El segle XVI
L’època en que va viure Íñigo
de Loyola (1491-1556) va ser una època convulsa. El pas del segle XV al XVI
va fer que Europa adquirís una dimensió mundial degut als descobriments que van
fer trasbalsar el destí d’Europa. Grans coses estaven passant que recompondrien
forces, aliances i nacions.
Portugal i Espanya estaven en plena època de les descobertes: es
traspassa el Cap de Buena Esperanza, Colom
arriba a les illes americanes, Espanya i Portugal es reparteixen el món; l’Església
està en crisi: Erasmo publica Elogi de la bogeria on fa una crítica la
societat i també a l’Església, Luter trenca la unitat de l’Església amb la seva Reforma;
Cortès arriba a Mèxic, Carles I és coronat emperador
d’Alemanya; Magallanes realitza una
gesta incommensurable: el primer viatge al voltant de la Terra, d’Espanya a
Espanya; el Mediterrani és un punt de conflictre entre cristians i otomans, Felip II accedeix al tron d’Espanya, Enric VIII es proclama cap de
l’Església d’Anglaterra, s’inicia la Contrarreforma
amb el Concili de Trento…
La Terra és rodona i ara es pot anar d’una banda a l’altra; el mar es
converteix en un element transitable i de servei a la humanitat; la impremta
facilita que el saber arribi a tots els racons a una velocitat insòlita, les
coordenades d’espai i temps adquireixen una dimensió diferent i allò que era
cert fins aleshores es converteix en dubtós; tot allò que era estable es
comença a moure; Colom i Magallanes converteixen la cartografia
de Ptolomeo en una broma, tot s’ha
de refer… i de cop i volta l’ésser humà es converteix en el centre dels
aconteixements, en el motor del món.
En mig de tot aquesta convulsió apareix una plèiade de personatges,
científics, escriptors, humanistes, artistes… que també participaran d’aquest
canvi brutal que s’està operant al món: Caravaggio,
Durero, El Greco, Miquel Àngel, Rafael, Déscartes, Erasme, Tomàs Moro, Galileo,
Kepler, Copèrnic, Camões, Cervantes, Shakespeare, Maquivelo… i els sants Ignasi de Loiola, Francesc
Xavier, Francesc de Borja, Luis Gonzaga, Estanislao de Kostka, Felip Neri, Pius
V, Carles Borromeo, John Fisher i Tomàs Moro, Teresa d’Àvila i
Joan de la Creu, Joan d’Àvila, Francesc de Sales…
* * *
La Companyia
de Jesús
 |
| Madonna della Strada |
El 1522 Íñigo és a Manresa
i té les revelacions que li fan canviar radicalment la seva vida. El 1534, a
París, amb els seus companys funden la Companyia
de Jesús i el 1540 el Papa Pau III
l’aprova. El nom de Companyia venia
de l’esperit militar d’Ignasi i com que les companyies solien portar el nom del
capità… res millor que de Jesús. La
butlla d’aprovació porta el nom de Societas
Jesu (S.J.). Sinstal·len a Roma a l’Església de la Madonna della Strada, o Mare
de Déu del Camí. Recordem que la primera capella que Íñigo veu a l’arribar a Manresa, baixant de Montserrat, és la
Capella de la Mare de Déu de la Guia
que hi havia just abans de creuar el Pont
Vell per entrar a la ciutat. I la Patrona de la Companyia és la Madonna della Strada.
Els inicis de la Companyia de Jesús no van ser fàcils. Ni
per al ser fundador (incomprès, denunciat a la Inquisició, empresonat, jutjat a
Alcalà, Salamanca, París, Venècia i Roma) ni per a la Companyia (hi havia qui no la volia aprovar). Primer Ignasi no es
defensava peró després exigia un
judici per tal que quedés palès que era innocent.
Abans de l’aprovació, els membres de la Companyia estaven ocupats pensant en una
fórmula futura sobre l'estil de vida que volien portar. Fins ara, havien viscut
sense superior ni regla i els havia anat bé. ¿Per què no continuar així? La
resposta òbvia era que sense res que els lligués, i sense cases que estiguessin
dedicades a la formació dels novicis, estarien condemnats a desaparèixer quan
morissin els actuals membres, ja que el Papa desitjava poder-los enviar com a
missioners a diferents llocs. Aquest punt es va solucionar aviat i van decidir
fer unes regles. Però després va venir la qüestió sobre si formaven un nou orde
religiós o romanien com estaven, com una congregació de sacerdots seculars. Hi havia el perill,
si no decidien ser un orde, que el Papa els obligués a adoptar una regla existent,
el que significaria el final de totes les seves noves idees. Es van decidir en
favor d'un nou orde sota l’obediència al Papa i li van presentar la Formula Instituti.
El cardenal
encarregat de la comissió d’estudi pensava que no feia falta un nou orde i
allargava les gestions. Els set companys van decidir oferir 4000 misses per tal
d’obtenir l’aprovació. Al poc temps el cardenal va canviart d’idea i va
acceptar la fòrmula però amb una clàusula: els membres no podien passar de
seixanta! (sic!) (dos anys més tard
la clàusula va ser derogada). La Companyia
va ser aprovada el 27 de setembre de 1540.
Ara feia falta
nomenar la persona que faria cap, el Prepòsit
General (continua la terminologia militar: prepòsit és el que és posat al davant per tal que governi). Els
companys volien que fós Ignasi, però
ell s’hi negava. Després d’haver rebutjat per dues vegades el vot
unànim dels seus companys, el 1541 accepta i és elegit Prepòsit General
i ho serà durant quinze anys, fins la seva mort. El 22 d’abril d’aquest meteix
any tots els companys van fer la professió definitiva a Sant Pau Extramurs: quedava formalment constituïda la Companyia de Jesús, la Societas Jesu. A la seva mort el va
succeir com a Prepòsit General Diego Laínez i a aquest, Francesc de Borja.
Les Constitucions de la Societat
En 1541 a Ignasi
se li va encarregar que redactés les Constitucions.
Va introduir alguns costums a manera de prova, els quals amb el temps, es van
convertir en normes. El 1550 són aprovades i el 1552 es redacta una nova versió.
Un cop mort Ignasi hi va haver la
primera Assemblea General de la Companyia
de Jesús i es va decidir que fossin impreses, i que no s’hi canviés mai
res.
Algunes de les coses que va establir Ignasi difereixen dels ordes més antics,
com per exemple:
*no acceptar dignitats civils ni eclesiàstiques
*un major període de formació
*no tenen penitències regulades
*no tenen temps concrets conjunts d’oració
*la Companyia no guarda el cor
*no fan servir un hàbit religiós distintiu (van vestits com els sacerdots
seculars)
*és governada pel Prepòsit amb
caràcter vitalici (ara es pot dimitir)
*no hi haurà branca de dones
*no hi haurà religioses que els cuidin
*no seran directors de convents de monges
Altres temes importants fan referència a acceptar missions a l’estranger allà on el Papa
els demani, l'educació del jovent de totes les classes, la instrucció dels pobres i ignorants, a exercir el seu ministeri
amb els malalts, prostitutes, presoners, etc. Aquests punts no ens donen
una idea de l'originalitat amb que Ignasi
es va ocupar de tot el que fa referència a aquest assumpte. Si bé les seves Constitucions inclouen termes que ja figuren en altres regles, el pensament és
totalment original, i sembla que Déu el va guiar en tot el procés. El lema de
la Companyia és el seu principi
fonamental: Ad Maiorem Dei Gloriam (AMDG):
Tot per major glòria de Déu.
Concili de Trento i Contrarreforma
El 1545 el Papa Pau III convoca el Concili de Trento per fer front a les tesis protestants de Luter i fixar el dogma católic davant
la crisi que vivia l’Església, denunciada tant per Erasme de Roterdam com pel propi Luter. El Papa s’apoia en els jesuïtes per tirar-lo endavant ja que
a més del vot incondicional d’obediència al Papa es centraren en l’educació, la
teologia i les missions.
Diego Laínez i Alfonso
Salmerón són nomenats teòlegs del Concili i seran els capdaventers de la Contrareforma on també destacaran els
també jesuïtes Pedro Canisio i Claude Le Jay i els dominics Domingo de Soto i Melchor Cano. En aquest sentit els jesuïtes van
ser el més eficaç dels ordes catòlics. Es van organitzar d'acord a la jerarquia
militar que respirava Ignasi. La mundanitat de l'Església del Renaixement no va
prevaldre en el seu nou orde. Els Exercicis
Espirituals van mostrar el carisme característic dels reformadors.
La biografia d'Ignasi de Loiola i la preparació
intel·lectual dels jesuïtes van contribuir a un èmfasi en la pietat popular que
s'havia esvaït sota papes polítics com Alexandre
VI i Lleó X. Els jesuïtes es van
convertir en predicadors i confessors de monarques i prínceps, i en educadors
humanistes de tota la societat. Es van preparar per desviar la força dels
ensenyaments de la Reforma Protestant
i els seus mètodes van deixar una empremta perdurable en la història.
Expansió de la Companyia
 |
| Reducció de Sant Miquel Arcàngel al Brasil. Declarada Patrimoni de la Humanitat |
La Companyía de Jesús va néixer amb un
carisma missioner i pastoral i amb una espiritualitat que van fer que tingués
una gran influència social. La formació que rebien els seus membres durant 10
anys (filosofia, teologia, llengües, treball en àmbits molt diversos) va fer
que fossin els líders intel·lectuals del catolicisme durant més de 400 anys.
No podem perdre de vista que
entre l’aprovació de la Companyia (1540) i l’inici del Concili de Trento (1545)
només passen 5 anys i els jesuïtes hi tenen un paper primordial i en
pocs anys la formació teològica y cultural dels seus membres els dugué a
posicions d’importància entre el clergat i els consellers de reis i prínceps. El seu zel
apostòlic i l’obediència al Papa els dugué arreu del món en una època en la qual
–després de Colom i Magallanes– les nacions d’Occident es
mobilitzen per tal de ser la primera en arribar als nous continents descoberts.
 |
| Gramàtica Guaraní elaborada pels jesuïtes |
Si bé Ignasi mai es mogué de Roma, va fer que
la Companyia participés en l'expansió de
l'Església a Amèrica i Àsia. Sense sortir de Roma, amb el seu zel
apostòlic i missioner, va
fer una intensa i extensa tasca missionera. Escrivia instruccions
específiques per a cada una de les missions, i animava, dirigia i exhortava als
membres que enviava arreu del món a predicar amb zel apostòlic la doctrina de
Jesucrist.
Les tasques de les missions jesuïtes es van
truncar per l'expulsió de la Companyia
dels dominis americans. Aquestes realitzacions manifesten un notable esforç per
aconseguir el desenvolupament social i econòmic de pobles que vivien en el
major primitivisme i les tremendes dificultats que van haver de vèncer per
trencar el cercle de ferro de la misèria i l'endarreriment, quan s'enfrontaven
a la naturalesa salvatge, a la ignorància i al complet primitivisme dels aborígens,
i a la dèria de l’esclavatge que volien els colonitzadors. Malgrat això van
aconseguir un sistema de funcionament que permet comprendre fins on van avançar
els missioners jesuïtes en la seva audaç recerca de les solucions més adequades
per al doble problema de la justícia social i el desenvolupament social i econòmic
dels pobles endarrerits.
Cronologia missionera
El zel missioner d’Ignasi va fer que alguns dels seus
col·laboradors més propers se separessin d’ell molt aviat.
1540 – S’aprova la Companyia de Jesús i s’instal·la a Roma
1540 – Simon Rodrigues va a Portugal
1540 – Francesc Xavier va a l’Índia,
Illes Moluques i Japó. El 1552 vol anar a la Xina però
mor, als 46 anys, abans d’aconseguir-ho
1541 – Salmeron i Boët comencen
a Irlanda i Anglaterra
1542 – Pedro Fabro, Pedro Canisio, Le
Jay i Bobadilla van a Alemanya
1545 – 1563 Concili de Trento
1549 – Van a França, Brasil, Flandes, Polònia i Espanya
1556 – Mor Ignasi. La Companyia té un miler de membres i més de 100 cases arreu del món
en 12 “províncies”.
1567 – Van al Perú
1572 – Arriben a Nova
Espanya (Mèxic). I ho fan darrera dels franciscans (1524), dominics
(1526) i agustins (1533). Ja hi havia 150 centres missiones dels tres ordes. El
1591 arriben a la perifèria, a Califòrnia,
on hi havia tribus primitives, ni asteques ni gent de la Corona espanyola.
Molts allà van ser màrtirs.
1604 – Van a la regió del Paragüai (territoris de Paragüai, Argentina, Xile, Bolívia i
part de Brasil) creada a Roma per els
jesuïtes i hi construeixen els complexos coneguts com les Reduccions. Els franciscans hi havien arribat el 1537.
1611 – Van a Nova França (colònies franceses al
continent nord-americà)
1615 – Són 13.000 jesuïtes i
ja estan per tot el món
1645 – A Mèxic hi ha 400 jesuítes i 18 col·legis.
Extenen l’educació dels infants per tot el país. El 1767, quan són expulsats,
han aglutinat 12.000 indis en 18 centres missioners. Darrera d’ells hi anirà
Fra Juníper Serra.
Els grans creadors del Mèxic actual han estat els missioners
que començaren a formar els indígenes des de 1524, després que Hernán Cortés hi arribés el 1519.
Expulsió,
supressió i restauració de la Companyia de Jesús
 |
| Primera pàgina del document Dominis ac Redentor de supressió de la Companyia de Jesús |
A partir d’aquí la
vida de la Companyia es va complicar,
no els va ser gens fàcil… Aquest zel missioner espanta els governants que no
els agrada que ningú els esmeni la plana sobre com han de fer les coses i com
han de tractar els indígenes.
Els governs il·lustrats de l'Europa del segle
XVIII es van proposar acabar amb la Companyia
de Jesús per la seva defensa incondicional del papat, la seva activitat
intel·lectual, el seu poder financer i el seu influx polític. Certament,
s'havien guanyat poderosos enemics: els partidaris de l'absolutisme, els
jansenistes i els filòsofs francesos (Voltaire,
Diderot, Montesquieu) i les intrigues de certs grups en la mateixa Roma.
L'adveniment del despotisme il·lustrat, el declivi notori del prestigi polític
del papat i la voluntat política dels Borbons i de la corona Portuguesa
d'enrobustir-se en detriment de l'Església feren la resta.
1759 – El Marquès de Pombal, a Portugal, expedeix
un decret pel qual es confisquen els béns de la Companyia de Portugal, Asia i
Amèrica, s’empresona els jesuïtes i se’ls expulsa del país. Més de mil jesuïtes de Portugal i les seves colònies van
ser deportats amb destinació als Estats Pontificis.
1762 – El Parlament de París va condemnar les Constitucions de la Companyia i Lluís XV
dicta uns decrets pels quals es clausuraven les escoles dels jesuïtes i es
segrestaven els seus béns a França i a tots els seus territoris acusats de malversació de fons a Martinica. Declaren
la companyia perversa, destructora de
tots els principis religiosos, de l’honestedat, injuriosa per a la moral
cristiana, perniciopsa per a la societat civil, sediciosa, hostil als drets de
la nació i del poder del rei.
1767 – El rei Carles III expulsa els jesuïtes
d’Espanya i de totes les seves possessions. Els béns són venut i subhastats,
passats a altres ordes o donats als bisbes, però no van trobar el suposat
“tresor” que s’esperaven. Van haver de deixar escoles i misssions a Espanya,
Paragüai, Mèxic i l’Amazones. A Mèxic hi van arribar les següents instruccions:
Si después que se embarquen en Veracruz se encontrare en ese distrito un solo jesuita, aun
enfermo o moribundo, sufriréis la pena de muerte. Yo el Rey.
Els malsdecap
no es van acabar aquí.
1773 – Per raons polítiques, els reis de França, Espanya i Portugal exigien la desaparició de la Companyia. El papa Climent XIV va cedir a les fortes pressions i mitjançant el breu Dominus ac Redemptor va suprimir la Companyia de Jesús. Va
ser una pèrdua valuosa per al catolicisme ja que la seva presència frenava
lluites entre els monarques o contra l’Església i tractava amb dignitat els
indígenes. Poc temps després escalatava la Revolució Francesa.
Els sacerdots jesuïtes podien convertir-se al clergat
secular. A Roma Lorenzo Ricci,
l’aleshores Prepòsit General, i el
seu consell d'assistents van ser capturats i tancats al castell Sant'Angelo sense
cap judici.
Mentre els països catòlics fan fora amb males maneres els
jesuïtes, a Rússia (ortodoxes) i a Prússia
(luterans) l'edicte de supressió no va ser promulgat pels monarques. Jesuïtes
de tot Europa van acceptar l'oferta de refugi feta per la tsarina Caterina la Gran, qui esperava
continuar així –amb el suport intel·lectual
de la Companyia– l'obra de modernització iniciada per Pere el Gran; i Frederic II de Prúsia no va deixar que s’acabés la qualitat de
l’educació que els jesuïtes impartien a les seves universitats.
1814 – Després
de 40 anys Pius VII restaurà la Companyia. L’any 1801, havia emès el breu Catholicae fidei, on s'aprovava l'existència de la Companyia de Jesús a Rússia. Tretze anys
després, lliure de Napoleó per
prendre les seves pròpies decisions, Pius
VII va signar la butlla Sollicitudo
omnium ecclesiarum, restaurant universalment a la Companyia de Jesús.
El Papa Francesc
ho recordava així:
La Companyia,
reconstituïda pel meu predecessor Pius
VII, estava formada per homes valents i humils en el seu testimoni
d'esperança, d'amor i de creativitat apostòlica, la de l'Esperit… Per això va
donar l'autorització als jesuïtes, que encara existien aquí i allà, gràcies a
un sobirà luterà i a una sobirana ortodoxa, a “romandre units en un sol
cos”… i la Companyia va reprendre la seva activitat apostòlica
amb la predicació i l'ensenyament, els ministeris espirituals, la investigació
científica i l'acció social, les missions i l'atenció als pobres, als que
pateixen i els marginats.
1835 – Mendizábal, amb la famosa desamortització
els torna a fer fora d’Espanya.
1932 – La
segona República els obliga a abandonar la vida comunitària.
Els jesuïtes avui
La vida
dels jesuïts transcorre fent feina arreu del món i en tots els camps on hi ha
persones. Treballen en l’àmbit intel·lectual en els camps de la Teologia, les
Ciències i la Cultura; en parròquies i comunitats cristianes amb infants, joves
i adults amb catequesi i administració de sagraments; en mitjans de comunicació
social a la ràdio, centres de tv, revistes, editorials, agències de notícies…; i
es dediquen –tal com volia i recomanava insistentment Sant Ignasi– a l’acció social arreu del món per tal d’impregnar les
estructures humanes d’amor i justícia (entre els malalts, els sense sostre, els
migrants, els “esclaus” moderns, els descartats…).
El 2014
va fer 200 anys de la restauració de la Companyia
i el Papa Francesc, jesuïta, va presidir la concelebració de la
missa d’acció de gràcies que es va fer. En l'homilia els digué:
La Companyia,
distingida amb el nom de Jesús, ha viscut temps difícils, de persecució. Durant
el generalat del Pare Lorenzo Ricci els
enemics de l'Església van arribar a obtenir la supressió de la Companyia per part del meu predecessor Clement XIV. Avui, recordant la seva
reconstitució, estem cridats a recuperar la nostra memòria, recordant els
beneficis rebuts i els dons particulars .
El Pare
General Ricci no va perdre temps discutint idees i queixant-se, sinó que es va fer càrrec de la vocació de la Companyia. Va viure
el conflicte fins al final, va viure la humiliació amb Crist humiliat, va
obeir.
I així el
Pare Ricci i la Companyia en fase
de supressió, en lloc de muntar una possible "historieta" arriba –precisament en aquesta ocasió de confusió i desconcert– a parlar dels pecats
dels jesuïtes… Mirar-se a si mateixos reconeixent-se pecadors evita posar-se en
condicions de considerar-se víctimes davant un botxí. Reconèixer-se realment
pecadors significa posar-se en l'actitud justa per rebre consol.
Quan en
1759 els decrets de Pombal van
destruir les províncies portugueses de la Companyia, el Pare Ricci va viure el conflicte sense
lamentar-se, sinó convidant a l'oració.
Quan en
1761 la tempesta avançava a França… va demanar posar tota la confiança en Déu.
Quan en
1767 hi ha l'expulsió dels jesuïtes espanyols, segueix apel·lant a l'oració.
I,
finalment, el 21 de febrer de 1773, sis mesos abans de la signatura del Breu Dominus ac Redemptor,
davant l'absoluta falta d'ajuda humana, veu la mà de la misericòrdia de Déu,
que convida els que sotmet a la prova a no confiar en un altre que no sigui
Ell… L'important per al pare Ricci
és que la Companyia sigui fidel, fins a la fi, a l'esperit de la seva vocació, que és la major glòria de Déu i la
salvació de les ànimes.
En 1814,
en el moment de la reconstitució, els jesuïtes eren un petit ramat, que no
obstant això es sentia investit, després de la prova de la creu, amb la gran
missió de portar la llum de l'Evangeli a l'altre cap de la terra. Així ens hem
de sentir nosaltres avui: en sortida, en missió. La identitat jesuïta
és la d'un home que adora només a Déu i estima i serveix als seus germans,
mostrant amb l'exemple, no només en què creu, sinó també en què espera i qui és
Aquell en qui ha posat la seva confiança.
L'Església us necessita,
compta amb vosaltres i hi segueix confiant de manera especial per arribar als
llocs físics i espirituals als que altres no arriben o els resulta difícil
fer-ho. El jesuïta, com diu Sant Ignasi
a les Constitucions, està cridat per establir-se i fer vida en
qualsevol part del món on s'espera més servei de Déu i ajuda de les ànimes. Tal com deia el Pare Jeroni Nadal: “Per a la
Companyia, qualsevol lloc del món és
casa seva”.
Els
jesuïtes han de ser "experts
i valerosos remers": Remeu, sigueu forts,
fins i tot amb el
vent en contra! Remem al servei de
l'Església! Remem junts! Però mentre remem –també el Papa rema en la barca
de Pere– hem de pregar: Senyor, salva'ns!, Senyor salva el teu poble!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada