El tema de la pederàstia no està tancat. Tots els mitjans de comunicació, a excepció d'alguns, o no en parlen o només parlen de la pederàstia a l'Església Catòlica que -com tothom sap- només representa un 3% del total d'aquesta execrable xacra social.
La pederàstia té moltes ramificacions i moltes maneres diferents de portar-la a terme. Una d'aquestes és el tràfic de criatures per després vendre-les i fer-les servir pel que calgui (venda d'organs, prostitució de menors, abús sexual, bordells de luxe…) ja que és un gran negoci a nivell mundial. Els USA són el consumidor number one de sexe de nens en tot el món.
Als Estats Units hi ha una xarxa que cada any fa que "es perdin" milers de criatures de països sud-americans, nens i nenes, sense que se sàpiga perquè ni on van a parar. Molts pares (d'Hondures, Mèxic, Guatemala, Colòmbia…) envien els seus fills als USA pensant que tindran una vida millor que la seva. Quan hi arriben l'administració americana els registre i els encomana a un "tutor". Quan algú va a veure com està aquesta criatura resulta que… no hi és! S'ha perdut…! En els darrers dos anys se n'han "perdut" 85.000!
Eduardo Verástegui i Alejandro Monteverde, mexicans, productor i director de pel·lícules, han estat capaços de filmar Sound of freedom, una pel·lícula, basada en fets reals, que denuncia aquesta xacra. La pel·lícula es va acabar el 2018 i la Fox estava d'acord en distribuir-la. Però quan la Fox la va comprar Disney aquesta no la va voler distribuir. Tampoc Netflix, ni Amazon, ni Lionsgate la van voler distribuir, primer perquè la pedofília utilitza aquests mitjans de comunicació per difondre la pornografia i després perquè el protagonista, Jim Cavizel és un catòlic declarat. Ho va fer Angel Studios, una modesta productora afincada l'estat d'Utah, als USA.
Sound of freedom es va finançar amb un micro-mecenatge de 5M$ aportats per 7 mil persones. El pressupost va ser de 14,5M$. Tota aquesta campanya en contra no ha fet més que potenciar la pel·lícula ja que en les primeres setmanes de projecció als USA havia recaptat 180M$. Avui supera els 250M$.
Si bé la pel·lícula està ben feta i interpretada no han faltat des del començament posicions enfrontades sobre ella i no precisament des d'un punt de vista tècnic, sinó per la temàtica que tracta que té relació amb la política dels Estats Units. Els poderosos sectors cinematogràfics i un ampli sector de la societat declaradament no la volien i d'altres han optat per silenciar-la. Un dels pocs que ha animat a la gent a veure-la ha estat Mel Gibson defenestrat de Hollywood des de La passió de Crist i defensor de la lluita conta la pedofília.
Els motius? Potser la temàtica, però també s'ha de tenir en compte que productors i director són persones declaradament catòliques, defensores de la família, de la castedat abans del matrimoni, en contra de l'avortament… i en la pel·lícula es parla de Déu, de l'oració… I aquí és on el món laïcista i liberal entra "a matar" ja que això ho consideren propaganda religiosa.
Tim Ballard és el protagonista de la pel·lícula: és un personatge real, viu, i és un dels qui treballen per destapar la conxorxa pedòfila als estats Units. La pederàstia és un greu problema. I el més greu és que des d'àmbits woke es justifica. Com diu ell: “s'està intentant donar als joves allò que realment no és sinó pornografia, programes d'educació sexual que els ensenyen a masturbar-se, a 'reconèixer' el cos del sexe contrari, a que tinguin dret a tenir relacions amb qui els doni la gana o intentant que els nens tinguin, als 13 anys, edat per 'consentir'. És terrorífic! Ja veig els pedòfils salivar amb totes aquestes polítiques. Volen els nens sexualitzats”.
Eduardo Verástegui, també ha estat focus de les crítiques i també ha respost. Fa dècades que denuncia la situació dels menors no acompanyats als Estats Units. I sap a què s'enfronta. Així ho assenyala: “És un problema global, humà, pervers… Qui són els que no volen que es vegi la pel·lícula? No seran els que hi estan involucrats? Jo m'enfronto amb tota una indústria de més de 150 bilions de dòlars. No és poca cosa. Enviaran el seu exèrcit a atacar per tot arreu… Volen parar-nos els peus, però ja no poden parar a milions de persones”.
Davant d'aquesta situació Eduardo Verástegui ha comunicat que: “Després d'un període de discerniment, he pres la decisió més important de la meva vida: acabo d'inscriure a l'Institut Nacional Electoral la meva intenció com a aspirant a candidat independent a la presidència de la República Mexicana per a les eleccions del 2 de juny, 2024".
“La meva lluita és per la vida. La meva lluita és per la llibertat. És hora de treure del poder als mateixos de sempre. El nostre país necessita una nova manera de fer política, per eradicar la corrupció i la impunitat. Vull canviar Mèxic i no serà per la via de sempre, pels mateixos partits de sempre, pels mateixos polítics de sempre, per les mateixes promeses de sempre”.
“Lamentablement avui, el lloc més perillós del planeta, on es produeixen més morts, és el ventre de la mare. Si un polític no és capaç de defensar els més petits del seu país, els nadons que estan al ventre d'una mare i corren el risc de ser avortats, aleshores em pregunto a qui estan defensant?”.
El tema no és nou. Ja el 68 es va publicar un manifest justificant la pederàstia. I hi ha grups de pressió homosexuals que la continuen justificant. El problema és que per a la seva perversió necessiten menors..., nens i nenes…, els més vulnerables…, i així els converteixen en els seus esclaus. S'ha de parar aquesta barbàrie. Com diu Ballard-Cavizel a la pel·lícula: ”…els fills de Déu no estan en venda.“
