Segons el Diccionari Català Pal·las la paraula novell, adjectiu, indica, en la seva primera
accepció: principiant, mancat d’experiència, nou, recent, modern, primerenc…
* * *
Tots aquests adjectius hi ha
qui els aplica de ple al bisbe de Solsona, Xavier
Novell, que ha aixecat –entre alguns dels seus seguidors– una nova
polseguera per una glossa publicada fa dies al Full dominical fent un comentari sobre la família en base al document
Amoris Lætitia. Ha faltat temps als
mitjans per fer-ho conèixer amb bombo i platerets: tots els diaris de paper i
digitals, tots els telediaris, totes les tertúlies…
Tots coneixeu el meu estil pastoral presencial i directe. Sóc un bisbe
que m’agrada ser a tot arreu, que frueixo inventant i executant, que em plau el
contacte amb la gent. Aixi es definia ell en un escrit al Full el 2015 i així continua. Les persones
amb responsabilitat han de prendre decisions que probablement no agradin a
tothom, però el sentit de responsabilitat els porta a prendre-les. I un bisbe,
ens agradi o no, sigui més o menys simpàtic, té unes obligacions que ha
d’assumir.
No he seguit la trajectòria
de l’actual bisbe de Solsona, però des que va entrar al bisbat el 2010 no ha
parat de rebre queixes. Se’l titlla de tot. Se li fa qualsevol comentari en
contra. Sembla que no faci res bé. I el critiquen des de tots els estaments:
els mitjans de comunicació, els responsables dels municipis… i fins i tot el
clergat: pastor esgarriat…, amb cada glossa la fa grossa…, va marxar de Solsona
com a progre i ha tornar com a carca…, de progressista a representant desl
sectors més retògrades…, fluctua en tots els temes menys en l’afany de
notorietat…, viu a la residència de capellans de Solsona en comptes del Palau
Apostòlic…
Fa molt de temps que part de
la societat voldria que l’Església fos com un partit polític, que es manifestés
d’acord amb allò que és “políticament correcte” i que no s’allunyés ni un pam
dels pressupostos dels lobby
mediàtics. I no s’accepta que l’església no sigui democràtica, com si la
democràcia fos el sursum corda de
l’eficàcia en tots els temes. Qui no respira així…: anatema sit!
Estem en una època en la
qual s’exalça tot tipus de llibertats, tothom pot dir el que vulgui, pot fer el
que li sembli, pot insultar a qui li doni la gana, sobre tot a l’església
catòlica (que para l’altra galta abans de tornar-s’hi!). Ah! això sí, hi ha
temes tabú (¿no havíem quedat que ja no hi havia tabús?, doncs sí, encara n’hi
ha) i hi ha inquisició (ara l’han activada els qui la defenestraven!).
Mai pots opinar (dic
opinar!) contra el procés o se’t titlla d’antidemòcrata. Mai pots opinar (dic
opinar!) contra la LGTBI, o se’t titlla d’homòfob, sense dret a viure, se’t
denuncia als tribunals i el denunciant no ha de demostrar res, és l’acusat qui
ha de demostrar que no ho va dir (sic!).
Mai pots opinar (dic opinar!) a favor de l’Església o se’t titlla de retrògrad…
Tots els qui defensen aquests
plantejaments ho fan des del punt de vista que no hi ha veritats objectives ni
absolutes sinó que tot es subjectiu i opinable. No hi pot haver cap veritat
absoluta! Peró resulta que aquests mateixos que diuen que no hi ha cap veritat
absoluta, en defensen una a tort i a dret. Per a ells no hi ha més veritat
absoluta que aquesta: la de que no hi ha cap veritat absoluta. En què quedem,
¿n’hi ha o no n’hi ha?
Les crítiques per la darrera
glossa del bisbe Novell han estat
fruit de la campanya contra la família –que avui es propaga com un foc atiat
pel vent, per les mal denominades “xarxes socials” i per tots els mitjans de
comunicació– i que està muntada en aquest nostre univers mundial pel lobby homosexual, que ningú s’atreveix a
criticar públicament, que totes les administracions defensen i que la
Generalitat ha legislat de manera fòbica. Qui s’oposi a aquesta manera de fer
serà cremat a la foguera de la inquisició de la LGTBI.
Però les paraules del bisbe Novell quan parla de l’homosexualitat
no són de la seva collita. Cita el Papa
ja sigui en l’Amoris Lætitia ja sigui
en els comentaris que ha fet sobre aquest tema. En el viatge de tornada de la
JMJ de Rio de Janeiro el papa Francesc
va dir una frase que –un cop retallada– va donar la volta al món: Si una persona és “gay” (i
busca el Senyor i té bona voluntat), ¿qui sóc jo per a jutjar-la? El parèntesi és el que es va
treure. Però, a més, no van publicar la continuació. Aquesta frase no vol dir
que el Papa aprovi el lobby “gay”, sino que separa ben bé la
persona amb aquesta inclinació i el fet de muntar un lobby. Crec que quan un es troba amb una persona així, s’ha de distingir el
fet de ser una persona “gay”, del fet de fer un lobby, perquè cap lobby és bo. Són dolents. El Catecisme de l'Església Catòlica explica
això d'una manera molt bonica; diu: "No s'han de marginar aquestes
persones per això, han de ser integrades en la societat". El problema no és tenir aquesta tendència;
no, hem de ser germans, perquè aquest és un, però si hi ha un altre, un altre.
El problema és fer el lobby d'aquesta
tendència: lobby d’avars, lobby de polítics, lobby dels maçons, tants lobby…
Aquest és el problema més greu per a mi."
¿I què més ha dit el Papa sobre el lobby “gay” i les unions homosexuals? Doncs més clar no ho pot haver
dit: no siguem ingenus: no es tracta d’una simple lluita política, és la
pretensió destructiva al pla de Déu. No
es tracta d'un mer projecte legislatiu (aquest és només l’instrument) sinó
d'una 'moguda' del pare de la mentida que pretén confondre i enganyar els fills
de Déu.
* * *
Segons el Diccionari Català Pal·las
l’adjectiu novell indica, en la seva segona accepció: que ve avançat, que ve abans del temps ordinari.
Sembla ser que el bisbe Novell, fent honor al seu cognom, ha arribat a la diòcesi de Solsona segons aquesta accepció del diccionari: ha arribat abans del temps previst per a tot aquest caramull de campaners retrògads.
