el papa francesc i amèrica

El Papa Francesc ha iniciat un nou viatge, aquest cop cap a les terres americanes “descobertes” per Colom i anexionades, inicialment, a la corona espanyola fruit de la posterior conquesta. El Papa Francesc té una visió integradora de la història cultural de llatinoamèrica. 

Ell veu l’indi, el negre o l’espanyol units malgrat les injustícies i els desencontres. Té clar que els principals defensors dels drets naturals dels indis i dels esclaus foren tan espanyols com els opressors. 

Al Papa Francesc li dol que amplis sectors de la cultura espanyola s’avergonyeixin de la tasca feta pels seus avantpassats a Amèrica. Per a ell no val ni la llegenda negra ni la rosa; ni actituds políticament correctes –però ideologitzades, tergiversades, a favor de la moda– d’una història –humana– amb llums i ombres. 

Avui, un fill de les terres evangelitzades per Espanya, és a Roma com a cap de l’Església universal. ¿Qui s’ho podia imaginar fa 525 anys?

Cal conèixer bé el pensament del Papa Bergoglio sobre aquest tema. Val la pena llegir el llibre Sobre el Cielo y la Tierra (las opiniones del Papa Francisco sobre la familia, la fe y el papel de la Iglesia en el siglo XXI) on es reprodueixen les seves opinions fruit d’unes converses que varen mantenir el 2010 dos argentins, promotors del diàleg interreligiós per tal de trobar horitzons comuns, establir ponts i fer caure murs: Jorge Mario Bergoglio –quan era bisbe de Buenos Aires– i el rabí Abraham Skorka –rector del Seminario Rabínico Latinoamericano, amb qui li uneix una vella i profunda amistat– a les seus de l’Episcopat argentí i a la comunitat jueva Benei Tikva. Els temes, tots: Déu, el fonamentalisme, els ateus, l’Holocaust, l’homosexualitat, el capitalisme, la mort, la colonització…

Copio un tros del capítol 26: Alguns fets de la Història: la conquesta…

“Quan es parla de la participació de l'Església en la conquesta espanyola, cal tenir en compte que el continent americà no era una unitat harmònica de pobles originaris, sinó que regnava l'imperi dels més forts sobre els més febles. Ja vivien en guerra. Aquesta era una realitat, hi havia pobles subjugats pels més forts, pels més desenvolupats, com ara els inques. La interpretació històrica s’ha de fer-la amb l'hermenèutica de l’època; quant usem una hermenèutica extrapolada desfigurem la història i no l'entenem. Si no estudiem els contextos culturals, fem lectures anacròniques, fora de lloc. Com passa quan es parla de les Croades. (…) Una anàlisi històrica sempre cal realitzar-la amb les pautes de l'època, amb la seva hermenèutica No per justificar els fets, sinó per entendre'ls. Resulta imprescindible analitzar la història en el context cultural del moment en què van transcórrer els fets”.

“Cal estudiar-ho d'acord amb les concepcions i les pràctiques de llavors. Una altra qüestió important és analitzar la totalitat dels processos històrics i no quedar-nos en una interpretació del que s’ha fragmentat, perquè aquesta fracció després s'universalitza, ocupa el lloc de la totalitat i es transforma en llegenda. Així com es assenyalen els abusos dels espanyols –perquè evidentment van venir a fer negoci en aquestes terres, a emportar-se l’or–, també en l'època de la Conquesta hi va haver homes de l'Església que es van dedicar a la predicació, a la ajuda, com fra Bartolomé de les Casas, defensor dels indis davant els atropellaments dels conqueridors. En la seva gairebé totalitat eren homes pacífics que s'acostaven i tractaven de dignificar l'indi. Es van trobar amb costums diferents, com la poligàmia, el sacrifici humà, l'alcoholisme. (…) Va ser gran l'esforç de promoció que van sostenir molts homes de l'Església que no volien entrar en tripijocs amb el poder civil espoliador. (…) Hi havia una defensa dels indis per part d'homes de la Església. Les Reduccions jesuïtes són un exemple de promoció humana”.

P.S.

En els tres escrits anteriors d’aquest blog he parlat de la tasca missionera i evangelitzadora dels franciscans a Califòrnia i que, en aquesta línia, serà canonitzat Fra Juníper Serra.

Les Reduccions de les que parla el Papa Francesc eren uns assentaments que van crear els jesuïtes al sXVII a Río de la Plata, Paraguay i Brasil. Eren una trentena de comunitats indígenes de l’Amèrica espanyola i foren una experiència d’organització social, de desenvolupament econòmic i cultural i de salvaguarda de la llibertat i la dignitat dels indis davant els abusos del sistema colonial.

Els pobles indis que vivien als boscos, en grups petits, distants entre ells, foren “acompanyats” –(aquest és el sentit de Reducció, del llatí reducere, acompanyar, conduir)– pels jesuïtes que els reunien en comunitats per tal de viure una nova vida, amb la dignitat que com a persones tenien, i els donaven a conèixer Crist.