diumenge, 10 d’abril del 2016

persones 5 - sant ignasi de loiola l: presentació

Escultura de Sant Ignasi
a la Seu de Manresa
Aquest és el primer escrit sobre Sant Ignasi per recordar que el 2022 farà 500 anys de la conversió d’Íñigo de Loyola i del seu pelegrinatge de Loyola a Manresa (on hi visqué gairebé un any) passant per Montserrat.
Per tal de celebrar aquests esdeveniments s’ha iniciat un Camí de pelegrinatge ignasià de Loyola a Manresa, s’han fet dues convocatòries d’un Any Jubilar del Camí Ignasià (2015-16 i 2021-22) i fins el 2022 es preveuen celebracions i actes per recordar aquesta efemèrides. L’Ajuntament de Manresa ha convidat el Papa Francesc a visitar la Cova.

*                *                *
El 1491 neix al barri de Loyola, a Azpeitia, municipi de Guipúzcoa, al País Basc, Iñigo López de Loyola. El 1521, amb 30 anys, aquest personatge, fill de dues famílies nobles de Navarra, gentilhome, amb domini de les armes, va donar un tomb de 180 graus a la seva vida, quan -convalescent a la seva casa de Loyola per una ferida feta per una bala de canó en la defensa de la ciutat de Pamplona, i sense llibres de cavalleries per llegir- li van portar La vida de Cristo de Ludolfo de Sajonia.
D’aquí li ve la conversió. Veu que ha de deixar la vida militar i mundana que porta i decideix fer un viatge a Terra Santa. Va cap a Barcelona per embarcar ja que era des d’aquí que sortien els vaixells. Fa una parada a Montserrat, es confessa i surt com a pelegrí. Probablement allí els monjos li aconsellaren que fes parada a Manresa, doncs a Barcelona hi havia la pesta, que feia estralls, i ni tan sols hi atracaven els vaixells.  A Manresa encara no hi havia arribat.  Ni hi arribà.
Mapa del Camí de pelegrinatge ignasià
L’estada a Manresa durà gairebé un any, del març de 1522 al febrer de 1523 en que la pesta amainà i pogué embarcar cap a Terra Santa. La seva vida de pelegrí no passà desapercebuda a la ciutat i fou ajudat per molta gent devota. El seu lloc preferit d’estada fou una balma, una cova, a la vora del riu Cardener, des d’on veia l’ermita de la Mare de Déu de la Guia i la muntanya de Montserrat. Aquí escriví els Exercicis i va tenir unes visions que el van marcar de per vida.
El febrer de 1523 ja havia amainat la pesta, així que marxa de Manresa, va a Barcelona i embarca cap a Terra Santa. Torna de Terra Santa i es posa a estudiar a la Universitat i a predicar. A Espanya se’l creu sospitós d’heterodòxia i és incomprès, denunciat a la Inquisició, empresonat, jutjat, deixat lliure… Davant aquestes dificultats el 1534 va a París i allà, amb sis companys més, funda la Companyia de Jesús, els jesuïtes. El 1537 va a Roma i el 1540 el Papa aprova la Companyia. Ignasi mor a Roma el 1556. El 1622 l’Església el canonitza.
Si a la seva època Sant Ignasi va ser incomprès, la Companyia també ho va ser. En pocs anys la formació teològica y cultural dels seus membres els dugué a posicions d’importància entre el clergat i els consellers de reis i prínceps. I el seu zel apostòlic els dugué arreu del món. Però aquest zel espantà els governants que no els hi agrada que ningú els esmeni la plana. Per aquest motiu són expulsats d’Espanya; l’Orde és suprimida, és restablerta; se’ls torna a fer fora d’Espanya; són obligats a abandonar la vida comunitària…

El Papa Francesc, és jesuïta. Fa un parell d’anys, en la missa d’acció de gràcies per la celebració dels 200 anys del restabliment de la companyia, convidà els jesuïtes a recordar "la nostra història: a la Companyia se li va donar la gràcia no només de creure en el Senyor, sinó també de patir per Ell".
Continuarem parlant d'ell, de la seva estada a Manresa, de la fundació de la Companyia i de l'expansió.