dimecres, 2 de setembre del 2015

persones 4 - fra juníper ll – la seva obra

California
"L'illa" de Califòrnia
Las Californias és el nom que originàriament tenia la zona de l'antic Virreynato de la Nueva España i que actualment comprèn els estats mexicans de la Baja California y Baja California Sur i l’estat de California dels Estats Units. És la zona occidental del continent americà que llinda amb l’Oceà Pacífic. A aquesta zona hi vivien, de temps immemorial, els nadius americans. El 1533 una de les expedicions terra endins feta per Hernán Cortés arribà a la Baixa Califòrnia. 
Van creure que era una illa i així figura fins i tot en algun mapa, tardà, del sXVII. Hi va haver diferents expedicions per conèixer el territori californià, però no fou fins el 1539 que es va començar a reconèixer la zona. El 1542 una nova expedició descobreix que no és una illa sinó una península, una llesca de terra voltada pel Mar de Cortés, o de Califòrnia, i pel Mar del Sud (l’Oceà Pacífic).

Les missions dels jesuïtes i
dels dominics
El 1683 els jesuïtes es feren càrrec de la colonització de la Baixa Califòrnia i instauraren les primeres missions amb esforç, valentia i generositat. El primer assentament, San Bruno, el van haver de deixar per culpa de les característiques climàtiques i el 1687 feren el segon, a el Real de Loreto, que es va convertir en Cabeza y Madre de las Misiones de la Alta y Baja California. Varen instruir els nadius, els protegiren dels abusos dels soldats i els ajudaren a integrar-se en una societat més avançada que la seva. Tot això barrejat amb un grapat d’inconvenients que els dugué a lluitar contra plagues, desordres entre els soldats, enfrentaments amb els civils, conflictes amb les autoritats i els indígenes… durant gairebé noranta anys.
Però contra el que no pugueren lluitar fou contra l’ordre del rei que decretava la seva expulsió. El 1767 el rei Carles III, sospitant que els jesuïtes intentaven interferir en els assumptes d’Estat, decretà la seva expulsió de tots els dominis de la corona, la qual cos a incloïa el Virreynato de la Nueva España. Els jesuïtes van haver de marxar i deixaren les missions disseminades per tot el virregnat. El mateix any 1767 els jesuïtes varen ser substituïts per setze franciscans, que eren a la zona de Querétaro des de 1749, i que continuaren la gran tasca dels jesuïtes. 
Malgrat la feina feta pels jesuïtes, Califòrnia va ser gairebé ignorada durant dos-cents anys, fins que Espanya s’adonà que a Califòrnia necessitava defenses més fortes per lluitar contra anglesos i russos que avançaven per aquesta zona. Dos anys després de l’expulsió dels jesuïtes, el 1769, el rei nomenà al català Gaspar de Portolá governador de la Baixa Califòrnia. Anà allà acompanyat pels franciscans i Fra Juníper hi anà per tal de fer cap i organitzar les missions allà on ells hi facin assentaments
Amb la Guerra de la Independència de Mèxic (1810-1821) aquesta part de l’Alta Califòrnia deixà de ser espanyola per passar a ser una de les tres províncies interiors de Mèxic. El 1822 començà la transcisió pacífica d’aquesta zona al nou estat mexicà. Vint-i-cinc anys després el govern mexicà perdé l’Alta Califòrnia davant els Estats Units pel Tratado de Guadalupe Hidalgo, signat al final de la guerra entre els dos estats (1846-1848) i com a condició per l’obtenció de la pau.

Fra Juníper missioner
Ni les classes que donava a la Universitat, ni el seu doctorat, ni la predicació, ni la fama que tenia, van fer que Fra Juníper deixés de sentir la necessitat d’anar a les missions. El 1749 deixà la Universitat, la prèdica i l’illa i salpà, des de Cádiz, amb vint franciscans més, cap a Nueva España (México) per dedicar-se a missionar per terres americanes. No va ser una decisió infantil ni improvisada, sinó una resposta a la vocació que sentia de donar a conèixer Jesucrist a la gent de les terres americanes. Tenia 36 anys.
La zona de Sierra Gorda a Querétaro
A Sierra Gorda (1749-1758) El desembre de 1749 aquesta vintena de franciscans que sortiren de Cádiz arribaren a Veracruz i d’allí anaren a México. Tots hi anaren en carruatges, però Fra Juníper i un altre franciscà feren el recorregut a peu, un trajecte de 400 km, en el qual un insecte el picà en una la cama i li quedà una llaga amb una dolència per a tota la vida. Un cop a México fou destinat a les missions de Sierra Gorda, a la serralada de l’actual estat mexicà de Querétaro, a 200 km al nord de ciutat de México, on hi estarà durant deu anys amb els també mallorquins Fra Francesc Palou (que esdevingué el biògraf de Fra Juníper)  i Fra Joan Crespí.

Aquí vivien els indis pame i en aquestes missions arribaren a reunir 3500 indis i organitzaren l’estructura catequètica i laboral de la zona de tal manera que es convertí en model per les altres missions. Quan hi arribà Fra Juníper el primer que va fer va ser aprendre la seva llengua i treballar per la seva formació integral com a persones i la seva promoció material, tant als homes com a les dones. Iniciaren l’edificació d’un temple i va despertar en ells l’hàbit del treball –cosa que tenien adormida per l’entorn i la seva manera de viure–, els va ensenyar a llegir i escriure, a cultivar la terra, a criar bestiar i moltes altres tasques i oficis com fuster, ferrer o fer de paletes; a les dones els ensenyà cuina, costura i la confecció de teixits. També els ensinistrà en el cant, la pintura, el teatre, la música… de manera que va millorar molts aspectes la vida dels indígenes. També es va preocupar de l’evangelització: va reorganitzar la catequesi, va batejar els indígenes, i celebrava les festes religioses d’acord amb les maneres de fer dels indis i les seves manifestacions de religiositat popular.
A México (1758-1769) El 1757 els franciscans havien establert una missió entre els indis apaches. Era una missió perillosa i volien que hi anessin Fra Juníper i el Pare Palou. Per aquest motiu el 1758 deixà Sierra Gorda i anà a México per preparar el viatge, però hi va haver un avalot per part dels indis a la missió i el virrei decidí esperar fins que la zona estigués apaivagada. Per aquest motiu Fra Juníper es va quedar al Col·legi apostòlic de San Fernando, a la ciutat de México, on treballà, durant deu anys, pels quatre bisbats del país, fent de mestre de novicis, Comissari de la Inquisició, conseller del pare superior… Però per damunt de tot es va dedicar a predicar missions populars a la part central i meridional de México on va recórrer, amb la seva coixesa, més de 4500 km, a peu. Val a dir que les distàncies, en km, de México als pobles que anava no eren pas curtes: Mezquital 455, Guadalajara 500, Puebla 125, Tuxpam 325, Oaxaca 460, Huateca 100…
A Califòrnia (1769-1784) L’inici de la tasca evangelitzadora dels franciscans a Califòrnia s’inicià el 1769, quan Fra Juníper acompanyà el català Gaspar de Portolà a la Baixa Califòrnia com a President dels Missioners de la Baixa Califòrnia. S’estableixen al Real de Loreto, a 2000 km de México, on havien començat les missions els jesuïtes i que van haver de marxar al ser expulsats de les terres d’Espanya. També hi anaren els mallorquins Fra Francesc Palou i Fra Joan CrespíUn cop allà Portolà decideix ocupar la costa nord, l’Alta Califòrnia, i aquí naixeran les missions franciscanes.
El 1772 es decideix que els dominics es facin càrrec de la Baixa Califòrnia i els franciscans de l’Alta Califòrnia i que estableixin una frontera entre ells. Els franciscans deixen la península de la Baixa Califòrnia i al marxar el Pare Palou marca la divisió entre les dues Califòrnies clavant una creu de fusta a terra, creu que se la coneix com la Mojonera de Palou, on avui passa l’autopista Tijuana-Ensenada.
Les missions franciscanes
A l’Alta Califòrnia, 1000 km al nord de Loreto, comença a fundar les missions, la qual cosa va possibilitar establir els fonaments del cristianisme a Califòrnia, millorar la vida dels indígenes i la seva formació com a persones, ja que els indis d’aquesta zona no coneixien l'agricultura ni la ramaderia i la seva alimentació es limitava a la recol·lecció de fruites i arrels silvestres, a la cacera i la pesca. No acostumaven usar vestimenta i per protegir-se del fred cobrien els seus cossos amb pells d’animals. Els ensenyaren a llegir i escriure, a cultivar la terra i a criar bestiar, a més de donar-los a conèixer la doctrina de Crist. Aquí s’hi estaran durant més de cinquanta anys i arrribaran a fundar 21 missions (Fra Juníper en fundà 9).
El Camino Real de California
La fundació de les missions es va fer de manera esglaonada i una a una. Un cop escollit el lloc es plantava un campament i es començava a treballar: es construïen cabanes de fusta, una capella rudimentària i es protegia la zona amb una estacada: ja estava fundada la missió. Es començava per les missions, on vivien els franciscans; al seu costat es fundava un poble amb els indis conversos, i en uns llocs determinats es bastien els “presidis”, llocs on vivien els soldats per protegir i ocupar el territori. A partir d’aquí començava la sembra, la recerca de bestiar… Amb el pas del temps es canviaven les construccions de fusta per altres fetes de pedra, maons cuits o tova, construccions grans, fetes amb materials de construcció i pensades per poder-hi viure molta gent i que la contrada fos un lloc que abastés de menjar per a tothom, tant cereals i vegetals com animals.

L'inici del Camino Real
Per anar de missió a missió s’hi anava per un camí de ferradura, l'única via de comunicació terrestre. L’una de l’altra estaven a una distància d’un dia a cavall o tres dies a peu. Mica a mica s’havia d’eixamplar el camí per facilitar l’anada a la propera missió. Això va ser una tasca àrdua que va durar molts anys, però que donà lloc al Camino Real de California, un camí de gairebé 2000 km que enllaça el rosari de missions des de la primera missió dels jesuïtes, Loreto, a la Baixa Califòrnia (avui Mèxic) i la darrera missió dels franciscans, a San Francisco Solano, a Sonoma, a l’Alta Califòrnia (avui USA). De la protecció d’aquest camí se n’encarregava la Primera Compañía Franca de Voluntarios de Cataluña.
Avui la Carretera 101 de Califòrnia, que va de Los Ángeles a San Francisco per la costa del Pacífic, recorda el vell Camino Real de les fundacions franciscanes.
El 1822 s’inicià la transició pacífica del domini mexicà d’Espanya al nou estat mexicà. Acabava el domini espanyol i s’iniciava el declivi del Camino Real, que acabaria amb la secularització de moltes missions a partir del 1834.
Fra Juníper va aconseguir que aquestes missions fossin veritables graners, grans centres ramaders i que cada una fos autosuficient. Va aconseguir posar les primeres pedres per a la creació d’una base econòmica de caràcter agrícola a la costa del Pacífic dels Estats Units.
Restes de la Forja Catalana
Encara hi ha les restes d’una forja catalana, a la missió de San Juan Capistrano. És la instalació industrial més antiga de Califòrnia (1790) i de les més antigues dels Estats UnitsEl 1783 es va fer el primer vi produït a l’Alta Califòrnia i també va sortir del celler de la missió de San Juan de Capistrano. A la llarga, a més, les missions han estat el nucli de moltes ciutats que han conservat el nom que Fra Juníper els donà. Les petjades de Fra Juníper no foren en va.

Totes les entrades