dissabte, 6 de desembre del 2014

la corrupció ll

Tornem a parlar de la corrupció: el passat mes d’octubre el sant Pare va rebre l’Associació Internacional de Dret Penal i els hi va adreçar un discurs que convindria que tots llegíssim, ja que no són paraules exclusives pel juristes, sinó per a tots nosaltres, per a tot ciutadà que viu en aquest món d’avui, immers en el món de la corrupció, on tot està entrelligat i on tothom coneix tot allò que passa.
Va parlar de moltes coses: incitació a la venjança, populisme penal, sistemes penals fora de control, sobre el primat de la vida i la dignitat de la persona humana, sobre la pena de mort, de les condicions de les presons, dels presos sense condemna, dels condemnats sense judici, sobre la tortura i altres mesures i penes cruels, inhumanes i degradants, sobre l'aplicació de les sancions penals a nens, ancians i a altres persones especialment vulnerablessobre algunes formes de criminalitat que menyscaben greument la dignitat de la persona i el bé comú, sobre el delicte del tràfic de persones i sobre el delicte de corrupció.

Copio textualment el que va dir Sobre el delicte de la corrupció
«L'escandalosa concentració de la riquesa global és possible per la connivència de responsables de l'àmbit públic amb els poders forts. La corrupció és ella mateixa també un procés de mort: quan la vida mor, hi ha corrupció.
«Hi ha poques coses més difícils que obrir una escletxa en un cor corrupte: «Així és el que atresora per a si i no és ric davant de Déu» (Lc 12, 21). Quan la situació personal del corrupte arriba a ser complicada, ell coneix totes les sortides per escapar d'això com va fer l'administrador deshonest de l'Evangeli (cf. Lc 16, 1-8).
«El corrupte travessa la vida amb les dreceres de l'oportunisme, amb l'aire de qui diu: «No he estat jo», arribant a interioritzar la seva màscara d'home honest. És un procés d'interiorització. El corrupte no pot acceptar la crítica, desqualifica a qui ho fa, tracta de disminuir qualsevol autoritat moral que el pugui posar en dubte, no valora els altres i ataca amb l'insult a qui pensa de manera diversa. Si les relacions de força ho permeten, persegueix a qui el contradigui.
"La corrupció s'expressa en una atmosfera de triomfalisme perquè el corrupte es creï un vencedor. En aquest ambient es vanta per rebaixar als altres. El corrupte no coneix la fraternitat o l'amistat, sinó la complicitat i l'enemistat. El corrupte no percep la seva corrupció. Es dóna en cert sentit el que passa amb el mal alè: difícilment qui el té se n’adona; són els altres els que se n’adonen i li ho han de dir. Per tal motiu difícilment el corrupte podrà sortir del seu estat pel remordiment interior de la consciència.
«La corrupció és un mal més gran que el pecat. Més que perdonat, aquest mal ha de ser curat. La corrupció s'ha convertit en una cosa natural, fins al punt d'arribar a constituir un estat personal i social relacionat amb el costum, una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics, en tota negociació que impliqui agents de l'Estat. És la victòria de les aparences sobre la realitat i del desvergonyiment impúdic sobre la discreció respectable.
«No obstant això, el Senyor no es cansa de trucar a la porta dels corruptes. La corrupció no pot res contra l'esperança.
«¿Què pot fer el dret penal contra la corrupció? Són ja moltes les convencions i els tractats internacionals en la matèria i han proliferat les hipòtesis de delicte orientades a protegir no tant als ciutadans, que en definitiva són les víctimes últimes —en particular els més vulnerables—, sinó a protegir els interessos dels agents dels mercats econòmics i financers.
«La sanció penal és selectiva. És com una xarxa que captura només els peixos petits, mentre que deixa als grans lliures al mar. Les formes de corrupció que cal perseguir amb la major severitat són les que causen greus danys socials, tant en matèria econòmica i social —com ara greus fraus contra l'administració pública o l'exercici deslleial de l'administració— com en qualsevol tipus d'obstacle interposat en el funcionament de la justícia amb la intenció de procurar la impunitat per a les mateixes males accions o per a les de tercers.»
I en el Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau del dia 1 de gener de 2015, que ja s'ha publicat, torna a parlar de la corrupció, aquest cop relacionada amb l'esclavitud. Diu:
«Entre les causes de l'esclavitud cal incloure també la corrupció dels que estan disposats a fer qualsevol cosa per enriquir-se. En efecte, l'esclavitud i el tràfic de persones humanes requereixen una complicitat que molt sovint passa a través de la corrupció dels intermediaris, d'alguns membres de les forces de l'ordre o d'altres agents estatals, o de diferents institucions, civils i militars.
«Això succeeix quan al centre d'un sistema econòmic hi ha el déu diner i no l'home, la persona humana. Sí, al centre de tot sistema social o econòmic, hi ha d’haver la persona, imatge de Déu, creada perquè fos el dominador de l'univers. Quan la persona és desplaçada i ve el déu diner succeeix aquesta trastocació de valors».
Sobra qualsevol comentari.