dimecres, 2 de març del 2011

La tasca educativa

Educar. Si bé hi ha diferents accepcions sobre el significat de la paraula educar, n’hi ha un que li dóna un sentit molt enriquidor. Del llatí educare (ex ducere), educar vol dir, treure a fora.
Respectant sempre la llibertat i personalitat de cada fill, l'infant –des que neix- no és un sac buit que hem d’emplenar. Ben al conrari. És un sac ple a qui hem d'ajudar que vagi treient fora, i desenvolupant, totes les seves qualitats.
La tasca educativa que hem de fer els pares envers els fills té una doble vessant: els hem de formar i orientar. I ho hem de fer en tres camps cabdals: en el camp professional, en el camp humà  i en en camp espiritual.
En el camp professional hem de procurar que els nostres fills adquireixin els coneixements necessaris per exercir una professió i han d’aprendre a fer la feina ben feta, no de qualsevol manera.
En el camp humà han d’assolir les qualitats que configuren la persona, aquelles qualitats que incloem dins del món de les virtuts.
I en el camp espiritual han de ser consequents amb la seva fe, una fe que els haurem inculcat de petits i que huran d’anar fent seva a mesura que creixin.
I la tasca dels pares rau en no abandonar aquestes responsabilitats ja que no les podem delegar a ningú. Si treballem de valent en tot això els nostres fills seran capaços de desenvolupar la seva vida per tal que arribi a la plenitut.
Fa dos mil cinc-cents anys Plató ja es va adonar que la persona havia de donar al cos i a lànima tota la bellesa i perfecció possibles. Aquesta perfecció consistia –segons ell- en tres funcions essencials de l'educació: formació de l'home virtuós (llegeixi’s formació espiritual), formació del ciutadà (llegeixi’s formació humana) i formació per a una professió (llegeixi’s formació professional). Si bé era conscient que això no és possible aconseguir-ho del tot en aquesta vida, sí que s'ha de lluitar per aspirar a diferents graus de perfecció.
El fi de l'educació és, per tant, formar homes lliures, conscients i responsables dels seus actes, amb una consciència formada, capaç de diferenciar el bé del mal.
Hem d'educar per al futur, aquest és el gran repte! Si la tasca educativa fos per avui, la solució seria fàcil: fer els fills clònics i assumpte resolt. No tindríem la feina d’anar traient del sac… La realitat és que els estem educant pel demà, per un temps en el que nosaltres ja no hi serem i que ells hauran de tirar endavant.
Hem d’aconseguir dels nostres fills que siguin les millors dones i els millors homes possibles, persones capaces de descabdellar tot allò que nosaltres els hi haurem deixat ben entortolligat.