Tres ciutats van marcar
profundament la vida de Sant Ignasi: Manresa, París i Roma. A Manresa, el 1522, va tenir
un “rapte espiritual” i una “exímia il·lustració” que li van marcar el camí. I
hi va escriure el Llibre dels Exercicis
Espirituals. A París, Íñigo i els seus companys, el 1535, feren la prometença a
Montmartre. A Roma, el Papa Pau III va aprovar la Companyia el 1540.
Manresa
 |
| Entrada actual a Manresa un capvespre A primer terme el Pont Vell, a l'esquerra La Seu i a la dreta La Cova de Sant Ignasi |
Hi ha tanta informació sobre Sant Ignasi i Manresa que és impossible reproduir-la tota aquí. Qui tingui interès en coneixer més dades que kliki aquests dos enllaços i hi trobarà una informació exhaustiva.
Íñigo surt de Montserrat i
arriba a Manresa el 25 de març de 1522. A Manresa hi havia convents de carmelites,
de dominics, de clarisses i del císter. La basílica de la Seu era –és!– l’emblema de la ciutat. En aquest
entorn visqué Íñigo gairebé un any. Per
accedir a la ciutat havia de creuar el Pont
Vell i allà mateix hi havia una creu de terme i l’ermita de la Mare de Déu
de la Guia, patrona dels viatgers. Segons la tradició en aquest punt Íñigo va tenir una aparició de la Mare de Déu que el va encoratjar a
continuar la vida penitent que havia iniciat a Loiola i Montserrat. La Guia va
ser un punt de devoció freqüentat per Íñigo.
L’arribada a Manresa la va fer acompanyat d’una dona, Agnès Pascual, i del seu fill que es van trobar abans d’arribar a la ciutat. Ella l’adreçà a l’Hospital de
Santa Llúcia per tal que es pogués refer de la ferida i descansar. Els
hospitals d’abans no eren centres sanitaris com els entenem avui, eren llocs
d’acolliment i aixopluc de pelegrins, forasters, indigents, rodamóns, malalts
mentals, nens orfes… En aquest ambient vivia Íñigo: menjava poc, alimentava els pobres, tenia cura dels malalts
i pelegrinava per tota la ciutat… mentre cercava un lloc per estar sol.
La precària salut d’Íñigo
va fer que l’estada a Manresa fos possible gràcies a l’ajut de diferents
famílies i dones devotes –conegudes com Íñigues–
que el van acollir i auxiliar mentre feia vida de penitent i quan estava malalt.
L’Hospital no li permetia a Íñigo la
solitud que cercava. Va estar uns dies al convent dels dominics, però aquí
només s’hi va estar cinc dies, encara que hi tornà un parell de temporades i «s’estava
en una cambra on seguia fent les set hores d’oració agenollat, llevant-se
sempre a mitja nit, i tots els altres exercicis esmentats».
 |
| Íñigo atès per la família Amigant: Andreu, Àngela, la seva muller, dos fills seus i tres Íñigues: Brianda, Miquela i Agnès |
 |
| "La Coveta", balma on Íñigo es resguardava per estar sol i on va començar a escriure els Exercicis Espirituals. Avui es troba dintre el Santuari i és la Capella del Santíssim. |
Íñigo sortia d’aquí per anar a veure persones que li podien donar
consell i atenció espiritual. Així ho feu amb Joan Bocotavi, canonge de la basílica de La Seu,
«home que li digué un dia que escrivís tot el que podia
recordar»; amb Galceran Perelló, pare dominic, i amb Alfonso de Agurreta,
prior del monestir cistercenc de Sant Pau, «home molt
espiritual». Altres llocs de
pregària eren les ermites, les esglésies, les creus de terme les imatges de la
Verge que hi havia pels camins…
 |
| Enecus era el nom basc del qual, amb el temps, va derivar Íñigo |
A la primeria la seva imatge de captaire, que demanava almoina i un
tros de pa per a ell i per als de l’hospital, d’home deixat, brut, desgrenyat,
mal calçat i amb un sac per capa li va valdre el malnom de “l’home del sac”. La
gent se’l treia de sobre, li feien la riota, els nens li tiraven pedres… Però
ell no s’immutava: l’antic militar només obre els llavis per beneir Déu. Amb el
temps es va calmar aquesta tempesta i la seva vida de penitent no escapava als
ulls de la gent que es va adonar que tenia un cor que estimava: els seus
parracs de captaire amagaven un cor misericordiós ja que dedicava hores a
visitar i atendre malalts, servia als pobres de l’hospital en allò més
repugnant, ensenyava catecisme als nens… i del despreci arribaren a
l’admiració. L”home del sac” no era un captaire com els altres, ni un dement,
sinó un home de virtut, un sant. Qui el va titllar d’hipòcrita, mentider i
farsant ara se li agenollava als peus.
La seva estada a Manresa pot dividir-se en tres períodes: un primer període –des que va arribar el
25 de març de 1522 fins mitjans de juliol–de calma, gairebé en un mateix estat
interior; un segon –que durà fins el
mes d’octubre– de malalties i terribles lluites interiors, dubtes i escrúpols
sobre coses passades; i un tercer
–des d’octubre de 1522 fins el febrer de 1523 que va marxar– de llums, consolacions
i il·lustracions divines, que van tenir per objecte el misteri de l'Eucaristia
i la Santíssima Trinitat. En aquest periode és quan té el Rapte i l’Exímia il·lustració.
 |
| Capella de l'Hospital de Santa Llúcia on Íñigo va tenir el Rapte. El juliol del 36 va ser cremada. |
La més extraordinària d'aquestes gràcies va ser la que sol anomenar-se
"Eximia Il·lustració", que va
rebre a la vora del riu Cardener, una de les vegades que es dirigia al monestir
de Sant Pau a veure el prior Alfonso de
Agurreta. Conta que «se li van
obrir els ulls de l’enteniment, no que tingués una visió, sinó que va entendre
i conèixer moltes coses, i amb una il·lustració tan gran que tot li semblava
nou i amb una gran claredat d’enteniment». Des d'aquell moment Íñigo era un altre, «semblava com si fos
un altre home i tingués un intel·lecte distint del que tenia abans».
El 1555, un any abans de morir, deia que «si ajuntés totes les ajudes
que havia rebut de Déu fins llavors, no em sembla haver aconseguit tant com
d'aquella sola vegada a Manresa». I quan se li preguntava per algunes coses
introduïdes a la Companyia, feia referència a «un negoci que va passar per mi a
Manresa». El que allí va veure, probablement, va ser el nou rumb que havia
d'imprimir a la seva vida: canviar l'ideal del pelegrí solitari pel de
treballar en bé de les ànimes, amb companys que volguessin seguir-lo en
l'empresa. En aquest sentit s'han d'entendre les Meditacions del Regne i de les
Banderes, dels Exercicis. Diego Laínez diu que en aquest temps de
Manresa es va coure «com la substància» dels Exercicis Espirituals, que ell va practicar abans d'escriure'ls.
Aquest esbós són retalls de l’estada de Íñigo a Manresa, ja que el que li va passar de veritat només ell ho
sap i poques coses va dir que ens hagin arribat. Però el que va marcar
l’espiritualitat d’Íñigo, dels seus
primers seguidors i de multitut de persones arreu del món han estat els Exercicis Espitituals.
* * *
El llibre dels Exercicis Espirituals
 |
| Portada del Llibre dels Exercicis Espirituals |
Els Exercicis Espirituals són una manera d'examinar la consciència, de meditar, de raonar, de
contemplar; tota manera de preparar i disposar l'ànima, per treure totes les
afeccions desordenades amb la finalitat de buscar i trobar la voluntat divina. Bàsicament es un programa d’aprenentatge o
manual d’usuari –per dir-ho en terminologia actual– per aprendre
a resar, es a dir, per obtenir més profit de l’oració. Un llibre fet dels èxits
i fracassos d'Iñigo en el període
convuls que va viure Manresa.
 |
| Document històric: Manuscrit restaurat dels Exercicis amb anotacions de Sant Ignasi |
* * *
Llocs de devoció Ignasiana
Es trobaven al peu
del camí que arribava de Montserrat, a tocar del Pont Vell, just abans d’entrar
a la ciutat. La gent hi pregava abans de fer camí. Íñigo, com hem dit al
l’inici, hi va tenir una visió de la Mare de Déu i va ser un lloc que freqüentà
per a fer-hi pregària.
Antiga balma del
Puig de Sant Bartomeu i actual edifici de La Cova
 |
| Balma on va estar Sant Ignasi (avui hi ha l'edifici de La Cova) |
Hospital de Santa
Llúcia
Antic Col·legi de
Sant Ignasi (avui Museu Comarcal)
Creu del
Tort
Era una creu de terme
prop de la Finca del Tort, tocant al camí ral de Barcelona pel Pont de
Vilumara. Íñigo hi venia a resar
sovint i hi va tenir diferents visions. Al marxar de Manresa a aquesta casa va
deixar el bol de fusta que feia servir per a menjar. Avui es conserva a la
Cova. La creu es va
malmetre, però el medalló, on hi ha una imatge del Sant Crist, es va portar a
la Cova per guardar-lo. L’any 1627, l’esposa d’un notari va anar a resar a la
“coveta” davant el medalló i es va adonar que de les llagues de la imatge i de
la corona d’espines li rajava sang. Es va instruir un procés eclesiàstic per
esbrinar el què havia passat.
Esglésies, ermites
i convents on anava a pregar
La Seu, Convent de
Santa Clara, Convent dels pares dominics, Convent de Sant Pau, Creu i Ermita de
la Mare de Déu de la Guia, Capella de la Mare de Déu del Pòpul, Ermita de la
Salut de Viladordis, Creu del Tort, Creu del Pla de Cal Gravat, Creu de la Culla,
Imatge de la Immaculada al carrer de santa Llúcia…
La Salut de
Viladordis
A l’ermita de la
Salut hi anava sovint i allí hi va deixar Íñigo
el cinyell que duia per cenyir-se el vestit. Avui es conserva a La Cova.
Casa Amigant
Aquest lloc és avui un espai de culte: la Capella de Sant Ignasi Malalt, s’ha restaurat i a l’interior hi ha
una pintura de la família Amigant
cuidant el pelegrí.
Pou de la gallina
Porta de l'acollida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada