Rudyard Kipling, autor del poema If… |
Fa temps que es parla d'aspectes que les
persones cal que treballem, tant a nivell individual com col·lectiu, per tal que
la nostra vida millori. Es tracta d’afrontar els esdeveniments amb sentit
positiu, de no ens deixar-nos dominar per l’estrès, de controlar les emocions…
Des que tenia pocs anys que conec el poema If…
de Rudyard Kipling i de tant en quan
el rellegeixo. Des de la primera vegada em va extasiar, el vaig llegir tres o
quatre vegades seguides per assimilar-lo ben bé. El tinc molt present i de
vegades em venen al cap alguns del seus versos.
M’he recordat d’ell una altra vegada al llegir un escrit on es parlava
de la millora personal i de la lluita que hem de fer per afrontar les
situacions no desitjades provocvades per l’estrès que avui ens domina.
L’estrès i la resiliència són dos dels aspectes que avui estan de moda. L’un perquè
ens porta de corcoll i l’altre perquè pot ser un possible camí de millora.
Aquests dos conceptes s’han extret de la resistència
dels materials i amb el temps s’han aplicat a les actituts de les persones
i a la seva capacitat de reacció davant les
dificultats.
La resistència de materials és una
disciplina de l'enginyeria que estudia la mecànica de sòlids deformables. La resistència d'un element es defineix
com la capacitat per resistir esforços i forces aplicades sense trencar-se o
deformar-se, o bé adquirir deformacions permanents, o bé deteriorar-se d'alguna
manera. Sempre s’aestableix una relació entre les forces aplicades i els
esforços i desplaçaments induïts per elles.
L’estrès, prové de l'anglès stress que significa tensió o força constrictiva, i
aquesta ve del llatí stringere (lligar
amb força), fatiga en català. L’estrès és un procés
metal·lúrgic que genera un tipus de trencament dels metalls, a causa de l'ús,
que no es veu venir òpticament, ja que el metall ni es bomba, ni hi apareixen
fissures sinó que aquesta tensió genera una modificació en la distribució
microscòpica de les seves molècules que fa que el material es trenqui inesperadament
sense motiu aparent.
La resiliència
prové del llatí resilio (tornar
enrere, rebotar) i indica la qualitat que fa que un cos faci un “salt” per tal
de sortir de la pressió que l’afecta i quedar com estava. La
resiliència és la resistència al
trencament que presenten els materials sòlids davant un xoc i la capacitat de
recuperar l’estabilitat en ésser afectats per pertorbacions o interferències
externes, com un arc que es doblega
per llançar una fletxa o el jonc sota
la força del vent…
L’estrès no és una situació que hagi aparegut ara, en el nostre
temps. Hi és de sempre, forma part de les reaccions de la persona humana. És
una resposta automàtica (acció-reacció) del nostre jo (cos-ment) davant una
situació inesperada, ja sigui provocada per mi mateix (imaginació) o per un
agent extern. És una reacció d’alarma generalitzada que posa en tensió tot el
cos. És una resposta psicofísica del cos i del cervell (suor, plor, saliva, el
cor batega fort, pell de gallina…) davant un estressor. És diferent per a cada
persona i varia segons la situació vital de cada moment. Les persones dominades per l’estrès els pot aparèixer aquesta
situació de trencament inesperat i ocult.
L’estrès no sempre és negatiu. Hi ha un estrès positiu que apareix per fer-nos actuar davant una situació
nova i inesperada (davant un perill immediat, davant un ensurt anant en
cotxe…). L’estrès pot aparèixer en
qualsevol situació en la que ens movem: feina, família, amistats… Normalment l’estrès dura poca estona, però quan
s’aguditza pot arribar a provocar malaltia.
L’estrès depèn de l’estat emocional, dels pensaments, de l’estat físic,
dels trets personals (com soc de sèrie), de les habilitats… I l’impacte de l’estressor… depèn de mi mateix. No puc donar la culpa als
demés. És responsabilitat meva resoldre-ho.
La resiliència
és la capacitat d'afrontar i resistir les adversitats. Fa referència a la capacitat de les persones que
els permet posar els mitjans adequats per tal de de suportar barreres i
dificultats, de manera que s’adaptin positivament a situacions adverses o
estressants sense que quedin afectades psicològicament per elles.
La resiliència és l'habilitat per tenir un moment de felicitat fins i tot quan tens una
ferida en l'ànima. Hi ha persones que se senten destrossades per la mort d'un
gat i d’altres que passen proves molt dures sense problemes aparents. En
qualsevol cas, l'important és poder atribuir-li sempre un significat al trauma,
al fracàs o a la situació indesitjada, sigui la que sigui.
La resiliència s'aborda des de la
psicologia positiva, la qual se centra en les capacitats, valors i atributs
positius dels éssers humans, i no en les seves debilitats i patologies.
El concepte resiliència es correspon amb el terme «enteresa». És superar alguna cosa i sortir
enfortit i millor que abans. Aquesta capacitat de resistència es prova en
situacions d'estrès, com ara a causa
de la pèrdua inesperada d'un ésser estimat, al maltractament, a l’abús psíquic
o físic, a prolongades malalties temporals, a l'abandó afectiu, al fracàs, a
les catàstrofes naturals, a les pobreses extremes, o a les parets dibuixades per una criatura…
Una
persona amb resiliència és rebel i
lluitadora, activa, voluntariosa, amb capacitat de reflexió i de
responsabilitat, capaç d'estimar i de confiar en les persones, amb sentit de
l’humor, hàbil per resoldre problemes, amb un bon ambient familiar i llaços
afectius profunds. I ¿com s’aprèn això?
Lloc on els nadons fan la migdiada en un parvulari d'Oslo (foto actual) |
La
mitologia grega i romana ens expliquen com els nens havien de superar satisfactòriament proves
físiques basades en el fred, el dolor i la solitud per arribar a ser considerats
ciutadans de ple dret. En nombroses cultures tribals els ritus d'iniciació i de
pas a la vida adulta inclouen el contacte amb el foc i les brases. En els
països nòrdics, avui, els nadons els posen a fer la migdiada a fora, a la
serena, sota una pèrgola, sempre que la temperatura no baixi de -10º C. És la
manrea que cada cultura té per fer créixer la resiliència.
En la vida real, en el nostre dia a dia, milers
de persones demostren diàriament la seva "vàlua" quan: estudien de
nou una matèria després de suspendre un examen, reprenen la feina després
d'haver-la perdut, els torna el somriure després de la pèrdua d'un ésser estimat, reconstrueixen la casa destruïda per un terratrèmol, incendi
o inundació…
D'aquesta manera és tal com es va teixint la tela que vesteixen els herois.
Portada de l'edició de New York del poema If… el 1910 |
Rudyard Kipling (Bombay 1865-Londres 1936) escriptor i poeta britànic –autor d'El llibre de la selva, Kim, Gunga Din… i
premi Nobel de Literatura el 1907– va
plasmar tot això en el seu magnífic poema If…
on queda palès que qui lluiti tal com ell ens diu en el poema està dissenyat
per afrontar les proves més dures. Segur que molts de nosaltres ens haurem
sorprès per la nostra pròpia força interior a l’hora d’haver d’afrontar un
revés en la nostra vida. Si llegim la vida de Kipling descobrirem que també ell va haver de viure la resiliència.
La versió que reprodueixo del poema és la millor
traducció al català que s’ha fet. Va aparèixer el febrer de l’any 1926, al número 1 de
la revista CIVTAT Ideari d’Art i Cultura
(Manresa, 1926-1928), magistralment interpretat i plasmat al català pel nostre
poeta Josep Maria López-Picó
(1886-1959).
Degut a la bellesa del poema
i a la seva extraordinària interpretació –que l’enlaira a categoria d’obra
original i ben feta– us l’ofereixo perquè us encoratgi a lluitar cada dia,
sense defallir, per assolir el que diu el poeta al capdavall dels seus versos:
“–Ets un home, fill meu”.
Versió original del poema |
If…
Si t’aguantes peu dret quan tots al teu
voltant
esmaperduts trontollen i blasmen ta fermesa,
si entre els dubtes de tots, coratjós i constant,
romans; però si cal excuses ta feblesa;
si l’esperar no et cansa, i al daler poses
brida
i contra la mentida alces la veritat,
si contre el greuge, a l’odi no vols deixar-li
mida
i no enlaires ton seny ni ensenyes ta bondat.
Si
somnies i el somni no se’t torna el teu rei,
si penses i el pensar no minva el teu coratge;
si Triomf ni Fallida no t’imposen sa llei
i com dos mentiders els treus del teu
llinatge;
si saps perdonar, que ta paraula sincera
fos parany de babaus en llavis de malvats;
si veus esbocinada ta estimada quimera,
i tornes a forjar-la amb els estris oscats.
Si
de tots els teus guanys en fas un pilot d’or
i els arrisques valent d’una sola jugada
i els perds i de seguida, sense ni un ai del
cor,
ni enraonies, tornes començà altra vegada.
Si guardes delitós en l’encesa baralla
el pensament despert i tot el cos tivant,
per fer-te’n companyia quan el daler davalla,
i el teu voler només t’encoratja: –Endavant!
Si
trobes entre els pobres a la virtut abric;
si de l’orgull triomfes quan fas amb Reis ta
passa;
si no poden ferir-te mots d’amic ni enemic;
si saps ser bondadós amb tothom, mes no massa;
i si omplenar podies els minuts dels teus dies
amb seixanta segons de combat fort i greu,
la terra és teva i teves les seves harmonies
i encara el que val més: –Ets un home, fill
meu.