El 13 de desembre de 2007 es va firmar el Tractat de Lisboa que és la modificació –no la substitució– dels
tractats que hi havia fins aleshores per la Unió Europea i la Comunitat
Europea. D’aquesta manera neix la Constitució
per Europa que dóna personalitat jurídica a la UE i permet firmar acords
internacionals a nivell comunitari. El Tractat
de Lisboa reforça la democràcia a la UE i millora la seva capacitat de
defensar dia a dia els interessos dels seus ciutadans.
Un
aspecte molt important és escoltar
dels ciutadans. El Tractat habilita
una via per la qual els ciutadans, mitjançant la Iniciativa Ciutadana Europea
(ICE), poden instar la Comissió Europea perquè proposi lleis, sempre que
estiguin dins de la seva competència. És una forma de proposar una major
"democràcia participativa" per part dels europeus.
Gràcies
a això ha sorgit una iniciativa important sobre el dret a la vida. Ha sorgit one of us –un de nosaltres– una iniciativa que pretén que el Parlament
Europeu, Europa, reconegui la necessitat de defensar la vida del nasciturus, del no nascut, del que ja ha
estat engendrat –faci un moment o ja estigui al novè mes– i té tot el dret a
néixer.
La
sentència del Tribunal Europeu de Justícia sobre el cas Brüstle/Greenpeace de 2011 “defineix l’embrió humà com a principi del desenvolupament de l’ésser humà”.
Per tal que sigui efectiva, cal que Europa estableixi
unes lleis que prohibeixin i acabin amb el finançament d’activitats que suposen
la destrucció de l’embrió humà en el camp de la investigació.
També es
demana la modificació dels actuals “principis ètics” en matèria d’investigació
(perque no ho són pas!) del programa Horizon
2020, Programa Marc d’Investigació i Innovació de la UE pels anys
2014-2020. I també cal que la Llei de Biomedicina i la Llei de Reproducció
Assistida d’Espanya siguin modificades per tal de no destruir més embrions i
que les multinacionals farmacèutiques i clíniques avortives que es dediquen a la fecundació in vitro deixin de fer negoci amb la vida humana (aquesta és la millor ecologia).
El premi
Nobel de Fisiologia i Medicina 2012, el doctor i investigador japonès Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, va començar a treballar amb cèl·lules
adultes al contemplar un embrió al microscopi i pensar: “les meves filles eren
així!”. Va arribar a la conclusió que “hi ha d’haver un altre camí per investigar
emb cèl·lules mare sense destruir embrions”.
Massimo
Gandolfini, professor de Neurologia i Neurocirurgia a la universitat de Brescia
ha dit: “La campanya one of us no és
una campanya catòlica, sinó una iniciativa de la civilització basada en la raó i
el principi fonamental de la democràcia: la igualtat de tots els homes.
L'embrió humà és, biològicament, un ésser humà, és un fill concebut en el si
matern, i és irracional matar-lo amb la finalitat d'obtenir cèl·lules mare. ¿Per
què matar un de nosaltres?”
Carlo
Casini, president de la comissió d'Afers Constuitucionals del Parlament Europeu
i president del Moviment per la Vida italià (MPV) diu que “one of us és una necessitatper tal d’aturar la massacre anual d’un milió
dos-cents mil infants, nenes i nens, concebuts, innocents, als que no se’ls
permet néixer. Europa ha de tornar a ser el continent del dret a la vida”.
Jérôme Lejeune (1926-1994) –un dels més grans especialistes mundials en
genètica i descobridor del perquè de la Síndrome
de Down– va ser convidat al Senat de França per tal que donés la seva
documentada i autoritzada opinió sobre l’avortament. Va començar fent una
pregunta als senadors: “¿Quin consell donaríem a un matrimoni amb un pare sifilític,
alcohòlic i depressiu; amb la mare desnutrida i tuberculosa i esperessin el
quart fill després d’haver-se mort el primer, i que el segon i tercer estan
vivint amb defectes congènits i infradotats?”. Un senador digué, sense dubtar,
que l’única solució era “practicar un avortament terapèutic”. Lejeune, després d’un llarg silenci, digué: “Senyor, vostè acaba de
matar Ludwig van Beethoven”.
One of us és una de les set primeres iniciatives (ICE) que
es presenten i ha de ser recolzada, almenys, per un milió de ciutadans de la
Unió Europea de 7 dels 27 estats membres, amb un mínim fixat en funció del
nombre d'eurodiputats que correspongui a cada un. A Espanya s'han de recollir,
com a mínim 40.500 firmes. Penso que no hi haurà cap problema ja que Espanya és el país amb més “iniciatives legislatives populars (ILP)”: per les
campanyes pro-vida, en defensa del matrimoni i, darrerament, sobre els
desnonaments, s'han superat el milió de signatures.
La
màquina ja s’ha posat en marxa i set estats (França, Itàlia, Alemanya, Espanya,
Regne Unit, Hongria i Polònia) han iniciat la recerca del milió de signatures. One of us ja ha rebut la certificació
preceptiva del Parlament de Luxemburg i científics i metges ja estan posant-se
a favor seu. També queda clar que no és una iniciativa dels partits polítics,
sinó dels ciutadans europeus que actuem a títol personal.
Ara ens toca fer la feina
a nosaltres: signar el document (on diu FIRMA) i cercar signatures d’amics i coneguts
nostres. Tot per internet. Tot molt fàcil. Tot en uns pocs clics!
