Els primers intents literaris d'Antoine de Saint-Exupery daten dels seus anys escolars. Escriu poemes i relats curts. La seva activitat literària no minva mai. La inicia de menut, la continua d’adolescent i no la deixa mai, ni durant els anys de servei militar a Estrasburg ni, més tard, a Casablanca, a l’Argentina o durant la Guerra. La seva darrera carta, a la seva mare, és de pocs dies abans de morir.
POEMES
Saint-Exupéry ben aviat descobreix el divertit pel joc de la rima, i ja des de petit construeix
petits poemes maldestres que reflecteixen la seva capacitat per manipular el
llenguatge. És una manera que també li va bé per tal d’expressar els seus sentiments
a les noies amb les que es troba.
Baptisme de l’aire. Durant les vacances de l’estiu de 1912 –només
tenia dotze anys– quan encara li durava l'extraordinària emoció
del seu primer vol va compondre aquest primer poema.
L’Écho de Troisième. El
1913 ell i alguns dels seus companys inicien un diari, com els de l’època, amb
dibuixos i caricatures, en el qual ell es compromet a fer l’editorial i una
pàgina de poesia.
L'Odissea d'un barret de copa. Als 14
anys, va tenir el seu primer guardó literari. Per un treball de llengua
francesa va escriure aquesta història fantàstica on tracta de com un barret de copa,
després d'experimentar la glòria parisienne
acaba al cap d'un rei negre.
El Paraigües. Ja
adolescent, va escriure aquest llibret per a una opereta, amb l'esperança que el seu professor de piano li
composés la partitura (cosa que no va passar).
Balada del petit despatx. Una
vegada va utilitzar les seves qualitats literàries per tal de respondre a un
càstig mentre es preparava per les proves de l’escola Naval. Ell i un seu
company tenien una aula per a ells sols, mentre que
els altres estudiants en tenien una per a tots. Degut al desordre que
regnava a l’aula els van fer fora. Saint-Exupéry escriu a la pissarra, en
termes juganers, una balada que acaba amb una quarteta. Davant aquesta mostra
literària van recuperar l’aula.
L’Adéu. Als
19 anys compon, amb aquest títol, cinc poemes en un quadern. A la primera pàgina hi va fer un autoretrat i va transcriure
uns versos de dos poetes francesos. Cada pàgina-poema està composada
amb molta cura i decorada amb dibuixos en tinta xina.
CARTES
Els
signes d'una incipient vocació literària d'Antoine de Saint-Exupéry es manifesten
en les seves cartes que ja escriu de menut. Amic lleial, Saint-Exupéry manté
relacions amb els seus amics d'escola, amb la seva mare i amb noies com Renée
de Saussine (Rinette). Les seves
cartes són sovint il·lustrades amb petits dibuixos. Aquesta correspondència ens
permet, entre línies, assistir als grans esdeveniments que van marcar la
primera meitat del segle XX i seguir la història de la literatura i de
l'aviació. Entre dues línies que parlen de la vida quotidiana, enmig del relat
d'un esdeveniment trivial, apareixen descripcions sorprenents, reflexions
morals profundes, comentaris sobre autors de teatre o poesia, retrats descrits
en poques paraules i amb una sorprenent precisió.
On queda
palès això és en les cartes a Rinette on -barrejades entre subtils declaracions
i constants retrets per la vida frívola que porta- intenta seduir-la amb
comentaris literaris com: no es crea un ens viu atribuint-li
qualitats i defectes i fent que d’això neixi la novel·la, sinó expressant les
impressions vivides, o bé amb frases com: m’emporto Nietzsche a sota el braç…, o …tens una mica de barreja d’Offenbach, o bé quan cita Einstein, Pirandello, Ibsen, Dostoievsky, Goethe…
Cartes a la seva mare. De
nen va començar una relació epistolar regular amb la seva mare i els seus
amics. Les relacions amb la seva mare, la comtessa Marie de Saint-Exupéry,
revela l'íntima relació entre un fill i la seva mare, una correspondència planera,
que revela la veritable naturalesa d'un home excepcional. La primera carta data
de 1910, quan Antoine i el seu germà François són estudiants al col·legi dels
jesuïtes. La darrera va ser escrita al juliol de 1944, pocs dies abans de la
seva mort
Cartes a una amiga inventada. De
1923 a 1931, Antoine de Saint-Exupery escriure nombroses cartes particularment
commovedores a Renée Saussine a qui anomena Rinette.
Una afectuosa amistat uneix Antoine a Renée al llarg dels anys. A vegades, quan
es toba allunyat d'ella, la telefona, però com que molt poques vegades pot
arribar a parlar amb ella, decideix escriure-la. Vint-i-cinc cartes d'Antoine de
Saint-Exupery a Renée de Saussine. Feia poc Saint-Ex
havia trencat el compromís que tenia amb la seva promesa Louise de Vilmorin. El
jove pateix de solitud amorosa després de la ruptura i creu que pot trobar
l’afecte que cerca prop de Rinette,
però ella gairebé sempre l’ignora. Rinette
és per Saint-Ex una confident a la
vegada propera i inaccessible. En
una carta de 1926, li diu: Necessito en
gran manera una amistat a qui confiar les petites coses que em passen. Algú amb
qui compartir. No sé per què et vaig triar a tu. Ets tan estranya (...) Potser
m’escric a mi mateix.
Carta a un ostatge. Antoine
de Saint-Exupéry va escriure aquesta carta e el 1942 durant el seu exili als Estats Units. Saint-Exupéry
s’adreça al seu amic Léon Werth, jueu, que ha quedat "ostatge" a la
França ocupada, perseguit al seu propi país del que no en pot sortir.
Mitjançant aquesta senyal d'amistat, que envia a l’amic que pateix, el seu text
és un homenatge a la Nació Francesa que pateix sota l’ocupació alemanya. És una
declaració d’amistat bellíssima que farà que Léon Werth, des del seu llogaret a
França, deixi de sentir-se un emigrant per convertir-se en viatger. L'emigrant
no té arrels. El viatger, encara que temporalment estigui fora del seu país,
sempre resta lligat a ell per tots els seus afectes. 
Cartes a una desconeguda. Escrites
el 1943, aquestes cartes-dibuix –la majoria van acompanyades d’un dibuix del personatge
d’El Petit príncep– van aparèixer en
una subhasta pública el novembre de 2007. Es tracta de diverses cartes d'amor entre
Antoine de Saint-Exupéry i una jove infermera francesa, de la Creu Roja, de 23
anys, casada. Es van trobar en un tren a Algèria, quan ell anava d’Oran a Alger
per reincorporar-se a l’esquadrilla de reconeixement aeri. Immediatament se
n'enamora i es troben amb freqüència durant l'últim any de la seva vida.
Antoine de Saint-Exupery va enviar diverses cartes a la jove.
ARTICLES
Són articles
apareguts a la revista Marianne. El
1932 Gaston Gallimard inicia el setmanari literari il·lustrat Marianne, dirigit per André Malraux, que
pretén oferir una tribuna d'opinió menys elitista que la Nouvelle Revue Française creada el 1909 per André Gide, Paul
Claudel i ell mateix. A la revista, d’orientació esquerrana, hi col·laboren Pierre Mac Orlan, Jean Rostand, Henri Troyat, Marlene Dietrich… Des del primer
número hi apareix un article de Saint-Exupéry il·lustrat amb fotografies.
Malgrat la seva gran qualitat, la revista té poca vida i Gallimard la ven el
1937. Va desaparèixer el 1940. De 1932 a 1939 van publicar quinze articles de
Saint-Exupéry. Els dos primers són un elogi als pilots de la companyia Aeropostal en un moment que hi havia un
escàndol político-financer sobre els dirigents de la companyia. Tres articles
estan dedicats al seu amic i company aviador Jean Mermoz, la resta són articles sobre l'aviació
i les seves aventures a l'Àfrica i a l’Amèrica del Sud.
QUADERNS
Des de
1930, Antoine de Saint-Exupéry prenia notes en una petita llibreta que portava sempre
a sobre. Una agenda i cinc quaderns han aparegut durant el període 1935-1940.
Saint-Exupéry els utilitzava per escriure allò que li venia al
cap en qualsevolmoment, ja fos anant en cotxe o en avió. Saint-Ex
utilitzava aquests quaderns -publicats amb el nom de Carnets- per anotar les idees que després pensava
desenvolupar. L'únic propòsit era que li servissin com a punt de referència,
cosa que explica les moltes repeticions, frases inacabades i formulacions incomprensibles.
Les incoherències i frases contradictòries demostren que aquestes línies no
reflecteixen les opinions de l'autor, sinó etapes del seu pensament. Ell es fa
preguntes per a les que no sempre troba respostes satisfactòries. Sovint, fa ús
d'abreviatures, fletxes, dibuixos i símbols matemàtics que tenen significat específic
per a ell, però que són molt difícil d’entendre per un altre. En aquestes
pàgines-laboratori s’inicïen imatges i idees que permeten comprendre millor el
desenvolupament dels textos que Saint-Exupéry deixa com a definitius. Ell mai
va considerar la possibilitat de publicar aquests textos ja que els considerava
d’ús estrictament personal.
ESCRITS
DE LA GUERRA
Escrits de la guerra recull
documents i testimonis, dispersos i poc conegut, alguns inèdits, del període
1939-1944. Aquest conjunt de cartes, entrevistes, missatges i locucions radiofòniques aclareixen fortament
l'actitud de Saint-Exupery durant aquest període turbulent de la seva vida i el
seu destí. El 1939 França va declarar la guerra a Alemanya, i Saint-Ex va ser desmobilitzat i integrat
amb gran èxit al grup de reconeixement 2/33 a Orconte (Marne). El 23 maig 1940
fa el memorable vol de reconeixement sobre Arras i ve el desastre i
l'armistici. S’en va a l’Àfrica del Nord, on somia poder continuar en la lluita. El desembre de 1940 es trasllada a Nova
York amb l'esperança que els Estats Units entrin a la guerra. Durant l’exili,
ell pateix per la divisió dels francesos i l'hostilitat dels
"super-patriotes" dels territoris d'ultramar. Torna a França i
intenta retornar al grup de 2/33, restaurat en el nord d'Àfrica, però per la
seva edat li prohibeixen volar. Es passa mesos en la solitud i el sofriment de
les que en són mostra les llargues cartes que escriu des d’aquí. Quan, per fi, l’admeten al seu esquadró, multiplica els viatges de reconeixement al
continent ocupat. El darrer va ser el del 31 de juliol 1944, del que
mai va tornar.