Va parlar de moltes coses: incitació a la venjança, populisme penal, sistemes penals fora de
control, sobre el primat de la vida i
la dignitat de la persona humana, sobre la pena de mort, de les condicions de les presons, dels presos sense
condemna, dels condemnats sense judici, sobre la tortura i altres mesures i penes cruels,
inhumanes i degradants, sobre l'aplicació de les sancions penals a nens, ancians i a altres persones especialment vulnerables, sobre algunes
formes de criminalitat que menyscaben greument la dignitat de la persona i el
bé comú, sobre el delicte del tràfic de
persones i sobre el delicte de corrupció.
Copio textualment el que va dir Sobre el delicte de
la corrupció
«L'escandalosa concentració de la riquesa global és
possible per la connivència de responsables de l'àmbit públic amb els poders
forts. La corrupció és ella mateixa també un procés de mort: quan la vida mor,
hi ha corrupció.
«Hi ha poques coses més difícils que obrir una escletxa en
un cor corrupte: «Així és el que atresora per a si i no és ric davant de Déu»
(Lc 12, 21). Quan la situació personal del corrupte arriba a ser complicada,
ell coneix totes les sortides per escapar d'això com va fer l'administrador
deshonest de l'Evangeli (cf. Lc 16, 1-8).
«El corrupte travessa la vida amb les dreceres de
l'oportunisme, amb l'aire de qui diu: «No he estat jo», arribant a
interioritzar la seva màscara d'home honest. És un procés d'interiorització. El
corrupte no pot acceptar la crítica, desqualifica a qui ho fa, tracta de
disminuir qualsevol autoritat moral que el pugui posar en dubte, no valora els
altres i ataca amb l'insult a qui pensa de manera diversa. Si les relacions de
força ho permeten, persegueix a qui el contradigui.
"La corrupció s'expressa en una atmosfera de triomfalisme
perquè el corrupte es creï un vencedor. En aquest ambient es vanta per rebaixar
als altres. El corrupte no coneix la fraternitat o l'amistat, sinó la
complicitat i l'enemistat. El corrupte no percep la seva corrupció. Es dóna en
cert sentit el que passa amb el mal alè: difícilment qui el té se n’adona; són
els altres els que se n’adonen i li ho han de dir. Per tal motiu difícilment el
corrupte podrà sortir del seu estat pel remordiment interior de la consciència.
«La corrupció és un mal més gran que el pecat. Més que
perdonat, aquest mal ha de ser curat. La corrupció s'ha convertit en una cosa
natural, fins al punt d'arribar a constituir un estat personal i social
relacionat amb el costum, una pràctica habitual en les transaccions comercials
i financeres, en els contractes públics, en tota negociació que impliqui agents
de l'Estat. És la victòria de les aparences sobre la realitat i del desvergonyiment
impúdic sobre la discreció respectable.
«No obstant això, el Senyor no es cansa de trucar a la
porta dels corruptes. La corrupció no pot res contra l'esperança.
«¿Què pot fer el dret penal contra la corrupció? Són ja
moltes les convencions i els tractats internacionals en la matèria i han
proliferat les hipòtesis de delicte orientades a protegir no tant als
ciutadans, que en definitiva són les víctimes últimes —en particular els més
vulnerables—, sinó a protegir els interessos dels agents dels mercats econòmics
i financers.
«La sanció penal és selectiva. És com una xarxa que
captura només els peixos petits, mentre que deixa als grans lliures al mar. Les
formes de corrupció que cal perseguir amb la major severitat són les que causen
greus danys socials, tant en matèria econòmica i social —com ara greus fraus
contra l'administració pública o l'exercici deslleial de l'administració— com
en qualsevol tipus d'obstacle interposat en el funcionament de la justícia amb
la intenció de procurar la impunitat per a les mateixes males accions o per a
les de tercers.
I en el Missatge per
a la Jornada
Mundial de la Pau del dia 1 de gener de 2015, que ja s'ha publicat,
torna a parlar de la corrupció, aquest cop relacionada amb l'esclavitud. Diu:
I en el Missatge per
a la Jornada
Mundial de la Pau del dia 1 de gener de 2015, que ja s'ha publicat,
torna a parlar de la corrupció, aquest cop relacionada amb l'esclavitud. Diu:
«Entre les causes de
l'esclavitud cal incloure també la corrupció dels que estan disposats a
fer qualsevol cosa per enriquir-se. En efecte, l'esclavitud i el tràfic de persones humanes requereixen una
complicitat que molt sovint passa a través de la corrupció dels intermediaris, d'alguns membres de les forces de
l'ordre o d'altres agents estatals, o de diferents institucions, civils i
militars.
«Això succeeix quan
al centre d'un sistema econòmic hi ha el déu diner i no l'home, la persona
humana. Sí, al centre de tot sistema social o econòmic, hi ha d’haver la
persona, imatge de Déu, creada perquè fos el dominador de l'univers. Quan la
persona és desplaçada i ve el déu diner succeeix aquesta trastocació de
valors».
Sobra qualsevol comentari.
