persones 1 - Dante Alighieri ll - obres

La Vita Nuova, primera obra coneguda del Dant, va ser escrita en poesia poc després de morir Beatriu, la seva “estimada”. El tema de l’obra és l’amor platònic que sent per Beatriu que li durarà tota la vida. La Vita Nuova és la renovació vital que experimenta el Dant davant la bellesa de Beatriu i el seu enamorament. La Vita Nuova és un prosímetre, una obra escrita en vers i en prosa. Consta de 31 poemes lírics i 42 capítols en prosa, afegits més tard, que il·lustren els poemes amb les etapes del seu amor des que coneix Beatriu fins la seva mort. La bellesa de la persona estimada és exalçada i retratada pel poeta. Els poemes estan escrits sota els cànons del dolce stil nuovo com l’anomena el mateix Dant al cant XXIV del Purgatori. Aquest moviment es diferencia dels poetes anteriors perquè és més intel·lectual i fa una poesia més refinada, de més qualitat, metafòrica i de doble significat. Serà Francesco Petrarca qui doni forma definitiva a aquest incipient moviment que, a banda de ser la primera manifestació de la veritable tradició literària a Itàlia, s’origina en les obres dels trobadors de Provença i va ennoblir la llengua vernacla toscana, destinada a convertir-se en l'idioma nacional italià.

 Convivio és la primera de les obres del Dant escrita després de l'expulsió de Florència. Està escrita en llengua vulgar, que l'entenien precisament aquells que no havíen tingut l'oportunitat d'aprendre ciència. El Convivio neix d’un acte d’ambició generosa: brindar un “banquet de saviesa” a tots els que desconeixien el llatí i compartir amb un públic laic els coneixements reservats als ambients universitaris i clericals. La llengua vulgar és l’instrument necessari per aconseguir aquesta finalitat. Es dirigeix als nobles que viuen fora de les ciutats, als senyors feudals, a les grans famílies de la Itàlia del centre-nord que li donen hospitalitat. Dant, al Convivio, comparteix amb Ramon Llull la pràctica de l’autoreferència i de l’autocitació. Dant es queda sol: només ell podia fundar una prosa doctrinal digna d’igualar el llatí universitari. L’únic poeta vulgar que hi troba lloc és el propi Dant: al Convivio no queda espai per a cap altre poeta vulgar que no sigui ell.

De Vulgari Eloquentia és un assaig escrit en llatí en el que vol donar importància a les llengues vulgars, la mateixa dignitat que s’atorgava al llatí. Dant vol unificar la llengua en una Itàlia sorgida de la desfeta de l’Imperi Romà, amb dotzenes de petits estats que no compartien ni llengua ni cultura. Fins a catorze idiomes es parlaven des del vulgar de Sicília al friülà (furlan en friülès). Dant diu que els rimatori, els versaires en vulgar, es podien comparar amb el litterati, els poetes llatins i grecs, els únics que fins a aquell moment havien tingut dret al títol de poetes. Volia promoure la llengua vulgar en uns ambients que feien servir el llatí i volia arribar al que ell deia el vulgar il·lustre, una llengua que pogués convertirse en l’idioma de tots els estats d’Itàlia. I amb la Commedia ho va axconseguir.

De Monarchia és la millor de les obres doctrinals de Dant. És un tractat polític en tres llibres, escrit en llatí, i del que no se’n sap la data exacte que el va escriure. Vol demostrar que la monarquia temporal, denominada Imperi, és un principat únic, necessari per al benestar, la pau i l’harmonia del món i per a poder complir el fi terrenal dels homes. La filosofía i la Revelació son els mitjans per tal d’aconseguir la felicitat terrena i la celestial. Afirma que l'autoritat de l'emperador deriva directament de Déu però proclama la independència de l'Imperi i de l'Església. Si bé l’emperador ha de reverencial el Papa, aquest no pot usurpar l’autoritat de l’emperador. El 1329 es va fer cremar públicament el llibre per herètic.

Les tretze Epistolae que es conserven només són una petita part de les que va escriure. N’hi ha que les escriu per ell mateix: en una exulta per l’anunci de l’arribada del príncep Enric de Luxemburg; en una altra renuncia a acceptar l’amnistia amb les condicions que li oferia Florencia per tornar a la seva estimada ciutat; en una tercera fa uns comentaris sobre la Commedia. Un parell les va escriure en representació dels desterrats de Florencia. Las dues Eglogae les va compondre a Ravena. Són d’imitació virgiliana i en elles defensa la seva popsició a utilitzar la llengua vulgar en comptes del llatí. Queda Questio de situ et forma aque et terre, un tractat de física, escrit a Verona el 1320, per demostrar que l'esfera de l'aigua i de la terra no són concèntriques.

De la Divina Comedia en parlarem en el proper escrit