abusos sexuals, l'onu i l'església catòlica

Davant les manifestacions del Comité de l’Organització de les Nacions Unides per als Drets dels Nens sobre algunes actuacions de l’Església Catòlica en el camp desl abusos sexuals no m’he pogut aguantar de fer un escrit. I no vull dir que no s’hagin d’exigir responsabilitats, no. S’han d’exigir i s’han de prendre mesures per eradicar-ho de tot el món, però el que no pot ser és que un comité de funcionaris “experts” en no se sap ben bé què, que no representen a ningú, llevat d’ells mateixos, pretenguin exigir els criteris ideològics sortits dels Principis de Yogyakarta a l’Església Catòlica, única institució de caire universal que discrepa d’aquests principis.

No hi ha cap dubte que l’odi a l’Església Catòlica avança sense compassió en multitud de fronts. Qualsevol cosa que faci l’Esglesia es mira amb lupa, s’escodrinya, s’explora minuciosament per tal d’arribar-ne al fons, de conèixer totes les circumstàncies… tant per part d’entitats civils com entitats multinacionals com l’ONU: com si l’ONU fos un reducte de sants canonitzats! I premsa, ràdio i televisió, pública i privada, es dediquen a repetir les informacions sense cap afany d’aclarir els fets. ¿Per mandra d’informar-se o intencionadament?

El que està clar que aquesta ràbia no continguda concentra el focus en els catòlics: s’incrementen xifres, es barrejen conceptes i es prescindeix del que passa a d’altres confessions o estaments, ignorant les dades que coneixen: les xifres oficials diuen que hi ha molt més casos de pedofília fora de l’Església, però no es publiquen, no interessa.
Però si qui practica la pederàstia o la pedofília és gent de la pròpia ONU, d’entitats civils com Air France, de partits polítics com els Verds alemanys, gent que treballa en entitats públiques com la Generalitat o personatges populars, com Woody Allen, Roman Polanski, Klaus Kinski  o Jimmy Savile el tema queda relegat a l’oblit.

A. Woody Allen i Klaus Kinski van abusar contínuament de les seves filles des que eren petites. Malgrat elles ho hagin denunciat, els pares mai s’han arrepentit, ni han indemnitzat les filles, ni han rendit comptes per aquests fets. Roman Polanski, que va ser arrestat i empresonat als USA per haver drogat i abusat d’una nena de 13 anys, es va escapar a Europa mentre estava en llibertat sota fiança i continua la sentència de presó així que posi un peu allà. Viu a Suïssa on gaudeix d’un tracte de favor ja que les autoritats helvètiques no el va voler extradir. Jimmy Savile va ser un presentador de la BBC que feia un programa per aconseguir recursos per fons de caritat (sic!) però s’ha descobert que era un delinqüent sexual que abusava i violava a menors. Air France va decidir aïllar els menors que volaven en els seus avions per tal de “protegir-los de possibles agressions sexuals”. A Castelldans un pederasta va abusar durant 16 anys de menors en un centre d’acollida de la Generalitat i aquesta, pràcticament, no ha assumit responsabilitats. Els Verds d’Alemanya es van apuntar  a les peticions de grups pedòfils partidaris de sexe entre menors i adults…
Podríem continuar, però la societat mediàtica que avui ens mana mai no refusa ni condemna moralment aquestes actuacions, al contrari, les mateixes plomes que els exculpen i els justifiquen –que miren cap a l’altre costat perquè la seva aura d’artista ho permet tot o perquè afecta a entitats públiques, privades o polítiques– s’encarnissen d'una manera aferrissada contra l’Església Catòlica quan és a ella (però no només a ella) que li afecta un tema tan delicat.

B. Els abusos sexuals, la pederàstia i la pedofília de nens per part de “treballadors humanitaris” i de les “forces de la pau” de l’ONU són, desgraciadament, corrents i han anat en augment els darrers anys.

Les pràctiques són d’allò més esgarrifós i se’n té constància des dels anys 90: intercanvi de sexe per aliments, sexe forçat, abús sexual verbal, prostitució infantil, pornogragfia infantil, esclavatge sexual, tràfec de nens, petició de nenes de 13 i 14 anys per compartir-les entre 8 o 10 homes… Tot això al Congo, al Sudan, a Haití, Libèria, Cambodja, Timor Oriental, Costa d’Ivori, Benín… i la denúncia per abusos sexuals i pràctiques sàdiques, per part dels professors, de quaranta alumnes del col·legi alemany Odenwald, de la UNESCO.

A la guerra dels Balcans es va permetre que xarxes mafioses trafiquessin i abusessin de dones i nenes, ja que malgrat les denúncies rebudes, l’ONU no hi va intervenir i els països que contribueixen amb aquestes tropes internacionals evadien toto tipus de responsabilitat. Hi ha vídeos filmats d’algunes d’aquestes aberracions i ni tan sols amb aquests documents hi ha hagut qui mogui un sol dit.

C. Els delictes de l’ONU no s’acaben aquí: és el territori més corrupte del món. Recordem alguns antics Secretaris Generals:

Kurt Waldheim, autríac, havia estat l’oficial coordinador de l’exèrcit nazi a Grècia, a la batalla de Salònica, on es van cometre crims de guerra i contra la humanitat i on molts jueus foren deportats.

Kofi Annan, ghanès, es va enriquir, ell i tota la seva família, amb el programa “petroli per aliments”. El programa va acabar com una orgia de corrupció amb cobrament de comissions, soborns i grans favors per part de funcionaris de l’ONU.

Ban Ki-Moon, sud-coreà, l’actual, està relacionat amb la secta més perillosa que hi ha en l’actualitat: la Federació de Famílies per a la pau i unificació mundial o Església de l’Unificació, coneguda com a “secta Moon”.

El 1988 els “Cascos Blaus” van rebre el Premi Nobel de la Pau i els diners van dir que es destinarien a les famílies dels cascos blaus morts en missions humanitàries… Cap d’elles no va cobrar res.

Làpides en el Memorial de la
massacre de Sbrenicka

D. Això és l’ONU, una organització sobre la que recau la sospita de no haver volgut evitar el genocidi de milions de persones a diferents parts del món, com Rwanda i Sbrenicka, al·legant la “neutralitat i la imparcialitat” per tal de “no equivocar-se” i figurar com “àrbitre imparcial” mentre els cascos blaus eren testimonis de les massacres. L’ONU mai investiga a fons els crims que comet, ni els abusos sexuals, ni la prostitució, ni la corrupció, ni les violacions dels drets més elementals: més de 65 anys de fraus, corrupció, amiguisme, estafes, tortures, violacions, pederastia, soborns, mala gestió i catastròfica administració.

I no parlem del propi edifici, aprovat i començat el 1947 amb una “donació desinteressada” de 8,5 M$ per part de John Rockefeller jr en una zona suburbial de NY. Abans de fer públic el lloc elegit per la seu uns “vidents” funcionaris de l’Organització van adquirir accions de la companyia propietària del terrenys i es van convertir en multimilionaris.

ACNUR (protecció als refugiats): denúncies per desviamnets d’ajuts, cobrament per facilitar exili, mercat negre d’aliments dintre els propis camps de refugiats.

UNICEF (protecció a la infància): de les 100 ONG’s col·laboradores de tot el món que rebien subvencions, només 23 estaven registrades. Les altres 77… eren butxaques de funcionaris.

UNSCOM (inspecció sobre armes nuclears): va donar el vistiplau per envair Irak i va acabar dient: “perdó, ens hem equivocat”.

Una organització que no fa res ni estableix protocols especials d’actuació per eradicar aquestes pràctiques que fa anys que duren, és capaç d’autorevestir-se d’autoritat moral per tal de criticar, durament, l’única organització a nivell internacional que sí que ha pres mesures i ha aplicat correctius. Però ja se sap, no hi ha més cec que qui no vol veure, ni més sord que qui no vol escoltar.

Si alguna entitat ha mogut fitxa ha estat l’Església Catòlica:

1. La Santa Seu va ser una de les primeres entitats a adherir-se a la Convenció pels drets dels Nens.

2. El document no cita les respostes orals i escrites fetes per representants de la Santa Seu, cosa que fa pensar que l’enfoc del document s’ha fixat abans daquestes intervencions.

3. Les afirmacions del document fan pensar que s’ha donat més importància al què diuen algunes ONG’s contràries a l’Església que no pas a les mesures preses per la Santa Seu.

4. Aquestes organitzacions no volen reconèixer tot allò que ha fet la Santa Seu al si de l’Església, com demanar perdó, reconèixer els errors, la renovació de normatives i el desenvolupament de mesures formatives i preventives, com:

5. Nova normativa sobre l’enduriment dels processos de pederàstia per tal de combatre amb més exigència els abusos de clergues a menors i introducció d’un nou delicte: el que uneix pederàstia i pornografia.

6. Creació d’un link al lloc web del Vaticà amb tota la informació sobre els abusos sexuals i les intervencions de Joan Pau II i Benet XVI sobre aquest tema i els posicionaments de la Santa Seu i els seus representants.

¿Hi ha algú que hagi fet alguna cosa semblant?

Ja es veu que l’ONU, malgrat tingui una Unitat Disciplinària i de Conducta de les Nacions Unides, és incapaç d’investigar a fons (¿o no ho vol fer?) cap dels abusos de tot tipus que es cometen a casa seva, ni intervenir contra els dos negocis més lucratius en l’actualitat: el tràfic d’armes i l’esclavatge de persones, però sí que pot erigir-se en acusadora de l’Església perque, segons la comissió, no ha fet res per resoldre els problemes d’abusos sexuals, afirmació estremidora plena d’ignorància i elevada parcialitat, ja que omet allò què sap i no reconeix: el progrés fet els darrers anys per l'Església i el que moltes nacions i entitats reconeixen l’Església com líder en protecció de menors.

Espero que dintre d’uns mesos l’ONU tingui un link per cada un dels diferents tipus d’abusos que comet.