El món del jazz és tan
complexe i extens que és
impossible mencionar tots els moviments que hi ha hagut i tots qui han
estat figures capdavanteres: ha estat la gran música del segle XX. Quan un
s'endinsa en la vida de cada un dels artistes i compositors de jazz s'adona que el jazz no hauria existit sense el tribut humà que cada un daquests
homes i dones ha hagut de pagar per arribar a deixar-nos aquest llegat tant
impressionant.
Per culpa del seu estil de vida –alcohol, drogues,
discriminació, viatges penosos, horaris esgotadors...– la seva vida no és com la dels que ens dediquem a feines mes
tranquil·les. Pel fet de ser negres el dany que es va produir, als inicis, als
musics de jazz, és tan gran un es
pregunta si no hi haurà alguna cosa especial en aquest gènere que exigeixi un
tribut tan gran.
Dels seus començaments ençà el jazz
ha causat estralls entre els qui el practiquen. Buddy Bolden, el que es
considera el primer music de jazz de
la historia i pioner del jazz a New Orleans, es va tornar boig i va passar 24
dels seus 54 anys en un manicomi. Es va
tornar boig perque es va volar el cervell amb la trompeta, deia d’ell Jelly
Roll Morton.
Als anys 40 el jazz
avançà a una velocitat de vertigen, amb la força i la ràbia d'un incendi
inextingible. Aquesta velocitat i aquesta intensitat emocional són les que
exigeixen el tribut humà i els homes que el van crear van quedar marcats per
les cicatrius d’aquesta lluita. Els músics es veien obligats a tocar nit rera
nit, dos o tres cops a la nit, sis o set nits per setmana. I això vol dir
tocar, improvisar i inventar sobre la marxa. Tan si era un solista com una de
les mítiques orquestres amb el so que la identificava.
El músic de jazz no pot
esperar (com ho pot fer un escriptor) que li arribi la inspiració. Inspirat o
no han de seguir fent música cada dia, en cada actuació. Aquesta exigencia
d'improvisació i invenció constant fa que estigui en una alerta creativa
continuada, en una disposició habitual per inventar. Això va fer que molts
s’endinssessin en l’alcohol i les drogues pensant que els acostaria a la
capacitat infinita d’invenció.
Quan t'acostumes a escoltar música de jazz és de tan alt nivell que qualsevol cosa que no estigui tocada
amb aquesta grandesa et deixa indiferent. El sentiment que et desperta un músic
de jazz quan toca és tan subtil que
no té res a veure amb escoltar aquesta mateixa música tocada per una banda. Això
fa que els músics hagin de posar tot el que són i tot el que tenen –la seva
experiència, els seus sentiments, la seva saviesa: és a dir, tota la seva vida–
en la música.
Charlie Parker deia: la
música si no la vius no et surt de la
trompeta. I per escoltar bé el jazz,
s'ha de veure, has de veure com Louis Armstrong toca la trompeta, com Thelonius
Monk acribilla el piano (el toco com em
dóna la gana), o com John Coltrane acarícia el saxo. Ara, que ja no els
podem veure al natural, encara en podem gaudir veient-los en
una gravació.
En aquest escrit em limitare a citar aquells que ja no estan entre
nosaltres i que han marcat l'inici de la historia del jazz i ens han deixat una empremta inesborrable. Podeu clikar els enllaços per escoltar una peça de cada intèrpret.
Avui, ara, a qualsevol lounge
de Brooklin, pots escoltar un grup de jazz
que comença i que d’aquí a deu anys serà a la primera fila.
1900 Ragtime
Scott Joplin – Pianista i compositor (1868-1917 – 50 a). Gran
habilitat musical. Als 8 anys ja tocava el piano. Donà un gran desenvolupament
al ragtime.
1910 Estil New Orleans – Original Dixiland Band
Buddy Bolden |
King Oliver – Trompeta i
Director d’orquestra. (1885-1938 - 53 a). Creador del jazz de New Orleans.
Tocava la trompeta a l’orquestra de Kid Ory.
Jelly Roll Morton (Ferdinand Joseph LaMothe) - piano (1890-1941 - 51 a). Els solos de piano de Morton el 1923, constitueixen
el millor testimoni de la transició entre el ragtime i el jazz
pròpiament dit.
1920 Estil Chicago
Duke Ellington |
LOUIS ARMSTRONG (Pops i Satchmo) – Trompeta (1900-1971 – 71 a). Un dels millors trompetistes del món.
So impecable. Domini del vibrato. Va fer del jazz l’art dels solistes. Creador de l’scat*.
Bix Beiderbecke – Trompeta
(1903-1931 - 28 a). Tenia un to elegant i espectacular i va ser un gran innovador.
EARL HINES – Piano (1903-1983 – 80 a). Un desl millors pianistes del jazz i gran improvisador. Va tocar amb
Armstrong durant molts anys.
Louis Armstrong |
LESTER YOUNG (Pres) – Saxo i Clarinet (1909 1959 - 50
a). Un dels millors i més influents saxofonistes.
BEN WEBSTER – Saxo (1909-1973 - 64 a). Un dels tres grans saxofonistes del jazz junt amb Coleman Hawkins i
Lester Young.
1930 Swing
GLENN MILLER – Trombó. Director d’orquestra (1904-1944 – 40
a). El seu instrument arribà a tenir un so brillant i expressiu.
COUNT BASIE – Piano (1904-1984
- 80 a). Un dels músics més populars de la histria del jazz. Durant cinquanta anys va ser director d’una famosa big band i va participar en cinc
pel·lícules.
Billie Holiday |
HARRY CARNEY – Clarinet i saxo (1910-1974 - 64 a). Pioner del
saxo baríton. Té una dicció neta i un so profund. Va tocar a l’orquestra de
Duke Ellington durant 45 anys.
BILLIE HOLIDAY (el seu nom era
Eleanora Fagan Gough, anomenada Lady Day) – Cantant (1915-1959 -
44 a). La gran dama del jazz. Tenia una veu única, aspre i lírica.
ELLA FITZGERALD (Lady Ella i The First Lady of Song)–
Cantant (1917-1993 – 76 a). La veu més extraordinària que ha ha gut al jazz: tenia un rang vocal de tres
octaves. Dominava l’scat.
1940 Be Bop
Thelonius Monk |
DIZZI GILLESPIE – Trompeta, cantant
i compositor (1917-1993 - 76 a). Creador del jazz afro-cubà. Gran habilitat per
a l’scat.
art blakey – Bateria (1919-1990 - 69 a). Va formar el grup Art Blakey and The Jazz Messengers i
d’allí van sortir alguns dels millors artistes de jazz.
CHARLIE PARKER (Bird) – Saxo (1920-1955 - 35 a). Un gran geni de la música. El millor saxofonista de la història. El seu estil es basa en la improvisació.
SARAH VAUGHAN (Sassy i La Divina) – Cantant (1924-1990 – 66 a). Una de les tres veus més important al jazz. Gran control del vibrato, tonalitat greu i una versatilitat que li permetia passar del registre greu al soprano. Mestre de l’scat.
BUD POWEL (Earl Rudolph
Powell) – Piano i compositor. (1924-1966
- 42 a). La seva vida va passar entre els escenaris i internat per
l’esquizofrènia. Gran talent i mestratge.
Wes Montgomery |
WES MONTGOMERY (John Leslie Montgomery) – Guitarra. (1923-1968 - 45
a). Autodidacta. Inicialment allunyat del món musical, tocava en clubs.
1950 Cool
ART PEPPER (Arthur Edward Pepper, Jr.) – Saxo (1925-1982 - 57 a). Millor músic del West Coast jazz (músics de jazz
blancs). La seva addicció a les drogues el va apartar dels escenaris. Però va
tornar i aconsegúi un gran èxit.
STAN GETZ (The Sound) – Saxo (1927-1991 - 64 a).
Músic blanc amb talent i geni per l’art del jazz.
“La meva vida és la música… a expenses de
tot el demés de la meva vida”. “Siguem
sincers: a tots ens agradaria tocar com ho fa ell (John Coltrane)”
BILL EVANS – piano (1929-1980 -
51 a). Un dels millors pianistes de jazz
de la història. També formava part del moviment West Coast jazz. “Poeta del piano” ja que aporta la influència de
la música clàssica europea.
JULIAN EDWIN ADDERLEY (Cannonball) – Saxo (1928-1975 - 47 a). Va tocar a l’orquestra de Miles Davis i
després va formar, amb molt d’èxit, el Cannonball Adderley Quintet.
1960 Free Jazz
Charlie Mingus |
JOHN COLTRANE – Saxo (1926-1967 –
41 a). Figura essencial a la història del jazz.
Empeny la música. El sentit de l’evolució del jazz es fa audible en ell. Eleva el jazz a nivell d’expressió mai superat.
Elvin Jones |
ROLAND KIRK (Rashaan) – Saxo (1936-77 - 41 a). Cec de molt petit. Multiinstrumentista: tocava dos saxos a la vegada. Hemiplègic: mig cos paralitzat. Diagnòstic: mai més tornarà a tocar, no podrà ni caminar. Va aprendre a caminar, va pujar
escales, va tornar a tocar amb una mà. Deia: –Encara em queda un braç, no?
1970 Fusion
Miles Davis |
* L'scat consisteix en vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit. Louis Armstrong fou el primer en fer-ho i Ella Fitzgerald i Dizzy Gillespie també tenien gran capacitat d’improvisació per fer-ho.