habemus papam

 

8 de maig de 2025. Tota la humanitat està pendent de l'elecció del nou Papa. A mitja tarda se sent renou i les "teles", els mòbils, les tablets i les xarxes treuen més fum que la xemeneia: Fumata bianca! Els cardenals acaben d'elegir el nou Papa al segon dia d'estar reunits: es farà dir Lleó XIV.

Cada vegada que hi ha una defunció d'un Papa recordo la primera vegada que ho vaig sentir. Va ser per la mort de Pius XII. Era el 9 d'octubre de 1958, a mig matí, jo tenia 13 anys i era a cal barber per tallar-me el cabell. En aquella època, encara sense teles, només  funcionaven les ràdios. A meitat de la feina el barber va engegar la ràdio, va escoltar la darrera notícia i va dir en veu alta: "Ha mort el Papa!". Els tres que érem allà, jo i dos homes més, i els dos barbers, pare i fill, vam quedar parats i tots vam seguir escoltant la notícia de la defunció del Papa.

Dels 13 anys als 80 he vist morir 7 Papes. El dia que també recordo amb claredat és el la mort de Joan Pau I: eren les vuit del matí, jo era al parking, dins el cotxe, a punt d'anar a treballar i abans d'arrencar vaig engegar la ràdio per escoltar les notícies: "Ha mort el Papa!". Érem dos o tres persones al parking a punt de marxar, vam sortir tots dels cotxes i ens vam mirar… No ens ho crèiem, feia quatre dies que havia estat elegit! Els altres tres, més propers, sí que encara tenim el record fresc.

Lleó XIV és el nom escollit pel nou Papa que −amb l'ajut de l'Esperit Sant− regeix el destí de l'Església des del passat dia 8 de maig. Tots els comentaris dels periodistes  són elucubracions, previsions, desitjos personals… Continuen els comentaris sobre si serà de dretes o d'esquerres, si serà progressista o continuista…, comentaris que serveixen per un parlament polític, però que no serveixen pel govern de l'Església. L'Església no pertany a cap Papa ni "grup". Tot són comentaris per omplir pàgines de diaris o temps d'emissió. Res que ens pugui fer saber clarament el camí que seguirà el nou Papa agustí. Chesterton, amb la seva fina ironia, va dir que que «Crist va triar com a pedra fonamental un pillastre, un fanfarró, un pusil·lànime, en una paraula, un home. Sobre aquesta pedra va construir la seva Església i les portes de l'infern no hi han prevalgut. Tots els imperis i els regnes han mort a causa de la seva debilitat malgrat haver estat fundats sobre homes forts. Només l'Església cristiana històrica va ser fundada sobre un home feble, i per això és indestructible».

L'Església es distingeix de totes les institucions humanes perquè ha estat fundada comptant amb la feblesa dels homes, pecadors. L'Església tria com a pedra fonamental homes febles com Pere o el finat Francesc i és capaç de sobreviure a les tempestes més ferotges. Totes les institucions humanes no compten amb la feblesa humana i es condemnen inexorablement a l'extinció, encara que hi hagi homes excepcionals com hi ha hagut des dels inicis de la nostra història fins avui. 

Crist funda l'Església sobre les espatlles de dotze homes que, inclús després de la Resurrecció, estan tancats, espantats i terroritzats. Resen i ploren en els que seran els últims moments d'intimitat de les seves vides abans convertir-se en instruments de Crist per a la redempció de tota la humanitat. S'obren als demés, donen la seva pròpia vida i així va arribar la transformació del món. Una transformació −arribada la plenitud dels temps− que va ser possible gràcies a l'Esperit Sant i als tres corrents que la van inspirar: la filosofia dels grecs, el dret romà i les seves comunicacions i a la religió monoteista dels jueus.

Europa, cristianitzada inicialment per sant Pau, avui es troba orfe de la saba que la va impregnar durant molts segles. Ja fa temps que els diferents Papes ens ho recorden contínuament i a l'actual Lleó XIV no li han faltat gaires minuts per recordar-nos-ho.

L'actual Papa Lleó XIV, recent ordenat sacerdot,
 saludant Joan Pau II 

Al nou Papa, segur que li han passat pel cap els problemes mundials que ha d'afrontar, però té clar el que ha de fer: tenir cura amorosa de la Creació, sentir-se Fill de Déu, i donar la vida en servei als demés. Així ho explicava en una homilia de fa anys al Perú. Comentant les tres lectures del dia deia: 

En la lectura de la pàgina del Gènesi, Déu crea l'home del fang de la terra i el posa com administrador del Jardí de l'Edèn, com el seu representant, perquè en tingui cura. És un signe visible de la Providència de Déu que manifesta la seva cura amorosa per la Creació. El treball ordinari és el lloc de trobada amb Déu i l'hi hem d'oferir com a ofrena agradable.

La lectura de sant Pau ens parla de la dignitat de ser fills de Deu. La filiació divina és un abandó total a la Providència divina. Convençuts d'aquesta filiació ens esforçarem per viure al lloc on ens ha col·locat per saber viure totes les situacions de la vida, fins i tot les doloroses.

La lectura de l'Evangeli ens parla de la nova missió que Jesús encomana als apòstols: ser pescadors d'homes. Rema mar endins! Aquesta és la nova missió que els dóna: fer partícips als altres de la felicitat d'haver trobat Jesús. Pere dubta, protesta, es resisteix a la paraula del Senyor, una cosa que de vegades fem en la nostra vida. Però reconeixent-se pecador, va escoltar, va confiar, va respondre, amb la seva debilitat humana però confiant en la paraula de Crist. Jesús ens crida a nosaltres a donar les nostres vides al servei als demés.

A Chiclayo, en plena pandemia, recorria els carrers 
deserts beneint les cases amb el Santíssim