noces d'or

Aquest és l’escrit número 100 d’aquest blog. És una xifra rodona i avui el dedicarem a una efemèrides especial, a les nostres Noces d'Or.

Cinquanta anys de matrimoni no és notícia a la premsa però per a nosaltres sí que ho és i per això volem fer-vos partícips d'aquesta celebració.

*        *        *

L’Annamaria i jo hem celebrat les Noces d’Or. El nostre casament va ser el primer pas per formar la nostra família que Déu ens ha beneït amb vuit fills. Portem cinquanta anys de convivència amb els compromisos que vam contraure el primer dia: en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa, en la joventut i en l’ancianitat. No ha estat fàcil però, gràcies a Déu, ens n'hem sortit.

L’home i la dona som l’obra mestra de la Creació. Casar-se és molt més que una associació espontània d’un home i una dona per a la gratificació mútua, és un camí diví, vocacional, és l’inici de l’amor per teixir llaços amb una altra persona d’una manera exclusiva i definitiva. El matrimoni és un gran misteri fruit d’un treball artesanal de marit i muller fet dia a dia amb paciència, perdó, oració i l’ofrena de la pròpia vida. És una necessària combinació de goigs i d’esforços de dues persones que s’estimen, que saben valorar la persona i els drets de l’altre.

Aquest compromís entre home i dona és agosarat i té una alta quota de risc, però rebutjar-lo és egoista, és no voler assumir compromisos en favor de l’altre. La família que neix de cada matrimoni és el santuari de la vida, és el lloc on anar, és el lloc on hi ha persones per estimar, és el lloc on s’aprenen a viure relacions autèntiques, és el lloc on tornes si te’n has anat… Lluitar per tirar endavant una família comporta gaudir de la bellesa de la maternitat i la paternitat, compartir desitjos i aficions, sentir alegries i tristeses…

El dia de l'aniversari el vam celebrar amb una missa on ens vam casar, a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia a la Tossa de Montbui. I després ens trobàrem per dinar. Al cap d’uns dies vam tenir el privilegi d’assistir a la missa que el Sant Pare diu cada matí al Vaticà. Després ens va rebre i li vam demanar que encomanés tota la nostra família i ens va beneir la fotografia que duiem amb tots nosaltres. 

Quinze dies després vam tancar aquesta celebració amb un viatge a Terra Santa on vam poder passejar, visitar, i contemplar els mateixos llocs que Nostre Senyor va trepitjar mentre era a la terra: on va resar, on va treballar, on va predicar, on va fer miracles, on va patir… Vam acabar el viatge visitant Saxum,  un projecte de l'Opus Dei a Terra Santa, en un poblet musulmà, prop d'Emaús.  Hi ha un centre  d'informació per a pelegrins, un centre de conferències i una futura Escola d'Hoteleria per a la promoció social de la dona. Saxum també promou el Camí d'Emaús, una iniciativa cultural on hi treballen conjuntament amb les autoritats polítiques d'Israel.