dilluns, 10 d’octubre del 2011

universitas l

La universitat actual està en quarentena. Moltes veus s’han aixecat per fer-ne alguna crítica, però com que avui gairebé totes les coses estan polititzades, segons què no es pot dir ja que no és políticament correcte. Però hi ha gent que ho diu i val la pena escoltar-los. Parlo de la Universitat en general, no d’una de concreta.
La Universitat neix, tal com la coneixem avui –lloc on s’estudien disciplines acadèmiques– el sXI, encara que el nom d’universitat no se’ls dona fins el sXIV. Alfons X en parla a les Siete Partidas com un “ayuntamiento de maestros et de escolares que es fecho en algún logar con voluntat et con entendimiento de aprender los saberes”.
Aquest és el tema important que no podem perdre de vista quan parlem de la Universitat, de la Universitas: amb afany d’aprendre! Quan neix, neix amb el desig, com indica el seu nom, d’abastar la totalitat d’una cosa, de cercar la veritat en totes les disciplines. Quan de la Universitat desapareix la veritat, desapareix la unitat de coneixements i intencions, ja no hi ha la comunitat de saber, desapareix l’alma mater i es converteix en una multitud d’individus sense un objectiu comú, en una parcel·lació d’opcions acadèmiques, en el desconcert de “descobrir” que no hi ha saviesa, que tot són respostes de conveniència.
I no s’ha de ser cap geni per tal d’adonar-se que la veritat l’hem fet desaparèixer del mapa universitari. Benet XVI diu: “és cert que la veritat sempre estarà més enllà del nostre abast, que podem buscar-la i apropar-nos-hi, però no la podem posseir del tot: més aviat, és ella la que ens posseeix a nosaltres i la que ens motiva. En l'exercici intel·lectual i docent, la humilitat és també una virtut indispensable, que protegeix de la vanitat que tanca l'accés a la veritat”. En els àmbits científic i didàctic s’ha de donar aquest peculiar servei a la Veritat per tal de no perdre el fràgil tresor de la Llibertat i exposar-se a la violència de les passions i els condicionaments que mouen el cor humà.
La persona formada en la Universitat és una persona que llegeix molt, està documentada, és sensible, aprecia l’art, entèn alguna cosa del món, de la seva història i dels seus problemes, és tolerant, té simpaties, s’interessa pels problemes de la societat, és una persona amb la qual val la pena parlar. L’universitari és una persona que ha après que en aquest lloc el temps (el gran absent d’avui!) s’esmerça amb els companys parlant del que es llegeix, del que es fa, de l’estudi, del que es recerca…
A la nostra època universitària –parlo de mitjans els anys 60 i que ens va agafar el 68– teníem clar que no estudiàvem una carrera per obtenir un títol. Teníem clar que el principal era la realització d’una vocació. La Universitat és el lloc on es madura el pensament, es forma l’intel·lecte, es forja la personalitat; és el lloc on s’adquireix el nostre tarannà obert, alegre, auster, ambiciós; és el lloc on es va a la recerca de l’excel·lència amb els demés, on s’aprèn a ser magnànim, on es dibuixa el nostre estil, el nostre nostre modus de ser i conviure; és el lloc on es descobreix a pensar i actuar per un mateix, on l’esperit obre espai a la veritat i a la bellesa. La Universitat és el gresol d’un modus de vida enfortit amb les virtuts, on hom es forma com a persona, amb interessos que transcendeixen el valor immediat d’una nota, d’un problema o d’una circumstància, per tal que siguin persones amb iniciativa, amb veu pròpia, amb passió per la veritat, amb projectes, amb esperança. La Universitat és el lloc on es pot gaudir de la intensitat de l’estudi, el lloc més escaient per a l’exercici de la llibertat, el lloc per exel·lència del cultiu de l’amistat, enfortida amb el temps i edificada amb il·lusió sobre béns preciosos: l’art, la lectura, la música, el cinema, l’esport…
El pas per la universitat ha estat un dels moments forts de la vida: ens ha forjat, ha fet que siguem on som, encara més: sense els anys universitaris no seríem qui som. Llegir Sòcrates, Plató, Aristòtil, Cervantes, Unamuno, Ramon Llull, Riba, d’Ors, Dante, Balzac, Kieragaard, Mann, Rilke, Milton, Kant… forja!. Tenir de professors Riquer, Seco, Vilanova, Sacristán, Linés, Nadal, Vilà, Maluquer, Guerrero, Alsina, Blecua, Romano, Vernet, Millàs… forja!