nadal!

Malgrat les males notícies que continuen arribant de tots els racons del món, 

sobre tot, ara, de la Terra de Jesús, deixem que aquests dies el Nen Jesús 

continuï naixent al nostre cor, demanem-li que aturi aquesta 

escalada bèlica i que arribi la tan desitjada pau arreu de la terra! 

Bon Nadal!

bon nadal!

D’entre les festes litúrgiques que celebra l’Església la primordial és la Pasqua, la Resurrecció de Jesucrist, però el Nadal és la més entranyable i universal, la més coneguda, la que dóna un escalf tan especial que ha superat la Pasqua al cor de la humanitat.

Però, ¿de veritat sabem què és el Nadal? La nostra vida ¿està amarada per aquest aconteixement o és simplement una festa més de totes les que celebrem durant l’any? 

Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra entre els homes de bona voluntat és el primer càntic nadalenc de la història i el que ha fixat el so interior del Nadal. 

Shalom, pau en hebreu, és el terme clau que mou la humanitat sencera. La paraula hebrea és molt més rica que el sentit que li donem nosaltres. No només vol dir absència de guerra, sinó que fa referència a un món en el que hi regni la confiança i la germandat, on no hi hagi ni temors, ni carències, ni insídies, ni mendicitat… Vol dir un món on els assumptes humans es visquin amb rectitud. Vol dir un món on els homes no pretenguin fer autònomament de la terra el paradís, servint-se de la violència.

Un cop més s'acosta el Nadal i us volem desitjar que passeu unes santes festes en companyia de tots els vostres.

Bon Nadal!

Naixement de Jesús, 1405 - Andréi Rubliov, 1360-1430
Catedral de l'Anunciació - Kremlin, Moscow

El mes de gener de cada any el Vaticà reuneix tots els membres del cos Diplomàtic acreditat a la Santa Seu. En aquesta trobada el Papa aprofita l’avinentesa per intercanviar reflexions i dirigir-los unes paraules. En el darrer discurs, el d’aquest any, entre altres coses, els digué:

M'agradaria fer ressonar avui amb força una paraula que a nosaltres ens agrada molt: pau. La anuncien els àngels en la nit de Nadal com a do preciós de Déu i, al mateix temps, com a responsabilitat personal i social que reclama la nostra sol·licitud i diligència.

Però, al costat de la pau, el Nadal ens parla també d'una altra dramàtica realitat: el rebuig. En algunes representacions iconogràfiques, tant d'Occident com d'Orient –penso, per exemple, en l’esplèndida icona de la Nativitat de Andréi Rubliov– el Nen Jesús no apareix recolzat en un bressol sinó en un sepulcre.

Aquesta imatge, que pretén unir les dues festes cristianes principals –la de Nadal i la de Pasqua– indica que, al costat de l’acollida joiosa del nounat, hi ha també tot el drama que pateix Jesús, menyspreat i rebutjat fins a la mort a la Creu.

Hi ha un tipus de rebuig que ens afecta tots, que ens porta a no veure els altres com a un germà al qual acollir, sinó a deixar-lo fora del nostre horitzó personal de vida, a transformar-lo més aviat en un adversari, en un súbdit al qual dominar.

Aquesta és la mentalitat que genera la cultura del descarte que no respecta res ni a ningú: des dels animals als éssers humans, i fins i tot al mateix Déu. D'aquí neix la humanitat ferida i contínuament dividida per tensions i conflictes de tot tipus.

Bones festes de Nadal!

la tercera guerra mundial

Avui es pot parlar d'una tercera guerra combatuda "per parts", amb massacres, crims, destruccions... La primera pàgina dels diaris hauria de portar el titular: ¿A mi què m'importa? En paraules de Caín: ¿Sóc jo el guardià del meu germà?

Aquesta expressió és la que ha fet servir el Papa per denunciar la quantitat de conflictes bèlics que actualment hi ha arreu del món. Uns més esbombats i d’altres covardement silenciats. 
El Papa Francesc no calla, no silencia aquests fets: ho denuncia cada dia. No calla mai davant la guerra i les injustícies, davant la tracta de persones… En el marc del centenari de l’inici de la Gran Guerra, fa uns dies va anar a Redipuglia, a Fruili Venecia Giulia, a visitar i a resar a dos cementiris: l’austrohongarès i el militar. Allà va resar pels morts de la Gran Guerra, de totes les guerres. També les d’avui.

Sobre l'entrada a aquest cementiri, s'alça el lema desvergonyit de la guerra: ¿A mi què m'importa? La humanitat va dir: ¿A mi què m'importa?

També avui hi ha moltes víctimes… perquè també avui, a l'ombra, hi ha interessos, estratègies geopolítiques, cobdícia de diners i de poder, la indústria armamentista… I aquests planificadors del terror, aquests organitzadors del desencontre, així com els fabricants d'armes, porten escrit en el cor: ¿A mi què m'importa?

En la homilia va recordar els nombres dels caiguts: 8 milions de joves soldats i  7 milions de persones civils.

Això ens fa entendre que la guerra és una bogeria de la qual la humanitat no ha après encara la lliçó, perquè després d'aquesta hi ha hagut una Segona Guerra i moltes altres que avui estan en curs. Però ¿quan aprendrem la lliçó? Convido a tots a mirar Jesús crucificat, per entendre que l'odi i el mal són derrotats amb el perdó i el bé, que la resposta de la guerra només aconsegueix augmentar el mal i la mort.

També va recordar les paraules dels papes anteriors sobre les guerres.

Benet XV (1914): Reflexionin sobre la seva greu responsabilitat davant Déu i davant els homes de les seves resolucions dependrà la pau i l'alegria d'un sens fi de famílies, de joves, la felicitat de la gent mateixa, que vostès tenen el deure absolut de proporcionar

Pius XII (1939): La política emancipada de la moral traeix aquells mateixos que així la volen. Res no es perd amb la pau. Tot es pot perdre amb la guerra. Tornin els homes a comprendre’s, a tractar amb bona voluntat i amb respecte els drets de tothom. I se sentiran grans si estalvien la sang dels germans i la ruïna de la pàtria.

Joan Pau II (1989): Que mai es pugui repetir el conjunt de causes capaç de desencadenar un conflicte semblant: la divisió arbitrària de les nacions, els desplaçaments forçosos de les poblacions, el rearmament, l'ús incontrolable d'armes, la violació dels drets fonamentals, la imposició d'ideologies totalitàries… no poden portar més que a la destrucció de la humanitat.

Benet XVI (2012): El soroll de les armes i el crit de les vídues i els orfes  es continua escoltant: la violència i l'odi envaeixen les seves vides. ¿Per què tant d'horror? ¿Per què tanta mort? Apel·lo a la comunitat internacional que proposi solucions que respectin la dignitat de tota persona humana, els seus drets i la seva religió. Si es vol construir la pau s’ha de veure en l’altre una persona que s'ha de respectar i estimar, no un mal que s’ha d'eliminar.

I ha continuat amb l’homilia furant amb dit dintre la llaga:

Veient la bellesa del paisatge d'aquesta zona, en la que homes i dones treballen per tirar endavant les seves famílies, on els nens juguen i la gent gran somia… aquí, en aquest lloc, només encerto a dir: La guerra és una bogeria, és la destrucció: créixer destruint!

Mentre Déu porta endavant la seva creació i nosaltres, els homes, estem cridats a col·laborar en la seva obra, la guerra ho destrueix tot, també el més bonic que Déu ha creat: l'ésser humà i les relacions entre germans.

L'avarícia, la intolerància, l'ambició de poder… són els motius que alimenten l'esperit bèl·lic, i troben justificació en una ideologia; però abans hi ha la passió, l'impuls desordenat… i quan no és la ideologia, és la resposta de Caín: ¿A mi què m'importa? ¿Sóc jo el guardià del meu germà?

Aquesta actitud és justament el contrari del que Jesús ens demana l'Evangeli: Ell, el Rei, el jutge del món, és el famolenc, l'assedegat, el foraster, l'empresonat… Qui s'ocupa del germà entra al goig del Senyor; qui diu: ¿A mi què m'importa?, queda fora. Avui, des d'aquí, recordem a totes les víctimes de totes les guerres.

El cor corromput dels qui especulen amb la guerra ha perdut la capacitat de plorar. Aquest ¿A mi què m'importa? els impedeix plorar. Caín no va plorar. L'ombra de Caín ens cobreix en aquest cementiri. Es veu en la història que va de 1914 fins als nostres dies i es veu també avui aquí. 

Amb cor de fill, de germà, de pare, demano a tots i per a tots la conversió del cor: passar d'aquest ¿A mi què m'importa? al plor… La humanitat té necessitat de plorar, i aquesta és l'hora del plor.