dimecres, 10 de setembre del 2014

estat islàmic


A primers d’agost el Sant Pare va enviar una carta al Secretari General de l’ONU on li renovava la seva crida urgent a la comunitat internacional per tal que intervingués per posar fi a la tragèdia humanitària d’Irak: coloco davant vostè les llàgrimes, els sofriments i els crits desesperats dels cristians i d'altres minories religioses de l’estimada terra d’Irak.

Tres dies després, el Consell Pontifici per al Diàleg Inter-religiós va fer la declaració més contundent conta el restabliment de l’Estat Islàmic (EI). 
Incloc un video. No hi poso més imatges perquè amb el vídeo n'hi ha prou i de sobres. Per si algú cregués que les expressions del text són exagerades, només cal que mireu aquestes imatges.
Poseu-vos a resar un Parenostre… abans del klik.


El text de la Declaració és aquest:
1.  El món sencer ha presenciat, estupefacte, això que ara anomenem “el restabliment del califat” que va ser abolit el 1923 pel turc Kamal Atatürk.
2.  La protesta d’aquest “restabliment” per part de la majoria de les institucions religioses i polítiques musulmanes no ha impedit als jihadistes de l’EI cometre i continuar cometent accions criminals indescriptibles.
3.  Nosaltres i tots aquells compromesos en el diàleg intereligiós, els seguidors de totes les religions i tots els homes i dones de bona voluntat, denunciem i condemnem aquestes pràctiques indignes de l’home:
a.   massacrar persones pel sol fet de professar una religió
b.   la decapitació, la crucifixió, el penjar cadàvers a les places públiques, el forçar a cristians i jasidíes entre la conversió a l’islam, el pagament d’un tribut o l’èxode
c.  l’expulsió forçada de milers de persones àdhuc nens, ancians, dones embarassades i malalts
d.  el segrest de noies i dones pertanyents a comunitats jasidís o cristianes com a botí de guerra,
e.  la imposició de la pràctica salvatge de la infibulació, la destrucció de llocs de culte i mausoleus cristians i d’altres comunitats religioses
f.    l’ocupació forçada i la desacralització d’esglésies i monestirs, la remoció dels crucifixos i altres símbols religiosos cristians i d’altres comunitats religioses
g.  la destrucció del patrimoni religiós-cultural cristià, de valor inestimable, la violència abjecta amb la finalitat d’aterroritzar les persones i obligar-les a rendir-se o a fugir 
4.   Cap causa pot justificar una barbàrie d’aquest envergadura i menys religiosa. És una ofensa extremadament greu sobre la humanitat i sobre Déu. Musulmans i cristians han pogut viure plegats –amb alts i baixos, certament– durant segles, construint una cultura i una civilització de convivència.
5.  La dramàtica situació dels jasidís i d’altres comunitats religioses i ètniques, minoritàries en número a l’Irak, exigeix una presa de posició clara i valenta per part dels responsables religiosos, fins i tot dels mususlmans, de persones compromeses en el diàles inter-religiós i de totes les persones de bona voluntat. Tos han de ser unàmins en condemnar, sense cap ambigüitat, aquests crims i denunciar la invocació a la religió per justificar-los
6.   Els responsables religiosos estan cridats a exercir la seva influència sobre els governs per tal que acabin aquests crims, es castigui a qui els comet, es restableixi un estat de dret a tot el territori i es garanteixi el retorn dels expulsats. És moralment condemnable ajudar, finançar i armar el terrorisme
7.   El Consell Pontifici agraeix a tots els qui han alçat la seva veu per denunciar el terrorisme, sobre tot sobre els que usen la religió per justificar-lo.
8.   Unim la nostra veu a la del Papa Francesc: Que el Déu de la Pau susciti en tots un desig d’autèntic diàleg i de reconciliació. ¡La violència no es venç amb la violència. La violència es venç amb la pau!