D’entre les festes litúrgiques que celebra l’Església la primordial és la Pasqua, fonament de la fe cristiana basada en la Resurrecció de Jesucrist, però el Nadal és la més entranyable i universal, la més coneguda, la que dóna un escalf tan especial que ha superat la Pasqua al cor de la humanitat.
Però, ¿de veritat sabem què és el Nadal? ¿La nostra vida està amarada per aquest aconteixement o és simplement una festa més de totes les que celebrem durant l’any? “Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra entre els homes de bona voluntat” és el primer càntic nadalenc de la història i el que ha fixat el so interior del Nadal. Aquest càntic ens ajuda a entendre què és el Nadal.
El terme clau, el que mou la humanitat sencera és: la pau. La paraula hebrea –shalom– és molt més rica que el sentit que li donem nosaltres. No només vol dir absència de guerra, sinó que fa referència a un món en el que hi regni la confiança i la germandat, on no hi hagi ni temors, ni carències, ni insídies, ni mendicitat… Vol dir un món on els assumptes humans es visquin amb rectitud. Vol dir un món on els homes no pretenguin fer autònomament de la terra el paradís, servint-se de la violència.
Però aquest cant dels àngels presuposa un primer element que si s’obvia no hi pot haver una pau duradora: la glòria de Déu, de la qual prové la pau entre els homes. Qui s’interessi pels homes, abans ha d’interessar-se per Déu. La glòria de Déu no és un assumpte privat, la glòria de Déu és una qüestió d’ordre públic, la glòria de Déu és un bé comú. Hem de fugir del drama actual –drama que sempre ha estat igual i que sempre es repeteix– de creure que només existeix el món visible i no hi ha encarnació de Déu ni naixement de la Verge; de la temptació que es presenta amb motius molts erudits i, aparentment molt nous, però que sempre és la mateixa
La pau entre els homes que comporta el Nadal és fruit de la restauració de la glòria de Déu entre els homes. Quan Ell neix com un nen, indefens i amb l’únic poder del seu amor, cauen per terra totes les imatges terribles que ens hem forjat de Déu. Amb homes que segueixen aquest Déu nen comença una nova humanitat i s’inicia la pau sobre la terra.
Un altre aspecte que forma part de la imatge del Nadal són els regals. Els pastors li van dur coses de la vida quotidiana; els mags, els seus dons. Nosaltres, ¿què hi hem de portar al portal? Al portal ens hi hem de portar nosaltres mateixos i hem de demanar al nen que ens regali el poder sortir de l’obstinació de les nostres aspiracions, que ens faci veure que no és un ser suprem que es troba lluny, sinó que està sempre a l’abast, que té temps per a mi.
Però una i altra vegada ens preguntem: ¿és possible això? No volem creure que la veritat sigui formosa ja que la nostra experiència ens diu que la veritat, al cap i a la fi, és gairebé sempre cruel i bruta i quan, alguna vegada, sembla que no ho és, hi donem tantes voltes que, al capdavall, seguim amb el nostre recel.
“La Paraula es va fer home i habità entre nosaltres… però els seus no la van rebre”. I és que si Déu no existeix, si Déu no ha nascut a Betlem, no ens queda més que la foscor de la terra bruta, la nostra incorregible desesperació a la bondat de Déu que ens vol tocar el cor des del portal i l’orgull per a no deixar-nos redimir.
La nostra supèrbia tanca les portes a Déu i als homes i no ens deixa veure Déu. Ens passa com a Herodes i els savis: en aquest nivell no se sent el cant dels àngels, un es pensa amenaçat per Déu i només vol pertànyer a un mateix. Ell va venir com un nen per trencar la nostra supèrbia, alliberar-nos del nostre orgull i fer-nos veritablement lliures. El nen del portal ens ha d’omplir l’ànima d’alegria ja que no és una il·lusió, és la veritat i trobar-la fa bo l’home.
Deixem que el misteri de Nadal ens obri els ulls i ens torni vidents, que ens converteixi en portadors de la llum que ve de Betlem, que ens ompli el nostre cor de l’alegria de la seva llum. Així haurem après de veritat què és el Nadal i podrem cantar amb els àngels, plens de confiança: “¡Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra entre els homes de bona voluntat!”.
BONES FESTES DE NADAL PER A TOTS!
*Variacions sobre textos de J. Ratzinger (Munich, 1978-1982)