la tercera guerra mundial

Avui es pot parlar d'una tercera guerra combatuda "per parts", amb massacres, crims, destruccions... La primera pàgina dels diaris hauria de portar el titular: ¿A mi què m'importa? En paraules de Caín: ¿Sóc jo el guardià del meu germà?

Aquesta expressió és la que ha fet servir el Papa per denunciar la quantitat de conflictes bèlics que actualment hi ha arreu del món. Uns més esbombats i d’altres covardement silenciats. 
El Papa Francesc no calla, no silencia aquests fets: ho denuncia cada dia. No calla mai davant la guerra i les injustícies, davant la tracta de persones… En el marc del centenari de l’inici de la Gran Guerra, fa uns dies va anar a Redipuglia, a Fruili Venecia Giulia, a visitar i a resar a dos cementiris: l’austrohongarès i el militar. Allà va resar pels morts de la Gran Guerra, de totes les guerres. També les d’avui.

Sobre l'entrada a aquest cementiri, s'alça el lema desvergonyit de la guerra: ¿A mi què m'importa? La humanitat va dir: ¿A mi què m'importa?

També avui hi ha moltes víctimes… perquè també avui, a l'ombra, hi ha interessos, estratègies geopolítiques, cobdícia de diners i de poder, la indústria armamentista… I aquests planificadors del terror, aquests organitzadors del desencontre, així com els fabricants d'armes, porten escrit en el cor: ¿A mi què m'importa?

En la homilia va recordar els nombres dels caiguts: 8 milions de joves soldats i  7 milions de persones civils.

Això ens fa entendre que la guerra és una bogeria de la qual la humanitat no ha après encara la lliçó, perquè després d'aquesta hi ha hagut una Segona Guerra i moltes altres que avui estan en curs. Però ¿quan aprendrem la lliçó? Convido a tots a mirar Jesús crucificat, per entendre que l'odi i el mal són derrotats amb el perdó i el bé, que la resposta de la guerra només aconsegueix augmentar el mal i la mort.

També va recordar les paraules dels papes anteriors sobre les guerres.

Benet XV (1914): Reflexionin sobre la seva greu responsabilitat davant Déu i davant els homes de les seves resolucions dependrà la pau i l'alegria d'un sens fi de famílies, de joves, la felicitat de la gent mateixa, que vostès tenen el deure absolut de proporcionar

Pius XII (1939): La política emancipada de la moral traeix aquells mateixos que així la volen. Res no es perd amb la pau. Tot es pot perdre amb la guerra. Tornin els homes a comprendre’s, a tractar amb bona voluntat i amb respecte els drets de tothom. I se sentiran grans si estalvien la sang dels germans i la ruïna de la pàtria.

Joan Pau II (1989): Que mai es pugui repetir el conjunt de causes capaç de desencadenar un conflicte semblant: la divisió arbitrària de les nacions, els desplaçaments forçosos de les poblacions, el rearmament, l'ús incontrolable d'armes, la violació dels drets fonamentals, la imposició d'ideologies totalitàries… no poden portar més que a la destrucció de la humanitat.

Benet XVI (2012): El soroll de les armes i el crit de les vídues i els orfes  es continua escoltant: la violència i l'odi envaeixen les seves vides. ¿Per què tant d'horror? ¿Per què tanta mort? Apel·lo a la comunitat internacional que proposi solucions que respectin la dignitat de tota persona humana, els seus drets i la seva religió. Si es vol construir la pau s’ha de veure en l’altre una persona que s'ha de respectar i estimar, no un mal que s’ha d'eliminar.

I ha continuat amb l’homilia furant amb dit dintre la llaga:

Veient la bellesa del paisatge d'aquesta zona, en la que homes i dones treballen per tirar endavant les seves famílies, on els nens juguen i la gent gran somia… aquí, en aquest lloc, només encerto a dir: La guerra és una bogeria, és la destrucció: créixer destruint!

Mentre Déu porta endavant la seva creació i nosaltres, els homes, estem cridats a col·laborar en la seva obra, la guerra ho destrueix tot, també el més bonic que Déu ha creat: l'ésser humà i les relacions entre germans.

L'avarícia, la intolerància, l'ambició de poder… són els motius que alimenten l'esperit bèl·lic, i troben justificació en una ideologia; però abans hi ha la passió, l'impuls desordenat… i quan no és la ideologia, és la resposta de Caín: ¿A mi què m'importa? ¿Sóc jo el guardià del meu germà?

Aquesta actitud és justament el contrari del que Jesús ens demana l'Evangeli: Ell, el Rei, el jutge del món, és el famolenc, l'assedegat, el foraster, l'empresonat… Qui s'ocupa del germà entra al goig del Senyor; qui diu: ¿A mi què m'importa?, queda fora. Avui, des d'aquí, recordem a totes les víctimes de totes les guerres.

El cor corromput dels qui especulen amb la guerra ha perdut la capacitat de plorar. Aquest ¿A mi què m'importa? els impedeix plorar. Caín no va plorar. L'ombra de Caín ens cobreix en aquest cementiri. Es veu en la història que va de 1914 fins als nostres dies i es veu també avui aquí. 

Amb cor de fill, de germà, de pare, demano a tots i per a tots la conversió del cor: passar d'aquest ¿A mi què m'importa? al plor… La humanitat té necessitat de plorar, i aquesta és l'hora del plor.