dissabte, 23 de març del 2013

one of us - un de nosaltres


El 13 de desembre de 2007 es va firmar el Tractat de Lisboa que és la modificació –no la substitució– dels tractats que hi havia fins aleshores per la Unió Europea i la Comunitat Europea. D’aquesta manera neix la Constitució per Europa que dóna personalitat jurídica a la UE i permet firmar acords internacionals a nivell comunitari. El Tractat de Lisboa reforça la democràcia a la UE i millora la seva capacitat de defensar dia a dia els interessos dels seus ciutadans.
Un aspecte molt important és escoltar dels ciutadans. El Tractat habilita una via per la qual els ciutadans, mitjançant la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), poden instar la Comissió Europea perquè proposi lleis, sempre que estiguin dins de la seva competència. És una forma de proposar una major "democràcia participativa" per part dels europeus.
Gràcies a això ha sorgit una iniciativa important sobre el dret a la vida. Ha sorgit one of usun de nosaltres– una iniciativa que pretén que el Parlament Europeu, Europa, reconegui la necessitat de defensar la vida del nasciturus, del no nascut, del que ja ha estat engendrat –faci un moment o ja estigui al novè mes– i té tot el dret a néixer.
La sentència del Tribunal Europeu de Justícia sobre el cas Brüstle/Greenpeace de 2011 “defineix l’embrió humà com a principi del desenvolupament de l’ésser humà”. Per tal que sigui efectiva, cal que Europa estableixi unes lleis que prohibeixin i acabin amb el finançament d’activitats que suposen la destrucció de l’embrió humà en el camp de la investigació.
També es demana la modificació dels actuals “principis ètics” en matèria d’investigació (perque no ho són pas!) del programa Horizon 2020, Programa Marc d’Investigació i Innovació de la UE pels anys 2014-2020. I també cal que la Llei de Biomedicina i la Llei de Reproducció Assistida d’Espanya siguin modificades per tal de no destruir més embrions i que les multinacionals farmacèutiques i clíniques avortives que es dediquen a la fecundació in vitro deixin de fer negoci amb la vida humana (aquesta és la millor ecologia).
El premi Nobel de Fisiologia i Medicina 2012, el doctor i investigador japonès Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, va començar a treballar amb cèl·lules adultes al contemplar un embrió al microscopi i pensar: “les meves filles eren així!”. Va arribar a la conclusió que “hi ha d’haver un altre camí per investigar emb cèl·lules mare sense destruir embrions”.
Massimo Gandolfini, professor de Neurologia i Neurocirurgia a la universitat de Brescia ha dit: “La campanya one of us no és una campanya catòlica, sinó una iniciativa de la civilització basada en la raó i el principi fonamental de la democràcia: la igualtat de tots els homes. L'embrió humà és, biològicament, un ésser humà, és un fill concebut en el si matern, i és irracional matar-lo amb la finalitat d'obtenir cèl·lules mare. ¿Per què matar un de nosaltres?”
Carlo Casini, president de la comissió d'Afers Constuitucionals del Parlament Europeu i president del Moviment per la Vida italià (MPV) diu que “one of us és una necessitatper tal d’aturar la massacre anual d’un milió dos-cents mil infants, nenes i nens, concebuts, innocents, als que no se’ls permet néixer. Europa ha de tornar a ser el continent del dret a la vida”.
Jérôme Lejeune (1926-1994) –un dels més grans especialistes mundials en genètica i descobridor del perquè de la Síndrome de Down– va ser convidat al Senat de França per tal que donés la seva documentada i autoritzada opinió sobre l’avortament. Va començar fent una pregunta als senadors: “¿Quin consell donaríem a un matrimoni amb un pare sifilític, alcohòlic i depressiu; amb la mare desnutrida i tuberculosa i esperessin el quart fill després d’haver-se mort el primer, i que el segon i tercer estan vivint amb defectes congènits i infradotats?”. Un senador digué, sense dubtar, que l’única solució era “practicar un avortament terapèutic. Lejeune, després d’un llarg  silenci, digué: “Senyor, vostè acaba de matar Ludwig van Beethoven”.
One of us és una de les set primeres iniciatives (ICE) que es presenten i ha de ser recolzada, almenys, per un milió de ciutadans de la Unió Europea de 7 dels 27 estats membres, amb un mínim fixat en funció del nombre d'eurodiputats que correspongui a cada un. A Espanya s'han de recollir, com a mínim 40.500 firmes. Penso que no hi haurà cap problema ja que Espanya és el país amb més “iniciatives legislatives populars (ILP)”: per les campanyes pro-vida, en defensa del matrimoni i, darrerament, sobre els desnonaments, s'han superat el milió de signatures.
La màquina ja s’ha posat en marxa i set estats (França, Itàlia, Alemanya, Espanya, Regne Unit, Hongria i Polònia) han iniciat la recerca del milió de signatures. One of us ja ha rebut la certificació preceptiva del Parlament de Luxemburg i científics i metges ja estan posant-se a favor seu. També queda clar que no és una iniciativa dels partits polítics, sinó dels ciutadans europeus que actuem a títol personal.
Ara ens toca fer la feina a nosaltres: signar el document (on diu FIRMA) i cercar signatures d’amics i coneguts nostres. Tot per internet. Tot molt fàcil. Tot en uns pocs clics!