Avui es pot parlar d'una tercera
guerra combatuda "per parts", amb massacres, crims, destruccions...
La primera pàgina dels diaris hauria de portar el titular: ¿A mi què
m'importa? En paraules de Caín: ¿Sóc
jo el guardià del meu germà?
Aquesta expressió és la que ha fet servir el Papa per denunciar la quantitat de conflictes bèlics que actualment hi ha arreu del món. Uns més esbombats i d’altres covardement silenciats.
El Papa Francesc no calla, no silencia aquests fets: ho denuncia cada dia. No calla mai davant la guerra i les injustícies, davant la tracta de persones… En el marc del centenari de l’inici de la Gran Guerra, fa uns dies va anar a Redipuglia, a Fruili Venecia Giulia, a visitar i a resar a dos cementiris: l’austrohongarès i el militar. Allà va resar pels morts de la Gran Guerra, de totes les guerres. També les d’avui.
El Papa Francesc no calla, no silencia aquests fets: ho denuncia cada dia. No calla mai davant la guerra i les injustícies, davant la tracta de persones… En el marc del centenari de l’inici de la Gran Guerra, fa uns dies va anar a Redipuglia, a Fruili Venecia Giulia, a visitar i a resar a dos cementiris: l’austrohongarès i el militar. Allà va resar pels morts de la Gran Guerra, de totes les guerres. També les d’avui.
Sobre l'entrada a aquest
cementiri, s'alça el lema desvergonyit de la guerra: ¿A mi què m'importa? La humanitat va dir: ¿A mi què
m'importa?
També avui hi ha moltes víctimes…
perquè també avui, a l'ombra, hi ha interessos, estratègies geopolítiques,
cobdícia de diners i de poder, la indústria armamentista… I aquests
planificadors del terror, aquests organitzadors del desencontre, així com els
fabricants d'armes, porten escrit en el cor: ¿A mi què m'importa?
En la homilia va
recordar els nombres dels caiguts: 8 milions de joves soldats i 7 milions de persones civils.
Això ens fa entendre que la
guerra és una bogeria de la qual la humanitat no ha après encara la lliçó, perquè
després d'aquesta hi ha hagut una Segona Guerra i moltes altres que avui estan
en curs. Però ¿quan aprendrem la lliçó? Convido a tots a mirar Jesús
crucificat, per entendre que l'odi i el mal són derrotats amb el perdó i el bé,
que la resposta de la guerra només aconsegueix augmentar el mal i la mort.
També va recordar les
paraules dels papes anteriors sobre les guerres.
Benet XV (1914): Reflexionin sobre la seva greu
responsabilitat davant Déu i davant els homes de les seves resolucions dependrà
la pau i l'alegria d'un sens fi de famílies, de joves, la felicitat de la gent
mateixa, que vostès tenen el deure absolut de proporcionar
Pius XII (1939): La política emancipada de la moral traeix
aquells mateixos que així la volen. Res no es perd amb la pau. Tot es pot
perdre amb la guerra. Tornin els homes a comprendre’s, a tractar amb bona
voluntat i amb respecte els drets de tothom. I se sentiran grans si estalvien
la sang dels germans i la ruïna de la pàtria.
Joan Pau II (1989): Que mai es pugui repetir el conjunt de
causes capaç de desencadenar un conflicte semblant: la divisió arbitrària de
les nacions, els desplaçaments forçosos de les poblacions, el rearmament, l'ús
incontrolable d'armes, la violació dels drets fonamentals, la imposició
d'ideologies totalitàries… no poden portar més que a la destrucció de la
humanitat.
Benet XVI (2012): El soroll de les armes i el crit de les
vídues i els orfes es continua
escoltant: la violència i l'odi envaeixen les seves vides. ¿Per què tant
d'horror? ¿Per què tanta mort? Apel·lo a la comunitat internacional que proposi
solucions que respectin la dignitat de tota persona humana, els seus drets i la
seva religió. Si es vol construir la pau s’ha de veure en l’altre una persona
que s'ha de respectar i estimar, no un mal que s’ha d'eliminar.
I ha continuat amb
l’homilia furant amb dit dintre la llaga:
Veient la bellesa del paisatge
d'aquesta zona, en la que homes i dones treballen per tirar endavant les seves
famílies, on els nens juguen i la gent gran somia… aquí, en aquest lloc, només
encerto a dir: La guerra és una bogeria, és la destrucció: créixer destruint!
Mentre Déu porta endavant la seva
creació i nosaltres, els homes, estem cridats a col·laborar en la seva obra, la
guerra ho destrueix tot, també el més bonic que Déu ha creat: l'ésser humà i
les relacions entre germans.
L'avarícia, la intolerància,
l'ambició de poder… són els motius que alimenten l'esperit bèl·lic, i troben
justificació en una ideologia; però abans hi ha la passió, l'impuls desordenat…
i quan no és la ideologia, és la resposta de Caín: ¿A mi què m'importa?
¿Sóc jo el guardià del meu germà?
Aquesta actitud és justament el
contrari del que Jesús ens demana l'Evangeli: Ell, el Rei, el jutge del món, és
el famolenc, l'assedegat, el foraster, l'empresonat… Qui s'ocupa del germà
entra al goig del Senyor; qui diu: ¿A mi què m'importa?, queda fora. Avui, des d'aquí, recordem a totes les víctimes de totes
les guerres.
El cor corromput dels qui
especulen amb la guerra ha perdut la capacitat de plorar. Aquest ¿A mi què
m'importa? els impedeix plorar. Caín no
va plorar. L'ombra de Caín ens cobreix en aquest cementiri. Es veu en la
història que va de 1914 fins als nostres dies i es veu també avui aquí.
Amb cor de fill, de germà, de
pare, demano a tots i per a tots la conversió del cor: passar d'aquest ¿A
mi què m'importa? al plor… La humanitat
té necessitat de plorar, i aquesta és l'hora del plor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada