dijous, 28 d’abril del 2016

persones 5 - sant ignasi de loiola ll: l'home




Hi ha un document que es coneix com Autobiografia de Sant Ignasi que no és pas una veritable autobiografia. Sí que és un document importantíssim, però Sant Ignasi no va escriuire mai sobre la seva pròpia vida. Quan era a Roma tenia un company mallorquí, Jeroni Nadal –del qui deia que “s’en fiava més que d’ell mateix”–, que l’insistia molt en que escrivís les seves experiències perquè els que vinguéssin darrera ho coneguéssin. Tant va insistir que l'any 1553, tres abans de la seva mort, va començar a tenir llargues converses amb un company portuguès, Luis Gonçalves da Câmara, home de gran memòria i retenció, a qui explicava les seves experiències “con tanta claridad, que parece que hace al hombre presente todo lo que es pasado”. L’Autobiografia no és una narració històrica de la seva vida sinó, per damunt de tot, un document espiritual íntim.
*      *      *
Íñigo vestit de militar
Íñigo López de Loyola (Azpeitia 1491 - Roma 1556) –conegut com Sant Ignasi de Loiola des de 1622, any que fou canonitzat– va néixer al si d’una família noble de Navarra. Era el petit de tretze germans, fills de Beltrán Yáñez de Oñaz y Loyola, VIII senyor de la casa de Loyola de Azpeitia, i Marina Sáez de Licona y Balda, de la noble  família de la casa de Balda de Azcoitia.
El 1507, als 15 anys i després de la mort dels seus pares, Íñigo va a viure a Arévalo, Castella, a casa del Comptador major de Castella i conseller dels Reis Catòlics, Juan Velázquez de Cuéllar. S’hi està durant onze anys i això el marcarà en la seva educació personal: s’incorporarà a la Cort dels Reis i serà un gentilhome que viatjarà amb freqüència a Valladolid acompanyant al comptador a la Cort.
Aquí aprendrà el domini de les armes, serà un bon soldat, farà bones estones de lectura i també aprendrà a escriure correctament i a tenir una bona caligrafia. El 1517, a la mort de Ferran el Catòlic, el Comptador i protector seu cau en desgràcia i l’any sobre mor. La seva viuda envia Íñigo, amb 26 anys, a servir el duc de Nájera, virrei de Navarra. Aquí es mostra com una persona «d’un ànim gran i noble, liberal, enginyosa i prudent pel que fa a les coses del món» capaç de resoldre situacions conflictives tant en la Guerra de les Comunitats de Castella com en conflictes entre les viles de Gipúzcoa.
El 20 de maig de 1521 l’exèrcit francès ataca Pamplona. Íñigo és el capità que comanda la defensa del castell i arenga als seus companys a defensar el castell de la ciutat en una defensa que esdevé impossible. Una bala de canó li trenca una cama i li fereix l’altra. Ferit el capità, els defensors espanyols capitulen. Els francesos davant la integritat d’Íñigo deixen que el traslladin a casa seva, a Loyola, per curar-se. La cura es fa difícil i dubtosa per haver-se soldat malament els ossos. Decideixen que se li torni a trencar la cama, l’operen i aguanta el dolor com a bon cavaller que era ja que espera tornar aviat a les seves tasques militars.
En la convalescència demana llibres de cavalleries per distreu-re’s, peró com que a la casa no n’hi ha llegeix el que troba: La vida de Cristo de Ludolfo de Sajonia i Flos sanctorum de Jacobo de Varazze. Aquestes lectures li van provocar una lluita interior que el va dur a la conversió. Es preguntava: «¿Per què jo no puc fer el mateix que sant Francesc o sant Domènec? Doncs ho faré! Em dedicaré a servir les ànimes».

A l’Autobiografia, llegim:
«Hasta los 26 años de edad fue hombre dado a las vanidades del mundo; y principalmente se deleitaba en ejercicios de armas, con un deseo grande y vano de ganar honra…»
però trenca amb la seva vida passada i en comença una de nova:
«Y cobrada no poco lumbre de aquesta leción, comenzó a pensar más de veras en su vida pasada, y en quánta necesidad tenía de hacer penitencia della».

Els viatges d'Íñigo de Loyola
El febrer de 1522 –i en contra l’opinió dels seus germans– Íñigo surt de Loyola per anar a Roma i demanar permís al Papa per anar en peregrinació a Jerusalem. Va amb un bon cavall i vestit amb les gales de cavaller, vestits rics, daga i espasa. Fa parada al santuari de la verge de Aránzau i des d’aquí es dirigeix cap a Barcelona, lloc des d’on sortien els vaixells per a Roma.
Fa parada a Montserrat on és acompanyat espiritualment pel monjo Joan Xaconés, fa confessió general, deposa les armes al peus de la Verge i vetlla la imatge tota la nit, tal com era costum, per tal d’implorar favors a la Moreneta. És el 24 de març, vigília de l’Anunciació.
L’endemà, dia 25 de març, decideix anar cap a Barcelona. Deixa els vestits de soldat, regala el cavall al monestir i parteix descalç i amb una capa per tal que no el reconeguin. Probablement allí els monjos l’aconsellaren que fes parada a Manresa, així podria acabar de guarir les seves ferides en algún hospital abans d’embarcar-se cap a Jerusalem, doncs a Barcelona la pesta hi feia estralls i ni tan sols hi atracaven els vaixells. A Manresa la pesta encara no hi havia arribat, ni hi arribà. Així doncs:
«en amaneciendo, partió por no ser conocido, y se fue, no el camino derecho de Barcelona, donde hallaría muchos que le conociesen y le honrasen, mas desvióse a un pueblo, que se dice Manresa».
Pilars que sostenen l'edifici de La Cova i resguarden
la balma on va escriure els
Exercicis Espirituals
A Manresa s’hi va passar un any, del març del 1522 al febrer de 1523. Ja parlarem en el proper escrit de la seva estada a Manresa.
De Manresa –ja “tocat” per l’Esperit Sant– en marxa per anar a Barcelona i embarcar-se cap a Roma camí de Terra Santa. El 4 de setembre ja és a Jerusalem i la seva pretensió és quedar-se allí per exercir l’apostolat amb la gent d’allà, però els franciscans, custodis de Terra Santa, s’hi oposen pel perill que representa aquella regió pels forasters. Íñigo no ho entén i demana explicacions. Els franciscans li ensenyen una Butlla papal que els dóna aquesta potestat per tal d’evitat els molts problemes que generava el rescat presoners cristians.
Torna de Terra Santa disposat a estudiar i va a Barcelona. Íñigo te 33 anys! A Barcelona troba una senyora coneguda, Isabel Roser, que li farà de benefactora, i li presenta un “batxiller”, Jeroni d’Ardèvol, que di donarà classes de llatí de franc durant dos anys. Al cap d’aquest temps el professor l’aconsella que vagi a la Universitat d’Alcalà a estudiar Arts (Filosofia) i allà va amb tres companys que el van seguir. Vivia a l’Hospital d'Antezana on feia de cuiner i cuidava els malalts.
Íñigo té 35 anys i cap estudi. A Alcalà, a més d'estudiar, es dedicava a activitats apostòliques i a parlar a algunes persones dels seus Exercicis, que ja havia escrit. Ell i els seus companys anaven vestits amb un hàbit de sarja gris que cridava l’atenció a tota la ciutat. Tot això fa que s’aixequin sospites sobre ell per part de les autoritats eclesiàstiques, degut a desviacions per part d’alguns “il·luminats” que hi havia per la regió, i és empresonat durant un mes i mig. Se’l deixa lliure però amb la condició que ell i els seus companys es treguin l’hàbit, vesteixin com la resta d’estudiants i deixin d’ensenyar fins que no portin tres anys d’estudi.
Basílica de Loyola
Davant la impossibilitat de d’ajudar la gent tal com ell ho entenia surt d’Alcalà i va a la Universitat de Salamanca. Juliol de 1527. Íñigo continua amb els estudis i les prèdiques i pel fet de predicar sense estudis torna a ser interrogat, ara pels dominics. Segons ells només podia parlar de les coses de Déu qui tenia estudis o qui rebia llum de l’Esperit Sant. Íñigo no tenia estudis, aleshores ho feia per inspiració de l’Esperit Sant i això era el que feia sospitar d’ell ja que allí es tenia prevenció contra el moviment "erasmista". Íñigo i Calixto de Sa, company seu portuguès, són empresonats durant vint dies acusats d’intriduir doctrines perilloses. Íñigo els donà tots els escrits dels Exercicis per tal que els examinessin. L’inquisidor els declara innocents, els deixen lliures però també els prohibeix predicar.
Quan surt de la presó, veient tancades les portes de l’apostolat decideix abandonar Espanya i anar a París a continuar els estudis. Ja parlarem en el proper escrit dels set anys (1528-1535) de la seva estada a París on hi anirà sol, ja que els seus amics el deixen i no l’acompanyaran. Però aquí en trobarà uns altres, sis, que sí que el seguiran al llarg de tota la seva vida -i que, plegats, iniciaran la fundació d'un nou orde religiós-, aquí acabarà els estudis, aquí canviarà el nom basc d'Íñigo poc conegut en els ambients del Vaticà pel llatí d’Ignatius (Ignacio, Ignasi) per la devoció que tenia a Sant Ignasi d'Antioquia La vida que tots ells duien a París era de pobresa extrema i de dedicació als demés. Això fa que Ignasi emmalalteixi i l’aconsellin que vagi a casa seva, a Espanya, a recuperar-se.
De Paris a Azpeitia, després a València, Venècia i, per fi…Roma! Una altra ciutat de la que n'haurem de parlar. Una visió que té a l’entrada de Roma determinarà la fundació d’una “companyia”; serà la rematada del que va començar a Manresa amb els Exercicis Espirituals i va continuar a París amb la consagració d'ell i els seus companys a Montmartre. La directriu era clara: ser companys de Jesús, allistats sota la seva bandera, per emprar-se en el servei de Déu i bé del proïsme.

Capella de Sant Ignasi a l'església del Gesù
a Roma, 
on hi ha una urna amb el cos del sant.
El llenç amaga la imatge de Sant Ignasi
que hi ha a sota (foto de la dreta).
A Roma són rebuts pel Papa Pau III, li expliquen les seves intencions i se li ofereixen per a qualsevol missió que els confiï. Com que són de països tan diferents pensen que "més val que ens mantinguem de tal manera units i lligats en un sol cos, que cap separació física, per gran que sigui, ens pugui separar" i per això decideixen formar un nou orde religiós. La primera "Fórmula de l'Institut" és sotmesa a la consideració del Papa i el 27 setembre de 1540 Pau III signa el document d'aprovació. El 1541 Ignasi va ser elegit Primer General (i ho va ser fins la seva mort). El 1548 es va aprovar el Llibre dels Exercicis Espirituals.
Imatge de Sant Ignasi que
apareix quan s'abaixa el llenç
La salut d’Ignasi es va ressentir tota la vida per les aspres penitències practicades després de la seva conversió. Va morir a la matinada del 31 juliol 1556 a Roma. Avui el seu cos està dipositat en una urna de bronze que hi ha a la Capella de Sant Ignasi a l’església del Gesù, a Roma. Aquesta església va ser concebuda pel mateix Ignasi però es va començar després de la seva mort.  Va ser beatificat el 27 juliol de 1609 per Pau V i canonitzat per Gregori XV el 12 març 1622. A partir d’aquí ja podem parlar de Sant Ignasi de Loiola.