Una de les manifestacions que
avui està de moda entre molta gent i que ha calat fort en la societat és el de
la frivolitat. Hi ha molta gent frívola, no només des del punt de vista de
l’exaltació de coses mundanes –la bellesa corpopral, el plaer sexual, el
confort material, els dictats de la moda, el reconeixement individual…– sinó
també per la difusió d’espectacles i programes televisius, de publicacions amb
predomini de temes i aspectes sensuals mal dits de “cor” i que només fan
referència a situacions “infradiafragmàtiques”. No. La frivolitat ha arribat
avui a les maneres de fer i pensar, a l’intel·lecte.
L'origen
de la paraula frívol ve
de l'adjectiu llatí frivolus, i aquest sembla ser que ve
d’una arrel indoeuropea que significava trencar en trossos i s’aplicava als
recipients de fang. D’aquí que d’un recipient trencat –que ja no servia per a
res– sorgissin els sentits de
fútil, sense valor, de poca importància i derivessin –referit a les persones–
en superficial, va, lleuger, vel·leïtós, insubstancial…
Una
persona frívola, per
tant, és una persona d’escassa consistència, que no té arguments de
rellevància, que no es comporta seriosament, incapaç de sentiments profunds.
Interessat només per la vanitat de les coses mundanes –aquestes sí que se les
pren seriosament: el futbol, la F1, les motos GP– és incapaç de fer-ho amb els
temes que valen la pena, importants, profunds, sobre l’home, la vida i les
relacions humanes.
Avui la societat ha erigit la
frivolitat en la “virtut” per excel·lència: es tracta d’evitar la discussió
dialèctica, de fugir de l’autenticitat com actitut vital, de tenir una actitud
epidèrmica, amb la broma continua i l’acudit sempre a la punta de la llengua…
És el pensiero debole, el pensament
fràgil, dèbil, sense idees, sense sentiments, sense creences, i amb el qual hem
d’”adoctrinar” els nostres fills i néts per tal que no arribin ser ni
fundamentalistes, ni fanàtics, ni intolerants. Una societat frívola és una
societat desinformada, manipulada, intimidada, doblegada… sense que sigui
conscient que li passa això.
La
persona frívola és una persona light, la que viu una vida light:
cocacola sense cafeina, tabac sense nicotina, llet sense nata, dolços sense
sucre, menjar sense calories, sense grasses…, tot sense riscos! I això fa que
tot allò light que ha incorporat a la
seva manera de fer, ho incorpori
també a la seva manera de ser. I així
es converteix en una persona sense conviccions, sense compromisos, seduïda per
la mundanitat, curiososa, amb molta informació però amb poca educació humana,
pragmàtica, tòpica… I viu en una societat
líquida, en un ambient vital semblant a una gran caldera que bull i on tot
es dissol i es barreja, on hi ha un clima sense punts ferms, doncs mentre
s’intenta resoldre un problema concret, la realitat avança i canvia tan
ràpidament que els instruments projectats per reslodre-ho ja han quedat
desfassats.
La persona frívola és
aquella que té una manera de veure i viure la vida i una actitud de
superficialitat que sembla que s’interessa per tot, però mai és capaç de fer
una síntesi d’allò que percep, viu la immediatesa i això la fa trivial, etèria,
volàtil, banal, permissiva, que va a la deriva, sense idees clares, sense
creure en res, atrapada per l’excés d’informació, indiferent, materialista,
hedonista, amb manca de compromís, consumista, relativista, freda… La seva
ideologia és el pragmatisme, la seva norma de conducta allò que està de moda,
la seva consciència l’estadística…
La persona frívola és
aquella que acaba amb la catarsis més actual: deixa d’adequar la seva manera de
viure a la seva manera de pensar (costa,
avui, ser conseqüent) per adequar la seva manera de pensar a la seva manera
de viure (la vida ha canviat). Quan
més desconeix l’home el sentit de la seva vida, més trepidant és el ritme de
vida que s’imposa i més ple es troba d’un gran buit moral.
El circ al sXXI |
El circ al sI |
I així ha d’ampliar
vacances i caps de setmana, tota la seva jornada ha d’estar plena d’activitat
per tal de no quedar-se amb si mateix i no haver de fer l’esforç de pensar. Al
matí, quan s’aixeca, encén la ràdio, posa la tv, mira l’iPad per si té alguna
novetat, connecta el mòbil per veure els whatsapp’s rebuts mentre els contesta
sobre la marxa i la seva filla li pregunta no sap què (què vol ara la nena?) i
li respon: –Pregunta-ho a la mare…,
es posa la jaqueta, diu –Adéu! als de
casa, tanca la porta, truca l’ascensor…, es posa nerviós perquè ha parat a dos
pisos (què fa la gent que va tan poc a poc?), entra a l’ascensor, saluda el veí
que no sap ben bé qui és, arriba al garatge, pitja el comandament automàtic del
cotxe, obre la porta, s’engega el CD que té posat sempre, entra i seu al cotxe,
es posa el cinturó, engega el motor, arrenca, surt del parking, enfila la
carretera… al fi lliure!, i prem l’accelerador per no arribar més tard de deu
minuts a la feina. La tornada a casa és semblant. Aquest és l’home frívol: un covard envoltat d’una continua
activitat que no vol pensar per tal de no haver de ser conseqüent amb els seus
pensaments.
La persona frívola no vol
ni el bé ni el mal, però per aquest camí no arriba mai enlloc. Vol viure allò
de in medio virtus, però ho fa servir
per encobrir la comoditat, la murreria, la tebiesa, la manca d’ideals… sense
arribar mai al moll de l’os, sempre en allò que és accidental: poder, fama,
diner… allò que avui vesteix la “qualitat de vida” actual.
La persona frívola és
aquella que sempre pensa que els consells són per als altres i no per a ella;
aquella que sempre té l’excusa barata del “no m’agrada comprometre’m en
res”; aquella que rep la sentència de l’escriptura: tant de bo fossis fred, o calent! Però perquè ets tebi, ni fred, ni
calent, estic a punt de vomitar-te de la boca.
Això és la frivolitat.
Aquest és l’“estil de vida” que avui presideix la vida pública, les relacions
socials, les institucions educatives i els mass
media. És l’expressió clara del relativisme i de la permissivitat fruit
dels quals no es poden tenir conviccions fonamentals (sempre que no siguin les
meves) i així es deixa de tenir respecte per la vida (dels altres), per la
llibertat (dels altres), i es deixa de ser tolerant i solidari amb tots aquells
que el Papa Francesc aplega sota els termes: de los explotados, de
los sobrantes, de los desechados, de los excluídos, de los cartoneros, de los
sin papeles, de los descartados, de los periféricos.
Aquest és l’ambient que
ens toca viure avui, i per tal de no caure en la frivolitat –per tal de no ser
persones light, de no caure de la
societat líquida i de tenir
conviccions fortes– cal que la nostra manera de jutjar els fets, tot allò que
es fa i es diu a la llar i la serietat amb que tractem els temes importants,
fugin dels tractaments frívols que envolten la societat d’avui.