Qui de nosaltres
no sap qui és Magallanes? Em
refereixo a gent de la nostra edat, perquè dels joves més d’un no sap ni que
existís. ¿Qui era Magallanes? ¿Què va fer Magallanes? ¿Per què va ser tan
important?
Dues petites referències del Papa Francesc sobre Magallanes, en un col·loqui amb joves i
en el seu viatge a Sri Lanka i Filipines, i dues referències anteriors de sant Joan Pau II a Filipines i Xile em va
re-despertar la curiositat sobre Magallanes.
Va dir el Papa Francesc:
Recordo
com va canviar la concepció, la cosmovisió del món, des de Magallanes en endavant, o sigui una cosa era veure el món des de
Madrid, o Lisboa, i una altra cosa era veure’l des d’allà, des de l’estret de Magallanes. Quan un es tanca en el seu
petit món de la parròquia, de la Cúria… no es capta la veritat. La veritat es
capta millor des de la perifèria.
I Joan Pau II:
Des del moment mateix en què Magallanes va plantar la creu a Cebú, fa gairebé 500 anys, Les
Filipines ha estat un poble fidel a la fe cristiana.
A Xile, el 1520, el Senyor va fer la seva entrada
per la majestuosa i imponent porta de l'estret de Magallanes. En tan bell escenari es va celebrar per primera vegada
la Santa Missa i el mateix Déu viu per sempre en el cor dels xilens.
* * *
Refrescarem una mica la memòria:
Des que els romans introduiren les espècies i les drogues índiques –com el pebre i el gingebre– i la vanitat femenina exigia aromes com l’almesc i l’àmbar, i olis d’Aràbia i teixits de seda i perles per lluir, va néixer el negoci més lucratiu de l’Edat Mitjana. Tot passava per Síria, Egipte i el Gran Canal. Cap comerciant que no fos turc o àrab podia passar per aquestes terres ni cap vaixell cristià podia navegar pel Mar Roig. El món de les espècies era tan important que “es pagaven hisendes, dots i drets amb… grans de pebre!”.
Des que els romans introduiren les espècies i les drogues índiques –com el pebre i el gingebre– i la vanitat femenina exigia aromes com l’almesc i l’àmbar, i olis d’Aràbia i teixits de seda i perles per lluir, va néixer el negoci més lucratiu de l’Edat Mitjana. Tot passava per Síria, Egipte i el Gran Canal. Cap comerciant que no fos turc o àrab podia passar per aquestes terres ni cap vaixell cristià podia navegar pel Mar Roig. El món de les espècies era tan important que “es pagaven hisendes, dots i drets amb… grans de pebre!”.
* * *
Portada de la primera edició d'Os Lusíadas |
Padrão dos Descobrimentos a Belém, Lisboa |
L’època coneguda
com l’Era dels Descobriments (1414-1557) va fer que Portugal es convertís en
la primera potència mundial gràcies als descubridors, un grapat d’aventurers i
visionaris que van decidir deixar la seva pàtria per anar a l’encontre de les
terres que produïen les espècies per un camí marítim que no fes necessari
passar per terres de turcs i àrabs, per tal d'accedir directament a les fonts del negoci, deliniar el mapa del món i debilitar la reraguarda islàmica amb l'esperit de croada. Les gestes d'aquests aventurers estan cantades en el poema èpic de Luis Vaz de Camões, Os Lusíadas, "els fills de Luso", conquistador del territori de la Lusitània que després serà Portugal.
Portugal
El 1143 Portugal
neix com a nació independent, però no serà fins el 1385, quan es consolida la
dinastia del rei Joan I de Portugal.
Portugal és una terra allunyada de tot i de tots, erma, petita, sense entrada
al Mediterrani i flanquejada a l’est per Castella i a l’oest per l’Atlàntic, un
desert d’aigua infinit, infranquejable i impracticable per navegar… Així
Portugal apareixia com la terra més desavantatjada entre les nacions marítimes
europees.
Però hi va haver
algú que va pensar en capgirar aquesta suposada impossibilitat: “¿Qui sap si
aquest oceà, que ens deixa a les platges trossos de rares fustes, que han
d'haver crescut en algun lloc, lluny de ser infinit, seria el camí cap a terres
noves desconegudes…? ¿Qui sap si l'Àfrica és habitable més enllà del Tròpic i Ptolomeu
es va equivocar en pretendre que el continent no es pot envoltar navegant, i
que no hi ha cap camí que porti a la mar de l'Índia?”. Si això fos així, l’oceà
no seria una barrera sinó un estret.
Infante D. Henrique |
Aquestes eren
les idees de l’Infante D. Henrique de Portugal, conegut com Enric el Navegant (1394-1460), fill del rei Joan I de Portugal. Malgrat mai no va
arribar a regnar (mai no ho va voler) ni mai va pujar a cap vaixell, va ser el
principal protagonista de la política d’expansió portuguesa del segle XV.
Acadèmicament se sabia que la terra era esfèrica, però el que es desconeixia
era la seva configuració, la distribució de terres i mars, les dimensions de continents
i oceans… La navegació costanera començava a quedar petita i els oceans eren
impenetrables.
La vocació
marinera de Portugal va néixer quan les rutes comercials van fer de Portugal
lloc d’escala de les flotes i Lisboa era el punt de trobada. Aquesta situació i
l’esperit de negoci va fer que tant reis com cavallers, nobles i burgesos, a
més dels comerciants, financiessin expedicions a la recerca d’una ruta
alternativa a les Índies per a fer el negoci directament.
Mentre les grans
potències europees d’aleshores es barallaven en guerres insensates, Enric el Navegant impulsà la primera
“quixotada”: aconseguir trobar l’extrem sud del continent africà per tal de
poder establir una ruta alternativa a les índies i així poder comerciar amb
espècies i teixits sense haver de passar per terres de turcs, àrabs i
venecians, que dominaven les rutes terrestres.
Gil Eanes |
El 1415 comencen
els descobriments amb la conquesta de Ceuta.
Després continuen les aventures per les illes ja conegudes de Canàries, Açores
i Madeira. Des de Canàries comencen les incursions cap a la costa africana i
arriben fins el Cap Bojador. Ningú
no s’atreveix a passar d’aquí. Però el 1434 Gil Eanes el sobrepassa. Per tal de poder
treballar millor en el seu projecte l’Infant
Enric funda el 1438 un centre
d’investigació nàutica, únic en el món, a Sagres,
prop del Cap San Vicente. Allí hi van els millors savis i entesos en temes de
navegació, cartografia, astronomia. Això sumat als coneixements dels propis
navegants va fer progressar la ciència de la navegació a una velocitat
insospitada.
Aquest visionari
portugués va esmerçar tota la seva vida i la seva fortuna a la navegació i als
nevegants, va fer possible la realització de gestes futures, va encomanar la
creació de cartes de navegació, va fer estudiar la construcció de noves naus
que puguessin salpar a mar obert i van aparèixer les “carabel·les”, aquestes
embarcacions amples, de més de vuitanta tones, comandades per un “mestre en Astronomia”,
capaces de soportar la climatologia adversa a alta mar i de transportar una
cinquantena d’homes.
L’Infant Enric aconseguí del rei de Portugal el monopoli de les exploracions
per les costes africanes i les illes de l’Atlàntic i el monopoli de les teles
de llana. El Papa Nicolau V li
atorgà una butlla per la qual “totes les terres, mars, illes que es
descobrissin més enllà de Bojador serien de pertenència única de Portugal, així
com el monopli del comerç per tota
aquesta zona”. D’aquesta manera l’Infant
Enric es feia l’amo de l’encara
incògnit Orient i de tots els “nous mons” per descobrir. Un cop passat Bojador les
descobertes són continues: 1441 Cap
Blanc, 1443 badia de Arguin,
1444 arxipièlag de Cap Verd, 1446 Guinea, 1460 Sierra Leona…
Bartolomeu Dias Ciutat del Cap |
Aquest mateix any morí l’Infant Enric abans de poder veure
cap dels grans descobriments que immortalitzaren la seva pàtria en la història
del descobriment del món i en la gesta contra el mare incognitum. Les expedicions
continuaren: 1472 Terranova, 1473
passen l’Equador, 1483 riu Congo, 1486 Nigèria… El 1488 Bartolomé
Díaz (1450-1500) després d'explorar més de 2.000 km passa la punta sud d’Àfrica pel Cabo das Tormentas (després
anomenat de Boa Esperança ) però no pot continuar l’expedició i torna.
El 1492 Colom fa la seva gesta per arribar a
l’Índia per l’oest, però arriba… al Nou Continent. Això fa que el rei de
Portugal tremoli doncs intueix que Castella ha arribat a l’Índia abans que ell.
Vasco da Gama |
El 1498 Vasco da Gama arribarà a Calicut (actual Kozhikode), a l’Índia:
han passat 83 anys des de la primera incursió a Ceuta! Ara només li falta
arribar a les Illes de l’Especieria,
a l’Aurea Chersonesus, a l’estret de Singapur, abans que Castella. El control d’aquesta
ruta va permetre a Portugal l'establiment de nombrosos llocs comercials, factories
i fortaleses… des de l'Índia fins el sud-est asiàtic, la Xina i el Japó. Va ampliar
el seu imperi de forma considerable. En el seu moment de major poder, Portugal
controlava completament els oceans Atlàntic i Índic.
Castella i Aragó
Amb aquest
enorme resum d’aconteixements no podem oblidar el paper que aleshores jugaven
també els regnes de Castella i Aragó. Els dos regnes, units pel matrimoni
(1469) d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó formaran el Regne d’Hispània.
El 1485 Cristòbal Colom –un personatge genovès
afincat a Lisboa, casat amb una portuguesa, navegant de professió i que havia
participat en expedicions a Gènova, Irlanda i Anglaterra– sol·licita audiència
al rei Joan II de Portugal i li
ofereix el projecte d’arribar a les costes del Japó i l’India navegant cap a
occident “per trobar el Llevant pel Ponent”.
Joan
II,
que feia setanta anys estava ficat en empreses de descobertes a la costa
d’Àfrica, i amb la idea posada a arribar a l’Índia vorejant el sud del
continent, no s’aterveix a financiar-li l’aventura. Colom deixa la cort portuguesa i va a viure a la cort castellana,
establint-se a la zona de Moguer i La Ràbida. Parla amb uns monjos d’aquella
zona i presenta el projecte al Consell Reial que el desaprova. El 1486 es rebut
per la reina Isabel I a qui agrada
el projecte i el fa estudiar per “un consejo de doctos varones” per tal que
emeti un dictamen sobre la viabilitat del projecte. Al cap d’uns anys el
“consejo” emet un comunicat dient que és impossible el que diu Colom. La reina no desisteix i espera
que s’acabi la conquesta de Granada. Reprèn la idea de Colom i l’aprova.
El mes de maig
de 1492 Cristòbal Colom surt de
Palos de Moguer en direcció a occident per arribar a l’orient. El mes d’octubre
arriba a les Illes Bahames i es
pensa que ja és a l’India. No sap que acaba d’arribar a un nou continent,
desconegut per tots fins aleshores.
Pels portuguesos
això és un cop de pedra i temen que després de l’aventura de Colom Espanya arribi a l’Índia abans
que ells. Per tal que no entrin en conflicte les dues potències el Papa intervé
amb una solució salomònica: el 1493 agafa la bola del món i, com si fos una
poma, la divideix en dues parts amb el ganivet imaginari d’una butlla. Allò que
queda a l’occident d’aquesta línia serà per Espanya, allò que quedi a l’est serà
per Portugal. Portugal té alguns dubtes i demana que la línia se situï una mica
més a l’occident. Es signa així el 1494 el tractat de Tordesillas pel qual gairebé la totalitat del món queda repartit
entre Espanya i Portugal sense tenir en compte la resta de nacions. Portugal es
queda amb Àfrica, Índia i Brasil, i Espanya amb la resta d’Amèrica.
Europa
Les odissees de
Portugal i la venturosa aventura de Castella fan que Europa quedi amb un pam de
nas. Davant d’això Europa tremola: del no res Portugal i Espanya eixamplen els
seus dominis a una dimensió desconeguda. Espanya ja és una potència, però Portugal
és la nació més petita i la primera potència marítima del món amb el domini de
noves terres. ¿Qui la podrà parar? Portugal arribarà a tenir una extensió que
no tenia l’Imperi romà en l’època de la seva major expansió.
A partir d’aquí
tothom es dedica a viatjar cap a l’incògnit amb unes ànsies de descoberta com
mai: en tres decenis es descobreix més món que tota la Humanitat sencera ho
havia fet fins aleshores: l’Índia, Terranova, Brasil, península del Labrador,
Rio de Plata, Madagascar, Mauricio, Malaca, Florida… i l’Oceà Pacífic. En cent
anys la navegació ha superat en mil la seva activitat i la figura del món es
transforma i s’amplia d’any en any, “la Geografia i la Cartografia del Cosmos
porten un ritme molt accelerat i fixen la forma i l’extensió de la Terra des
que els homes viuen, respiren i pensen”.
* * *
Només quedava
una aventura per cumplir: donar la volta a la Terra en barco i comprovar i
evidenciar la forma esfèrica del nostre planeta contra les teories del passat:
aquesta serà la idea fixa del portugués Fernão
de Magalhães.