 |
| Naixement de Jesús, 1405 - Andréi Rubliov, 1360-1430 Catedral de l'Anunciació - Kremlin, Moscow |
El mes de gener de cada any el
Vaticà reuneix tots els membres del cos Diplomàtic acreditat a la Santa Seu. En
aquesta trobada el Papa aprofita l’avinentesa per intercanviar reflexions i dirigir-los unes paraules. En
el darrer discurs, el d’aquest any, entre altres coses, els digué:
M'agradaria fer
ressonar avui amb força una paraula que a nosaltres ens agrada molt: pau. La
anuncien els àngels en la nit de Nadal com a do preciós de Déu i, al mateix
temps, com a responsabilitat personal i social que reclama la nostra
sol·licitud i diligència.
Però, al costat de la
pau, el Nadal ens parla també d'una altra dramàtica realitat: el rebuig. En
algunes representacions iconogràfiques, tant d'Occident com d'Orient –penso,
per exemple, en l’esplèndida icona de la Nativitat de Andréi Rubliov– el Nen
Jesús no apareix recolzat en un bressol sinó en un sepulcre.
Aquesta imatge, que
pretén unir les dues festes cristianes principals –la de Nadal i la de Pasqua–
indica que, al costat de l’acollida joiosa del nounat, hi ha també tot el drama
que pateix Jesús, menyspreat i rebutjat fins a la mort a la Creu.
Hi ha un tipus de rebuig que ens afecta tots,
que ens porta a no veure els altres com a un germà al qual acollir, sinó a
deixar-lo fora del nostre horitzó personal de
vida, a transformar-lo més
aviat en un adversari, en un súbdit al qual dominar.
Aquesta és la mentalitat que genera la cultura del descarte que no respecta res ni a ningú: des dels animals
als éssers humans, i fins i tot al mateix Déu.
D'aquí neix la humanitat ferida i contínuament
dividida per tensions i conflictes de tot
tipus.
Bones festes de Nadal!
