
Hi ha moltes coses que són una
vergonya i massa vegades el que tots fem –polítics, governants i ciutadans– és
mirar capa l’altra banda per tal de no sentir-nos-hi implicats. Aquesta que
cita el sant Pare és la més greu i esfereïdora: el mercadeig amb persones i el
que encara cap organisme internacional plantegi el tema per trobar solucions per tal d'eradicar l’esclavitud: de la droga, de la
prostitució, dels infants, dels migrants…
És una vergonya que els politics només estenyin el cinturon dels altres i al seu hi
vagin fent forats nous. En els pressupostos generals de l’estat espanyol hi ha
previst un increment del sou dels polítics en un 28,5% per fer front a les
eleccions europees mentre van treient pagues extres i rebaixen sous i pensions
dels que treballem cada dia.
És una vergonya que els banquers només visquin pel seu negoci, al marge de les
situacions compromeses de moltes persones que s’han quedat sense casa però amb
el deute de la hipoteca i que les multinacionals esclavitzin persones de països no desenvolupats per fer-les treballar per quatre “duros”.
És una vergonya que en una època amb la crisi que estem passant s’incrementi el
nombre de milionaris en 47.000 persones, un 13% més en el període d’un any
(estudi de Crédit Suisse).

És una vergonya els sous i els privilegis que tenen els polítics arreu
del món: ajudes al transport, viatjes gratis en classe vip, dietes diàries, comunicacions gratis al despatx propi i a casa (iPhone, iPad, PC, adsl…), allotjament, no paguen la seguretat soacial… Però centerm-nos a casa nostra. Parlament i govern català, parlament,
senat i govern estatal, parlaments i governs de les altres 16 comunitats
autònomes, grups parlamentaris, comissions, portaveus, diputacions, un grapat
de regidors dels ajuntaments (i segur que em deixo coses). Tot això suma una
xifra que ronda les 160.000 persones amb uns sous astronòmics i que no se’ls
rebaixen. I si ho fan és a manera testimonial: què se li’n dóna al president de
la Generalitat deixar de cobrar una paga extra si cobra 144.000 € (sí, sí, cent
quaranta-quatre mil € l’any!, 12.000 € al mes) quan un treballador no
mileurista pot arribar als 24.000 € anuals dels que s’han de deduir el pagament
religiós de tots els impostos que li pertoquen.
És una vergonya que el Congres dels Diputats hagi refusat (No se admite a trámite) una Iniciativa Legislativa Popular
presentada amb més de 500.000 signatures de ciutadans per eliminar els
privilegis que tenen els polítics quan deixen d’exercir el càrrec.
És una vergonya que hi hagi la corrupció que hi ha tant a nivell polític i social. I
que els bàrbars d’abans no es trobin a l’altra banda de la frontera, sinó que
siguin els qui ens governen des de fa temps: una caterva d’ineptes, interessats
i egoïstes. I que siguin aquests els qui promouen el macroprostíbul de La Jonquera i els megacasinos de Madrid i Tarragona.
És una vergonya que hi hagi 20 Mlns de persones víctimes d’aquest tràfic i
esclavitud: nens, nenes i gent gran obligats a pidolar al carrer, nens i nenes
forçats a consumir droga per tal que després en siguin distribuïdors, assassinats
dels nens i adolescents que han volgut sortir de l’organització, noies forçades
a prostituir-se, gent que ha de fer treballs forçats…
