Tota la crítica ha estat unànime: Aquest Anell ha sigut un complet fracàs tant a nivell dramàtic com teatral ja que de la direcció d'actors també se'n va fer càrrec la IA. Potser s'hauria d'haver barrejat la IA amb l'equip humà. Sobre l'escenari s'anaven projectant, de manera que cobrien els cantants, un aiguabarreig d'imatges creades mitjançant IA, que desapareixien en segons, barrejades amb imatges de totes les produccions del l'Anell des de la seva inauguració (1876) fins avui. Un grapat de diapositives difícils de pair.
Però l'enuig de molts assistents no es va acabar aquí: l'actual directora del festival, Katharina Wagner, besnéta del compositor, va introduir un dj que punxava música electrònica barrejada amb la de Wagner. També va sonar música de Rosalia. Afortunadament la música wagneriana es va erigir com la gran triomfadora. Ella i el director del Festival, Christian Thielemann, van ser qui van permetre salvar els mobles.
* * *
Bayreuth és una ciutat alemanya que li deu la fama a Wagner per haver-hi viscut durant deu anys abans de retirar-se a Venècia, on va morir. A Bayreuth va ser on va fer efectiva la seva idea«d'art total» i on va fer construir un teatre específic per a les seves representacions, el Bayreuth Festspielhaus, la Sala del Teatre dels Festivals de Bayreuth, el santuari que Richard Wagner portava al cap des de feia temps. El dia 22 de maig de 1872 es va col·locar la primera pedra i es va celebrar amb la interpretació de la Novena de Beethoven, (compositor especial a la vida de Wagner) dirigida pel propi Richard Wagner.
Quatre anys després, el 13 d'agost de 1876 es va inaugurar aquest santuari amb la representació de la tetralogia L'Anell del Nibelung. Les dues primeres jornades −L'Or del Rhin i La Walkíria− ja s'havien estrenat, però Sigfrid i L'Ocàs dels Déus es van estrenar en la inauguració del teatre. Va ser un esdeveniment amb un èxit rotund al que hi va assistir la flor i nata de les personalitats polítiques, artístiques i musicals del moment. Txaikovski, com a corresponsal rus va dir: «El que ha esdevingut a Bayreuth és una cosa que els nostres néts i els seus fills continuaran recordant». 150 anys després continua el record d'aquesta efemèride i a la que, des d'aleshores hi assisteixen, cada any, uns 60.000 espectadors.
* * *
Wilhelm Richard Wagner (Leipzig 1813-Venècia 1883) va ser un compositor, director d'orquestra, poeta, assagista, dramaturg i teòric musical alemany del Romanticisme. Les seves òperes les qualifica com a «drames musicals» en les que ell mateix també es feia càrrec del llibret i de l'escenografia.
La seva fama com a compositor la va aconseguir amb L'holandès errant i Tannhäuser però tenia clar que: «Només quan jo pugui representar les meves obres exactament com les concebo podran ser veritablement compreses». Així va transformar el pensament musical amb la idea Gesamtkunstwerk −Obra d'art total−, síntesi de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques i que va plasmar a la seva monumental tetralogia: L'Anell del Nibelung.
Aquesta concepció operística «d'art total» el va portar a amalgamar-ho tot de manera que l'orquestra, l'auditori, l'escenari, l'escenografia, la dramatúrgia, la música, l'acústica i el públic formessin una unitat indissoluble. L'orquestra està amagada, el so surt per unes escletxes, l'auditori té forma d'amfiteatre, les cadires són de fusta, l'escenari és profund per millorar els efectes escènics i l'acústica adequada al so de la música wagneriana (però hi fa una calor abrasadora… no hi ha aire condicionat!)
* * *
Mariano Fortuny de Madrazo (Granada 1871-Venècia 1888) ¿què té a veure amb el Teatre de Bayreuth? Doncs la gran influència que l'esperit wagnerià imprimí en el jove artista des que conegué l'obra de Wagner i que el portà a treballar en el món del teatre, l'escenografia i la il·luminació.
Als 19 anys, animat per la seva mare, assisteix per primera vegada al festival de Bayreuth. És a Bayreuth on descobrirà que l’òpera és el compendi de totes les arts, no un drama al que se li subordina la música: l’art engloba totes les disciplines. A Bayreuth va viure la seva catarsi. És jove però ja ha tocat moltes tecles i té la mateixa idea de convertir-se en un «artista total» a l'estil de Miquel Àngel, Leonardo o Wagner.
L'atrau allò que és misteriós com a font de bellesa, entreveu la correspondència entre música i pintura, on els colors poden suggerir sons i els sons colors i ambdós poden originar idees. El simbolisme, l’Art Nouveau i la filosofia wagneriana conformen l’esperit de l’«art total». S’endinsa en el lirisme convuls de la música del polèmic compositor i en el pensament de Schopenhauer, el filòsof que sustentava la bastida wagneriana.
Als 29 anys crea l’escenografia de l’opereta Mikado però una mala il·luminació va arruïnar la il·lusió de la realitat que preveia amb els seus decorats. L’any següent l’Scala de Milà li encarrega l’escenografia completa de Tristany i Isolda, de Wagner, dirigida per Toscanini. Èxit total! Aconsegueix l’anhelada harmonia escènica de Wagner. Li falta aconseguir una il·luminació perfecte per tal de captar el sentit total de l’escenografia wagneriana.
Un dia descobreix allò que serà el seu Sistema d’il·luminació escènica per llum indirecta, conegut com el Sistema Fortuny d’il·luminació. Més endavant Inventa un aparell escenogràfic que anomena Cúpula Fortuny, un enginy genial amb que pretén fer visible, per mitjà de la llum, «l’infinit en el finit». Aquets dos enginys els va instal·lar a diferents teatres de París, Berlin, Milà i Florència.
* * *
El Festival de Peralada ha celebrat enguany el seu 40è aniversari i per la cloenda es va programar un concert excepcional, a l'alçada de la seva prestigiosa trajectòria. Ha estat la cita musical més rellevant de la temporada. S'ha aprofitat que l'Orquestra del Festival de Bayreuth faria una gira per Espanya per oferir un concert semblant, amb fragments de la tetralogia de l'Anell del Nibelung. La directora artística del Festival, Katharina Wagner, besnéta del compositor, és qui ha acompanyat els músics a la gira per Espanya.
L'orquestra, dirigida per Pablo Heras-Casado, que també ho va fer a Bayreuth, ha viatjat amb la soprano Catherine Foster, el baríton Klaus Florian Vogt i el tenor Nicholas Brownlee. Per als músics del Festival actuar fora de Bayreuth és una gran alegria doncs allí estan amagats sota l'escenari i ningú els veu.
Però les característiques de Peralada, que espera la reobertura de l'auditori, no permeten un concert d'aquesta envergadura i per això es va demanar la col·laboració del Palau per tal d'oferir el concert des d'aquest altre escenari.
* * *
El Palau de la Música Catalana (amb la representació de les Valkíries a l'escenari i un bust de Wagner en una una de les façanes) va omplir la sala de gom a gom. Però no tot van ser flors i violes. L'acústica wagneriana ideada per a la seva Sala del Teatre no sona igualment a qualsevol altre lloc, ni al Palau. Això fa que sigui gairebé impossible reproduir la sonoritat de Bayreuth fora del seu teatre. Malgrat el balanç fos desigual, el resultat global va ser d'una notable qualitat musical i poder escoltar l'Orquestra del Festival de Bayreuth, ni que sigui fora de Bayreuth, sempre és un esdeveniment extraordinari.
El Director, Pablo Heras-Casado,va tenir problemes amb l'orquestra i a moments semblava que seguien camins divergents. Hi va haver moments que la imponent sonoritat del metall i el volum de les fustes absorbien el so de les cordes. No així els músics, que van mostrar la seva extraordinària categoria quan tocaven sols. El mateix va passar amb els solistes: la soprano Catherine Foster i el tenor Klaus Florian Vogt no van tenir la seva millor vetllada. No així el baix-baríton Nicholas Brownlee que va ser el gran triomfador de la vetllada amb la seva veu poderosa que ni l'orquestra l'enfosquia.
Amb totes les localitats venudes i un públic d'aficionats fidels a l'òpera i a l'univers wagnerià, els aplaudiments i els crits de "bravo" es van perllongar durant gairebé deu minuts.
