Aquest any es complirà un dels somnis del genial arquitecte i actual Venerable Antoni Gaudí, "l'arquitecte de Déu": la culminació de la Creu al cim de la Torre de Jesucrist que inaugurarà el papa Lleó XIV. És una fita important dintre de les obres del temple ja que corona el cim més alt del temple i de la que el propi Gaudí va dir:
Restem a l'espera del projecte definitiu de la Façana de la Glòria, esbós encomanat a tres coneguts artistes. Sense desmerèixer la seva trajectòria ni manifestar-me edadista (els tres passen dels seixanta i jo també), ¿no s'hagués pogut demanar un esbós a algun jove, noia o noi, de l'edat de Gaudí −31anys− quan se li va encomanar la Sagrada Família…?
Aquesta efemèrides ens ha de portar a conèixer millor altres obres de Gaudí que tenim per casa nostra set de les quals han estat declaredes Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: Casa Vicens, Torre Bellesguard, Parc Güell, Casa Milà (la Pedrera), Casa Clapés, Casa Batlló, Palau Güell, Cripta de la Colònia Güell, el Col·legi de les Teresines de Barcelona… Hem de gaudir Gaudí!
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852 sembla ser que a la ciutat de Reus encara que els de Riudoms diuen que va néixer al seu poble.
La família d'Antoni Gaudí provenia del Camp de Tarragona: pare de Riudoms, mare de Reus i parents al Serrallo. Gaudí va tenir una salut dèbil, amb febres reumàtiques des de menut, i va haver de passar moltes temporades convalescent al Mas de la Calderera, la masia familiar de Riudoms, però si bé no podia fer el que feien els altres nois, córrer i jugar, sí que podia mirar, observar, contemplar… El petit Antoni tenia un gran esperit d'observació.
Les moltes estones que es va haver de passar descansant a la masia li permetien observar la natura. La natura va ser la seva mestra. Moltes de les coses representades són les que ha vist, collit, tocat, menjat… A més l'avi i el pare eren menestrals calderers. Un calderer transforma una superfície plana en tridimensional i així és com Gaudí va aprendre a veure les coses i no com una superfície plana. El mar es un gran referent visual i quan estava a Barcelona anava a l'escullera a contemplar el mar amb tots els seus moviments. Aquest entorn −el mas, el taller, el mar− el va marcar de per vida. Antoni, gran observador, guarda tot allò que veu i que li crida l'atenció i tot això li surt anys després quan exerceix la seva professió d'arquitectura.
Gaudí va anar al parvulari a una escola a Reus fins els 9 anys i després anà a fer el Batxillerat als Escolapis. Aquesta formació va fer que des de petit fos un noi religiós i amb molta devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus.
Als 16 anys la família es trasllada a Barcelona i Gaudí es posa a estudiar arquitectura. Sembla ser que no era molt bon alumne, però incrementava la seva formació particular amb lectures, mirant fotografies, anant al teatre o al Liceu. Va començar a treballar amb diferents arquitectes i enginyers i ja van veure que era un cap privilegiat: les coses que feia i deia no era una continuïtat dels anteriors, sinó una nova manera d'enfocar l'arquitectura: des de petit era un enamorat de la geometria, havia estudiat la natura i volia construir amb els models d'aquesta.
El 1875 fa el servei Militar a Infanteria però per la seva malaltia va estar molt temps rebaixat i això li va permetre seguir estudiant. El 1878 es va graduar i a l'hora de donar-li el títol d'arquitecte hi havia algun professor que dubtava en concedir-el-hi. Sembla ser que el director de l'Escola va dir: «Avui hem donat el títol a un arquitecte, a un boig o a un geni». El van donar a un arquitecte genial, únic.
Gaudí va dedicar més de quaranta anys al projecte de la Sagrada Família. A partir del que es coneix de la seva biografia Gaudí era un home avançat al seu temps i implicat en les causes socials i religioses de la seva època. El que sabia no s'ho guardava per ell: el seu llegat va arribar als seus deixebles i fins a aquells que han continuat l’obra fins a l’actualitat.
Un bon dia va dir que podia «acabar la Sagrada Família en deu anys»però després va rectificar dient que «lʼamo dʼaquesta obra no té pressa» així que ja és conscient que l'obra l'acabaran uns altres arquitectes i no ell. Ha captat que els "temps dels homes no són el temps de Déu".
Origen i evolució del temple expiatori de la Sagrada família
Any 1866
L'escriptor Josep Maria Bocabella funda l'Asociación Espiritual de Devotos de San José amb l'objectiu de demanar la intercessió de sant Josepa favor de l'Església.
El pare Josep Manyanet, defensor del model familiar de la Sagrada Família, comparteix la idea d'erigir un temple en honor de Sant Josep i la Sagrada Família.
Any 1871
Josep Maria Bocabella decideix tirar endavant la idea.
Any 1881
Bocabella compra un solar de 12.800 m2 a Sant Martí de Provençals per construir-hi un temple amb la voluntat d’ajudar a calmar els ànims d’una societat agitada pels canvis i les transformacions socioeconòmiques de finals del segle XIX i amb la intenció que «desperti de la tebiesa els cors adormits, exalci la fe, doni escalf a la caritat, i el Senyor s'apiadi del país…».
El solar estava destinat a construir-hi un hipòdrom i agafava catorze mansanes de l'actual eixample: entre Mallorca i Rosselló i del del Passeig de Sant Joan fins a Padilla.
S'encarrega el projecte a l'arquitecte Francesc de Paula del Villar que va projectar un edifici neogòtic.
Any 1882
El dia 19 de març de 1882, dia de sant Josep, amb la presència del Bisbe Urquinaona de Barcelona, es va col·locar la primera pedra del temple de la Sagrada Família.
Any 1883
Francesc de Paula renuncia a la direcció de l'obra per desavinences amb la Junta Constructora i encomanen la continuació a Antoni Gaudí que aleshores tenia 31 anys. Només hi havia construïda la Cripta, que Gaudí respecta, però canvia totalment el projecte aplicant-hi totes les seves troballes arquitectòniques.
A partir d'aquí tota la seva vida la dedicarà a la Sagrada Família però també es dedicarà a fer altres construccions. La primera de totes la Casa Vicens, a Barcelona. La resta d'obres no les cito perquè seria molt llarga i es poden trobar fàcilment.
Només faré esment de la visita que l'abat de Montserrat, l'abat Marcet, va fer a les obres de la Sagrada Família ja que admirava la religiositat de l'arquitecte i li va demanar l'execució del Primer Misteri de Glòria, un dels quinze misteris del Rosari Monumental a Montserrat. Gaudí va estudiar el lloc assignat, va fer excavar una cova a partir d’una cavitat existent i hi va ubicar el sepulcre buit, un àngel anunciant la resurrecció, les tres santes dones i el Crist que s’enlaira cap al cel.
Any 1884-1914
Gaudí presenta el projecte de la primera planta del que seria l'església superior.
Comencen els fonaments de la Façana del Naixement
Fa construir unes Escoles per als nens del barri i els fills dels obrers del temple.
Any 1914
Gaudí deixa tots els altres projectes i es dedica exclusivament a la Sagrada Família.
No podem fer una cronologia any a any de manera que comentarem alguns aspectes interessants de l'obra. Gaudí va definint el projecte amb maquetes conscient que no acabaria el temple i necessitava deixar clar el projecte als seus successors.
Ja hem dit que es va adonar que això duraria temps i en comptes de construir en horitzontal, fer tota la planta i anar creixent, va decidir créixer en vertical de manera que la gent veiés alguna cosa acabada i fos un estímul per continuar-la.
No és possible a una sola generació d'assolir tot el Temple, deixem, doncs, una mostra tan vigorosa del nostre pas de manera que les generacions que vinguin sentin l'estímul de fer el mateix; i per altra banda no els lliguem per a la resta de l'obra. Hem fet una façana completa del Temple perquè la importància faci impossible deixar de continuar l'obra.
No és de doldre que jo no pugui acabar el temple… El que s'ha de conservar sempre és l'esperit de l'obra que viu i s'encarna amb les generacions.
Any 1925
Gaudí havia pensat en posar divuit torres. Dotze en memòria dels dotze apòstols, quatre pels evangelistes i les de Maria i Jesús. Però com que dos apòstols també son evangelistes, Joan i Mateu, i Judes Iscariot no es mereixia torre, va haver de cercar tres personatges nous: Macià, que va substituir Judes, Bernabé i Pau.
Les torres tenen el seu sentit: Gaudí va concebre el temple com un instrument musical de gran magnitud i cada torre te la seva campana i el seu so.
Aquest any s'acabà la Torre de Bernabé, la primera de totes. Quan es van destapar totes les bastides de la torre, Gaudí va dir a un treballador:
−¿Què et sembla això? ¿Fa goig, oi?
Any 1926
El dia 7 de juny Gaudí és atropellat per un tramvia. Pensen que és un captaire i el porten a l'hospital de la Santa Creu. Als tres dies mor. Tenia 74 anys. El seguici fúnebre és el d'una ciutat colpida i reverent, està ple de gent que vol acomiadar-lo. És enterrat a la cripta del temple, a l'altar de la Mare de Déu del Carme.
Any 1930
Queda enllestit el conjunt de la Façana del Naixement.
Any 1936
Un grup d'anarquistes incendien el temple i destrueixen part del taller de Gaudí on hi tenia esbossos, maquetes i models.
La guerra fa que les obres es paralitzin.
Entre 1944 i 1976:
Es reinicien les obres.
S'inicien les obres per la Façana de la Passió.
Es col·loca el grup escultòric de la Sagrada Família a la façana del Naixement.
S'acaben les quatre Torres de la façana de la Passió.
Any 1982
El dia 7 de novembre Catalunya va viure una diada històrica: per primera vegada un papa visitava Barcelona i Montserrat. Sant Joan Pau II va visitar la ciutat de Barcelona i davant la façana de la Nativitat, en la pregària del res de l'Angelus,ens va dir:
Que la família sigui sempre entre vosaltres una autèntica "església domèstica", lloc de diàleg amb Déu, escola de seguiment a Crist, ferment de convivència i de virtuts socials en estreta comunió amb l'Esperit.
Aquest temple de la Sagrada Família recorda una altra construcció feta amb pedra viva: la família cristiana.
Aquestes darreres paraules estan gravades en una placa de pedra al costat del portal de lʼEsperança de la façana del Naixement.
Any 1986
S'encomana la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs.
Any 2010
El dia 7 de novembre un altre papa, Benet XVI, va venir a Barcelona amb l'objectiu de consagrar l'altar, dedicar el temple de la Sagrada Família al culte i proclamar-lo Basílica Menor. En el res de l'Angelusens va dirigir aquestes paraules:
Avui he tingut el gran goig de dedicar aquest temple a qui sent Déu, es va fer home i, a l'empara de Josep i Maria, ens ha ensenyat la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família, esperança de la humanitat.
El geni d'Antoni Gaudí, inspirat per la cremor de la seva fe cristiana, va aconseguir transformar aquesta església en una lloança a Déu feta de pedra.
També ha estat per a mi motiu de satisfacció poder declarar aquest temple com a Basílica Menor. Ara adreçarem la nostra pregària a la Mare de Déu i li confiem la nostra vida i li demanem el do de la pau per a tots els homes.
Any 2021
El dia de la Immaculada, el 8 de desembre, s'inaugura la Torre de la Mare de Déu, amb una estrella al cim il·luminada que es veu des de tota la ciutat.
El papa Francesc va enviar una carta en la que ens va dir:
Maria és l'"Estrella de la nova evangelització". Per això, elevant els nostres ulls a l'estrella que corona la torre, us convido a contemplar la nostra Mare «perquè cada vegada que mirem Maria tornem a creure en allò revolucionari de la tendresa i de l'afecte».
Us animo a que també seguiu l'exemple de la Verge Maria amb gestos quotidians d'amor i de servei. Que aquesta estrella que brilla els il·lumini perquè desgranant les denes del rosari diguin "sí" una vegada per sempre a la gràcia del senyor i donin un "no" rotund al pecat.
Any 2023
El dia 18 de desembre és una fita històrica: el papa Francesc aprova el decret pel qual reconeix les virtuts heroiques d'Antoni Gaudí i se'l declara Venerable, pas previ per a la seva beatificació.
Aquest mateix any s'inauguren les Torres dels Evangelistes.
Any 2026
El papa Lleó XIV viatjarà a Espanya amb el lema Alça la mirada. És un tros del verset 35 del capítol 4 de Joan que diu: «…alceu la mirada i mireu els camps, que ja són rossos per a la sega». Tot un programa que ens esperona a allò que Gaudí volia que la seva obra traspués: una decisió personal vers Jesucrist i el que Ell feia i deia.
Lleó XIV a l'Angelus de la festa de l'exaltació de la Santa Creu, el passat 14 de setembre, ens va dir:
Quan dirigim la mirada a la creu en la que Jesús va ser clavat, contemplem el signe de l’amor, de l’amor infinit de Déu per cadascun de nosaltres. Per això, nosaltres no exaltem les creus, sinó la creu gloriosa de Jesús, signe de l’amor immens de Déu, signe de la nostra salvació i camí cap a la Resurrecció. Aquesta és la nostra esperança.
Després de la trobada a Montjuic, de la visita a la presó de Brians, del res del Rosari a Montserrat i de la visita a l'església de Sant Agustí de Barcelona, Lleó XIV acabarà la seva estada a la Sagrada Família on celebrarà la Santa Missa i inaugurarà la Creu de Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada