dijous, 10 d’abril del 2014

una nova "virtut": la frivolitat

Una de les manifestacions que avui està de moda entre molta gent i que ha calat fort en la societat és el de la frivolitat. Hi ha molta gent frívola, no només des del punt de vista de l’exaltació de coses mundanes –la bellesa corpopral, el plaer sexual, el confort material, els dictats de la moda, el reconeixement individual…– sinó també per la difusió d’espectacles i programes televisius, de publicacions amb predomini de temes i aspectes sensuals mal dits de “cor” i que només fan referència a situacions “infradiafragmàtiques”. No. La frivolitat ha arribat avui a les maneres de fer i pensar, a l’intel·lecte.
L'origen de la paraula frívol ve de l'adjectiu llatí  frivolus, i aquest sembla ser que ve d’una arrel indoeuropea que significava trencar en trossos i s’aplicava als recipients de fang. D’aquí que d’un recipient trencat –que ja no servia per a res–  sorgissin els sentits de fútil, sense valor, de poca importància i derivessin –referit a les persones– en superficial, va, lleuger, vel·leïtós, insubstancial…
Una  persona frívola, per tant, és una persona d’escassa consistència, que no té arguments de rellevància, que no es comporta seriosament, incapaç de sentiments profunds. Interessat només per la vanitat de les coses mundanes –aquestes sí que se les pren seriosament: el futbol, la F1, les motos GP– és incapaç de fer-ho amb els temes que valen la pena, importants, profunds, sobre l’home, la vida i les relacions humanes.

Avui la societat ha erigit la frivolitat en la “virtut” per excel·lència: es tracta d’evitar la discussió dialèctica, de fugir de l’autenticitat com actitut vital, de tenir una actitud epidèrmica, amb la broma continua i l’acudit sempre a la punta de la llengua… És el pensiero debole, el pensament fràgil, dèbil, sense idees, sense sentiments, sense creences, i amb el qual hem d’”adoctrinar” els nostres fills i néts per tal que no arribin ser ni fundamentalistes, ni fanàtics, ni intolerants. Una societat frívola és una societat desinformada, manipulada, intimidada, doblegada… sense que sigui conscient que li passa això.

La persona frívola és una persona light, la que viu una vida light: cocacola sense cafeina, tabac sense nicotina, llet sense nata, dolços sense sucre, menjar sense calories, sense grasses…, tot sense riscos! I això fa que tot allò light que ha incorporat a la seva manera de fer, ho incorpori també a la seva manera de ser. I així es converteix en una persona sense conviccions, sense compromisos, seduïda per la mundanitat, curiososa, amb molta informació però amb poca educació humana, pragmàtica, tòpica… I viu en una societat líquida, en un ambient vital semblant a una gran caldera que bull i on tot es dissol i es barreja, on hi ha un clima sense punts ferms, doncs mentre s’intenta resoldre un problema concret, la realitat avança i canvia tan ràpidament que els instruments projectats per reslodre-ho ja han quedat desfassats.    
La persona frívola és aquella que té una manera de veure i viure la vida i una actitud de superficialitat que sembla que s’interessa per tot, però mai és capaç de fer una síntesi d’allò que percep, viu la immediatesa i això la fa trivial, etèria, volàtil, banal, permissiva, que va a la deriva, sense idees clares, sense creure en res, atrapada per l’excés d’informació, indiferent, materialista, hedonista, amb manca de compromís, consumista, relativista, freda… La seva ideologia és el pragmatisme, la seva norma de conducta allò que està de moda, la seva consciència l’estadística…
La persona frívola és aquella que acaba amb la catarsis més actual: deixa d’adequar la seva manera de viure a la seva manera de pensar (costa, avui, ser conseqüent) per adequar la seva manera de pensar a la seva manera de viure (la vida ha canviat). Quan més desconeix l’home el sentit de la seva vida, més trepidant és el ritme de vida que s’imposa i més ple es troba d’un gran buit moral.

El circ al sXXI
El circ al sI
I així ha d’ampliar vacances i caps de setmana, tota la seva jornada ha d’estar plena d’activitat per tal de no quedar-se amb si mateix i no haver de fer l’esforç de pensar. Al matí, quan s’aixeca, encén la ràdio, posa la tv, mira l’iPad per si té alguna novetat, connecta el mòbil per veure els whatsapp’s rebuts mentre els contesta sobre la marxa i la seva filla li pregunta no sap què (què vol ara la nena?) i li respon: –Pregunta-ho a la mare…, es posa la jaqueta, diu –Adéu! als de casa, tanca la porta, truca l’ascensor…, es posa nerviós perquè ha parat a dos pisos (què fa la gent que va tan poc a poc?), entra a l’ascensor, saluda el veí que no sap ben bé qui és, arriba al garatge, pitja el comandament automàtic del cotxe, obre la porta, s’engega el CD que té posat sempre, entra i seu al cotxe, es posa el cinturó, engega el motor, arrenca, surt del parking, enfila la carretera… al fi lliure!, i prem l’accelerador per no arribar més tard de deu minuts a la feina. La tornada a casa és semblant. Aquest és l’home frívol: un covard envoltat d’una continua activitat que no vol pensar per tal de no haver de ser conseqüent amb els seus pensaments.
La persona frívola no vol ni el bé ni el mal, però per aquest camí no arriba mai enlloc. Vol viure allò de in medio virtus, però ho fa servir per encobrir la comoditat, la murreria, la tebiesa, la manca d’ideals… sense arribar mai al moll de l’os, sempre en allò que és accidental: poder, fama, diner… allò que avui vesteix la “qualitat de vida” actual.

La persona frívola és aquella que sempre pensa que els consells són per als altres i no per a ella; aquella que sempre té l’excusa barata del “no m’agrada comprometre’m en res”; aquella que rep la sentència de l’escriptura: tant de bo fossis fred, o calent! Però perquè ets tebi, ni fred, ni calent, estic a punt de vomitar-te de la boca.

Això és la frivolitat. Aquest és l’“estil de vida” que avui presideix la vida pública, les relacions socials, les institucions educatives i els mass media. És l’expressió clara del relativisme i de la permissivitat fruit dels quals no es poden tenir conviccions fonamentals (sempre que no siguin les meves) i així es deixa de tenir respecte per la vida (dels altres), per la llibertat (dels altres), i es deixa de ser tolerant i solidari amb tots aquells que el Papa Francesc aplega sota els termes: de los explotados, de los sobrantes, de los desechados, de los excluídos, de los cartoneros, de los sin papeles, de los descartados, de los periféricos.
 
Aquest és l’ambient que ens toca viure avui, i per tal de no caure en la frivolitat –per tal de no ser persones light, de no caure de la societat líquida i de tenir conviccions fortes– cal que la nostra manera de jutjar els fets, tot allò que es fa i es diu a la llar i la serietat amb que tractem els temes importants, fugin dels tractaments frívols que envolten la societat d’avui.