allí anaren a México. Tots hi anaren en carruatges, però Fra Juníper i un altre franciscà feren el recorregut a peu, un trajecte de 400 km, en el qual un insecte el picà en una la cama i li quedà una llaga amb una dolència per a tota la vida. Un cop a México fou destinat a les missions de Sierra Gorda, a la serralada de l’actual estat mexicà de Querétaro, a 200 km al nord de ciutat de México, on hi estarà durant deu anys amb els també mallorquins Fra Francesc Palou (que esdevingué el biògraf de Fra Juníper)  i Fra Joan Crespí.

Aquí vivien els indis pame i en aquestes missions arribaren a reunir 3500 indis i organitzaren l’estructura catequètica i laboral de la zona de tal manera que es convertí en model per les altres missions. Quan hi arribà Fra Juníper el primer que va fer va ser aprendre la seva llengua i treballar per la seva formació integral com a persones i la seva promoció material, tant als homes com a les dones. Iniciaren l’edificació d’un temple i va despertar en ells l’hàbit del treball –cosa que tenien adormida per l’entorn i la seva manera de viure–, els va ensenyar a llegir i escriure, a cultivar la terra, a criar bestiar i moltes altres tasques i oficis com fuster, ferrer o fer de paletes; a les dones els ensenyà cuina, costura i la confecció de teixits. També els ensinistrà en el cant, la pintura, el teatre, la música… de manera que va millorar molts aspectes la vida dels indígenes. També es va preocupar de l’evangelització: va reorganitzar la catequesi, va batejar els indígenes, i celebrava les festes religioses d’acord amb les maneres de fer dels indis i les seves manifestacions de religiositat popular.

A México (1758-1769) – El 1757 els franciscans havien establert una missió entre els indis apaches. Era una missió perillosa i volien que hi anessin Fra Juníper i el Pare Palou. Per aquest motiu el 1758 deixà Sierra Gorda i anà a México per preparar el viatge, però hi va haver un avalot per part dels indis a la missió i el virrei decidí esperar fins que la zona estigués apaivagada. Per aquest motiu Fra Juníper es va quedar al Col·legi apostòlic de San Fernando, a la ciutat de México, on treballà, durant deu anys, pels quatre bisbats del país, fent de mestre de novicis, Comissari de la Inquisició, conseller del pare superior… Però per damunt de tot es va dedicar a predicar missions populars a la part central i meridional de México on va recórrer, amb la seva coixesa, més de 4500 km, a peu. Val a dir que les distàncies, en km, de México als pobles que anava no eren pas curtes: Mezquital 455, Guadalajara 500, Puebla 125, Tuxpam 325, Oaxaca 460, Huateca 100…

A Califòrnia (1769-1784) – L’inici de la tasca evangelitzadora dels franciscans a Califòrnia s’inicià el 1769, quan Fra Juníper acompanyà el català Gaspar de Portolà a la Baixa Califòrnia com a President dels Missioners de la Baixa Califòrnia. S’estableixen al Real de Loreto, a 2000 km de México, on havien començat les missions els jesuïtes i que van haver de marxar al ser expulsats de les terres d’Espanya. També hi anaren els mallorquins Fra Francesc Palou i Fra Joan Crespí. Un cop allà Portolà decideix ocupar la costa nord, l’Alta Califòrnia, i aquí naixeran les missions franciscanes.

El 1772 es decideix que els dominics es facin càrrec de la Baixa Califòrnia i els franciscans de l’Alta Califòrnia i que estableixin una frontera entre ells. Els franciscans deixen la península de la Baixa Califòrnia i al marxar el Pare Palou marca la divisió entre les dues Califòrnies clavant una creu de fusta a terra, creu que se la coneix com la Mojonera de Palou, on avui passa l’autopista Tijuana-Ensenada.

Les missions franciscanes

A l’Alta Califòrnia, 1000 km al nord de Loreto, comença a fundar les missions, la qual cosa va possibilitar establir els fonaments del cristianisme a Califòrnia, millorar la vida dels indígenes i la seva formació com a persones, ja que els indis d’aquesta zona no coneixien l'agricultura ni la ramaderia i la seva alimentació es limitava a la recol·lecció de fruites i arrels silvestres, a la cacera i la pesca. No acostumaven usar vestimenta i per protegir-se del fred cobrien els seus cossos amb pells d’animals. Els ensenyaren a llegir i escriure, a cultivar la terra i a criar bestiar, a més de donar-los a conèixer la doctrina de Crist. Aquí s’hi estaran durant més de cinquanta anys i arrribaran a fundar 21 missions (Fra Juníper en fundà 9).

El Camino Real de California

La fundació de les missions es va fer de manera esglaonada i una a una. Un cop escollit el lloc es plantava un campament i es començava a treballar: es construïen cabanes de fusta, una capella rudimentària i es protegia la zona amb una estacada: ja estava fundada la missió. Es començava per les missions, on vivien els franciscans; al seu costat es fundava un poble amb els indis conversos, i en uns llocs determinats es bastien els “presidis”, llocs on vivien els soldats per protegir i ocupar el territori. A partir d’aquí començava la sembra, la recerca de bestiar… Amb el pas del temps es canviaven les construccions de fusta per altres fetes de pedra, maons cuits o tova, construccions grans, fetes amb materials de construcció i pensades per poder-hi viure molta gent i que la contrada fos un lloc que abastés de menjar per a tothom, tant cereals i vegetals com animals.

L'inici del Camino Real

Per anar de missió a missió s’hi anava per un camí de ferradura, l'única via de comunicació terrestre. L’una de l’altra estaven a una distància d’un dia a cavall o tres dies a peu. Mica a mica s’havia d’eixamplar el camí per facilitar l’anada a la propera missió. Això va ser una tasca àrdua que va durar molts anys, però que donà lloc al Camino Real de California, un camí de gairebé 2000 km que enllaça el rosari de missions des de la primera missió dels jesuïtes, Loreto, a la Baixa Califòrnia (avui Mèxic) i la darrera missió dels franciscans, a San Francisco Solano, a Sonoma, a l’Alta Califòrnia (avui USA). De la protecció d’aquest camí se n’encarregava la Primera Compañía Franca de Voluntarios de Cataluña.
Avui la Carretera 101 de Califòrnia, que va de Los Ángeles a San Francisco per la costa del Pacífic, recorda el vell Camino Real de les fundacions franciscanes.

El 1822 s’inicià la transició pacífica del domini mexicà d’Espanya al nou estat mexicà. Acabava el domini espanyol i s’iniciava el declivi del Camino Real, que acabaria amb la secularització de moltes missions a partir del 1834.

Fra Juníper va aconseguir que aquestes missions fossin veritables graners, grans centres ramaders i que cada una fos autosuficient. Va aconseguir posar les primeres pedres per a la creació d’una base econòmica de caràcter agrícola a la costa del Pacífic dels Estats Units.

Restes de la Forja Catalana

Encara hi ha les restes d’una forja catalana, a la missió de San Juan Capistrano. És la instalació industrial més antiga de Califòrnia (1790) i de les més antigues dels Estats Units. El 1783 es va fer el primer vi produït a l’Alta Califòrnia i també va sortir del celler de la missió de San Juan de Capistrano. A la llarga, a més, les missions han estat el nucli de moltes ciutats que han conservat el nom que Fra Juníper els donà. Les petjades de Fra Juníper no foren en va.

Totes les entrades

1. https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=junipero

2. https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=california

3. https://tenirelcapclar.blogspot.com/2015/09/persones-4-fra-juniper-lll-les-missions.html

persones 4 - fra juníper l - l'home

Aquest estiu he estat uns dies a Mallorca i he aprofitat per arribar-me a Petra, el poble natal de Fra Juníper Serra, el  famós predicador de l'illa, professor de la Universitat Luliana i apòstol de Califòrnia. El 1749, als 34 anys, va decidir anar a les missions a Amèrica i ni els afalacs de la gent, ni les promeses de càrrecs, ni la pena als seus pares, ni la perillositat de la nova vida el van fer desistir. Va fer l'últim sermó al Santuari de Bonany. A Petra els petrers diuen –en broma– que de Fra Juníper només en saben que hi va néixer i que en va marxar. Si bé fa un temps potser sí que era així, des de fa anys el poble està bolcat amb Fra Juníper i no diguem ara amb l’anunci de la seva canonització: tot Petra respira Fra Juníper.

*               *              *

La canonització de Fra Juníper

La història del continent americà després de la descoberta de Colom i de les posteriors colonitzacions per part de les nacions europees i la cristianització que s’hi dugué a terme, no sempre ha estat aigua clara. Hi ha hagut versions per a tots els gustos, defensors i detractors de tot el que es va fer. Però la història ha de ser objectiva i no podem judicar els fets de fa dos-cents cinquanta anys amb la mentalitat d’avui, no per a poder justificar qualsevol cosa, sinó per ser objectius a l’hora d’emetre un judici i conèixer, de veritat, allò que va passar i allò que no va passar.

Les missions franciscanes
a California (USA)

La figura de Fra Juníper Serra no és molt coneguda entre nosaltres però sí que ho és a Califòrnia (USA) que el consideren un personatge il·lustre. És un franciscà mallorquí del sXVIII que va anar a missionar a Nueva España (l'actual estat de Mèxic) i va acabar predicant a la Baixa i a l’Alta Califòrnia, on hi va fundar 9 missions –de les quals algunes originaren ciutats com San Diego, Los Ángeles (San Gabriel), Santa Bárbara, Monterrey (San Carlos o Carmelo) y San Francisco (Los Dolores)– i que el Papa Francesc canonitzarà el proper mes de setembre, a Washington, pel que es coneix com una “canonització equivalent”, és a dir, sense necessitat d’un nou miracle i degut a la provada veneració poular. Tampoc aquesta decisió no està lliure de polèmica. ¿Què va fer Fra Juníper per merèixer ser canonitzat? El mateix Papa Francesc ho ha explicat: He decidit canonitzar a aquells que van fer una gran labor d’evengelització i que recullen l’esperit evangelitzador de l’Evangelium Gaudium.

Beat Fra Juníper

Portada del llibre del Pare Palou sobre
la vida i fets de Fra Juníper

Fra Juníper va portar sempre una vida molt penitent. Vestit sempre amb el sayal franciscà, calçat amb sandàlies, sotmès, com els seus germans religiosos, a una dieta summament austera –exigida, d'altra banda, per les dures condicions del lloc–, amb la salut gairebé sempre dolenta, arrossegant la cama malalta per camins interminables, aplicant cilicis i disciplines, es va abraçar tota la seva vida a Crist crucificat.

Fra Juníper va estar malalt tota la seva vida, però sempre va prestar a la seva salut una atenció mínima, la suficient per continuar servint Crist en els seus germans. Amb setanta anys, estava tan esgotat per l'asma, el dolor intens al pit, i la inflor de la cama nafrada, que amb prou feines podia amb ell mateix.

Fra Juníper era un home dinàmic, organitzador, tenaç, hàbil negociador amb les autoritats enmig de fortes tensions… Va patir els seus majors sofriments provinents de l'ardor del seu zel apostòlic, a l'haver de suportar, en el seu treball missioner de promoció social, humana i espiritual entre els indis, les interminables dificultats, estúpidament creades per una autoritat civil i militar embolicada amb la maçoneria i pretesament liberal i progressista.

Tomba de Fra Juníper a la missió
de San Carlos Borromeo (Carmelo)

Fra Juníper, el dia de la seva mort, va dir que si arribava al Cel demanaria molt pels religiosos i els indis que deixava en les missions. A la tarda del 28 d’agost de 1784, als setanta-u anys d’edat, després de cinquanta-quatre de franciscà i trenta-cinc de missioner, d’haver fundat nou missions, batejat 7000 indis, viatjat 9000 km, la majoria a peu, va dir: «I ara anem a descansar», es va retirar a la seva cel·la i així es va dormir en el Senyor. Estava a la missió de San Carlos (avui Monterrey) i allí fou enterrat.

El 1934 s’inicià el seu procés de beatificació. El 25 de setembre de 1988 fou beatificat per Joan Pau II i lloà els esforços de Fra Juníper per protegir els indis de l’explotació dels colonitzadors i recordà l’escrit Representación de Serra en 1773 –la Carta de Drets dels indis– a favor dels indis californians. També digué que ell i els missioners compartien la creença de que l’Evangeli és un assumpte de vida i de salvació i a l’oferir Jesucrist a la gent estaven fent una cosa d’un valor, d’una importància i d’una dignitat immensa i que aquesta convicció els sostenia davant qualsevol vicissitud, desànim i oposició.

Fra Juníper estudiant i professor

Miquel Josep Serra Ferrer  va néixer a Petra (Mallorca) el 1713 i va morir a San Carlos (avui Monterrey, USA) el 1784, als 71 anys. De petit aprèn les tasques del camp (que tan bé li aniran quan arribi a terres americanes) i va a escola al convent de Sant Bernardí de Petra. Als 16 anys va a estudiar a Palma, com a novici, al convent de Jesús i al de Sant Francesc. Als divuit anys professà de religiós franciscà i es va canviar el nom pel de Ginebró (Juniperus, en llatí) i als 24 es va ordenar de sacerdot. Va escollir aquest nom per imitar l’humil i estimat company de Sant Francesc, Juníper d’Assis, a qui anomenaven el joglar de Déu, de qui el sant d’Assis deia: Tan de bo tingués un bosc de Junípers!, i a qui santa Clara el volgué al seu costat quan s’acostava la seva mort.

Segell d'Espanya

Fra Juníper començà a ensenyar Filosofia al convent de Sant Francesc, a Palma i a predicar per tota l’illa i ho feia d’una manera i amb uns esquemes tan senzills que arribava a tothom. Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lul·liana, on es doctorà el 1742, i en regentà la càtedra de Teologia Escotística del 1744 al 1749.

Fra Juníper era un frare il·lustre, docte, amb molta formació i fama per tota l’illa, reconegut pels seus sermons i classes. Del seu ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull de sermons del 1744 en català dialectal, Compendium scoticum, que restà inèdit fins fa poc. Els seus sermons de predicació estan editats en un llibre en 4 toms.

Recordant a Fra Juníper

A Petra (Mallorca)

Plaça dedicada a
 Fra Juníper (Petra)

Al centre del poble hi ha la Plaça de Fra Juníper amb una estàtua dedicada al beat; a la Placeta del Convent de Sant Bernadí hi ha un monòlit amb ceràmiques; un carrer amb el nom de carrer de Juníper Serra; un carrer amb el nom de carrer de Califòrnia; un carrer amb ceràmiques que reprodueixen cada una de les missions, i al santuari de Bonany hi ha una creu que recorda l’acomiadament de Fra Juníper del poble.

Museu – És al mateix convent se Sant Bernadí i està dedicat a exposar objectes de culte i a recordar les missions californianes del beat Juníper.

La casa natal – Restaurada el 1932. Avui és un museu dedicat a la seva figura i obra i propietat de la Fundación Junípero Serra.

Associació d’Amics de Fra Juníper – Existeix des de 1958

Ceràmica a Petra

Museu i Centre d’estudis Juníper Serra – Construit, de nova planta, el 1958 per l’Associació d’Amics de Fra Juníper.

Fundación Junípero Serra – Creada el 2002 per l’Ajuntament de Petra, Rotary Club, Associación de Amigos de Fray Junípero Serra, Sección Juniperiana del Círculo de Bellas Artes de Palma, Comunitat Franciscana de Petra y la Parròquia de San Pere de Petra.

A Califòrnia (USA)

Estàtua de Fra Juníper
al Capitoli de Washington

Califòrnia considera a Fra Juníper un “pare de la pàtria”, el California's apostle,  San Francisco el va declarar "ciutadà honorari", i en el Hall of Fame la galeria del Capitoli de Washington on hi ha les estàtues de personatges il·lustres –aquells que han estat importants en la curta història dels Estats Units, que representen els diferents estats de la Nació, i que cada estat només pot proposar dos noms–, el 1931 l’estat de Califòrnia va elegir Fra Juníper perquè el representés i la seva estàtua es troba al passadís central. És un dels pocs personatges de la galeria que no és nordamericà.

A principis del sXX la Califòrnia dels Estats Units va arreglar el Camino Real de casa seva, el llegendari recorregut de gairebé 1000 km que enllaçava el rosari de les vint-i-una missions de l’Alta Califòrnia fundades pels franciscans –les nou primeres fundades per Fra Juníper– i que va des de San Diego de Alcalá fins a San Francisco Solano, a Sonoma. Es va restaurar cada una de les missions, ho han convertit en un lloc de peregrinatge i en algunes missions encara mantenen serveis religiosos.

Placa que recorda el Camino Real

La bibliografia més extensa sobre Fra Juníper és a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La millor biografia és l’escrita pel Pare Francesc Palou Relación histórica de la vida y apostólicas tareas del venerable Fay Junípero Serra, y de las misiones que fundó en California Septentrional, y nuevos establecimientos en Monterrey. Francisco Palou. México, 1787. [The Life of Father Junipero Serra. Rare Book and Special Collections Division. Library of Congress].

A Mèxic

Segell editat a Mèxic - 1969

A Mèxic, on hi va dedicarla major part de la seva missió d’ajuda als pobles indígenes, hi ha pocs testimonis visibles de la seva memòria. Hi ha una estàtua seva, juntament amb altres, a la Plaza de los Fundadores, a Querétaro i una altra estàtua erigida pel Club Serra, a un jardí, a la nova basílica de Guadalupe. També es va editar un llibre el 1943: Fr. Junipero Serra. Civilizador de las Californias.

Totes les entrades

1. https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=junipero

2. https://tenirelcapclar.blogspot.com/search?q=california

3. https://tenirelcapclar.blogspot.com/2015/09/persones-4-fra-juniper-lll-les-missions.html