persones 1 - Dante Alighieri l - l'home

El Dant retratat per Giotto

Parlar de Dante Alighieri no és possible fer-ho sense deslligar-lo de la Divina Comèdia, obra mestra i immensa de la literatura universal. El Dant és un temple vivent que conté tota la ciència del món de la seva època, tresor infinit d’erudició. El Dant és un home d’una figura tràgica, en estat de perpètua protesta, en batalla sense treva contra el món, amb una indignació implacable fruit de la seva implicació política, cultural i religiosa al bàndol dels güelfs blancs. Apassionat, nerviós, violent, perseguit, desterrat, privat dels drets, exclòs d’una amnistia i condemnat a ésser cremat si tornava a la seva estimada Florència… Home de partit, coneixedor del poder, immers en les lluites polítiques, florentí, profeta de la monarquia universal, partidari de l’emperador germànic, enemic del papa Bonifaci VIII, coneixedor de Grècia i Roma i les seves  mitologies, de la Bíblia, de l’esperit medieval, de l’univers sencer natural i diví, poeta de l’amor i de l’amistat, apocalíptic…

La gran personalitat intel·lectual del Dant fa que sigui un filòfof-poeta, polític i teòleg. El seu geni ha arribat a l’alçada universal. El Dant pertany a l’Edat Mitjana i a l’Humanisme. La intensitat amb la que el Dant va viure la seva pròpia vida fa que allò que és el més característic de la seva obra sigui la virtut de transfigurar en dimensions d’ultratomba el seu propi segle i els segles passats. Aquest fervor personal, que farà d’ell un home desgraciat, amararà tota la seva producció literària i com tot gran creador de la història desperta respecte i simpatia.

Dante Alighieri neix a Florència el 1265 en una família, acomodada, arrelada a la Toscana i que estava vinculada al moviment dels güelfs (mercaders i burgesos) que defensaven el Papat davant el poder temporal. S’hi oposaven els gibel·lins (nobles), que volien més poder per l’Estat. La lluita per aquests poders venia des del segle XI, quan l’Església es va voler independitzar del poder tempopral que elegia els càrrecs eclesiàstics. El 1122 amb el concordat de Worms s’acaba aquesta lluita per les investidures.

Tauler d'escacs on es representa la lluita
entre els güelfs blancs i els negres

Quan neix el Dant és l’època en la que güelfs i gibel·lins estan en guerra declarada. El 1260 els gibel·lins derroten els güelfs i passen per la pedra tots els güelfs que troben. El pare del Dant i la seva família no va ser venjada ni va haver-se d’exiliar, cosa que va donar-li certa posició a Florència. El conflicte s’acaba el 1289 quan els güelfs derroten definitivament els gibel·lins. Però entre els güelfs van sortit dues faccions: els blancs, que s’oposaven a la influència del papat de Bonifaci VIII, que volia tornar a elevar el poder papal per sobre del temporal, i els negres, que defensaven el Papat. El Dant estava amb els blancs i el 1302, quan els negres agafen el control, el Dant s’ha d’exiliar de la seva natal i amada Florència i ja no hi va poder tornar mai més. Va “estar” (que no viure, ja que només podia viure a la seva estimada Florència) a Verona, Pisa, Sarzana, Lucca, i Ravenna, on mor el 1321, als 56 anys.

Beatriu pintada per Marie Spartali

Als 9 anys coneix Beatriu, una nena que va veure un bon dia, de la que s’enamora a l’acte i per la que sent un somni passional que fa que li dediqui tot el seu amor. No la va tornar a veure fins nou anys després, pel carrer, quan ell en tenia 18. Ell la saluda i ella no li fa cas. Malgrat això el seu amor no defalleix i composa per a ella un primer sonet. Beatriu mor el 1290, als 23 anys. Però, fins i tot morta, Beatriu serà la musa que inspirarà  tot el seu escriure. Els tres grans poetes d’aquesta època, els Tre Corone, se senten inspirats per les estimades a les que dediquen els seus poemes: Beatriu-Dante, Laura-Petrarca, Fiammetta-Boccacio.

Però la vida real del Dant no anava pel camí de Beatriu. Quan tenia 12 anys, la seva família va concertar el matrimoni de Dant amb Gemma Donati i es van casar quan ell en tenia 26. Van tenir quatre fills. Des del 1302, quan ha de marxar a l’exili, la seva dona cau en l’oblit.

Poc se sap de la formació acadèmica del Dant, però és molt probable que cursés, en llatí, totes les disciplines de les set Arts Liberals de les escoles medievals que componien el Trivium (gramàtica, dialèctica i retòrica) i el Quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música), així com estudis de teologia i filosofia. Als vint-i-pocs ja coneixia Aristòtil i Sant Tomàs.

Els estats de la península italiana

La producció literària del Dant està lligada a la seva vida, a la terra, a la llengua, a la filosofia i a la política. Comença amb La Vita Nuova (1292-93) i segueix per la Commedia (1304-1321) –anomenada més tard Divina per Boccacio– passant pel Convivio (1304-07), De Vulgari Eloquentia (1305-07), De Monarchia (1309?-1318?), tretze Epistolae (1310-1315), dues Eglogae (1319?) i la Questio de aqua et terra, un tractat de física, escrit a Verona el 1320, per demostrar que l'esfera de l'aigua i de la terra no són concèntriques.