El 1276 morí Jaume I i en el seu testament divideix la Corona d'Aragó en dues entitats jurídicament independents: el Regne d'Aragó, que inclou Aragó, València i la part oest de Catalunya que deixa al seu fill gran Pere III, i el Regne independent de Mallorca−que neix com a un nou regne en el context internacional i sota l'empara del papat− que inclou les Balears, la senyoria de Montpeller, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la baronia d'Omeladès que ho deixa al fill petit Jaume II.
Aquests territoris, dispersos i petits, quedaven encaixonats entre la Corona d'Aragó i el reialme de França, els dos amb interessos a la zona: Barcelona perdia el control de les Balears i França volia consolidar la sobirania a l'Occitània.
Aquest repartiment no va agradar gens a Pere III ja que volia heretar tot el regne del seu pare i des de bon començament va fer la vida impossible al seu germà Jaume II.
Els monarques del Regne de Mallorques
Jaume II - (1276-1285) primer període de 9 anys.
Dels seus primers anys de la vida de Jaume II (1243-1311) se'n sap poca cosa. Sembla ser que de petit va tenir de preceptors a Raimon de Penyafort i Ramon Llull. Més tard va anar a Paris a completar la seva formació. Més endavant va començar a adquirir experiència en tasques de govern ja que el seu pare el va enviar com a procurador de Mallorca i dels comtats peninsulars. El 1275 es casa amb Esclaramunda de Foix, filla del comte de Foix, veí del Rosselló. Al 1276, als 33 anys, es converteix en Rei de Mallorca. Aquest regne segregat de la Corona d'Aragó era un regne significatiu però dèbil: era un enclavament estratègic en el Mediterrani amb uns territoris peninsulars que limitaven amb la Corona d'Aragó i amb la dels Capets. En un moment determinat Pere III i els Capets obliguen Jaume II a declarar-se vassall del rei d'Aragó i del rei de França. Més tard, el 1285, quan els Capets, enemistats amb Aragó, volen envair Catalunya, Jaume II s'alia amb ells. L'operació fracassa i Alfons III, fill de Pere III, envaeix Mallorca i deposa Jaume II. Aquest es converteix, des de 1285 fins 1298, en un rei sense regne ja que si bé mantenia la titularitat de Mallorca, de facto només posseïa els territoris continentals.
La primera etapa del govern de Jaume II es caracteritza per una escassa acció política interior i el conflicte constant amb els seus poderosos veïns, que el conduirien a perdre, al llarg dels sis primers anys de govern, la plena sobirania amb què havia rebut la majoria dels seus estats i, finalment, la pèrdua dels seus territoris insulars per un període de tretze anys.
Alfons III d'Aragó - (1285 al 1298) reincorpora Mallorca al Regne d'Aragó.
Era el fill de Pere III d'Aragó. Va envair l'illa per ordre del seu pare per tal de fer fora el seu oncle ja que estaven enfrontats des de bon començament. Durant aquest 13 anys Mallorca va estar comandada per la Corona d'Aragó i poca cosa es va fer com a regne ja que depenia de les necessitats d'Aragó, embolicada en lluites amb França, Nàpols, Sicília i el Papat.
La Pau d'Anagni, el 1295, va posar fi a la guerra entre el reis de la Corona d'Aragó, de Nàpols i el de França i van signar la pau amb el papa Bonifaci VIII per la qual el rei d'Aragó retornava a Jaume II les illes Balears a canvi de continuar amb el vassallatge anterior però no va ser fins tres anys després, pel Tractat d'Argilers, que es va fer realitat la devolució.
Jaume II, El Bon Rei (1298-1311) segon període de 13 anys.
El 1298 Jaume II, amb 55 anys, recuperà les illes però com a vassall del rei d'Aragó. Malgrat això es deslligà del control aragonès i inicià un projecte de reordenació del Regne amb l'objectiu d'obtenir recursos, controlar políticament el regne i refermar el prestigi de la Corona.
Amb aquests objectius va impulsar una vasta política econòmica enèrgicade colonització agrària, amb la creació de nous nuclis poblacionals com Felanitx, Sa Pobla i Petra; va incrementar les rendes reals; posà barreres aranzelàries als mercaders catalans que traficaven a través dels ports del regne de Mallorca, ja fos des de Ciutat, des de Cotlliure o des de Montpeller; va afavorir la creació de consolats al Nord d'Àfrica que oferien magatzems i protecció a les mercaderies mallorquines; va crear un nou sistema monetari per al regne; creà una Seca per encunyar moneda balear; va fomentar la creació d'indústries tèxtils; va procedir a incrementar el poder real sobre la noblesa i l'Església; va millorar la construcció del palau de l'Almudaina, va iniciar les obres del castell de Bellver i va obrir un procés als templers que acabà amb la confiscació de les rendes de l'Orde a les Illes. Els darrers anys van ser de pau i bon govern, cosa que va fer se'l conegués com El Bon Rei Jaume.
Però en el camp que els mallorquins van descollar, i amb diferència, va ser com a cartògrafs i mariners. Eren els representants culturals més importants de l'època juntament amb Ramon Llull (1232-1316) que per cristianitzar el món islàmic va fundar el convent de Miramar. Mallorca era una porta oberta a comerciants i missioners. I com a punt estratègic, situada enfront el món musulmà, es va convertir en un centre internacional de comerç d'esclaus tan per la "descàrrega de la mercaderia" com per negociar el rescat de captius.
En l'època de Jaume II els vaixells mallorquins arribaren a Anglaterra i Flandes via Gibraltar on carregaven llana per portar-la a Florència i Gènova. Els mariners mallorquins, experts en la navegació, varen aprendre aviat a navegar per l'Atlàntic en unes condicions diferents de la navegació mediterrània, cosa que va facilitar que fessin de transportistes per comerciants d'altres nacions.
El 1311Sanç (1277-1324) heretà el regne de Mallorca. Era el fill petit però heretà la corona perquè el primogènit, Jaume, havia renunciat per entrar a l'orde franciscà. S'havia casat amb Maria de Nàpols, però no van tenir fills. El govern de Sanç va ser una època de transició ja que era conscient de la debilitat dels territoris que governava i pels camins que havia passat: la submissió del seu pare a vassallatge, la despossessió del regne de Mallorca, l'aïllament… La seva política fou conciliadora, més caracteritzada pels pactes que per les guerres. Procurà vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en els afers exteriors.
Un aspecte a tenir en compte és el de la malaltia d'asma crònica que patia Sanç. Per aquest motiu el 1309 el seu pare li havia fet construir un edifici a Valldemossa per tal que la temperatura i la humitat de la zona li reduïssin els símptomes de la malaltia. Se'l coneixia com a Palau del rei Sanç.
Era una torre on hi convivia la família del rei i els notables que hi anaven per la cacera. Amb la incorporació de Mallorca a la Corona d'Aragó es va abandonar i el 1399 es convertí en un monestir cartoixà. D'aquí li ve l'actual denominació de Cartoixa de Valldemossa. Per la desamortització van haver de marxar els monjos i va quedar a mans privades.
Hi ha una primera època, fins el 1317, que es caracteritza per la continuïtat de la feina de Jaume II. En aquesta època s'incrementà la pirateria genovesa i musulmana i, per aquest motiu, va promoure el 1316 la construcció d'una flota de galeres i altres embarcacions auxiliars.
A partir del 1318 i fins la seva mort, el 1324, començà una època dominada per les turbulències generades per la seva successió i per la independència del regne. Aragonesos i Capets volien fer-se amb el regne de Mallorca: els uns com un assumpte domèstic, els altres per assumptes estratègics. Si Sanç s'aliava amb Aragó acabaria amb l'annexió; si ho feia amb França era la guerra contra Aragó. Enmig d'aquestes negociacions va morir als 47 anys.
Va fer testament i deixà com hereu al seu nebot Jaume III, fill del seu germà Ferran ja que no volia que el regne recaigués sobre el seu oncle Jaume II d'Aragó. Va establir també un consell de regència i un tutor fins els vint anys ja que, al morir, l'hereu tenia nou anys.
Jaume III, El Temerari - (1324-1343)
Jaume III va néixer a Catània, Sicília, el 1315 i va arribar al tron als 9 anys, per la qual cosa va fer de regent el seu oncle Felip (1324-1329) finsla majoria d'edat. Quan assumí la corona es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, tant per la pesta de 1331 i les sequeres de 1333, com per les constants humiliacions i pressions d'Aragó per prendre-li la corona. Creà el Consolat de Mari redactà les Lleis Palatines per reorganitzar la cort.
El seu oncle Pere IV d'Aragó li declarà una guerra oberta i no parà fins que conquerí Mallorca, el 1343, sense lluitar ja que ni la majoria de la població ni els mercaders no donaren suport a Jaume III.
Va fugir i es va refugiar a Montpeller des d'on va intentar recuperar les illes.Va vendre part dels seus territoris del sud de França al rei de França i amb els diners va organitzar un exèrcit de mercenaris per recobrar Mallorca. Va desembarcar a Pollença l'octubre del 1349, però els mallorquins no s'uniren a la seva causa. Jaume III fou vençut i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre de 1349.
Possiblement sigui el més controvertit dels reis de Mallorca i la seva biografia no deixa indiferent.La historiografia l'ha acusat d'haver estat un governant temerari, ingenu, insensat... però alhora ningú no nega la seva valentia, noblesa i tenacitat a l'hora de defensar la Corona,convertint-se en digne successor de la dinastia dels reis de Mallorca.
Va néixer el 1336 i era fill de Jaume III. Va ser capturat als 13 anys per Pere IV a la batalla de Llucmajor i va ser ostatge seu a Xàtiva i Barcelona, fins el 1362 que aconseguí escapar. Se li va mantenir el nom de Rei de Mallorca però mai va arribar a regnar.
Isabel de Mallorca (1375) - Reina nominal de Mallorca
Germana de Jaume IV va néixer a Perpinyà el 1338 i va morir a París el 1404. Va heretar els drets al Regne de Mallorca a la mort del seu germà i el mateix any va vendre els seus drets dinàstics a Lluís II d'Anjou.
* * *
Amb la mort del rei Jaume III, el Regne Privatiu de Mallorca s'incorporà
definitivament a la corona d'Aragó.
La història de les Balears a l'Edat Mitjana és una història d'un gran triomf: el segle XIII arribaren uns comerciants a l'illa i van fer de Ciutat de Mallorcaun dels majors centres de comerç internacional que abraçava la Mediterrània i l'Atlàntic.
L'activitat comercial i de mercaderies iniciada amb la conquesta de Mallorca per Jaume I, va durar fins la mort de Jaume III i més enllà, però des de finals del XIV i tot el XV l'edat d'or del comerç medieval ja s'havia acabat: la Pesta Negra i l'increment dels impostos portaren Mallorca a una crisi social i econòmica de la que no en va poder sortir.
Si bé el Regne Privatiu de Mallorca va ser un fracàs polític per les disputes continuades entre Mallorca, Aragó i França, les Illes eren un punt clau i important en les rutes comercials internacionals entre Gènova, Pisa, Sardenya, Nàpols, Catalunya, Marroc, Portugal, Anglaterra i Flandes. Hi havia debilitat política però no econòmica. Les Illes eren una llar d'influents comunitats de comerciants que havia començat a l'època musulmana amb pisans i genovesos i que ara continuava amb catalans, italians, provençals i jueus vinguts del sud de França, de la Península i del Nord d'Àfrica.
Cada territori del Regne de Mallorca, tant els insulars com els continentals, tenia un paper important en el tràfic terrestre i marítim que connectava Flandes amb l'Europa meridional i el Magreb. Si Ciutat de Mallorca continuà essent l'eix vertebrador de l'època florent de la Mediterrània com a punt de trànsit i centre de distribució de mercaderies locals com la llana i els draps, era per la importància financera de Montpeller, per l'expansió industrial del Rosselló i pel lloc de trànsit que era Perpinyà, coses que van fer que les tres seguissin florents i continués el moviment marítim i comercial.
Però els esdeveniments polítics −les Vespres Sicilianes, la invasió de Sardenya per Aragó, la pèrdua del món islàmic, la desaparició de les terres del sud de França, la debilitat política de la monarquia− juntament amb la Pesta Negra van acabar amb el somni de Jaume I de crear un Regne Independent de Mallorca.
El Regne de Mallorca continuà existint però −desposseït dels territoris continentals que passaren a la Corona d'Aragó el 1343− deixà de ser nucli de connexió entre Aragó, Catalunya i València. Els reis d'Aragó no van posar mai més els peus a l'illa on hi van posar un governador que exercís l'autoritat.
Malgrat la davallada de l'expansió econòmica encara hi havia un cert optimisme i els negociants de Ciutat van creure convenient, a mitjans del segle XV, construir Sa Llotja amb Cònsols de Mar per administrar les lleis comercials.
