T.S. Eliot (1888-1965), premi Nobel de Literatura el 1948 per la seva poesia, ja donava aquest toc profètic d’atenció: “Per a la majoria de persones, avui, l’educació vol dir instrucció. I la propera iniciativa consistirà en inculcar els principis polítics del partit en el poder”. La tasca universitària està compromesa amb la veritat i com que aquesta no accepta tripijocs amb allò que està establert, és un bé incòmode i la primera cosa que vol controlar tot govern corrupte és l’educació: això ja és una realitat.
Avui la Universitat s’ha tornat utilitarista, com tots nosaltres. En una societat del benestar on importa més el plaer que la veritat, ha desaparegut l’anhel de transmetre la recerca de la veritat de la persona humana i s’ha convertit en una fàbrica de títols amb la presumpció que aquests capacitin tècnicament i satisfacin la demanda laboral del país: gran error! Avui vol ser una productora d’obrers qualificats, un basar, un hotel o pensió, un lloc on trobem resposta al ¿per a què serveix això?, o ¿quines sortides té? promogudes per l’actual triomf del tenir sobre el ser, un lloc d’adquisició de destreses, una promoció per al món del treball, un lloc de relacions amb empreses del qual surtis col·locat.
Sobren alumnes, sobren universitats, hi ha carència d’objectius, s’ha convertit el saber en un mercat, en un burdell, en un centre d’erudició on el que menys importa és la veritat i sí la conveniència econòmica o cultural, on desapareix l’exigència i l’esforç i neixen objectius mínims. El model universitari actual no pot ser ni un lloc deslligat de les necessitats socials ni un centre qualificat de formació professional. Desgraciadament Universitas és un nom que avui ja no significa res.
* * *
Jordi Lovet, catedràtic de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i que ha deixat la Universitat pel seu estat actual ruinós, en el llibre Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats fa una una duríssima i argumentada crítica a l'abandonament del projecte il·lustrat i humanista per part de la Universitat.
A La Vanguàrdia li van fer una entrevista que ni es pot reproduir per seva longitud ni es pot resumir en quatre ratlles. Val la pena llegir-la i per això us en poso l’enllaç. Però no em resisteixo a copiar unes frases:
“És una reflexió sobre l'estat d'humiliació, decadència i indignitat en què han caigut les facultats d'humanitats”.
“No conec cap empresa privada en què es donin actituds tan vergonyoses com a la universitat”.
“En aquests moments les humanitats estan molt desprestigiades però l'humanisme i els clàssics sempre tornen. És qüestió d'esperar. L'únic que li preocupa al Pla Bolonya és incardinar rendiblement la universitat amb el mercat”.
“Les noves tecnologies han convertit l'ensenyament, en general, en una llarga sessió d'animació infantil i enlluernament”.
“Els Instituts d'Ensenyament Mitjà estan plens de professors carregats de bona fe, de virtut i de saber, però també plens de passejants, indolents i amics del funcionariat, una de les grans xacres tant de l'ensenyament mitjà com de l'ensenyament superior”.
“La pitjor conseqüència de formar professionals en les branques més especialitzades imaginables i no homes, en el sentit ple de la paraula, comportarà una minva dels fonaments mateixos de la democràcia: no es pot edificar una democràcia sòlida, ni aquí ni enlloc, sense una població sobirana des del punt de vista intel·ectual”.
“Una societat no pot prescindir d'una elit culta, i les elits cultes dels països occidentals són avui molt menys cultes que fa, posem per cas, cinquanta o cent anys. Posseir cultura (de l'alta, s'entén) està avui completament desacreditat: sembla una superxeria i un acte de supèrbia. Els que estan molt acreditats són els futbolistes i Belén Esteban: ja em dirà”.
Aquesta elit que demana Jordi Llovet passa per tenir clar que la Universitat és aristocràtica. Deixeu que ho expliqui: no perquè només hi puguin accedir els fills de rics i poderosos, no es tracta ni de diners ni de sang, no. És aristocràtica perquè el seu objecte és la veritat que no és el fruit de la decisió de les majories, ni dels vots de molts, ni de de les conveniències de grups de pressió, ni de la moda…, sinó d’una actitud, d’un modus de ser pel tarannà de les persones que la formen: lliures, independents, senyors de si mateixos. La universitat no és per a tots, sinó per aquells que la puguin comprendre.
Cal lluitar per tal que torni la Universitas i no deixar que tot segueixi tal com està.
Ramon:
ResponEliminaEm sembla molt encertada la reflexió.
Cal anticipar-se i aconseguir una bona orientació acadèmica – professional a la secundària que permeti aconsellar encertadament i estar en condicions de decidir lliurament, sense estar lligat als condicionaments que genera la societat del benestar.