el regne independent de mallorca l

 La importància de la mar els segles xiii i xiv

Si la conquesta actual de l'espai ens dóna idea de la capacitat de la intel·ligència humana per aconseguir fites insospitades, massa vegades no ens adonem que fa temps, segles, l'home ja havia intentat aventures semblants. I una d'aquestes és la conquesta dels mars, de tots els mars. La immensa quantitat d'aparells que avui solquen l'espai és semblant a la quantitat de vaixells que a l'edat mitjana, solcaven la Mediterrània i, més tard, l'Índic, l'Atlàntic i el Pacífic.

El mar −tots els mars− és un element que estableix vincles entre els homes. Vincles que abasten grans espais i que han contribuït a establir relacions entre pobles, religions i civilitzacions. Viatgers, navegants, pelegrins, comerciants, mercaders, mercenaris, missioners, emigrants… tots ells són aventurers que han descobert altres cultures en els desplaçaments dels que han participat en algun moment, ja sigui per terra o per via fluvial. Però els vincles forjats per mar acoblen, de cop, mons molt distints i allunyats. Pensem en les aventures de Vasco da Gama, Colom o Magallanes. Ells van fer possible unir el món dels continents i les illes d'una manera inèdita. 

Darrera els exploradors van sorgir els comerciants i mercaders que van establir uns enllaços sòlids i una teranyina de noves i ambicioses rutes d'una longitud impensable fins aleshores i que es podien transitar amb fiabilitat i regularitat. Més endavant, al costat d'aquests pacífics comerciants, va sorgir la pirateria que també solcava els mars d'una punta a l'altra del planeta. Eren −són−individus que robaven, saquejaven i atacaven vaixells a alta-mar per aconseguir riqueses de tota mena. Van començar els víkings i després van sorgir bucaners i filibusters que operaven al Carib. Més endavant va néixer el corsari, un pirata que exercia la feina per encàrrec d'algun govern. Era una pirateria permesa, estesa per la Mediterrània, i d'on va sorgir l'expressió tenir patent de cors.

En aquest Mediterrani, en aquest mar entre dues terres, en aquest Mare Nostrum, hi solcaren fenicis, grecs, romans, genovesos, venecians, mallorquins, catalans i tot el món musulmà de la Barberia fins l'Egipte…Tots hi van deixar una empremta inesborrable. Les característiques de mar tancat però obert pel seu extrem és essencial per a la seva supervivència. Els corrents marítims mediterranis −que van de Gibraltar al Líban passant pel nord d'Àfrica i  es fiquen per l'Egeu, l'Adriàtic i el Tirrè, llepen les costes francesa i espanyola i tornen cap a Gibraltar− foren vitals en l'època de rems i veles per establir les rutes comercials.

*          *          *

Al mig d'aquest formiguer de vaixells d'exploradors, comerciants i mercaders que solcaven la Mediterrània les illes Balears eren el centre de totes les rutes comercials entre el nord d'Europa, Castella, França, Itàlia i la Barberia i de tot el comerç entre orient i occident, entre el nord i el sud que passava pel Mare Nostrum. Els tres nuclis més importants d'aquestes rutes comercials eren Ciutat de Mallorca, Perpinyà i Montpeller.

Mallorca és l'epicentre d'aquesta teranyina comercial que formaven les Balears i els territoris continentals del Regne Independent entre els regnes de la Península, el sud de França, Itàlia i Àfrica. L'economia depenia del comerç internacional i Ciutat era el punt de trànsit i el centre distribuïdor de mercaderies.

Mallorca era el veritable eix de l'espai mediterrani ja que no era tant important el que les Balears produïen, sinó el fàcil accés que oferia cap el nord d'Àfrica i els mallorquins foren els primers en establir llaços comercials entre el Mediterrani i el Mar del Nord.

Fa fredat veure la quantitat de rutes marítimes que hi havia en aquesta època a la Mediterrània. Les Balears n'eren el melic. Totes sortien de les illes, punt d'arribada i de sortida dels vaixells que transportaven mercaderies per intercanviar o per vendre, ja fossin aliments, metalls, espècies o esclaus. De les Mallorques anaven cap a tots els ports de la Península, i cap a l'Occitània, Marsella, Niça, Gènova, Pisa, l'Alguer, Nàpols, Sicília; i cap a la Barberia: Tànger, Larache, Tunis, Bugia, Alger, Ceuta, Melilla, Orà; i cap a l'Egipte i Síria, a  l'Alexandria o Tir… I després, passat Gibraltar, cap a Anglaterra i Flandes.

Amb aquesta teranyina d'interessos per part de catalans, aragonesos, pisans, genovesos, sicilians, el papat, venecians, àrabs, turcs… Jaume I "creà" el Regne de Mallorques, Regne privatiu de Mallorca o Regne independent de Mallorca, una entitat un xic confusa que va sobreviure en una època de grans moviments i desplaçaments, amb grans interessos polítics i comercials, des de 1276 fins 1343. Abastava una combinació de territoris illencs i continentals que anava des de Formentera fins a Montpeller passant per la Cerdanya i el Rosselló. 

La conquesta i colonització de Jaume I a Mallorca és el preludi fonamental per la creació no només d'un "espai" catalano-aragonès en el mediterrani occidental, sinó d'un període d'expansió continuada. A principis del XIV Mallorca era un dels majors centres de coneixement geogràfic i un dels primers regnes que va iniciar la "carrera de l'espai".

El Regne privatiu de Mallorca fou un regne efímer, només durà 67 anys, per la contínua intenció dels reis de la Corona d'Aragó i de França de voler imposar la seva autoritat fins que ho van aconseguir. El Regne privatiu de Mallorca, a més, ha estat una gran llacuna, fins fa poc, en l'atenció que ha rebut per part dels historiadors.

 

Els inicis balears

Poc se'n sap de quan comença la història de Mallorca. Però se sap que els foners de Balears, un cos d'exèrcit mercenari que tan aviat estava al costat de Roma com de Cartago, ja intervingueren en les guerres púniques al costat dels cartaginesos l'any 218 aC. L'any 123 aC el cònsol romà Quint Cecili Metellus Balearicus va envair Mallorca al·legant que era un niu de pirates. Fou rebut pels foners però incorporà Mallorca a l'Imperi i fundà les ciutats de Palma i Pollença.

El 409 dC els vàndals, arrians, entren a la Península Ibèrica. El 465 saquegen les Balears i s'hi s'estableixen fins el 534 que arriben els bizantins procedents del Nord d'Àfrica i Sardenya. L'ocupació durarà fins el 909 amb l'arribada dels sarraïns, però durant els segles VIII i IX les Balears són "terra de ningú" ja que Bizanci és lluny i els moros hi van fent incursions de pirateria.

 

Mallorca musulmana

El 711 els musulmans arriben a la península, però les Balears seguiren vinculades al món bizantí. No va ser fins el 902 que l'emir de Dènia va conquistar Mayurqa. I des d'aquí fins el 1229, que Jaume I la conquesta, van passar moltes coses.

Durant l’alta edat mitjana l’activitat comercial a Mallorca va ser força reduïda a causa de la necessitat d’organitzar el territori després de l’ocupació islàmica, les necessitats de repoblament i els conflictes bèl·lics amb el reialmes musulmans veïns. Els mercats urbans començaren a animar la vida econòmica a partir dels segles IX i X. Al segle XI les primeres fires incrementaren el comerç però és al XII quan es prepara la gran expansió comercial que arribarà al segle XIII.

L'illa de Mayurqa, en un primer període (902-1015) va dependre del Califat de Còrdova. En un segon període (1015-1075) de l'emir de Dènia. En un tercer període (1075-1116) s'independitzà de Dènia i es constituí la Taifa de Balears. Aquesta, degut a la falta d'aliments, es dedicava a la pirateria en tota l'àrea mediterrània. El 1114 hi ha una Croada pisano-catalana per conquerir Mallorca. Si bé aconseguiren acabar amb el pillatge, no hi va haver un assentament definitiu ja que catalans i pisans marxaren de Mallorca sabent que els almoràvits estaven a punt d'arribar. Comença el quart període (1116-1203) en que els almoràvits es feren Mallorca seva. I queda el cinquè període (1203-1229) quan entren els almohades a la Península i a Mayurqa on es feren els amos: es dedicaren a conrear la terra i, sobre tot, al comerç i a la pirateria.

Mallorca cristiana

En tots aquests períodes Mayurqa va viure del comerç i amb els almohades continuà l'expansió comercial. Medina Mayurqa era una plaça interessant per la seva situació estratègica i per la sal d'Eivissa i Formentera.

A principis del XIII des del regne d'Aragó i del Comtat de Barcelona es plantejà la conquesta de Mayurqa per foragitar els musulmans i acabar definitivament amb la pirateria. El 1229 Jaume I comandà la flota que −amb el bisbe de Barcelona i un exèrcit de nobles i comerciants catalans, provençals i del Llenguadoc− conquistà Mayurqa. Volia també l'ajut de comerciants de Pisa i Gènova establerts a l'illa, però no ho va aconseguir ja que a ells ja els hi anava bé amb els musulmans.

Un cop conquistada Medina Mayurqa, convertida des d'aleshores en Ciutat de Mallorca, Jaume I va repartir l'illa entre els nobles que l'havien ajudat en funció de l'ajuda que havien aportat. Catalunya, Marsella i Montpeller varen ser recompensades i els mercaders pisans i genovesos van aconseguir també privilegis malgrat inicialment s'haguessin oposat a l'empresa del rei. La part de Llevant se la quedà Nuno Sanç, el Ponent, fins la Dragonera, el bisbe de Barcelona. Als conreadors que hi volguessin anar els concedí molts avantatges, això va fer que molts catalans i occitans s'hi establissin.

 

La Mallorca de Jaume I

Entre la conquesta de l'illa el 1229 per Jaume I i el 1276, quan mor, hi va haver una transformació radical del territori musulmà en cristià tant en les seves estructures polítiques com demogràfiques ja que els comerciants establerts a Mallorca van crear una comunitat mercantil de gran envergadura.

Mallorca mai va ser un regne viable com a estat independent ja que la majoria dels seus habitants eren catalans i provençals, amb generosos privilegis després de la conquesta, i necessitava imperiosament el comerç amb la península per a la seva supervivència i que la gent cultivés el camp. La gent arribada a Mallorca era colonitzadora ja que la societat musulmana es va anar evaporant contínuament: o bé abandonaven l'illa, o eren venuts com esclaus, o es convertien al cristianisme. Mallorca a principis del XIV era una societat cristiana amb una comunitat jueva important i una població musulmana insignificant. La campanya mallorquina va fer que les Balears fossin un punt estratègic pels vaixells cristians que navegaven per la zona. 

Amb els jueus Jaume I va veure en ells un potencial econòmic i va convidar als jueus de Catalunya i Provença a instal·lar-se a Mallorca per poder arribar al nord d'Àfrica des d'on provenia l'or de Níger i així poder establir Mallorca com un pont entre Catalunya i el Mediterrani musulmà.

Les mercaderies que traficaven entre Mallorca i el nord d'Àfrica eren de tot tipus: especies d'orient, lli, llana, sal, blat… i, sobre tot, esclaus que els catalans n'eren especialistes. Es venien per al servei domèstic de propietaris catalans i italians. A tot això els vaixells mallorquins tenien un flux constant de tràfec entre Aragó i Castella i el nord d'Àfrica. Salpaven tots els dies de l'any, no hi havia temporada baixa, ni tan sols el mes de gener. Va sorgir una supremacia naval comandada per catalans i italians, amb centre a Mallorca que va generar una extraordinària supremacia comercial.

Però Jaume I no pot estar a Mallorca ja que els temes de la Corona d'Aragó el fan tornar a la Península i hi deixa de lloctinent un oncle segon seu, l'infant Pere I d'Urgell (o de Portugal). Aquest tenia prestigi polític i social, sang del comtat de Barcelona, fama de cavaller errant, coneixedor del món islàmic… per la qual cosa va pensar que podia ser un bon element per gestionar un territori conquistat als sarraïns i del que es tenia de fer una Repartició entre els prohoms que ajudaren a la conquesta. 

Però Pere I era un bon vivant, sempre anava a la seva i feia llargues estades fora de l'illa,  per la qual cosa contínuament va tenir problemes amb el rei. Finalment aquest li va cantar les quaranta i es va posar a atendre les seves obligacions no sense baralles amb el bisbe de Barcelona i els senyors feudals per competències en el repartiment de les terres o de l'aigua. Com a coses positives cal esmentar la creació de la Quartera per l'emmagatzematge i repartició del gra (encara avui hi ha la plaça de la Quartera) i el restabliment de les relacions comercials amb els genovesos. Però continuà absentant-se de Mallorca i Jaume I va voler recuperar el domini sobre Mallorca, cosa que feu el 1254. El 1256 moria Pere I.