Als quinze anys vaig començar a treballar, els estius, al negoci familiar: una impremta. Me n’hi vaig passar cinc. Aleshores només s’imprimia amb el sistema tipogràfic i vaig aprendre a compondre textos amb els “tipus d’impremta”. Lletra a lletra, una a una, ratlla a ratlla. I vaig començar a conèixer tots els tipus de lletres que existien foses en plom. Un grapat. I uns catàlegs immensos on sortien totes les lletres possibles que s’havien anat dibuixant de de Gutenberg. He recordat aquests anys passats després de veure l'exposició
Tipografia ve del grec: típos i gráphe, és a dir escriure mitjançant pressió. Johannes Gutenberg (1400-1468) va ser el que va inventar la impremta, era joier i va començar a fer dibuixos de cada lletra, dibuixades a l’inrevés, a fer motlles i a fondre-les en una aleació de plom, estany i antimoni. En va arribar a fer 150 i les feia imitant la lletra gòtica que utilitzaven els copistes als scriptorium per copiar exemplars de llibres. És el que es coneix com a “tipus mòbils”. Les posava una al costat de l’altra i així feia ratlles senceres. Les untava amb tinta, posava un paper a sobre, feia pressió i la imatge es transmitia al paper. Després va aprofitar una premsa de vi per convertir-la en una premsa d’imprimir. Així va imprimir el primer llibre: la Biblia de 42 línies o Bíblia de Gutenberg, anomenada així perquè cada pàgina té 42 línies.
A partir d’aquí es van anar creant nous dissenys de tipus mòbils, tots fosos en plom, i els impressors que van anar sortin anaven creat nous tipus, noves “famílies” de lletres. I nous estils: fi, groixuda, semigroixuda, de pal sec, rematada, versaletes, cursiva… Al segle xx això canvia del tot quan apareix la fotocomposició i es dóna pas als sistemes fotogràfics.
A partir d’aquí els dissenys de caligrafia tipogràfica es multipliquen ja que els sistemes fotogràfics permenet unes possibilitats insospitades fins aleshores i molta gent es posa a dissenyar nous tipus.
Amb aquesta petita introducció us animo a anar a veure l'exposició, una exposició feta per commemmorar el centenari del naixement, el 2018, del matrimoni Herman Zapf i Gudrun Zapf von Hesse, matrimoni que es va dedicar al disseny de noves caligrafies i, ella també, a l’enquadernació.
Val la pena veure-la ja que es pot copsar tota la imaginació posada en el paper. Des de dissenys per plom de l’any 1945 amb el tipus Gilgengart fins a les lletres com Palatino, Optima o Zapfino passant per la Linotype, Marconi, Saphir, Edison… i així fins a més de dues-centes. O simplement dissenys per recreació de la vista com el del cartell de l’exposició. No us la perdeu. Acaba el 10 de maig.
* * *
Vegeu-ne alguns exemples:
 |
| Pissarra amb les opinions dels visitants a Llotja |
