Mai no m'han agradat els dentistes. El primer que vaig tenir era un amic dels meus pares. Era un xic barroer i en una de les intervencions li vaig mossegar el dit. Sempre m'ho retreia. Es deia Ramon, com jo.
El segon, jo ja emancipat, va ser un company i amic de la facultat. Ell era més gran que jo, ja era dentista i va decidir compaginar la feina amb l'estudi de Filologia i ens vam conèixer a la facultat. Vaig anar al seu consultori. Era un home ràpid, amb pressa. Jo sempre em marejava. Va decidir tenir una ampolla de conyac al consultori. Quan jo hi anava abans de començar la feina me'n feia beure un glop per prevenir el desmai. Es deia Ramon, com jo.
El tercer era més jove, mitja generació per sota meu, molt tranquil i trempat, gran conversador, rialler… El vaig avisar que el primer dentista l'havia mossegat i amb el segon em desmaiava… «Tranquil, que no et passarà res d'això». I així va ser! Va aconseguir que obrís la boca i el deixés treballar amb tranquil·litat: mai el vaig mossegar ni mai em vaig desmaiar. Tot un èxit. Manetes de plata. Es diu Antoni Maria. Potser al no dir-se com jo va funcionar millor… Llàstima que ja s'hagi jubilat!
* * *
He recordat tot això al llegir l'entrevista que ha fet La Vanguardia al meu dentista, Antoni M. Lluch, on parla de la generació silver, aquesta generació a la que pertanyem molts de nosaltres, els babyboomers, els nascuts a mitjans dels anys 40 i 60 del segle passat; aquesta generació que estem vivint la post jubilació; aquesta generació que ja tenim el cabell platejat (silver) i estem vivint la «tercera temporada de la sèrie de la nostra vida, sense guió, plena d'oportunitats i ho hem de fer amb plenitud» i que cal tenir present que arribarà «la quarta temporada, aquella que les habilitats físiques i mentals comencen a declinar. És crucial acceptar que el temps és finit i preparar-nos per mantenir la qualitat de vida… i no tenir por de la mort». Ens recorda que hem de tenir hàbits saludables, mantenir la independència i tenir un propòsit o una motivació que ens faci aixecar-nos amb il·lusió cada dia.
Les característiques de les persones de la generació silver són úniques i es distingeixen de les d'altres generacions per l'experiència, la independència, l'adaptabilitat, el benestar… I si cal destacar alguns aspectes són aquests: la perseverança, ja que viure acabada la guerra va fer que tinguessin de lluitar de valent per tirar endavant (Steve Jobs estava convençut que «la diferència entre una persona reeixida i una sense èxit, és la perseverança»); unavisió a llarg termini, la qual cosa fa que no es desanimin per aconseguir objectius llunyans; el domini de les eines tecnològiques i els seus avenços: compren en línia, paguen amb el mòbil, tenen totes les app's necessàries…; tenir un bon estat físici mental, cosa que els fa positius, amb vitalitat i desitjos de viure, resolguin situacions imprevistes i no s'espantin per quan arribi la «quarta temporada»… Això fa que sigui un grup demogràfic de valor incalculable per a la societat en general.
Antoni M. Lluch ens recorda que l'edat només és un número, que avui ens sentim més joves del què som, que no coincideix l'edat cronològica amb la biològica. Avui, quan jo em miro al mirall penso: "Doncs… no soc tan vell! Si no fos perquè a l'autobús i al metro tothom s'alça per deixar-me seure quan entro i m'he d'asseure per no fer quedar malament a qui s'ha aixecat…".
El doctor Lluch ens diu que és molt important acceptar la situació actual i que un es tan jove o vell com se sent. Que l'edat està lligada a una actitud no a un número. Henry Ford deia que «qualsevol persona que deixa d'aprendre és vella, ja tingui 20 o 80 anys. Qualsevol persona que segueix aprenent es manté jove i el més important en la vida és tenir sempre la ment jove». Són persones madures, persones que mai cauran en la Síndrome de Peter Pan tan habitual avui en dia en gent de mitjana edat.
Tot això ho explica molt bé el doctor Antoni M. Lluch en el seu llibre Generación Silver: Un nuevo estilo de vida, ¡ahora empieza lo mejor! Lluch ens explica aquí moltes de les coses que exposa en el seu lloc web sobre la generació silver i ens inspira a gestionar el nostre temps i a escriure el nostre propi guió de vida, enfrontant els desafiaments amb la serenitat i la fortalesa d'un estoic. Com que ell ha fet un posgrau de filosofia sap què és un estoic, però com afronta la vida un estoic?
Un estoic fonamenta la seva vida en que el cosmos està governat per una llei o raó universal que determina el destí el qual no pot controlar i només pot resignar-se. La felicitat només l'aconseguirà mitjançant el domini i control de les coses i les situacions, amb tolerància, autocontrol i la saviesa de saber acceptar la vida, en cada moment, tal com se'ns presenta sense deixar-se dominar pel desig de plaer, de recompensa o la por al dolor. Per a ells l'únic bé que importa és la virtut, aquell hàbit pel que fem tot acte bo amb perseverança. Avui s'ha aigualit una mica aquest concepte genèric i s'entén per estoic aquell qui és indiferent al dolor, al plaer, a la pena o a l'alegria o també aquell que reprimeix els sentiments i aguanta amb paciència tot el que li passi.
Fa uns anys vaig veure un bloc adreçat als avis i a la gent gran que parlava de situacions amb les que ens podem trobar les persones jubilades. El que és primordial és no traumatitzar-nos per la jubilació i ser conscients que jubilar ve del llatí iubilare que vol dir estar content, donar crits d’alegria… Quan arribem a la jubilació «hem de continuar fent la nostra vida amb autonomia. No podem oblidar que primer de tot som persones (dona i home) i com a tals hem de continuar cultivant les nostres aficions; tampoc podem oblidar que continuem essent un matrimoni (muller i marit) amb totes les mateixes responsabilitats derivades d’aquest compromís; i continuem essent pares (i sogres) dels nostres fills (si bé a una distància diferent de quan els teníem petits) i avis dels nostres néts».
I es referia a la terminologia les edats de la gent gran: «Abans es tenia clar qui era vell, ancià o vetust. Però avui aquesta terminologia no és vàlida ja que darrera d’ella s’hi amaguen conceptes com malalt, dependent, inactiu, improductiu… tot allò que s’associa a una vida contrària a les coses que avui exalça la societat: joventut, força, salut, diner… S'ha aixecat la veu contra els estaments oficials i les acadèmies de la llengua per tal que revisin les definicions i els conceptes i no els associïn a una edat determinada, ja que no es consideren ni vells, ni ancians i –molt menys– vetusts!». Senzillament, som gent madura, som… la generació silver!
Una conseqüència clara ha de ser que la gent gran, siguem o no avis, no podem sentir-nos com una càrrega per als fills ni els fills poden oblidar els avis a la que s’anomena la zona d’aparcament. La gent gran necessitem un equilibri afectiu dins l’entorn familiar, diferent del que teníem amb els fills a casa, però que no podem deixar de cultivar per part de tots els que formem la gran família.
Hem de ser capaços d’enfocar la vida en aquest sentit, i viure-la d’acord amb allò que el psicòleg Martin Seligman anomena la “psicologia positiva”: "què puc fer encara jo amb els meus recursos, les meves capacitats i les meves potencialitats…?". Això és el que fa el doctor Lluch: «em dedico a activitats que m'apassionen, com l'escriptura, la lectura, la fotografia, el meu jardí, escriure al meu bloc o tocar el piano».
Moltes vegades hi ha qui somia allò que farà quan es jubili, però no ho preveu ni ho prepara i allò somiat es converteix en una fantasia irrealitzable. Quan a una persona li arriba el temps de la jubilació, ha de pensar i preparar què farà el primer dia de jubilat, què farà l'endemà del darrer dia d'anar al treball i com emplenarà les vuit hores de "treball" que tenia fins aleshores… Qui associa la vida activa exclusivament a la vida laboral, aquella deixa de tenir sentit quan aquesta s’acaba i aleshores un no sap què fer i es posa a fer qualsevol cosa –per tal de no estar desenfeinat– o… a no fer res!
La jubilació ens porta a redefinir la nostra identitat. El doctor Jaume Arnau, sofròleg, sosté que l’individu ha de conèixer de forma vivencial la seva pròpia consciència per tal que així pugui aprendre a reconèixer la causa dels seus estats d’ànim i potenciar el seu propi benestar físic i psíquic: «Si una persona és capaç de conèixer quin és el seu estat emocional, el podrà gestionar. Si no ho sap, actuarà sense tenir-lo en compte».
Qui no prepara aquesta situació amb temps li arriba la “mort civil” ja que les relacions van lligades al món del treball i hi ha qui cau en la “depre”, en l'insomni, en la hipertensió… Hem de tenir clar que la jubilació ens retira de l’ocupació, però no de la vida activa! Hem de socialitzar!
I què pot fer un silver per socialitzar? «Com que en cessar l'activitat habitual es deslliga del seu entorn professional, això el pot portar a l'aïllament. Per socialitzar, és important sortir i realitzar activitats que interessin, on es pugui conèixer altres persones amb interessos similars. És important saber gestionar el temps entre la família i a activitats que ens apassionin. Es pot viure la vida al poble on la comunitat és més propera i solidària, on hi ha veïns que et coneixen i es preocupen per tu, on es poden fer a peu les activitats diàries i el moure't facilita l'exercici físic…».
Després d'aquestes consideracions sobre la generació silver el doctor Lluch ens dóna tres consells: «Primer, ser conscients de l'oportunitat que tenim en aquesta nova etapa per dur a terme allò que ens il·lusiona. Segon, no deixar que la família, la societat o un mateix ens limitin. Tercer, tenir sempre un propòsit o motivació que ens atregui i doni sentit al nostre dia a dia». Tot això ho podrem experimentar si entrem al seu lloc web on ens parla de la generació silver.
En resum: Que ens quedi clar que per a un silver la seva primera pre-ocupació ha de ser la d’establir unes determinades activitats per tal d’arribar a tenir una ocupació diària i profunda i no acabar amb una veritable preocupació per sentir-se inútil.
Entrevista a LV:
https://pocket.co/share/791af70e-f391-48e4-87db-0742cda0de6c?utm_source=pocket_reader
Lloc web:
