California
Las Californias és el nom que
originàriament tenia la zona de l'antic Virreynato
de la Nueva España i que actualment comprèn els estats mexicans de la Baja California y Baja California Sur i l’estat de California dels Estats Units. És la zona
occidental del continent americà que llinda amb l’Oceà Pacífic. A aquesta zona hi vivien, de temps
immemorial, els nadius americans. El 1533 una de les expedicions terra endins
feta per Hernán Cortés arribà a la Baixa Califòrnia.
"L'illa" de Califòrnia |
Van creure que era una illa i
així figura fins i tot en algun mapa, tardà, del sXVII. Hi va haver diferents
expedicions per conèixer el territori californià, però no fou fins el 1539 que
es va començar a reconèixer la zona. El 1542 una nova expedició descobreix que
no és una illa sinó una península, una llesca de terra voltada pel Mar de Cortés, o de Califòrnia, i pel Mar del Sud (l’Oceà Pacífic).
Les missions dels jesuïtes i dels dominics |
Però contra el
que no pugueren lluitar fou contra l’ordre del rei que decretava la seva
expulsió. El 1767 el rei Carles III,
sospitant que els jesuïtes
intentaven interferir en els assumptes d’Estat, decretà la seva expulsió de
tots els dominis de la corona, la qual cos a incloïa el Virreynato de la Nueva España. Els jesuïtes van haver de
marxar i deixaren les missions disseminades per tot el virregnat. El mateix any 1767 els jesuïtes varen
ser substituïts per setze franciscans, que eren a la zona de Querétaro des de
1749, i que continuaren la gran tasca dels jesuïtes.
Malgrat
la feina feta pels jesuïtes, Califòrnia va ser gairebé ignorada durant dos-cents anys, fins que Espanya s’adonà que a Califòrnia necessitava defenses més
fortes per lluitar contra anglesos i russos que avançaven per aquesta zona. Dos anys després de l’expulsió dels
jesuïtes, el 1769, el rei nomenà al català Gaspar
de Portolá governador de la Baixa Califòrnia. Anà allà acompanyat pels franciscans i Fra Juníper hi anà per
tal de fer cap i organitzar les missions allà on ells hi facin assentaments.
Amb la Guerra de la Independència de Mèxic
(1810-1821) aquesta part de l’Alta Califòrnia deixà de ser espanyola per passar
a ser una de les tres províncies interiors de Mèxic. El 1822 començà la
transcisió pacífica d’aquesta zona al nou estat mexicà. Vint-i-cinc anys
després el govern mexicà perdé l’Alta Califòrnia davant els Estats Units pel Tratado de Guadalupe Hidalgo, signat al
final de la guerra entre els dos estats (1846-1848) i com a condició per
l’obtenció de la pau.
Fra Juníper missioner
Ni les classes que donava a la Universitat, ni el seu doctorat, ni la
predicació, ni la fama que tenia, van fer que Fra
Juníper deixés de sentir la necessitat d’anar a les missions. El 1749 deixà la Universitat, la prèdica i l’illa i salpà, des de Cádiz, amb vint
franciscans més, cap a Nueva España (México)
per dedicar-se a missionar per terres americanes. No va ser una decisió
infantil ni improvisada, sinó una resposta a la vocació que sentia de donar a
conèixer Jesucrist a la gent de les terres americanes. Tenia 36 anys.
La zona de Sierra Gorda a Querétaro |
Aquí vivien els indis pame i
en aquestes missions arribaren a reunir 3500 indis i organitzaren l’estructura
catequètica i laboral de la zona de tal manera que es convertí en model per les
altres missions. Quan hi arribà Fra
Juníper el primer que va fer va ser aprendre la seva llengua i treballar
per la seva formació integral com a persones i la seva promoció material, tant
als homes com a les dones. Iniciaren l’edificació d’un temple i va despertar en
ells l’hàbit del treball –cosa
que tenien adormida per l’entorn i la seva manera de viure–, els va ensenyar a llegir i escriure,
a cultivar la terra, a criar bestiar i moltes altres tasques i oficis com
fuster, ferrer o fer de paletes; a les dones els ensenyà cuina, costura i la
confecció de teixits. També els ensinistrà en el cant, la pintura, el teatre,
la música… de manera que va millorar molts aspectes la vida dels indígenes.
També es va preocupar de l’evangelització: va reorganitzar la catequesi, va
batejar els indígenes, i celebrava les festes religioses d’acord amb les
maneres de fer dels indis i les seves manifestacions de religiositat popular.
A México
(1758-1769) – El 1757 els franciscans
havien establert una missió entre els indis apaches.
Era una missió perillosa i volien que hi anessin Fra Juníper i el Pare Palou.
Per aquest motiu el 1758 deixà Sierra Gorda i anà a México per preparar el
viatge, però hi va haver un avalot per part dels indis a la missió i el virrei
decidí esperar fins que la zona estigués apaivagada. Per aquest motiu Fra Juníper es va quedar al Col·legi
apostòlic de San Fernando, a la ciutat de México, on treballà, durant deu anys,
pels quatre bisbats del país, fent de mestre de novicis, Comissari de la
Inquisició, conseller del pare superior… Però per damunt de tot es va dedicar a
predicar missions populars a la part central i meridional de México on va
recórrer, amb la seva coixesa, més de 4500 km, a peu. Val a dir que les
distàncies, en km, de México als pobles que anava no eren pas curtes: Mezquital
455, Guadalajara 500, Puebla 125, Tuxpam 325, Oaxaca 460, Huateca 100…
A Califòrnia (1769-1784) – L’inici de la
tasca evangelitzadora dels franciscans a Califòrnia s’inicià el 1769, quan Fra Juníper acompanyà el català Gaspar de Portolà a la Baixa Califòrnia com a President dels Missioners de la Baixa
Califòrnia. S’estableixen al Real de
Loreto, a 2000 km de México, on havien començat les missions els jesuïtes i
que van haver de marxar al ser expulsats de les terres d’Espanya. També hi anaren els mallorquins Fra Francesc Palou i Fra Joan Crespí. Un cop allà Portolà
decideix ocupar la costa nord, l’Alta Califòrnia, i aquí naixeran les
missions franciscanes.
El
1772 es decideix que els dominics es facin càrrec de la Baixa Califòrnia i els
franciscans de l’Alta Califòrnia i que estableixin una frontera entre ells. Els
franciscans deixen la península de la Baixa Califòrnia i al marxar el Pare Palou marca la divisió entre les
dues Califòrnies clavant una creu de fusta a terra, creu que se la coneix com
la Mojonera de Palou, on avui passa
l’autopista Tijuana-Ensenada.
Les missions franciscanes |
El Camino Real de California |
L'inici del Camino Real |
Avui la Carretera 101 de Califòrnia, que va de Los Ángeles a San Francisco per la costa del Pacífic, recorda el vell Camino Real de les fundacions franciscanes.
Fra Juníper va aconseguir que aquestes missions
fossin veritables graners, grans centres ramaders i que cada una fos
autosuficient. Va aconseguir posar les primeres pedres per a la creació d’una
base econòmica de caràcter agrícola a la costa del Pacífic dels Estats Units.
Restes de la Forja Catalana |
Totes les entrades