estrès, resiliència, if…

Rudyard Kipling,
autor del poema If…

Fa temps que es parla d'aspectes que les persones cal que treballem, tant a nivell individual com col·lectiu, per tal que la nostra vida millori. Es tracta d’afrontar els esdeveniments amb sentit positiu, de no ens deixar-nos dominar per l’estrès, de controlar les emocions…

Des que tenia pocs anys que conec el poema If… de Rudyard Kipling i de tant en quan el rellegeixo. Des de la primera vegada em va extasiar, el vaig llegir tres o quatre vegades seguides per assimilar-lo ben bé. El tinc molt present i de vegades em venen al cap alguns del seus versos.

M’he recordat d’ell una altra vegada al llegir un escrit on es parlava de la millora personal i de la lluita que hem de fer per afrontar les situacions no desitjades provocvades per l’estrès que avui ens domina.

L’estrès i la resiliència són dos dels aspectes que avui estan de moda. L’un perquè ens porta de corcoll i l’altre perquè pot ser un possible camí de millora. Aquests dos conceptes s’han extret de la resistència dels materials i amb el temps s’han aplicat a les actituts de les persones i a la seva capacitat de reacció davant les dificultats.

La resistència de materials és una disciplina de l'enginyeria que estudia la mecànica de sòlids deformables. La resistència d'un element es defineix com la capacitat per resistir esforços i forces aplicades sense trencar-se o deformar-se, o bé adquirir deformacions permanents, o bé deteriorar-se d'alguna manera. Sempre s’aestableix una relació entre les forces aplicades i els esforços i desplaçaments induïts per elles.

L’estrès, prové de l'anglès stress que significa tensió o força constrictiva, i aquesta ve del llatí stringere (lligar amb força), fatiga en català. L’estrès és un procés metal·lúrgic que genera un tipus de trencament dels metalls, a causa de l'ús, que no es veu venir òpticament, ja que el metall ni es bomba, ni hi apareixen fissures sinó que aquesta tensió genera una modificació en la distribució microscòpica de les seves molècules que fa que el material es trenqui inesperadament sense motiu aparent.

La resiliència prové del llatí resilio (tornar enrere, rebotar) i indica la qualitat que fa que un cos faci un “salt” per tal de sortir de la pressió que l’afecta i quedar com estava. La resiliència és la resistència al trencament que presenten els materials sòlids davant un xoc i la capacitat de recuperar l’estabilitat en ésser afectats per pertorbacions o interferències externes, com un arc que es doblega per llançar una  fletxa o el jonc sota la força del vent…

L’estrès no és una situació que hagi aparegut ara, en el nostre temps. Hi és de sempre, forma part de les reaccions de la persona humana. És una resposta automàtica (acció-reacció) del nostre jo (cos-ment) davant una situació inesperada, ja sigui provocada per mi mateix (imaginació) o per un agent extern. És una reacció d’alarma generalitzada que posa en tensió tot el cos. És una resposta psicofísica del cos i del cervell (suor, plor, saliva, el cor batega fort, pell de gallina…) davant un estressor. És diferent per a cada persona i varia segons la situació vital de cada moment. Les persones dominades per l’estrès els pot aparèixer aquesta situació de trencament inesperat i ocult.

L’estrès no sempre és negatiu. Hi ha un estrès positiu que apareix per fer-nos actuar davant una situació nova i inesperada (davant un perill immediat, davant un ensurt anant en cotxe…). L’estrès pot aparèixer en qualsevol situació en la que ens movem: feina, família, amistats… Normalment l’estrès dura poca estona, però quan s’aguditza pot arribar a provocar malaltia.

L’estrès depèn de l’estat emocional, dels pensaments, de l’estat físic, dels trets personals (com soc de sèrie), de les habilitats… I l’impacte de l’estressor… depèn de mi mateix. No puc donar la culpa als demés. És responsabilitat meva resoldre-ho.

La resiliència és la capacitat d'afrontar i resistir les adversitats. Fa referència a la capacitat de les persones que els permet posar els mitjans adequats per tal de de suportar barreres i dificultats, de manera que s’adaptin positivament a situacions adverses o estressants sense que quedin afectades psicològicament per elles.

La resiliència és l'habilitat per tenir un moment de felicitat fins i tot quan tens una ferida en l'ànima. Hi ha persones que se senten destrossades per la mort d'un gat i d’altres que passen proves molt dures sense problemes aparents. En qualsevol cas, l'important és poder atribuir-li sempre un significat al trauma, al fracàs o a la situació indesitjada, sigui la que sigui.

La resiliència s'aborda des de la psicologia positiva, la qual se centra en les capacitats, valors i atributs positius dels éssers humans, i no en les seves debilitats i patologies.

El concepte resiliència es correspon amb el terme «enteresa». És superar alguna cosa i sortir enfortit i millor que abans. Aquesta capacitat de resistència es prova en situacions d'estrès, com ara a causa de la pèrdua inesperada d'un ésser estimat, al maltractament, a l’abús psíquic o físic, a prolongades malalties temporals, a l'abandó afectiu, al fracàs, a les catàstrofes naturals, a les pobreses extremes, o a les parets dibuixades per una criatura…

Una persona amb resiliència és rebel i lluitadora, activa, voluntariosa, amb capacitat de reflexió i de responsabilitat, capaç d'estimar i de confiar en les persones, amb sentit de l’humor, hàbil per resoldre problemes, amb un bon ambient familiar i llaços afectius profunds. I ¿com s’aprèn això?

Lloc on els nadons fan la migdiada
en un parvulari d'Oslo (foto actual)

La mitologia grega i romana ens expliquen com els nens havien de superar satisfactòriament proves físiques basades en el fred, el dolor i la solitud per arribar a ser considerats ciutadans de ple dret. En nombroses cultures tribals els ritus d'iniciació i de pas a la vida adulta inclouen el contacte amb el foc i les brases. En els països nòrdics, avui, els nadons els posen a fer la migdiada a fora, a la serena, sota una pèrgola, sempre que la temperatura no baixi de -10º C. És la manrea que cada cultura té per fer créixer la resiliència.

En la vida real, en el nostre dia a dia, milers de persones demostren diàriament la seva "vàlua" quan: estudien de nou una matèria després de suspendre un examen, reprenen la feina després d'haver-la perdut, els torna el somriure després de la pèrdua d'un ésser estimat, reconstrueixen la casa destruïda per un terratrèmol, incendi o inundació… D'aquesta manera és tal com es va teixint la tela que vesteixen els herois.

Portada de l'edició de New York
del poema If… el 1910

Rudyard Kipling (Bombay 1865-Londres 1936) escriptor i poeta britànic –autor d'El llibre de la selva, Kim, Gunga Din… i premi Nobel de Literatura el 1907– va plasmar tot això en el seu magnífic poema If… on queda palès que qui lluiti tal com ell ens diu en el poema està dissenyat per afrontar les proves més dures. Segur que molts de nosaltres ens haurem sorprès per la nostra pròpia força interior a l’hora d’haver d’afrontar un revés en la nostra vida. Si llegim la vida de Kipling descobrirem que també ell va haver de viure la resiliència.

La versió que reprodueixo del poema és la millor traducció al català que s’ha fet. Va aparèixer el febrer de l’any 1926, al número 1 de la revista CIVTAT Ideari d’Art i Cultura (Manresa, 1926-1928), magistralment interpretat i plasmat al català pel nostre poeta Josep Maria López-Picó (1886-1959).

Degut a la bellesa del poema i a la seva extraordinària interpretació –que l’enlaira a categoria d’obra original i ben feta– us l’ofereixo perquè us encoratgi a lluitar cada dia, sense defallir, per assolir el que diu el poeta al capdavall dels seus versos: “–Ets un home, fill meu”.

Versió original del poema

If…

Si t’aguantes peu dret quan tots al teu voltant

esmaperduts trontollen i blasmen ta fermesa,

si entre els dubtes de tots, coratjós i constant,

romans; però si cal excuses ta feblesa;

si l’esperar no et cansa, i al daler poses brida

i contra la mentida alces la veritat,

si contre el greuge, a l’odi no vols deixar-li mida

i no enlaires ton seny ni ensenyes ta bondat.

Si somnies i el somni no se’t torna el teu rei,

si penses i el pensar no minva el teu coratge;

si Triomf ni Fallida no t’imposen sa llei

i com dos mentiders els treus del teu llinatge;

si saps perdonar, que ta paraula sincera

fos parany de babaus en llavis de malvats;

si veus esbocinada ta estimada quimera,

i tornes a forjar-la amb els estris oscats.

Si de tots els teus guanys en fas un pilot d’or

i els arrisques valent d’una sola jugada

i els perds i de seguida, sense ni un ai del cor,

ni enraonies, tornes començà altra vegada.

Si guardes delitós en l’encesa baralla

el pensament despert i tot el cos tivant,

per fer-te’n companyia quan el daler davalla,

i el teu voler només t’encoratja: –Endavant!

Si trobes entre els pobres a la virtut abric;

si de l’orgull triomfes quan fas amb Reis ta passa;

si no poden ferir-te mots d’amic ni enemic;

si saps ser bondadós amb tothom, mes no massa;

i si omplenar podies els minuts dels teus dies

amb seixanta segons de combat fort i greu,

la terra és teva i teves les seves harmonies

i encara el que val més: –Ets un home, fill meu.