dimecres, 6 de juliol del 2016

persones 5 - sant ignasi de loiola lll: manresa

Tres ciutats van marcar profundament la vida de Sant Ignasi: Manresa, París i Roma. A Manresa, el 1522, va tenir un “rapte espiritual” i una “exímia il·lustració” que li van marcar el camí. I hi va escriure el Llibre dels Exercicis Espirituals. A París, Íñigo i els seus companys, el 1535, feren la prometença a Montmartre. A Roma, el Papa Pau III va aprovar la Companyia el 1540.
Manresa
Entrada actual a Manresa un capvespre
A primer terme el 
Pont Vell, a l'esquerra La Seu i a la dreta La Cova de Sant Ignasi
Hi ha tanta informació sobre Sant Ignasi i Manresa que és impossible reproduir-la tota aquí. Qui tingui interès en coneixer més dades que kliki aquests dos enllaços i hi trobarà una informació exhaustiva.

Íñigo surt de Montserrat i arriba a Manresa el 25 de març de 1522. A Manresa hi havia convents de carmelites, de dominics, de clarisses i del císter. La basílica de la Seu era –és!–  l’emblema de la ciutat. En aquest entorn visqué Íñigo gairebé un any. Per accedir a la ciutat havia de creuar el Pont Vell i allà mateix hi havia una creu de terme i l’ermita de la Mare de Déu de la Guia, patrona dels viatgers. Segons la tradició en aquest punt Íñigo va tenir una aparició de la  Mare de Déu que el va encoratjar a continuar la vida penitent que havia iniciat a Loiola i Montserrat. La Guia va ser un punt de devoció freqüentat per Íñigo.
L’arribada a Manresa la va fer acompanyat d’una dona, Agnès Pascual, i del seu fill que es van trobar abans d’arribar a la ciutat. Ella l’adreçà a l’Hospital de Santa Llúcia per tal que es pogués refer de la ferida i descansar. Els hospitals d’abans no eren centres sanitaris com els entenem avui, eren llocs d’acolliment i aixopluc de pelegrins, forasters, indigents, rodamóns, malalts mentals, nens orfes… En aquest ambient vivia Íñigo: menjava poc, alimentava els pobres, tenia cura dels malalts i pelegrinava per tota la ciutat… mentre cercava un lloc per estar sol.
La precària salut d’Íñigo va fer que l’estada a Manresa fos possible gràcies a l’ajut de diferents famílies i dones devotes –conegudes com Íñigues– que el van acollir i auxiliar mentre feia vida de penitent i quan estava malalt. L’Hospital no li permetia a Íñigo la solitud que cercava. Va estar uns dies al convent dels dominics, però aquí només s’hi va estar cinc dies, encara que hi tornà un parell de temporades i «s’estava en una cambra on seguia fent les set hores d’oració agenollat, llevant-se sempre a mitja nit, i tots els altres exercicis esmentats».
Íñigo atès per la família Amigant: Andreu, Àngela,
la seva muller, dos fills seus i tres
Íñigues:
Brianda, Miquela i Agnès
Després provà als baixos d’una casa al carrer de Sobrerroca, a casa de Miquela Canyelles, on dormia a l’entrada, a tocar de l’escala. Tampoc va ser un lloc que el satisfés. Una altra família que el va acollir en dos moments que va estar malalt va ser la família Amigant, que acostumava acollir malalts i cuidar-los fins que es posaven bons en un espai que anomenaven l’Hospitalet, prop de l’antiga església del Carme. La matriarca de la família, Àngela Seguí el va ajudar en repetides ocasions.
"La Coveta", balma on Íñigo es resguardava per estar
sol i on va començar a escriure els Exercicis
Espirituals. Avui es troba dintre el Santuari i és la
Capella del Santíssim.
El lloc adequat per estar sol i meditar el va trobar en una balma situada sota l’ermita de Sant Bartomeu, a tocar del Pont Vell, de cara el riu Cardener, resguardada del vent fred del nord, amagada entre esbarzers i des d’on veia la santa muntanya de Montserrat, on va començar el seu desprendiment. Aquesta cova no fou un lloc permanent d’estada, però sí que hi va trobar la soledat que cercava per fer oració i penitència. Avui es poden veure unes creus, suposadament gravades a la pedra pel propi Íñigo, en el lloc on pregava i on va començar a escriure els Exercicis Espirituals.
Íñigo  sortia d’aquí per anar a veure persones que li podien donar consell i atenció espiritual. Així ho feu amb Joan Bocotavi, canonge de la basílica de La Seu, «home que li digué un dia que escrivís tot el que podia recordar»; amb Galceran Perelló, pare dominic, i amb Alfonso de Agurreta, prior del monestir cistercenc de Sant Pau, «home molt espiritual». Altres llocs de pregària eren les ermites, les esglésies, les creus de terme les imatges de la Verge que hi havia pels camins…
Enecus era el nom basc del qual,
amb el temps, va derivar Íñigo
Íñigo portava a sobre una creu de fusta amb una inscripció llatina que deia: Eneco de Loiola portava aquesta creu. 1522. Aquesta relíquia es va descobrir el 1710 a l’església de Sant Domènec. Més tard es va guardar al convent de Santa Clara i durant les desgràcies del juliol de 1936 va desaparèixer.
A la primeria la seva imatge de captaire, que demanava almoina i un tros de pa per a ell i per als de l’hospital, d’home deixat, brut, desgrenyat, mal calçat i amb un sac per capa li va valdre el malnom de “l’home del sac”. La gent se’l treia de sobre, li feien la riota, els nens li tiraven pedres… Però ell no s’immutava: l’antic militar només obre els llavis per beneir Déu. Amb el temps es va calmar aquesta tempesta i la seva vida de penitent no escapava als ulls de la gent que es va adonar que tenia un cor que estimava: els seus parracs de captaire amagaven un cor misericordiós ja que dedicava hores a visitar i atendre malalts, servia als pobres de l’hospital en allò més repugnant, ensenyava catecisme als nens… i del despreci arribaren a l’admiració. L”home del sac” no era un captaire com els altres, ni un dement, sinó un home de virtut, un sant. Qui el va titllar d’hipòcrita, mentider i farsant ara se li agenollava als peus.
La seva estada a Manresa pot dividir-se en tres períodes: un primer període –des que va arribar el 25 de març de 1522 fins mitjans de juliol–de calma, gairebé en un mateix estat interior; un segon –que durà fins el mes d’octubre– de malalties i terribles lluites interiors, dubtes i escrúpols sobre coses passades; i un tercer –des d’octubre de 1522 fins el febrer de 1523 que va marxar– de llums, consolacions i il·lustracions divines, que van tenir per objecte el misteri de l'Eucaristia i la Santíssima Trinitat. En aquest periode és quan té el Rapte i l’Exímia il·lustració.
Capella de l'Hospital de Santa Llúcia
on
Íñigo va tenir el Rapte.
El juliol del 36 va ser cremada.
El 13 de desembre de 1522, a l’hospital de Santa Llúcia, mentre era a la capella, va sofrir un “rapte espiritual” i va estar vuit dies i vuit nits, fins el 21 de desembre, immóbil a terra. Sembla ser que aquí va rebre la revelació de la futura orde. La capella se la va conèixer com la “Capella del Rapte”.  Per efecte d'aquestes llums va arribar a dir que «encara que no hi hagués la Sagrada Escriptura, ell creuria en els articles de la fe només per la llum que havia rebut a Manresa».  La vida de penitència i contemplació que va portar a Manresa van fer que Déu «m’instruís com un mestre d’escola…, em feia veure Déu en totes les coses…, em feia contemplatiu en l’acció». Una placa ho recorda: "San Ignacio orando en esta capilla quedó arrebatado, cayó el cuerpo en el suelo sobre los mismos ladrillos que hoy se ven y adoran. Subió el espiritu al cielo y vió la gran Religion que habia de fundar, bajo el nombre de Jesus, su blasón, su instituto, su propagacion en los dos mundos, sus empresas, conquistas y victorias; sus letras y santidad, y martirios. Ocho días duró la vision. Lugar memorable por el rapto de san Ignacio, y por la revelacion de la Compañia de Jesus".
La més extraordinària d'aquestes gràcies va ser la que sol anomenar-se "Eximia Il·lustració", que va rebre a la vora del riu Cardener, una de les vegades que es dirigia al monestir de Sant Pau a veure el prior Alfonso de Agurreta.  Conta que «se li van obrir els ulls de l’enteniment, no que tingués una visió, sinó que va entendre i conèixer moltes coses, i amb una il·lustració tan gran que tot li semblava nou i amb una gran claredat d’enteniment». Des d'aquell moment Íñigo era un altre, «semblava com si fos un altre home i tingués un intel·lecte distint del que tenia abans».
El 1555, un any abans de morir, deia que «si ajuntés totes les ajudes que havia rebut de Déu fins llavors, no em sembla haver aconseguit tant com d'aquella sola vegada a Manresa». I quan se li preguntava per algunes coses introduïdes a la Companyia, feia referència a «un negoci que va passar per mi a Manresa». El que allí va veure, probablement, va ser el nou rumb que havia d'imprimir a la seva vida: canviar l'ideal del pelegrí solitari pel de treballar en bé de les ànimes, amb companys que volguessin seguir-lo en l'empresa. En aquest sentit s'han d'entendre les Meditacions del Regne i de les Banderes, dels Exercicis. Diego Laínez diu que en aquest temps de Manresa es va coure «com la substància» dels Exercicis Espirituals, que ell va practicar abans d'escriure'ls.
Aquest esbós són retalls de l’estada de Íñigo a Manresa, ja que el que li va passar de veritat només ell ho sap i poques coses va dir que ens hagin arribat. Però el que va marcar l’espiritualitat d’Íñigo, dels seus primers seguidors i de multitut de persones arreu del món han estat els Exercicis Espitituals.
*      *      *
El llibre dels Exercicis Espirituals
Portada del Llibre
dels Exercicis Espirituals
Els Exercicis Espirituals escrits per Íñigo tenen el seu origen en les experiències viscudes mentre va estar convalescent a Loiola i durant la seva pernoctació a Montserrat i la seva estada a Manresa, entre el març de 1522 i el febrer de 1523. Probablement les principals meditacions van ser delineades a Manresa, i això va ser el que va començar a ensenyar a uns altres. En el procés de 1527, a Salamanca, es parla del llibre per primera vegada, anomenant-lo el "Llibre d'Exercicis". El text existent més antic és de l'any 1541.
Els Exercicis Espirituals són una manera d'examinar la consciència, de meditar, de raonar, de contemplar; tota manera de preparar i disposar l'ànima, per treure totes les afeccions desordenades amb la finalitat de buscar i trobar la voluntat divina. Bàsicament es un programa d’aprenentatge o manual d’usuari per dir-ho en terminologia actual  per aprendre a resar, es a dir, per obtenir més profit de l’oració. Un llibre fet dels èxits i fracassos d'Iñigo en el període convuls que va viure Manresa.
Document històric: Manuscrit
restaurat dels
Exercicis
amb anotacions de Sant Ignasi
Aquest text no va estar exempt de polèmica, ja ho vam comentar en el primer escrit, i els mateixos jutges de la Rota, a Roma, també el van examinar i en van dir el següent: "como el dicho Bienaventurado Padre escrivió los Exercicios en tiempo que era idiota, y sin letras, nos vemos necesitados a confesar que la luz, con que los escrivió, no fue naturalmente adquirida, sino sobrenaturalmente infusa." (S’ha de dir que la expressió idiota no tenia la mateixa connotació fa 500 anys que avui).
*     *     *
Llocs de devoció Ignasiana
Creu i ermita de la Guia
Es trobaven al peu del camí que arribava de Montserrat, a tocar del Pont Vell, just abans d’entrar a la ciutat. La gent hi pregava abans de fer camí. Íñigo, com hem dit al l’inici, hi va tenir una visió de la Mare de Déu i va ser un lloc que freqüentà per a fer-hi pregària.
Antiga balma del Puig de Sant Bartomeu i actual edifici de La Cova
Balma on va estar Sant Ignasi
(avui hi ha l'edifici de La Cova)
Era un lloc on durant el segle XVI hi vivien ermitans i en una d’elles s’hi recollia Íñigo per pregar sense ser vist i molestat i des d’on veia la muntanya de Montserrat. Aquí va iniciar la redacció els Exercicis Espirituals. El 1750 s’inicien les obres del que ara és el Santuari de La Cova

Hospital de Santa Llúcia
Lloc on va viure Íñigo durant un temps i on tingé el “rapte espirtual” que li durà vuit dies. Més endavant es va fer una escultura jacent de Sant Ignasi per recordar aquest moment. Als anys 50, al mateix lloc i aprofitant part de les runes, es va reconstruir la Capella de Santa Llúcia i s’hi va posar l’escultura jacent de Sant Ignasi.
Antic Col·legi de Sant Ignasi (avui Museu Comarcal)

Al costat de l’Hospital de Santa Llúcia s’hi edificà un Col·legi, el segon dels jesuïtes a Catalunya, i que tenia molt de prestigi. (El pare de l’escriptor i poeta Josep Maria de Sagarra en fou alumne). Problemes polítics generals i municipals de tota mena van fer que els jesuïtes, cansats, marxessin. Era el 1892 i se’l quedà l’Ajuntament.  El 1899, davant les despeses que tenien,  el van cedir els Maristes per 30 anys, però tampoc va reeixir i als deu anys van marxar. En aquestes dependències avui hi ha la Capella del Rapte i el Museu Comarcal.

Creu del Tort
Era una creu de terme prop de la Finca del Tort, tocant al camí ral de Barcelona pel Pont de Vilumara. Íñigo hi venia a resar sovint i hi va tenir diferents visions. Al marxar de Manresa a aquesta casa va deixar el bol de fusta que feia servir per a menjar. Avui es conserva a la Cova. La creu es va malmetre, però el medalló, on hi ha una imatge del Sant Crist, es va portar a la Cova per guardar-lo. L’any 1627, l’esposa d’un notari va anar a resar a la “coveta” davant el medalló i es va adonar que de les llagues de la imatge i de la corona d’espines li rajava sang. Es va instruir un procés eclesiàstic per esbrinar el què havia passat.
Esglésies, ermites i convents on anava a pregar
La Seu, Convent de Santa Clara, Convent dels pares dominics, Convent de Sant Pau, Creu i Ermita de la Mare de Déu de la Guia, Capella de la Mare de Déu del Pòpul, Ermita de la Salut de Viladordis, Creu del Tort, Creu del Pla de Cal Gravat, Creu de la Culla, Imatge de la Immaculada al carrer de santa Llúcia…
La Salut de Viladordis
A l’ermita de la Salut hi anava sovint i allí hi va deixar Íñigo el cinyell que duia per cenyir-se el vestit. Avui es conserva a La Cova.
Casa Amigant
Aquest lloc és avui un espai de culte: la Capella de Sant Ignasi Malalt, s’ha restaurat i a l’interior hi ha una pintura de la família Amigant cuidant el pelegrí.
Pou de la gallina
Després que Íñigo deixés Manresa la devoció popular estava mol extesa i es començaven a recollir dades per a la canonització. El 1602, 80 anys després, va passar el fet que a una nena li va caure una gallina en un pou que hi havia al carrer de Sobrerroca i se li va ofegar. La nena, per por de ser renyada, es va encomanar a Íñigo i la gallina va sortir viva.



Porta de l'acollida

Es un monument nou situat a la plaça de Fius i Palà, on hi havia l'antiga església dels predicadors. De fet l'obra està dedicada a les Íñigues, les dones manresanes que d'una manera o altra varen acollir Ignasi. A la porta hi podem veure el bol on menjava, agafat per unes quantes mans, i una reproducció del seu cinyell. La textura rugosa de la porta ve a representar la indumentaria que duia Íñigo i que va donar lloc a ésser conegut com "l'home del sac”.