divendres, 30 de setembre de 2022

es faro d'es port d'andratx

Aquest estiu en es Faro d'es Port d'Andratx (es faro vermei, tal com l'anomenen els andritxols) hi va haver una trobada amb moltes famílies de les que hi solem anar des de sempre, sobre tot els estius. Va ser una trobada per celebrar la col·locació d'una escala nova a la part interior del dic. Va servir, també, per recordar, amb molt d'afecte, moltes de les persones, dones i homes, petits i grans, que han fet història en aquestes trobades familiars, gairebé diàries, que fa més de cinquanta anys que duren. Molts ja ens han deixat un caramull!− i d'altres no van poder venir per edat o malaltia.

*          *          *

Es Port d’Andratx és el port més occidental de Mallorca, un dels ports naturals més grans i que al llarg de la seva història ha sigut protagonista de molts esdeveniments. Es Port d'Andratx va ser el lloc on desembarcaven la pirateria i els corsaris al llarg del segle XVI. Era la porta d'entrada dels atacs i saquejos duts contra el poble d'Andratx pel corsari turc Barbarroja durant una colla d'anys, però, sobre tot, el del 2 d'agost de 1578 quan va saquejar el poble, va trencar la creu de l'abeurador i va capturar trenta andritxols. Ses madones van defensar-se amb ardidesa i valentia i això ha quedat plasmat en el Quadre des Moros que es guarda a l'església parroquial d'Andratx i que cada any el poble ho recorda amb la Festa de ses Madones. Per immortalitzar aquestes gestes l'escultor andritxol Onofre Alemany va esculpir, fa més de 100 anys, el bust del pirata Barbarroja que presideix els jardins i la terrassa del Castell de Son Mas d'Andratx.

A les primeries el guaita del mar, el far, era a l'entrada del Port, a tocar de les cases. Encara hi és, és el far que avui coneixem com el Far Petit. Però amb el pas del temps, quan van començar a haver-hi més barques de petits pescadors i les grans barques de bou que es dediquen a la pesca, es va fer inoperant i l'any 1902 es va construir un dic nou a la bocana i el 1903 es va inaugurar un nou far. La part que dona al mar hi baten les onades i a la part de dins hi amarren les barques de pesca, petits fora-borda, algun iot, velers i barquetes per anar a passejar.

Els fars són testimonis del pas del temps que ha fet evolucionar les formes de navegar però avui ja no tenen la mateixa importància que abans. Els "fareros", imprescindibles en aquells moments, han desaparegut i els sistemes d'il·luminació i vigilància han canviat radicalment la navegació. Però aquest far Es Faro− s'ha convertit en una icona per a totes les famílies que fa anys passem llargues temporades a l'estiu trobant-nos per fer petar la xerrada a la seva ombra o per prendre el sol.

Les trobades van començar quan hi van començar a venir les famílies d'Andratx o de Palma que tenien criatures petites i estiuejaven al Port. Era pels anys 30 del segle passat. Molts padrins i padrines, que avui ja ens han deixat o que ronden la centúria, s'han banyat en "es faro". Més endavant fills i filles, joves i gendres, néts i nétes d'aquests també s'hi van apuntar i des de fa més de 50 anys moltes famílies ens hi trobem per continuar fent pinya, prendre el sol i banyar-nos. 

Si vius a Andratx avui per anar al faro agafes "so cocho" i amb un plis-plas ets al Port. Però fa cinquanta anys anys no era pas així. Per arribar al Port si no disposaves de vehicle propi, i fa cinquanta ants no tothom en tenia, podies anar d'Andratx al Port amb s'auto de passatge, un cotxe que anava i venia diverses vegades al dia, ple de gent i més que n'hi cabés. O hi baixaves a peu.

Un cop al Port podies llogar una barqueta de rems i a cops de rems arribaves, en una mitja horeta, a n'es faro. A la primeria la part de dalt del dic formava una plataforma que sobresortia per la part interior del dic i feia ombra. A més a sota d'aquesta hi havia un banc a tota la llargada del dic on hi podies deixar els estris de platja i seure-hi amb tota tranquil·litat. I això arriba fins al peu del far on hi ha un redol de pedra on pots seure-hi amb comoditat.

En aquest far és on, fins avui, ens trobem una bona colla de famílies mallorquines i catalanes —emparentades per matrimonis— que ja els seus avantpassats havien triat aquest lloc per banyar-se, prendre el sol i passar una estona del matí. D'això fa més de cinquanta anys. Les característiques comunes d’aquestes famílies és que eren totes amb criatures petites i la majoria estaven de vacances. Això funcionava així des de sempre. La gent creixia, es casava, tenia infants, però mantenia el costum d’anar al far. Els que eren infants, van passar a ser nins; els que eren nins, van ser al·lots; els al·lots, es feren fadrins, i els fadrins es convertien en pares de família o estaven a punt de ser-ho.

Anar-se a banyar a n’es faro (no al far, a n’es faro!) era una activitat gairebé diària d'aquestes famílies i un dels motius principals era que banyar-se a les platges de Mallorca era pràcticament impossible els mesos de juliol i agost. No es trobava, a cap indret de l’illa, un pam quadrat de sorra on s’hi pogués posar el peu ni cap platja on hi hagués un ambient familiar. Això va fer que cerquessin una solució alternativa per a poder-se banyar, gaudir del sol i no anar al bullici de les platges. El lloc escollit va ser es faro.

Aquí la vida segueix amb una cadència anual digne d’una saga i crec que ja hi ha la sisena generació. Les famílies que anem allà som addictes. Hi anem sempre, cada dia, a la mateixa hora i mai no anem a la platja: ni ens agrada la sorra, ni la gentada, ni l’ambient. Aquí és com a casa: poca gent, bon ambient i tots es coneixem. Aquí és on fem petar la xerrada. Aquí és on més d'un ha troba nuvi o núvia. Aquí és on tothom explica les seves cuites de l'any anterior. Aquí és on ens trobem, dia rere dia, tots aquells que freqüentem l'explanada del far. A més de les famílies habituals, sempre hi ha alguns amics d'aquestes famílies que venen a passar uns dies a casa seva i, com és natural, passen el matí al far. Hi ha hagut personatges molt curiosos que els al·lots els hi posaven algun malnom.

*          *          *

Banyar-se al far és com nedar en una immensa piscina d'aigua salada. A la primeria hi havies d’entrar tirant-te de cap, de peus o... baixant per alguna de les roques que s’endinsen a la mar. Un bon dia es van posar d’acord les famílies, van comprar tres escales i les van col·locar en tres llocs diferents, la qual cosa facilitava baixar i pujar amb comoditat a petits i grans. Van durar molt de temps, però l’aigua i la sal les van anar castigant i —primer una i després una altra— en van desaparèixer dues. Fa uns grapat d'anys es va canviar la tercera. Enguany l'hem posat nova. Al far s'hi va tan si plou com si fa sol. Es pot gaudir, amb ulleres i “peus d’ànec”, de la gran varietat de peixos que hi ha a poca profunditat. Es pot “passejar” per l’aigua amb el matalàs inflable donant voltes i més voltes. Es poden agafar crancs, pagellides, bogos… Pescar amb canya des del dic és una altra activitat molt concorreguda que practica molta gent al llarg del dia, ja sigui al matí o a s'horabaixa.

Fa temps hi ancoraven molts velers. N'hi havia un d'abandonat, ancorat al moll, al que els al·lots i al·lotes hi pujaven per tirar-se des de la barana a la mar. S'hi estaven una bona estona pujant i baixant per la corda que l’amarrava. Un altre s’havia enfonsat aquell hivern i estava a cinc metres de profunditat: es veia perfectament.

Una altra de les activitats és la de navegar. Fer-ho avui és un xic més complicat, però fa trenta anys podies amollar a la mar qualsevol cosa que flotés i disfrutar ja fos remant o bé amb un motoret fora-borda. El pare d'una d'aquestes famílies va tenir la idea de construir una "barcassa" amb dos tubs metàl·lics i una plataforma de fusta on hi cabia molta gent i que servia per donar voltes per la vorera d'Es Faro. Anys més enllà ell mateix, ja padrí, la va reflotar per passejar els néts.

Un espectacle que val la pena viure és la processó de barques la diada de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. Al capvespre porten la imatge de la Mare de Déu des de l'església fins a dalt d'una barca de bou des d'on presideix la processó. Surten totes les barques, una darrera s'altra, en processó, des del Port fins a la sortida del dic, donen un tomb per fora i tornen a entrar.

Però el que té realment un encant extraordinari és l’impacte que fa veure el mar obert des de la bocana del Port. És una visió única, per a asseure’s i contemplar-la. Des de dalt la passarel·la del dic tant si mires cap a la vila d'Andratx com si mires cap a mar obert quedes bocabadat. De cara a la vila aquesta es veu al fons, petita, blanquinosa, envoltada de muntanyes. Darrera de tot, presidint la imatge, es Galatzó, el pic més alt dels que es veuen des d’allí, es Pic de sa dona morta (també dit s'Esclop)… i un seguit de petits turons. Resseguint amb la vista el paisatge vas des de l'esquerra, on hi ha una petita cala, la Cala Fonoll, fins a la dreta on hi ha el massís del penya-segat de sa Mola que s’endinsa cap al mar.

Mirant de cara al mar es veu tota la bocana del Port —flanquejada a l’esquerra pel penya-segat de sa Mola i a la dreta per la cala Fonoll— i un munt de vaixells que entren i surten: iots, llaüts de pescadors que van o tornen de pescar... Lluny, a l’horitzó, la línia que ajunta cel i mar. I a dalt un sol de justícia que t’obliga a cercar l’única ombra que hi ha en tot el dic: la que projecta el far sobre el moll.

Si aquí hi vas d'hora del matí, a les sis més o manco, pots veure la sortida del sol: espectacular! I si hi vas al capvespre pots gaudir de la posta del sol amb uns colors dels niguls mai vistos. Segons l'època de l'any que hi vagis el veus pondre's darrera sa Mola, al mig de la bocana o darrera sa Dragonera.

 

 

 

Malauradament, també hem estat testimonis de les destrosses que ha portat el turisme de masses a la preciosa terra que ens envolta. Només cal veure aquestes tres imatges.


 


dilluns, 4 de juliol de 2022

avortament als usa: roe vs wade & dobbs vs jwho

 Una sentència que portarà cua

Des de fa uns dies els titulars de tots els mitjans de comunicació treuen foc. La sentència de la Cort Suprema dels Estats Units sobre l'avortament no ha deixat ningú indiferent:

Una sentència històrica. Una sentència que sacseja l'ordre mundial dels drets. Alarma en la majoria dels països avançats. Els ultres s'encoratgen. Es revifa el conflicte social als Estats Units. Un Suprem modelat per Trump per enderrocar el dret a l'avortament. Les capitals europees es distancien de la decisió. Biden crida a votar demòcrata per restaurar el dret a l'avortament.

Si aquets són alguns dels titulars, els personatges públics tampoc s'han quedat enrere:

Joe Biden, el president "catòlic” dels Estats Units; Nancy Pelosi, “catòlica”, cap del legislatiu dels EUA; Nancy Northup, presidenta del Centre per als Drets Reproductius dels EUA; Antonio Guterres, secretari general de l'ONU; Michelle Bachelet, responsable de Drets Humans de l'ONU; Tedros Adhanom, director general de l'OMS; Emmanuel Macron, president de França; Boris Johnson, Primer Ministre UK; Justin Trudeau, Primer Ministre Canadà… tots ells assenyalen que és: 

Una decisió contra els drets humans, els drets sexuals i reproductius, la igualtat de gènere, els drets de la dona, que és un pas enrere, que la dona pot fer el que vulgui amb el seu cos…

Cap d'ells fa referència a l'ésser engendrat, a la persona que ja es desenvolupa al si de la mare, diferent d'aquesta i amb als mateixos drets a viure que ells.

També hi ha opinions a favor, però molt menys, ja que molta gent, encara que pensi que és una sentència encertada, no vol ser crucificada per les mediàtiques xarxes socials.

Qui no s'amaga de defensar la vida en tots els seus estats és l'Església:

Jose Gómez, arquebisbe de Los Ángeles i William Lori, arquebisbe de Baltimore y president del Comitè Pro Vida de l'episcopat nord-americà:

Aquest és un dia històric a la vida del nostre país. Durant cinquanta anys s'ha imposat una llei injusta que ha permès que alguns decideixin si uns altres poden viure o morir. És un temps per guarir ferides, pel diàleg civil… per construir una societat que sostingui el matrimoni i la família, i on cada dona tingui els recursos necessaris per portar el seu fill al món.

I la Pontifícia Acadèmia per a la Vida

La defensa de la vida humana és un assumpte de gran importància social. El fet que un gran país amb una llarga tradició democràtica hagi canviat la seva posició sobre aquesta qüestió també interpel·la el món sencer

Hi ha qui hi veu una sentència "ideològica" ja que hi havia tres jutges "progressistes" (demòcrates) (¿ser progressista és anar contra la vida del no nascut…?) contra sis de "conservadors" (republicans)Si la sentència hagués estat a l'inrevés, podríem dir el mateix però en sentit contrari.

Cort Suprema del 1973

El 1973 hi havia 5 jutges pel partit demòcrata i 4 pel partit republicà. Hi va haver un vot particular contra la sentència que van firmar un jutge demòcrata i un de republicà. Diguem que van quedar 4 a 3 a favor dels demòcrates. ¿Per què ara tanta polseguera? 

L'avortament és motiu d'una forta polèmica tant a dintre com a fora dels USA. El que importa són els raonaments jurídics de la sentència, no els prejudicis de cadascú. Els arguments poden ser discutibles, però no es discuteixen, senzillament s'acusa de decisió "ideològica" per part dels que no hi estan d'acord. La sentència no dirimeix si l'avortament és bo o dolent, si s'ha de permetre o no. El que ha aclarit el Suprem és que "l'avortament és un dret que està per sobre de la capacitat de decisió dels representants del poble".

La decisió de la Cort Suprema es basa en que el dret a l'avortament no està fonamentat en cap dret constitucional, ni en cap tradició del país, ni en cap dret més ampli. Tant és així que l'argumentació de Roe fins i tot va ser criticada per juristes partidaris de l'avortament.

El dret a l'avortament tampoc es sosté per motius d'un dret de llibertat en assumptes d'àmbit privat, com la vida sexual, que permet l'ús d'anticonceptius. Però entre això i l'avortament hi ha una diferència crucial que tant Roe com Casey evidencien: "l'avortament destrueix una vida en potència i a partir de cert moment de la gestació ha de prevaldre l'interès legítim de l'estat de protegir al no nascut".

La sentència de la Cort Suprema dels Estats Units

Cort Suprema del 2022

¿Què ha fer la Cort Suprema dels UEA amb aquesta sentència? A veure si ho se explicar.

Fa uns dies, la Cort Suprema dels Estats Units va publicar la sentència coneguda com Dobbs vs Jackson Women’s Health Organization (JWHO), que fa referència al dret a legislar sobre l'avortament per part de cada un dels estats americans. Al llegir-la hi ha hagut una commoció nacional i internacional promoguda per totes les parts interessades en que l'avortament continuï legislat com fins ara per tal que els lobbies que promouen els temes de gènere i les empreses multinacionals farmacèutiques no perdin el negoci que representala indústria de l'avortament als Estats Units. Aquesta és la clau de volta del tema i per la qual els poderosos lobbies mouen la gent perquè es manifesti a favor o en contra de les resolucions.

Aquesta commoció ha estat la mateixa, però en sentit invers, que la que hi va haver el 1973 amb la sentència a Roe vs Wade per la qual el Suprem declarava l'avortament com un dret constitucional.

El 1992 es va presentar un altre demanda, el cas Planned Parenthood of Southeastern Pennsylvania vs Casey, que va ratificar la sentència de Roe.

Avui amb aquesta sentència històrica del Suprem la situació de l'avortament torna allà on estava fa cinquanta anys, abans de la sentència a Roe vs Wade. La Constitució del país no atorga el dret a l'avortament, sinó que depèn de cada estat permetre'l o prohibir-lo. El Suprem rectifica el seu propi criteri i retorna la regulació al Poder Legislatiu dels estats. 

No és un tema religiós (que també ho és). No és un tema polític (que també ho és). No és un tema ideològic (que també ho és). És un tema de dignitat humana. De respecte per la vida humana des de la seva concepció. La vida és un do, no és un dret. És un tema en el que hi hem d'estar d'acord creients i no creients i hem de recordar que estem parlant del dret a viure i de la dignitat de les persones humanes que encara no tenen possibilitat de defensar-se. No podem deixar que aquest tema continuï sent un lucratiu negoci i el manipulin els lobbies de gènere i grans multinacionals farmacèutiques disposades a tot per tal de fer caixa.

La sentencia de la Cort Suprema conclou: "La Constitució no prohibeix als ciutadans de cada estat regular o prohibir l'avortament. Roe Casey es van arrogar aquesta autoritat. Ara revoquem aquestes sentències i retornem aquesta autoritat al poble i als seus representants electes".

"Des d'ara, les regulacions de l'avortament es justificaran, com les lleis sanitàries o altres de similars, per interessos públics legítims com: la protecció de la vida del no nascut; la protecció de la salut de la mare; la mitigació del dolor fetal; la no-discriminació per raça, sexe o discapacitat; la prohibició de procediments mèdics inhumans; la preservació de la integritat de la professió mèdica… Aquests seran els criteris per decidir si una llei estatal de l'avortament és vàlida".

La sentència Roe Casey no és l'inici ni el final del debat sobre l'avortament als USA i al món sencer. És la continuació. Tal com diu l'Acadèmia Pontificia per a la Vida: S'ha de reobrir un debat no ideològic sobre el lloc que ocupa la protecció de la vida en una societat civil.

Com es va originar tot aquest embolic?

Jane Roe (pseudònim oficial de Norma Leah Nelson, nom de naixement i després, de casada, Norma McCorvey 1947-2017) es casa el 1963 amb 16 anys. El 1965, té una filla que acaba donant en adopció per problemes amb la droga i l'alcohol. El 1966 té un segon fill que també dóna en adopció. El 1968, amb 21 anys, va quedar embarassada per tercera vegada. Sembla ser que uns amics li aconsellaren que digués, falsament, que havia estat violada per uns negres i així podria accedir a un avortament legal. Va anar a parar a mans de dues advocades que cercaven dones que volguessin avortar i així es va iniciar, en un tribunal federal, el cas Roe vs Wade (Henry Wade era el fiscal). Durant aquest temps Roe va donar llum a una tercera criatura que també va donar en adopció. El cas va ser refusat.

Però el 1971 el cas va arribar a la Cort Suprema i el 1973 va sortir la sentència per la qual la Constitució dels Estats Units protegeix la llibertat d'una dona embarassada per escollir avortar sense excessives restriccions governamentals. Va anul·lar moltes lleis federals i estatals sobre l'avortament, i va provocar un debat nacional als Estats Units sobre si l'avortament ha de ser legal i qui és qui ha de decidir la legalitat de l'avortament, quins mètodes ha d'utilitzar la Cort Suprema en l'adjudicació constitucional i quin ha de ser el paper de les opinions religioses i morals a l'esfera política.

El cas Roe vs Wade va dividir els Estats Units en moviments a favor i en contra de l'avortament, alhora que va activar moviments de base en ambdós bàndols. Així fins el 2018 en que l'estat de Mississippi va prohibir els avortaments després de la setmana 15. Abans no entrés en vigor, l'organització JWHO que era l'única clínica abortiva de l'estat– va presentar una demanda en un tribunal federal. El 2019 el Tribunal d'Apel·lacions va donar la raó a la clínica. El 2021 l'Estat de Mississippi va apel·lar a la Cort Suprema i aquesta va posar una condició: el judici es limitaria a si les prohibicions d'avortaments prèvies a la viabilitat són inconstitucionals.

El mateix 2021 es van exposar els arguments. Per l'Estat de Mississippi defensava els arguments la fiscal general de l'estat, Lynn Fitch, clara promotora d'un feminisme ben entès, mare soltera, antiga tresorera de l'estat que havia aconseguit l'equitat salarial entre homes i dones i que va demanar l'eliminació de Roe vs Wade.

El 24 de juny de 2022 la Cort Suprema dels Estats Units va fer públic el veredicte sobre el cas Dobbs vs JWHOS'ha de  retornar el poder als congressistes locals per legislar sobre l'avortament en cada estat¿Això vol dir que està prohibit l'avortament als EUA? No. Aquesta decisió no converteix en il·legals els avortaments en els estats que són legals segons la constitució local, sinó que retorna a les legislatures dels diferents estats la capacitat de legislar en aquest camp.

Atès que els Estats Units són una república federal, les decisions de la Cort Suprema afecten totes les Constitucions dels estats, cosa que va obligar que els estats acatessin les sentències, malgrat que a les seves Constitucions locals es reconeguessin drets en una altra direcció (en aquest cas pro-vida).

Aquesta resolució no és una resolució "pro-vida". Els avortaments en els estats que són legals segons la constitució local no els torna en il·legals. El que sí queda anul·lat és el precedent judicial que considerava que un nadó era “viable”, aproximadament, després de les 23 setmanes.

La Cort Suprema ha determinat que hi ha falta de solidesa jurídica en la sentència revocada: “res en el text constitucional, l'estructura, la història o la tradició dóna suport al dret a l'avortament”. Amb Roe vs Wade es va entronitzar el poder judicial i es va debilitar el sistema democràtic. D'un govern del poble es va passar a un govern de jutges que va contagiar les democràcies occidentals i que encara dura. D'aquesta manera, la decisió a favor de l'estat de Mississippi contra JWHO comporta conseqüències per a tot el país, en el sentit invers al que van tenir cinquanta anys enrere.

Aquesta sentència és una oportunitat per revisar alguns arguments esgrimits a favor de l'avortament, com la viabilitat del fetus, ja que la ciència avui ens descobreix i manifesta la bellesa de la vida humana. Ningú pot tenir un dret constitucional a acabar amb cap vida humana i sí a protegir-la i defensar-la. La vida humana és un do per a tota la humanitat encara que avui ens sembli impossible defensar aquest criteri. Els ordenaments jurídics actuals no encerten en el tema de la regulació de la vida: permeten la marginació social de la dona embarassada, han criminalitzat l'avortament, han empresonat la mare que el practicava… per passar a donar-li tota la llibertat i permetent la creació d'una indústria al voltant de l'avortament amb uns guanys econòmics escandalosos.

La revolució del maig del 1968 va reduir l'avortament a una qüestió d'elecció de la mare sense tenir en compte la nova vida que naixia al seu si. Les lleis no són per atorgar la vida a l'embrió, sinó per protegir-lo. Les lleis que permeten la lliure eliminació d'una vida humana són insolidàries, antisocials i inhumanes.

 

¿Què diu el Papa Francesc?

Des de sempre, ja quan era bisbe de Buenos Aires, ha parlat en defensa de la vida. De tota vida. Per néixer o a les acaballes. Maltractada socialment o econòmicament. Mai ha callat i de vegades se l'ha criticat per mantenir el criteri en defensa de la vida. Les paraules que transcric no són d'ara. Són de sempre.

El problema de l'avortament no és un problema religiós, és un problema humà. Qualsevol llibre d'embriologia diu que a la tercera setmana després de la concepció, abans que la mare se n'adoni, ja hi ha tots els òrgans, fins i tot l'ADN. ¿No és això una persona? L'avortament és un assassinat... sense mitges tintes: qui avorta, mata.

L'ésser humà és sempre sagrat i inviolable, en qualsevol situació, en qualsevol etapa de la seva vida, és un fi en si mateix i mai un mitjà per resoldre altres dificultats. Si aquesta convicció cau, no queda cap fonament sòlid i permanent per a la defensa dels drets humans, que estarien sempre subjectes a les conveniències contingents dels poderosos. 

Als nens no nascuts se'ls vol negar la seva dignitat humana per poder fer amb ells el que es vulgui, traient-los la vida i promovent una legislació per a que ningú ho pugui impedir. No és progressista pretendre resoldre els problemes eliminant una vida humana. És com contractar un sicari per resoldre un problema.

Però també és cert que hem fet poc per acompanyar adequadament les dones en què l'avortament se'ls presenta com una solució ràpida a les seves profundes angoixes, especialment quan la vida que hi creix ha sorgit de la violència o en un context de pobresa extrema. 

El missatge de la misericòrdia és per a tots, també per a la persona humana que està en gestació. Després del fracàs d'un avortament hi ha una misericòrdia difícil, perquè el problema no està en donar el perdó, sinó en acompanyar una dona que ha pres consciència que ha avortat. 

Quan una dona pensa en el que ha fet... cal estar al confessionari, i donar consol, no castigar. Moltes vegades quan ploren i tenen aquesta angoixa les aconsello: "El teu fill és al cel, parla-li, canta-li la cançó de bressol que no li vas cantar, que no vas poder cantar-li". I aquí hi ha una via de reconciliació de la mare amb el seu fill. És el perdó de Déu. És el drama de l'avortament. Per entendre-ho bé, cal estar en un confessionari. És terrible!

*          *          *

La indústria de l'avortament, liderada per Planned Parenthood, i per les farmacèutiques avortistes, tenen en aquesta indústria un capital que els porta a invertir fins i tot en finançaments de candidats del Partit Demòcrata. Al seu lloc web, actualitzat amb l'eliminació de la sentencia Roe vs Wade, demanen donacions deduïbles d'impostos per tal "que puguem continuar protegint i oferint atenció, passi el que passi".